Diplomatura en Gestió i Administració Pública (3331)

Introducció a la Ciència Política(12097) 

OBJECTIUS

L’assignatura pretén donar els elements necessaris per analitzar què és l’estat, des de les perspectives més rellevants. S’estudia el procés històric de construcció de l’estat. S’analitza com, a partir de l’absolutisme, es van anar desenvolupant les fases successives de l’estat liberal fins arribar a l’estat del benestar. Pel que fa al règim democràtic, se’n estudien tant les formes d’organització territorial (l’estat unitari, l’estat federal i l’estat autonòmic) com les principals formes de govern (sistema presidencial i sistema parlamentari), incloent-hi l’estudi dels poders de l’estat. Finalment s’estudia la incidència de les organitzacions interestatals en l’estat.

L’assignatura es complementa amb pràctiques sobre lectures i comentaris de textos seleccionats referits als temes objecte d’estudi.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1

Concepte d’estat. Les dues principals accepcions del terme estat: l’estat com a organització social i l’estat com a aparell. Elements de l’estat. Les formes d’estat.

Tema 2

Evolució històrica de l’estat. L’absolutisme. L’estat liberal de dret. L’estat liberal democràtic. L’estat social i democràtic de dret. L’estat del benestar. A) Els partits polítics. B) Sistemes electorals.

Tema 3

Les formes d’organització territorial de l’estat: estat unitari, estat federal i estat autonòmic.

Tema 4

Les principals formes de govern: els sistemes parlamentari i presidencial. Els poders de l’estat. Monarquia i República.

Tema 5

La incidència en l’estat de les organitzacions interestatals. La Unió Europea.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’avaluació de l’assignatura consta de tres parts:

1. Part teòrica: desenvolupar un tema general, en què s’avaluarà l’aprofundiment en els coneixements teòrics sobre el tema plantejat, les posicions dels diversos autors i les lectures complementàries que s’hagin fet (fins a quatre punts).

2. Part teòrica: respondre dues preguntes concretes, en què s’avaluarà si l’estudiant és capaç de definir breument els trets essencials del concepte que se li pregunta (fins a dos punts cada pregunta).

3. Part pràctica: s’avaluarà la comprensió i la capacitat de raonar i de relacionar de l’alumne. El conjunt de lectures i comentaris de text realitzats durant les classes pràctiques poden sumar fins a dos punts.

Bibliografia

CAMINAL BADIA, Miquel (ed.). Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos/Universitat de Barcelona/Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.
GARCÍA COTARELO, Ramón i d’altres. Introducción a la teoría del estado. Barcelona: Teide, 1983.
GARCÍA COTARELO, Ramón; BLAS GUERRERO, Andrés de. Teoría del Estado. Madrid: UNED, 1997.
LÓPEZ GUERRA, Luis i d’altres. Dret constitucional. 2 vol. València: Tirant lo Blanch, 1995.
PÉREZ ROYO, Javier. Curso de derecho constitucional. Madrid: Marcial Pons, 1995.
TORRES DEL MORAL, Antonio. Estado de Derecho y democracia de partidos. Madrid: Unviersidad Complutense de Madrid, 1991.
VALLÈS, Josep M.; BOSCH, Antoni. Sistemas electorales y gobierno representativo. Barcelona: Ariel, 1997.
VIVER PI-SUNYER, Carles. La Constitució. Barcelona: Vicens Vives, 1994.