Llicenciatura en Dret (3311)

Dret Internacional Públic II(12507) 

I. LA REGLAMENTACIÓ DE LES RELACIONS INTERESTATALS

A) LES COMPETÈNCIES ESTATALS

1. LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL I EL RÈGIM DELS ESPAIS I DELS RECURSOS

Tema 1. La competència territorial

Idees generals. L'adquisició del territori . Les fronteres. Les relacions de veïnatge. Modificacions del contingut de la competència territorial: bases militars.

Tema 2. Els cursos d'aigua internacionals

Idees generals. El concepte de rius internacionals i de "cursos d'aigua internacionals". Règim de la navegació. Usos diferents de la navegació. Els canals internacionals.

Tema 3. L'espai aeri

Idees generals. Règim de l'espai aeri. Reglamentació internacional de la navegació aèria.

Tema 4. Els espais marítims: el mar territorial i el règim d'altres espais

Idees generals. Les aigües interiors. El mar territorial. La zona contigua. El règim dels estrets. Els estats arxipèlag. Els estats sense litoral.

Tema 5. La plataforma continental i la zona econòmica exclusiva

Idees generals. La plataforma continental. La zona econòmica exclusiva: a) Drets de l'estat riberenc. b) Règim de la pesca a la zona econòmica exclusiva.

Tema 6. L'alta mar

Idees generals. Règim de l'alta mar. La pesca a l'alta mar. La conservació dels recursos vius a l'alta mar.

2. LA COMPETÈNCIA PERSONAL I LA PROTECCIÓ DIPLOMÀTICA

Tema 7. La competència de l'estat quant a les persones

Idees generals. La nacionalitat. Entrada i sortida dels estrangers. Els refugiats. El tracte als estrangers. La propietat privada estrangera i la sobirania permanent sobre els recursos naturals.

Tema 8. La protecció diplomàtica

Idees generals. Naturalesa jurídica. Les condicions d'exercici de la protecció diplomàtica: a) La nacionalitat de la reclamació. b) L'exhauriment dels recursos interns. c) La conducta correcta de la persona en favor de la qual s'exerceix la protecció.

B) LES RELACIONS DIPLOMÀTIQUES I CONSULARS

Tema 9. Els òrgans estatals de les relacions internacionals

Idees generals. El cap d'estat. El cap de govern. El ministre de Relacions Exteriors. Les missions diplomàtiques: a) Funcions. b) Classificació. c) Inici i fi de la missió diplomàtica. d) Privilegis i immunitats diplomàtiques.

Tema 10. Altres formes de diplomàcia i relacions consulars

Altres formes de diplomàcia: idees generals. Les missions especials. La representació dels estats en les seves relacions amb les organitzacions internacionals. Les relacions consulars: a) Antecedents. b) Funcions consulars. c) Categories de caps d'oficina consular. d) Inici i fi de la funció consular. e) Facilitats, privilegis i immunitats.

II. LA PROTECCIÓ D'INTERESSOS COL.LECTIUS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A) EL MANTENIMENT DE LA PAU

Tema 11. La prohibició de l'ús de la força

Idees generals. El principi de prohibició de l'ús de la força. Legítima defensa. Altres excepcions.

Tema 12. La seguretat col·lectiva

Idees generals. La seguretat col·lectiva. L'acció de les Nacions Unides en cas d'amenaces a la pau, de ruptures de la pau i d'actes d'agressió. Les operacions de manteniment de la pau. Acords regionals.

B) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

Tema 13. La protecció internacional dels drets humans a l'àmbit universal

Antecedents: referència al règim de les minories nacionals. La Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans: desenvolupament institucional. Els pactes internacionals de drets humans i els seus mecanismes de garantia. Altres instruments de protecció dels drets humans en camps específics.

Tema 14. La protecció internacional dels drets humans a l'àmbit regional

El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: a) Drets reconeguts. b) Mecanismes de garantia. La Carta Social Europea. La protecció dels drets humans a la Unió Europea. La protecció dels drets humans a les àrees americana i africana.

C) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT

Tema 15. La protecció internacional del medi ambient

Idees generals. Evolució normativa i institucional. La protecció de l'atmosfera. La protecció del medi marí. La protecció dels recursos naturals vius. Principis i normes generals en aquesta matèria.

D) EL PATRIMONI COMÚ DE LA HUMANITAT

Tema 16. El patrimoni comú de la humanitat

Idees generals. El règim de l'Antàrtida. L'espai ultraterrestre. La zona dels fons marins i oceànics.

III. LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

Tema 17. El fet internacionalment il.lícit

Idees generals. El fet internacionalment il.lícit d'un estat. L'atribució del fet internacionalment il.lícit a l'estat. La violació d'una obligació internacional. Circumstàncies que exclouen la il.licitud.

Tema 18. Contingut i modalitats de la responsabilidad internacional

Contingut de la responsabilitat internacional d'un estat: a) Conseqüències del fet internacionalment il.licit. b) Les formes de reparació. Invocació de la responsabilitat de l'estat. Contramesures. Violacions greus d'obligaciones derivades de normes imperatives de dret internacional general. La qüestio de la responsabilitat absoluta.

Tema 19. La responsabilitat internacional d'ens diferents dels estats

Idees generals. La responsabilitat internacional dels individus: a) Crims de guerra. b) Crims contra la pau i la seguretat de la humanitat. Els tribunals penals internacionals. La responsabilitat internacional i les organitzacions internacionals.

IV. L'ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES

Tema 20. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals

El principi de la solució pacífica de les controvèrsies internacionals. Mitjans de solució. Els mitjans anomenats diplomàtics: a) La negociació. b) Els bons oficis i la mediació. c) La investigació. d) La conciliació.

Tema 21. La solució de controvèrsies a les organitzacions internacionals

Idees generals. La solució de controvèrsies a les Nacions Unides. La solució de controvèrsies en el si de les organitzacions regionals. Modalitats recents: a) Obertura als particulars. b) mecanismes d'apel·lació o revisió. 

Tema 22. L'Arbitratge internacional

Evolució històrica. Concepte. Òrgans arbitrals: referència al Tribunal Permanent d'Arbitratge. El procediment. El laude o sentència arbitral.

Tema 23. La Cort Internacional de Justícia i altres tribunals

Idees generals. Orígens. Composició. Competència. Procediment. La sentència. Les opinions consultives. Altres tribunals internacionals.

V. ELS CONFLICTES ARMATS

Tema 24. El dret dels conflictes armats

La reglamentació dels conflictes armats: el dret internacional humanitari. Principis. Objectius militars. Mètodes i mitjans de combat. La protecció de les víctimes dels conflictes armats. L'aplicació de les normes de dret internacional humanitari.

Bibliografia

AKEHURST, M. Introducción al derecho internacional. Traducció i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complemèntaria de Miguel de la Fuente Casamar. 2a. ed. 1a. reimpr. Madrid: Alianza, 1988.
BUERGENTHAL, Th. i d’altres. Manual de derecho internacional público. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1994.
CARRILLO SALCEDO, J. A., Curso de derecho internacional público. Madrid: Tecnos, 1991 .
CASANOVAS I LA ROSA, O. Casos y textos de derecho internacional público. 4a. ed. 4a. reimp. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DÍEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público. 11a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 10a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. Curso de derecho internacional público. 6a. ed. Madrid: Civitas, 1998. Vol. I.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Apuntes sobre las funciones del Derecho internacional contemporáneo. Múrcia: DM, 1995.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho internacional público. Madrid: Trotta, 1995.
HERRERO RUBIO, A. Derecho internacional público. 7a. ed. augm., Valladolid., 1987.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E. El derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 1980.
MIAJA DE LA MUELA, A. Introducción al derecho internacional público. 7a. ed. Madrid: Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L. Tratado de derecho internacional público. Traducció del tom I, vol I i II, a partir de la 8a. edició anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht (Londres, 1955), de J. López Oliván i J. M. Castro-Rial. Traducció del tom II, vol I i II, a partir de la 7a. edició anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht (Londres, 1948-1952), d'A. Marín. Tom I. Barcelona: Bosch, 1961. Tom II. Barcelona: Bosch, 1966-1967.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de derecho internacional público i organizaciones internacionales. 6a. ed. Madrid: Tecnos, 1996.
REMIRO BROTONS, J. A. Derecho internacional. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
REUTER, P. Derecho internacional público. Trad. i notes de J. Puente Egido. Barcelona: Bosch, 1978.
REUTER, P. Instituciones internacionales. Trad. de C. Massó Escofet. Barcelona: Bosch, 1978.
RODRIGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de derecho internacional público. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 1994.
ROUSSEAU, Ch. Derecho internacional público, 3a. ed. Trad. amb notes i bibliografia addicionals de Fernando Giménez Artigues. Barcelona: Ariel, 1966.
SORENSEN, M. (dir.) Manual de derecho internacional público. Trad. a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió de l'edició en espanyol i addicions a aquesta a càrrec de Bernardo Sepúlveda. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1973.
VERDROSS, A. Derecho internacional público. 5a. ed. alemanya amb la collaboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Trad. amb addicions i bibliografies complementàries per Antonio Truyol i Serra. 6a. ed. posada al dia amb la collaboració de Manuel Medina Ortega. Madrid: Aguilar, 1976.
Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970. Versió catalana i introducció de Miquel A. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea. Moià: Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Els drets humans: els textos bàsics. Edició a càrrec de Carles Duarte i Montserrat i Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1988.
PONS RÀFOLS, X. (dir.). Les Nacions Unides i els drets humans. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.

* L'estudi d'apunts de l'assignatura d'edició anònima està expressament desaconsellat.