Llicenciatura en Dret (3311)

Història del Dret Espanyol II (12427) 

PART I: DRET PÚBLIC CATALÀ

Introducció

Tema 1. El pensament jurídic

1.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret.
1.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi Romà.
1.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret. 1.3.1.Competències materials.
1.3.2. Competències formals.
1.3.3. Finalitat.
1.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune.
1.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya.
1.4.2. Textos jurídics.
1.4.3. El dret canònic i el seu estudi.
1.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes.
1.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar.
1.6.1. La creació del dret.
1.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.

Tema 2. La Corona de Castella i la recepció del dret comú

2.1. L’ordenament jurídic de Castella.
2.1.1. Els drets municipal i senyorial.
2.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284).
2.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions.
2.1.4. Les comunitats basques.
2.1.5. Navarra.
2.1.6. La monarquia universal.

Tema 3. La Corona d’Aragó i els seus ordenaments jurídics

3.1. El dret general de la Corona
3.2. Catalunya
3.2.1. L’imperi carolingi i el naixement de Catalunya.
3.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles xi-xiii)
3.2.3. La monarquia estamental (del final del segle xiii al començament del segle xviii)
3.3. Aragó.
3.4. València.
3.5. El Regne de Mallorca.
3.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle xviii.

PART II: L’ESTAT CONSTITUCIONAL ESPANYOL

INTRODUCCIÓ

Tema 4. La història del constitucionalisme

4.1. El període preconstituent i les Corts de Cadis.
4.2. De l’estat constitucional liberal a l’estat constitucional.
4.2.1. Les primeres constitucions.
4.2.2. A partir de la Revolució del 1868.
4.3. Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola.
4.4. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles.

Tema 5. La codificació

5.1. Circumstàncies històriques.
5.1.1. La invasió napoleònica.
5.1.2. La insurrecció americana.
5.1.3. La revolució liberal.
5.1.4. El codi com a norma.
5.1.5. El moviment codificador europeu.
5.2. La codificació mercantil.
5.2.1. Les circumstàncies de la codificació.
5.2.2. El Codi de 1829.
5.2.3. La jurisdicció mercantil.
5.2.4. Altres lleis.
5.2.5. El Codi de comerç de 1885.
5.3. La codificació del dret penal.
5.3.1. La influència del reformisme il·lustrat.
5.3.2. El Codi Penal de 1822.
5.3.3. El Codi Penal de 1848.
5.3.4. La vinculació constitució-dret penal: el Codi Penal de 1870.
5.3.5. El Codi Penal de 1928.
5.3.6. La reforma penal de 1932.
5.3.7. El restabliment constitucional i el Codi Penal de 1995.
5.4. La codificació civil.
5.4.1. La crisi i la transformació de la nova propietat.
5.4.2. El projecte de codi civil de 1821.
5.4.3. El projecte de codi civil de 1836.
5.4.4. La comissió general de codificació i el projecte de 1851.
5.4.5. La consolidació de la propietat: la Llei hipotecària de 1861.
5.4.6. El projecte de codi civil de 1869.
5.4.7. L’harmonització del dret castellà i les altres legislacions.
5.4.8. La codificació exclusiva del dret castellà.
5.4.9. Els drets civils forals després del Codi Civil.
5.4.10. L’article 149.1.8 de la Constitució de 1978.
5.5. La codificació del dret processal.
5.5.1. El rang constitucional del poder judicial. La Llei de 1870.
5.5.2. La Llei d’enjudiciament civil de 3 de febrer de 1881.
5.5.3. La Llei d’enjudiciament criminal de 14 de setembre de 1882.

Bibliografia

Bibliografia bàsica
ESCUDERO, J. A. Curso de hiistoria del derecho español. Fuentes e instituciones político-administrativas. Madrid, 1995.
FERRO, Víctor. El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.
MALUQUER DE MOTES BERNET, C. J. "La codificación civil en España (síntesis de un proceso)". Revista de Derecho Privado, 1981. Pàg. 1.083-1.101)
MONTAGUT, T. Història del Dret espanyol. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 1997.
SOBREQUÉS VIDAL, S. Història de la producció del dret català fins al Decret de Nova Planta. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1978. N’hi ha una traducció al castellà amb una bibliografia actualitzada: Historia general del derecho catalán hasta el siglo xviii. Barcelona, 1989.
TOMÁS Y VALIENTE, F. Manual de Historia del derecho español. Madrid: Tecnos, 1970.

Bibliografia complementària
ALONSO PÉREZ, M. Ideal codificador, mentalidad bucólica y orden burgués en el Código Civil de 1889. Madrid: T. I. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces, 1990.
ANTÓN ONECA, J. "Historia del Código Penal de 1822". Anuario de Derecho Penal. 1965. Pàg. 263-278.
BARÓ PAZOS, J. La Codificación del derecho civil en España (1808-1889). Santander: Universidad de Cantabria, 1993.
BECCARIA, C. De los delitos y de las penas. Traducció de Juan Antonio de las Casas. Madrid: Alianza, 1986. (Col·lecció, 133).
CALASSO, F. Medio Efvo del diritto, I: le fonti. Milà: Giuffrè, 1954.COING, H. Handbuch der Quellen und Literatur der neueren europäischen Privatrechtsgeschichte, I: Mittelalter (1100-1500). Munic: Beck, 1973.
CORONAS GONZÁLEZ, S. M. Ilustración y derecho. Los fiscales del Consejo de Castilla en el siglo xviii. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas, 1992.
CORONAS GONZÁLEZ, S. M. "Las leyes fundamentales del Antiguo Régimen (Notas sobre la Constitución histórica española)". Anuario de Historia del Derecho Español, 65. 1955. Pàg. 127-218).
DURAN I BAS, M. Escritos. Primera serie: Escritos jurídicos. Barcelona: Editor Juan Oliveres, 1888.
FEENSTRA, R. "L’école de droit d’Orleans au trezième siècle et son rayonnement dans l’Europe médievale". Revue d’Histoire des Facultés de Droit et de la Science Juridique 13. 1992. pàg.23-42.
FONT RIUS, J. M. "Estudi introductori". A: Textos jurídics catalans. Lleis i costums, IV/1. Constitucions de Catalunya. Barcelona: 1988.
FONT RIUS, J. M. La recepción del derecho romano en la península Ibérica durante la edad media. Montpellier: 1967.
GARCÍA PELAYO, M. Del mito y de la razón en la historia del pensamiento político. Madrid: Revista de Occidente, 1968.
GOURON, A. "La science du droit dans le Midi de la France au moyen âge". Collect de studies Series. Londres, 1984.
LASSO GAITE, J.F. Crónica de la Codificación Española. Madrid: Ministerio de Justicia, 1970.
PESET, M. "La primera codificación liberal en España (1808-1823)", Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 1972. 488. Pàg. 125-157.
ROURE, C. Memòries de Conrad Roure: -Recuerdos de mi larga vida. Barcelona: Institut Universitari d’Història Vicens Vives. Vic: Eumo, 1994.
RUBIO, J. Sáinz de Andino y la Codificación Mercantil. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1950.
SOLÉ TURA, J.; AJA, E. Constituciones y periodos constituyentes en España (1808-1936). Barcelona: Siglo XXI, 1981.
TARELLO, G. Storia della cultura giuridica moderna Vol. I: Assolutismo e codificazione del diritto. Bolonya: Il Mulino, 1976.
TOMÀS Y VALIENTE, F. "Génesis de la Constitución de 1812. De muchas leyes fundamentales a una sola Constitución". Anuario de Historia del Derecho Español, núm. 65. Pàg. 13-125.