Llicenciatura en Biologia (3361)
Nutrició(12329)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Nutrició és una matèria obligatòria del currículum de Biologia impartida en el segon curs. Consta de 4,5 crèdits: 2 de teòrics i 2,5 de pràctics.
Coordinació i professorat
El responsable de l’assignatura és el professor Antoni Sitges-Serra i també hi col·laborarà el professor Jaume Puig de Dou i la professora Meritxell Girvent.
Objectius
1. Conèixer la nutrició humana com a mitjà per conservar
l´estructura de l´organisme i per possibilitar-ne les funcions com
a procés de transformació de l´energia continguda en els aliments
en treball cel·lular i calor.
2. Entendre la nutrició com a funció fisiològica que
integra funcions nervioses superiors, com la fam, la satisfacció i
l´apetència, i funcions fisiològiques com el creixement, l´embaràs,
la lactància, l´exercici i l´envelliment.
3. Conèixer els mecanismes neurals i endocrinològics
reguladors de la despesa calòrica i dels estats anabòlics i
catabòlics.
4. Desenvolupar habilitats bàsiques en la valoració de
l´estat nutricional i jutjar l´adequació d´una dieta.
5. Conèixer els fonaments fisiològics d´una alimentació
equilibrada, tot integrant-la en el conjunt d´hàbits i conductes de
l´ésser humà sa i en situacions fisiològiques específiques com ara
el creixement, l´embaràs, la lactància, l´exercici i l´envelliment.
Metodologia docent
Lliçons magistrals (20): 20 hores
Pràctiques (5):10 hores
Seminaris orientats per problemes (3): 6 hores
Avaluació dels aprenentatges
L’avaluació del rendiment acadèmic s’efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):
Contingut teòric 6 punts
- Prova d’elecció múltiple 4 punts
- Preguntes curtes 2 punts
Contingut pràctic 4 punts
- Examen pràctic 4 punts
Requeriments dels estudiants
Es imprescindible l’assistència a les classes pràctiques i als seminaris la qual se certificarà mitjançant la signatura, per part del professor, del quadern de pràctiques.
Temari de l´assignatura
Tema 1. Què és la nutrició?
Dilluns 3 d'abril
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
El desenvolupament de la vida des de la perspectiva energètica. Paradoxes i fets. Estructura i funció de l’organisme des d’una perspectiva nutricional. El éssers vivents com a màquines autoconstructives, renovables i transformadores d’energia. Disponibilitat dels nutrients: del "medi de cultiu" al "treball per menjar". La nutrició en el món actual: perspectiva epidemiològica dels problemes alimentaris. La nutrició en la mitologia i en la religió.
Tema 2. Composició corporal (I)
Dimarts 4 d'abril
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Anatomia química de l’organisme. Mètodes d’anàlisi. Compartiments hídrics: distribució, volum i composició. Rellevància de l’espai extracel.lular com a medi intern. Greix corporal: aspectes quantitatius, distributius i de funció fisiològica. Massa magra i massa cel·lular corporal.
Tema 3. Composició corporal (II)
Dimarts 4 d'abril
9.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Proteïna corporal total: proteïna visceral i proteïna muscular. Prioritats metabòliques i nutricionals. Relacions entre proteïna visceral i funcions específiques: defensa immunològica, cicatrització i comportament. Relacions entre composició corporal i despesa energètica. Manteniment i canvis de la massa muscular. Efectes de l’edat, l’alimentació, l’exercici i la menopausa.
Pràctica 1: Estudi de la composició corporal mitjançant la bioimpedància.
Tema 4. Metabolisme energètic
Dilluns 10 d'abril
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Energia i treball cel·lular. Oxidació de susbtrats i termogènesi. Consum d’oxigen i producció d’anhídric carbònic. Despesa calòrica basal. Regulació del metabolisme energètic. Mesura de la despesa calòrica: bases de la calorimetria directa i indirecta. Requeriments calòrics. Equacions de Harris-Benedict. Situacions nutricionals i mediambientals amb impacte sobre la despesa calòrica.
Pràctica 2: Calorimetria indirecta.
Tema 5. Substrats nutricionals energètics: carbohidrats
Dimarts 11 d'abril
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Història del "dolç". Tipus de carbohidrats en la dieta. Destinació postabsortiva dels carbohidrats. Glucosa aeròbia i anaeròbia. Glucogènesi muscular i glucogènesi hepàtica. Valor calòric de la glucosa. Relació amb la disponibilitat d’oxigen. Vies metabòliques més rellevants i la seva regulació hormonal.
Pràctica 3: Glucèmia basal i postingesta
Tema 6. Substrats nutricionals energètics: lípids
Dimarts 11 d'abril
9.40 h Dr. J. Puig
Tipus de lípids en la dieta. Àcids grassos essencials. Transport i destinació postabsortiva dels lípids. Lipogènesi i magatzematge. La leptina com a marcador dels dipòsits lipídics. Els lípids com a reserva calòrica d’alta eficiència. Influència dels hàbits alimentaris sobre el perfil lipídic plasmàtic. Colesterol: sí o no?
Tema 7. Substrats proteics
Dimarts 25 d'abril
8.40 h Dra. M. Girvent
Les proteïnes de la dieta. Valor de la diversitat. Les proteïnes com a substrats plàstics. Classificació nutricional dels aminoàcids. Concepte d’aminoàcid essencial. Balanç nitrogenat. Nitrogen, proteïna i teixit muscular. Factors sistèmics que controlen la síntesi i la degradació proteica.
Tema 8. Vitamines i oligoelements
Dimarts 2 de maig
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Classe no presencial. Treball del tema sobre llibre de text. Concepte de micronutrient. Funcions generals dels micronutrients. Vitamines hidrosolubles i liposolubles: caracterització i situacions de risc carencial. Contingut en els aliments. Metalls essencials: Mn, Zn, Se, Cu, Cr i Co.
Classe no presencial. Treball del tema sobre llibre de text.
Tema 9. La fibra en la dieta
Dilluns 8 de maig
8.40 h Dr. J. Puig
Concepte i tipus de fibra. Fibres solubles i insolubles. Rellevància fisiològica: accions mecàniques i metabòliques. Fibra i flora intestinal parabiòtica. Fibra i hàbit deposicional. Bases fisiològiques de l’ús de la fibra en la dieta per a la prevenció de malalties.
Tema 10. Aigua i electròlits
Dimarts 9 de maig
8.40 h Dra. M. Girvent
Balanç hídric: ingesta, pèrdues insensibles i diüresi. Necessitats diàries d’aigua. Relació entre ingesta calòrica, proteica i aquosa. Sodi i potassi corporals totals versus. ionograma plasmàtic. Interrelació entre metabolisme hídric i metabolisme dels carbohidrats i lípids. Teixits hidratats i anhidres. Producció d’aigua endògena. Electròlits més rellevants: iode, fosfat, calci, magnesi i ferro.
Tema 11. Flux de substrats energètics I. Metabolisme postabsortiu
Dr. A. Sitges-Serra
Dilluns 14-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
L´alimentació com a hàbit cíclic. Adaptació als períodes postprandials i de dejú de curta durada. Regulació hormonal de fluxos de substrats. Acció de la insulina com a hormona anabòlica. Hormones contrareguladores: glucagó, cortisol i adrenalina. Concepte de glucodependència. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el dels àcids grassos des del punt de vista energètic. Senyals lipolítiques. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el de les proteïnes: neoglucogènesi i cetoadaptació. Reducció crònica de la ingesta. Pèrdua de greix i massa magra. Influència sobre la despesa metabòlica basal.
Pràctica 4: Metabolisme intermediari en situacions de dejú i d´estrès fisiològic. Una experiència multimèdia en CD-ROM (és imprescindible un nivell bàsic d´anglès).
Tema 12. Flux de substrats energètics II. Dejú de curta i de llarga durada
Dilluns 15 de maig
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el dels àcids grassos, des del punt de vista energètic. Senyals lipolítiques. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el de les proteïnes: neoglucogènesi i cetoadaptació. Reducció crònica de la ingesta. Pèrdua de greix i pèrdua de massa magra. Influència sobre la despesa metabòlica basal.
Pràctica 4: Metabolisme intermediari en situacions de dejú i d’estrès fisiològic. Una experiència multimèdia en CD-ROM (és imprescindible un nivell bàsic d’anglès).
Tema 13. Regulació de la ingesta alimentària
Dimarts 16 de maig
8.40 h Dra. M. Girvent
Senyals de la fam i la satisfacció. Circuits reflexos i influències neurals superiors. Senyals preabsortius i postabsortius. Valor de la glucèmia. Regulació endocrina de la sacietat: paper de la colecistoquinina. Paper de la leptina. Concepte de balanç energètic neutre, negatiu i positiu. Factors genètics.
Tema 14. Regulació nutricional de l’expressió genètica
Dilluns 22 de maig
8.40 h Dr. J. Salas
El binomi hormona-enzim com a regulador dels fluxos de substrats. Síntesi enzimàtica en relació amb la ingesta de substrats. Principals dianes de les hormones reguladores: esteroides, glucagó, catecolamines, hormona de creixement, insulina i IGF-1. Rellevància per a la salut. Principals gens reguladors de vies metabòliques: piruvat-kinasa i malat-decarboxilasa.
Tema 15. Equilibri dietètic
Dimarts 23 de maig
8.40 h Dr. J. Puig
Concepte de dieta equilibrada. Macro i micronutrients. Contingut en nutrients específics: iode, calci, ferro i àcid fòlic. Valor nutricional de les grans famílies d’aliments. Estimació de les desviacions dietètiques més rellevants. Nutrificació i suplementació dels aliments. Aditius, preservatius i edulcorants. Aliments transgènics.
Pràctica 5: Disseny de dietes personalitzades en funció dels gustos i de les recomanacions que es desprenen de taules d’aliments.
Tema 16. Estrès oxidatiu
Dilluns 29 de maig
8.40 h Dr. J. Salas
Concepte d’oxidació. Principals agents oxidants. Els sistemes antioxidants de l’organisme. La peroxidació lipídica. Els antioxidants com a components de la dieta.
Tema 17. Situacions nutricionals específiques
Dimarts 30 de maig
8.40 h Dr. J. Salas
Requeriments nutricionals durant l’embaràs i la lactància. Guany de pes durant l'embaràs i composició corporal. Riscs del guany de pes excessiu. Prevenció de l'anèmia i del dèficit de folat. Requeriments nutricionals duant la infància i el creixement. El cas de l’esport.
Tema 18. Nutrició i envelliment
Dilluns 5 de juny
8.40 h Dra. M. Girvent
Teories sobre l'envelliment. Factors que afecten l'estrat nutricional. Desviacions més rellevants i requeriments específics. Interrelació nutrients-alcohol i nutrients-medicaments.
Tema 19. Valoració de l’estat nutricional
Dimarts 6 de juny
8.40 h Dr. A. Sitges-Serra
L’estat nutricional normal: definició i variabilitat antropomètrica. Valoració nutricional global: pes corporal i mesures derivades. Valoració nutricional per compartiments. Quantitat de greix. Us de la plicometria. Valoració del compartiment proteic muscular. Valoració de la proteïna visceral: proteïnes plasmàtiques. Valoració funcional. Funcions de l’organisme influïdes per l’estat nutricional.
Pràctica 6: Valoració nutricional antropomètrica
Tema 20. Discussió
Dimarts 13 de juny
8.40 h Dr. A Sitges-Serra
Repàs general del temari. Dubtes previs a l’avaluació.
Classe de dubtes i preguntes preavaluació
Dr. A. Sitges, Dr. J. Puig i Dra. M. Girvent
Dia 11-6-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Sessió dedicada a comentaris sobre els temes tractats, dubtes i aclariments que puguin ser útils als estudiants de cara a l´avaluació final.
SEMINARIS
Ensenyament orientat per problemes en grups reduïts:
Objectius:
Ajudar a la integració horitzontal de la fisiologia de la nutrició amb altres branques de la fisiologia humana, amb els hàbits alimentaris i amb la influència de factors interns i mediambientals.
1. "En Jaume "és diabètic i no vol punxar-se la insulina".
2. "He menjat massa".
3. "La Núria només menja amanides".
4. "El Lluc fa 36hores que ho vomita tot".
5. "La Maria, aquella noia tan bufona, s’està aprimant molt".
6. "Aniré en una missió de la Creu Roja per avaluar l’estat de nutrició dels internats en un camp de refugiats i per dissenyar les bases d’una intervenció nutricional".
Metodologia:
Descomposició del problema (20-25 minuts) seguint un esquema general de tipus circular (problema-detecció-anàlisi-resposta-acció reguladora). Treball sobre cadascun dels apartats en grups de 4 estudiants durant 30-40 minuts. Posada en comú i discussió moderada pel professor (45 minuts). Abans del seminari l’estudiant s’haurà informat, llegint bibliografia bàsica suggerida pels professors.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Llibre de text
Modern nutrition in health and disease. SHILS, M.E.; OLSON J.A.; SHIKE, M.; Ross K. Williams and Wilkins, 1999.
Capítols de llibre i articles rellevants
Alastrue A, Sitges Serra A, Jaurrieta E, Sitges Creus A. Valoración de los parámetros antropométricos de nuestra población. Med Clin 1982; 78:407-415.
Tablas de normalitat antropomètrica per a la població espanyola sana
Argilés JMª, López-Soriano FJ. The ubiquitin dependent proteolytic pathway in skeletal muscle: its role in pathological states. TiPS 1996; 17:223-6.
La descripció d’una via fonamental de degradació proteica no lisosomal a la qual un professor de Biologia de la UB ha fet aportacions interessants.
Baker JP, Detsky AS, Wesson DE, Wolman SL, Stewart S, Whitewell J, Langer B, Jeejeebhoy KN. Nutritional assessment. A comparison of clinical judgement and objective measurements. N Engl J Med 1982; 306:969-972.
Una article sobre tècniques d’avaluació nutricionals bàsiques aplicades al diagnòstic de malnutrició a l’hospital.
Bentdal OH, Froland SS, Askevold F et al. Nutritional assessment of anorexia nervosa patients. Analysis of anthropometric and biochemical variables to evaluate patients at risk. Clinical Nutrition 1988; 7:93-99.
Valoració nutricional en una de les alteracions més freqüents dels hàbits alimentaris
Cahill GF, Jr. Starvation in man. N Engl J Med 1970; 282:668-675.
Un clàssic sobre metabolisme intermediari en situació de carència alimentària.
Doekel RC JR., Zmillich CW, Scoggin CH, Kryer CH, Weil JV. Clinical semistarvation: Depression of hypoxic ventilatory response. N Engl J Med 1976; 295:358-361.
Un exemple de com l’estat nutricional afecta altres funcions fisiològiques bàsiques com ara la respiració.
Fiatarone MA. Exercise training and nutritional supplementation for physical frailty in very elderly people. N Engl J Med 1994; 330:1769-1776.
Sinèrgia entre nutrició i exercici físic en la tercera edat.
Häussinger D, Roth E, Lang F, Gerok W. Cellular hydration state: an important determinant of protein catabolism in health and disease. Lancet 1993; 341:1330-2.
Una hipòtesi fisiològica suggerent lligant el metabolisme proteic amb el grau de hidratació cel.lular.
Jéquier E. The influence of nutrient administration on energy expenditure in man. Clin Nutr 1986; 5:181-186.
Relació entre ingesta alimentària i despesa energètica.
Klein S. The myth of serum albumin as a measure of nutritional status. Gastroenterology 1990; 99:1845-1851.
Pros and cons de la determinació de l’albúmina sèrica com a marcador nutricional
Mowe M, Bohmer T, Kindt E. Reduced nutritional status in the eldelry (>70 y) is probable before disease and possibly contributes to the development of disease. Am J Clin Nutr 1994; 59:317-324.
Estudi específic de la nutrició en la gent gran i de la seva relació en l’aparició de malalties
Reaven GM, Lithell H, Landsberg L. Mechanisms of disease: hypertension and associated metabolic abnormalities - The role of insulin resistance and the sympathoadrenal system. N Engl J Med 1996; 334:374-81.
Interrelacions fisiològiques entre ingesta alimentària, catecolamines, insulina i metabolisme hidrosalí.
Schnitker MA, Mattman PE, Bliss TL. A clinical study of malnutrition in japanese prisoners of war. Ann Int Med 1951; 35:69-96.
Interessant per conèixer les desviacions dietètiques que més freqüentement es poden trobar en aquestes circunstàncies.
Zimmer R, Weill J, Dubois M. The nutritional situation in the camps of the unoccupied zone of France in 1941 and 1942 and its consequences. N Engl J Med 1944; 230:303-314.
Un document històric extraordinari per conéixer de primera mà la dimensió nutricional d’una gran catàstrofe: l’exili de molts espanyols en acabar la guerra civil hacinats en els camps de concentració de la França de Petain.