Llicenciatura en Biologia (3361)

Histologia Especial(12328) 

IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA

L'assignatura Histologia Especial és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix al segon curs; consta de 9,5 crèdits, 5 de teòrics i 4,5 de pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

El coordinador de l'assignatura és Josep Lloreta. El coordinador de les classes pràctiques és David Domínguez. També col·laboren en la docència M. Dolors Ferrer i Montserrat Arumí, així com, en alguns seminaris, diferents professors convidats.

OBJECTIUS

a) Conèixer l'estructura microscòpica dels teixits, òrgans i sistemes de l'organisme humà i la seva correlació funcional.

b) Conèixer els mecanismes bàsics de reparació, regeneració i protecció de diversos teixits i òrgans.

c) Conèixer els mecanismes bàsics d'alteració patològica dels teixits.

d) Aprofundir en el coneixement del maneig del microscopi òptic, així com dels microscopis de fluorescència, de llum polaritzada i electrònic.

 

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):

Contingut teòric (6 punts)

—Prova d'elecció múltiple 60%
—Preguntes curtes 25%
—Assaig 15%

 
Contingut pràctic (4 punts)

—Quadern de pràctiques 40%
—Examen pràctic 60%

REQUERIMENTS DELS ESTUDIANTS

Requeriments imprescindibles per superar l'assignatura:
1. Lliurament del quadern de pràctiques.
2. Habilitat en el maneig i el centratge correctes del microscopi òptic; habilitat per observar i interpretar correctament una preparació amb el microscopi òptic.

TEMARI TEÒRIC

Tema 1. Components i estructura microscòpica del teixit nerviós

Tema 2. Meninges, epèndim i plexes coroideus

Tema 3. Organització microscòpica del sistema nerviós central (I)

Organització microscòpica de l'escorça cerebral. Estructura microscòpica dels principals nuclis cerebrals, cerebel·losos i del tronc.

Tema 4. Organització microscòpica del sistema nerviós central (I)

Organització microscòpica del cerebel i la medul·la espinal.

Tema 5. Organització del sistema nerviós perifèric

Organització del sistema nerviós perifèric: ganglis raquidis i vegetatius (sistemes simpàtic i parasimpàtic). Especialitzacions terminals cutànies.

Tema 6. Els òrgans dels sentits: Histologia de l'ull

Tema 7. Els òrgans dels sentits: Olfacció i oïda

Organització microscòpica del sistema olfactori (mucosa especialitzada i bulb). L'oïda.

Tema 8. Aparell càrdio-circulatori (I): El cor

Estructura i organització microscòpica del cor. Estructura i característiques microscòpiques del sistema de conducció cardíac. El pericardi.

Tema 9. Aparell càrdio-circulatori (II): Artèries i capil·lars

Estructura general dels vasos sanguinis. Innervació i irrigació dels vasos sanguinis. Artèries: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructures implicades en la detecció i la regulació de la pressió arterial. Capil·lars: classificació, estructura i característiques morfofuncionals especialitzades dels diferents tipus de capil·lars. Estructures especialitzades en la regulació del flux sanguini a la xarxa capil·lar.

Tema 10. Aparell càrdio-circulatori (III): Venes. Sistema limfàtic. Patobiologia de les malalties càrdio-vasculars

Venes: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructura i característiques microscòpiques diferencials del sistema vascular limfàtic: capil·lars, vasos i conductes. Fonaments patobiològics generals de les malalties càrdio-vasculars.

Tema 11. Aparell respiratori (I)

Cavitat nasal. Nasofaringe. Sines paranasals. Orofaringe, hipofaringe i laringe.

Tema 12. Aparell respiratori (II)

Tràquea, bronquis, arbre bronquial principal. Vies respiratòries distals (dels bronquis als alvèols pulmonars). L'alvèol pulmonar com a unitat funcional. Mecanismes subcel·lulars per al manteniment de l'elasticitat i l'expansió dels alvèols. La pleura. Microanatomia de la caixa toràcica. Organització general del pulmó i de la seva irrigació.

Tema 13. L'aparell digestiu (I)

Estructura microscòpica del llavi, la cavitat oral, la llengua i les dents. Glàndules salivals majors: paròtida, submaxil·lar i sublingual. Glàndules salivals menors.

Tema 14. L'aparell digestiu (II)

Organització microscòpica general del tub digestiu. Estructura microscòpica de l'esòfag. La zona cardial. Estructura microscòpica i histofisiologia de l'estómac. El pílor.

Tema 15. L'aparell digestiu (III)

Estructura general del fetge. Distribució dels vasos sanguinis i de la xarxa biliar intrahepàtics. El lobel hepàtic: lobel clàssic, lobel portal i acin portal. Vies biliars extrahepàtiques. Vesícula biliar. Pàncrees exocrí. Estructura de la papil·la de Vater.

Tema 16. L'aparell digestiu (IV)

Estructura microscòpica del duodè, el jejú, l'íleum, el còlon, el recte i l'anus. Histofisiologia de l'intestí prim i de l'intestí gros. El peritoneu.

Tema 17. Aparell urinari (I)

Organització microscòpica general del ronyó: components del còrtex i de la medul·la renal. Components de la nefrona. Característiques microscòpiques i histofisiologia del glomèrul renal. Característiques diferencials amb repercussió funcional dels diferents tipus de túbul renal.

Tema 18. Aparell urinari (II)

L'aparell juxtaglomerular. Característiques microscòpiques dels vasos arterials, venosos i limfàtics del ronyó. Característiques de l'interstici renal. Estructura microscòpica de les vies urinàries (pelvis renal i urèters) i de la bufeta urinària.

Tema 19. Sistema endocrí (I): Hipòfisi, hipòtalem i glàndula pineal

Hipòfisi: organització microscòpica i components cel·lulars. Característiques microscòpiques essencials de l'hipotàlem. Característiques microscòpiques de la glàndula pineal.

Tema 20. Sistema endocrí (II): Tiroide i paratiroide

Tiroide: estructura, components cel·lulars i organització funcional. Paratiroide: estructura, components cel·lulars i característiques morfològiques dels diferents estadis funcionals.

Tema 21. Sistema endocrí (III): Sistema adrenal, paraganglis i sistema neuroendocrí difús

Còrtex adrenal: estructura microscòpica i components cel·lulars. Medul·la adrenal i paraganglis: característiques microscòpiques i relació amb el sistema nerviós perifèric. Sistema neuroendocrí difús.

Tema 22. Aparell genital masculí (I)

Estructura microscòpica i components cel·lulars del testicle. L'espermatogènesi.

Tema 23. Aparell genital masculí (II)

Conductes intratesticulars, epidídim, vesícules seminals i conductes deferents. Glàndules genitals accessòries. Característiques microscòpiques del penis. Estructura, característiques microscòpiques i elements bàsics de la patobiologia de la pròstata.

Tema 24. Aparell genital femení (I)

Estructura microscòpica, components cel·lulars i estadis morfofuncionals de l'ovari. L'oogènesi. Estructura de la trompa uterina. Estructura microscòpica del cos uterí. Característiques microscòpiques dels estadis funcionals de l'endometri.

Tema 25. Aparell genital femení (II)

Estructura microscòpica de la cèrvix, la vagina i la vulva. Estructura i estadis funcionals de la placenta. Estructura microscòpica, estadis funcionals i elements bàsics de la patobiologia de la glàndula mamària.

Tema 26. La pell i els seus annexos. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics

Estructura i composició cel·lular de l'epidermis. Estructura i composició cel·lular de la dermis. Característiques específiques del teixit connectiu cutani. Histofisiologia de la pell. Glàndules de la pell: glàndules sudorípares ectocrines i apocrines; glàndules sebàcies. Fol·licles pilosos; estructura i histofisiologia del pèl. Estructura de l'ungla. Regeneració cutània. Resposta de la pell a les cremades.

Tema 27. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (I): Sistema òsteo-articular

Visió morfològica integrada i dinàmica de l'estructura òssia, el remodelament ossi i els processos cel·lulars multiorgànics implicats en l'equilibri del metabolisme fosfo-càlcic. Estructura de les articulacions amb correlació funcional. Les cèl·lules sinovials.

Tema 28. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (II): El teixit muscular

Característiques dinàmiques del teixit muscular: característiques histoenzimàtiques, histomorfomètriques i ultraestructurals del múscul en condicions normals, en l'entrenament i en situacions patològiques.

Tema 29. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (I)

Estructura del gangli limfàtic, en correlació amb la limfopoesi i amb la producció de poblacions cel·lulars específiques de les respostes immunològiques.

Tema 30. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (II)

Estructura i característiques histofisiològiques del timus. Estructura i característiques histofisiològiques de les plaques de Peyer.

Tema 31. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (III)

Estructura i característiques histofisiològiques de la melsa. El teixit limfoide associat a les mucoses. El teixit amigdalar.

Tema 32. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (IV)

Visió integrada dels diferents òrgans i elements cel·lulars del teixit limfoide.

Desplegament de l'assignatura

Un objectiu prioritari de l'assignatura serà integrar els coneixements relatius a diferents cèl·lules i teixits, adquirits al llarg del curs precedent, en el context de l'organització microscòpica dels òrgans i sistemes, així com entendre l'estreta correlació entre les diferents estructures i els mecanismes funcionals en què estan implicades. Amb aquesta finalitat, l'estudiant haurà d'integrar tota aquesta informació amb la de les altres matèries impartides de manera simultània i adquirir una base sòlida de coneixements que li permetin fer una interpretació correcta de preparacions histològiques dels diferents òrgans i teixits, en un context funcional dinàmic. Es requerirà, de manera complementària, un domini complet del maneig del microscòpi òptic i un aprofundiment en la utilització d'altres tipus de microscopis.

A cada tema teòric s'intercalarà un nombre proporcional de sessions pràctiques d'observació al microscopi òptic i de correlació amb micrografies electròniques, d'acord amb les diferents unitats morfofuncionals de cada capítol. Hi haurà, a més, sessions destinades a l' autoaprenentage amb ordinador.

 

Es programaran diversos seminaris, en què es posarà èmfasi especial en aspectes patobiològics i en aspectes de correlació entre estructura, funció i malaltia, així com en aspectes de tipus epidemiològic i social, tots ells relatius als òrgans, sistemes i teixits estudiats: patologia mamària, tabaquisme, càncer de pulmó, càncer digestiu, malalties neuromusculars, malalties renals, etc.

Bibliografia

El llibre fonamental per a l'assignatura serà:

GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Histología. Texto y Atlas. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 1997.

 

Bibliografia complementària

A més de la bibliografia específica que es podrà proporcionar per complementar alguns temes concrets, es recomanen com a llibres de consulta els següents:

 

STERNBERG, S. S. Histology for pathologists. Filadèlfia: Lippincott-Raven, 1997.

 

FAWCETT, D. W. A textbook of histology. Londres: Chapman and Hall, 1994.

 

HAM, A.W.; CORMACK, D. H. Histology. Filadèlfia: Lippincott, 1979.