1999-2000

Llicenciatura en Biologia (3361)


Citologia i Histologia Vegetal i Animal (12300) 


Identificació de l'assignatura

L'assignatura Citologia/Biologia Cel·lular és una matèria troncal del currículum de Biologia que s'imparteix al primer curs; consta de 10 crèdits, 6 teòrics i 4 pràctics.

Coordinació i professorat

El coordinador de l’assignatura és Francisco X. Real. Els continguts teòrics i pràctics han estat agrupats en tres mòduls docents, els responsables dels quals són:

Mòdul I. Fonaments de l’estructura i organització de la cèl·lula eucariota

Francisco X. Real

Mòdul II. Citologia vegetal

Jaume Ferrer

Mòdul III. Citologia i organització general dels teixits animals

Josep Lloreta 

La coordinadora de les classes pràctiques i dels seminaris és Elena Ortiz. També col·laboren en la docència Sílvia Hernández, així com alguns professors convidats.  

Objectius

1. Conèixer l’estructura general, l’organització i el funcionament de les cèl·lules eucariotes.

2. Conèixer les principals característiques estructurals i funcionals de les cèl·lules vegetals i les diferències entre les cèl·lules animals i vegetals.

3. Conèixer la diversitat de les cèl·lules animals, així com la relació entre morfologia, estructura i funció.

4. Aprendre l’ús correcte del microscopi òptic. Aprendre dels diferents tipus de microscòpia i les seves aplicacions a l’estudi de les cèl·lules.

5. Aprendre dels mètodes fonamentals de cultiu cel·lular.  

Avaluació dels aprenentatges

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):

Contingut teòric 6,3 punts

Prova d'elecció múltiple 60%

Preguntes curtes 25%

Assaig 15%

Contingut pràctic 3 punts

Quadern de pràctiques 1 punt

Problemes 0,5 punts

Examen pràctic 1,5 punts

Presentacions a classe 0,7 punts

Requeriments

Requeriments imprescindibles per superar l'assignatura:

  1. Assolir un mínim de puntuació del 25% de la qualificació màxima a l'examen teòric en

cadascun dels mòduls.

2. Lliurament dels problemes.

3. Lliurament del quadern de pràctiques.

4. Capacitat d'observar correctament una preparació al microscopi òptic.

Temari teòric

Introducció

Tema 1. Concepte i organització de la cèl·lula eucariota

La teoria cel·lular. Diversitat cel·lular. L'organització de la cèl·lula. Els orgànuls. Dimensions i formes cel·lulars. Comparació general de les cèl·lules animals i vegetals.

Dilluns 3 d'Abril (dues hores)

Tema 2. Estructura de la membrana plasmàtica. Mecanismes de transport

Models històrics de l'estructura de la membrana plasmàtica. El model del mosaic fluid. Components de la membrana plasmàtica. La membrana plasmàtica com a mediador entre el medi intern i l'extern. Receptors de membrana. El transport a través de la membrana: transport actiu i passiu. Transportadors i canals iònics.

Dilluns 10 d'abril (dues hores)

Tema 3. Unions cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu

Classificació funcional de les unions intercel·lulars. Desmosomes. Unions adherents. Unions tancades. Unions de comunicació. Unions septades. Unions cèl·lula-matriu. Els fenòmens d'adhesió cel·lular transitòria.

Dimarts, 11 d'abril (dues hores)

Tema 4. La matriu extracel·lular

Components de la matriu extracel·lular: proteoglucans i glucoproteïnes estructurals. Fibres de col·lagen, reticulina i elastina. Integració funcional. La làmina basal.

Dimecres, 12 d'abril (dues hores)

Tema 5. El citoesquelet

Organització general del citoesquelet. Els microtúbuls i la dinàmica microtubular. Centres organitzadors de microtúbuls: centríols, corpúsculs basals; centrosomes. Microfilaments d'actina: organització i dinàmica. Els filaments intermediaris: classificació i organització. Les formacions especialitzades de microtúbuls i microfilaments: cilis, flagels, microvellositats. Motilitat cel·lular.

Dijous, 13 d'abril (tres hores)

Tema 6. Els sistemes d'endomembranes

El reticle endoplasmàtic llis i rugós. Ribosomes: síntesi de proteïnes. El complex de Golgi: compartimentació estructural i funcional; glicosilació. Vesícules intracel·lulars. Reciclatge de membranes. El compartiment endosomal. Els lisosomes.

Divendres, 14 d'abril (tres hores)

Tema 7. Mitocondris i peroxisomes

Estructura i funció dels mitocondris: bases del transport electrònic. Biogènesi dels mitocondris. DNA mitocondrial. Peroxisomes: estructura, composició i funció. Biogènesi dels peroxisomes.

Dimarts, 25 d'Abril (dues hores)

Discussió I. Mòdul I

Dimecres, 26 d'abril (una hora)

Tema 8. El nucli en interfase

Nucleoide i nucli. Organització del material genètic: la cromatina. El nuclèol i els ribosomes.

Dijous, 27 d'abril (dues hores)

Tema 9. Relació nucli-citoplasma

La coberta nuclear. La làmina nuclear. La matriu nuclear. Mecanismes de transport del nucli al citoplasma. El porus nuclear. Transport bidireccional. Compartimentació nuclear.

Divendres, 28 d'Abril (una hora i mitja)

Tema 10. Creixement i divisió cel·lulars

Tipus de divisió cel·lular. El cicle cel·lular dels eucariotes. Regulació de la divisió cel·lular. Els punts de control del cicle. Mitosi i meiosi. Integració de la divisió amb la funcionalitat cel·lular: diferenciació. Senescència. Mort cel·lular. Apoptosi.

Dimarts, 2 de Maig (dues hores)

Dijous, 4 de Maig (una hora i mitja)

Discussió II. Mòdul I

Dimarts, 16 de Maig (una hora)

II. Citologia vegetal

Tema 11. Citoesquelet i cicle cel·lular en les cel·lules vegetals

Cicle cel·lular. Inferfase. Creixement cel·lular. Citoesquelet d'actina i de tubulina. La trama microtubular interfàsica. Trames microtubulars mitòtica i mitocinèsica. El sistema d'actomiosina i el moviment intracitoplasmàtic.

Dimecres, 3 de Maig (dues hores)

Tema 12. Els plastidis: cloroplastidis i plastidis no verds

Tipificació dels plastidis. Autonomia plastidial. Origen cel·lular. Transport proteic als plastidis. Origen evolutiu dels plastidis. Cloroplastidis: morfologia i biogènesi. Proplastidis i etioplastidis. Amiloplastidis. Resposta gravitròpica. Interconversió plastidial.

Divendres, 5 de Maig (dues hores)

Tema 13. Sistemes d'endomembranes. Vacúols i reserves

El sistema d'endomembranes a la cèl·lula eucariota: sinopsi. Ruta secretora intracel·lular vegetal. Sorting vacuolar. Lisosomes vegetals. Vacúols. "Saba cel·lular". Turgència. Tonoplast. Reserves de sucres. Cossos proteics. Cossos lipídics.

Dimarts, 9 de Maig (dues hores)

Tema 14. Paret cel·lular. Plasmodesmes

Definició i situació dels plasmodesmes. Origen i biogènesi dels plasmodesmes. Morfologia i dinàmica dels plasmodesmes. Origen i formació de la paret al nivell de la placa cel·lular. Arquitectura i dinàmica de la paret. Deposició de la cel·lulosa. Paper de la trama microtubular cortical.

Dimecres, 10 de Maig (dues hores)

Discussió mòdul II.

Dimecres, 17 de Maig (una hora)


III. Citologia i organització general dels teixits animals

Tema 15. Introducció a la citologia. Organització general i origen embriològic dels diferents tipus de teixits animals.

Dilluns, 15 de Maig (dues hores)

Tema 16. Característiques citològiques del teixit epitelial

Concepte d'epiteli. Tipus d'epiteli. Classificació dels diferents teixits epitelials. Epitelis de revestiment: Característiques morfològiques de les cèl·lules dels diferents epitelis de revestiment amb correlació funcional. Característiques de la cèl·lula epitelial a l'epiteli cilíndric simple: Polarització, especialitzacions de superfície apical, especialitzacions de superficie lateral i basal. Relacions amb l'estroma. La làmina externa i la membrana basal.Característiques diferencials del citoplasma. Epitelis glandulars: tipus de secreció. Característiques morfològiques de les cèl·lules secretores de mucines, pèptids i esteroides, amb correlació funcional. Correlació embriològica i histogenètica dels epitelis glandulars i de revestiment.

Dimecres, 17 de Maig (tres hores)

Tema 17. Característiques de les cèl·lules i de la matriu intercel·lular del teixit connectiu. Cèl·lules del teixit adipós

El teixit connectiu: concepte funcional, embriològic i horesistogenètic. Característiques morfològiques i funcionals dels components cel·lulars del teixit connectiu: fibroblaste, fibròcit, miofibroblast, macròfag i cèl·lula encebada. Components intersticials dels diferents tipus de matriu extracel·lular i correlació funcional. La cèl·lula endotelial i el perícit. Interacció del teixit connectiu amb l'epiteli i amb els vasos sanguinis i limfàtics.

El teixit adipós: concepte morfològic, origen embriològic i histogenesi. Adipòcits del greix groc i del greix bru: correlació morfològica i funcional en diferents situacions.

Dijous, 19 de Maig (dues hores)

Tema 18. Característiques de les cèl·lules i de la matriu intercel·lular del teixit cartilaginós i del teixit ossi

Components cel·lulars del cartílag: condròcit, condroblast, cèl·lules pericondrals. Característiques de la matriu extracel·lular dels diferents tipus de cartílag.

Components cel·lulars del teixit ossi: cèl·lules osteoprogenitores, cèl·lules periòstiques, osteoblasts, osteòcits i osteoclasts. Components intersticials del teixit ossi: matriu orgànica i inorgànica. Característiques citològiques de la formació i mineralització de la matriu òssia.

Dilluns, 22 de Maig (dues hores)

Discussió I. Mòdul III

Dijous, 1 de Juny (una hora)

Tema 19. Característiques citològiques del sistema nerviós central

Embriologia, histogènesi i organització general. Neurones: característiques morfològiques del soma i de les diferents prolongacions amb correlació funcional. La sinapsi: tipus i característiques morfològiques. Tipus de cèl·lules de la glia central: característiques morfològiques i correlació funcional. Formació de la mielina al sistema nerviós central. Neuròpil. Substància grisa i substància blanca. Característiques citològiques de la barrera hemato-encefàlica.

Dimecres, 24 de Maig (dues hores)

Tema 20. Característiques citològiques del sistema nerviós perifèric

Característiques de les cèl·lules dels ganglis raquidis, ganglis vegetatius simpàtics i parasimpàtics. Cèl·lules de Schwann. Formació de la mielina al sistema nerviós perifèric. Fibres nervioses mielíniques i amielíniques. Relació amb el teixit connectiu.

Dijous, 25 de Maig (una hora)

Tema 21. Característiques citològiques del teixit muscular

Origen embriològic i histogènesi dels diferents tipus de teixit muscular. Múscul estriat esquelètic: característiques moleculars i citològiques, i correlació funcional amb el seu paper en la contracció muscular. Característiques citològiques de la sinapsi neuromuscular. Múscul estriat cardíac: característiques diferencials amb el múscul esquelètic. Múscul llis.

Divendres, 26 de Maig (dues hores)

Discussio II. Mòdul III

Dijous, 1 de Juny (una hora)

Desplegament de l'assignatura

Un dels objectius principals del programa de sessions teòriques és que els estudiants siguin els seus protagonistes. Això requereix que els estudiants preparin les classes amb antelació i que hagin llegit la bibliografia recomanada abans de la classe. Per aquesta raó, en cada sessió teòrica els estudiants presentaran els continguts d'un tema que hauran preparat i els discutiran amb el professor i la resta d'alumnes; el professor posarà l'èmfasi en aquells conceptes o coneixements que són imprescindibles per assolir els objectius de l'assignatura.

Els continguts discutits a classe seran els elementals, mentre que els estudiants hauran d'aprofundir en els coneixements utilitzant les fonts d'informació (essencialment llibres de text) especificades en el programa.

El desplegament de la matèria té tres objectius addicionals:

  1. Complementar els coneixements enumerats en les sessions teòriques amb els dels seminaris, que també tindran una funció de preparació per als exercicis pràctics, i les dues sessions de problemes.
  2. Complementar els coneixements enumerats en les sessions teòriques amb l'adquisició d'horesabilitats pràctiques. Per aquesta raó, les sessions teòriques dels mòduls II i III es coordinaran i es complementaran amb les sessions pràctiques que, sempre que sigui possible, tindran lloc l'endemà.
  3. Coordinar l'ensenyament de l'estructura cel·lular amb el del funcionament de la cèl·lula. És a aquesta raó que obeeix la distribució desigual de les sessions teòriques del mòdul II de l'assignatura.

Bibliografia

Els llibres fonamentals per a l'assignatura són:

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of thse cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishoresing Company, 1996.

ALBERTS, B. i d'altres. Essential cell biology. Nova York: Garland Publishoresing Company, 1998 (també n'hi ha la traducció en castellà).

PANIAGUA, R. i d'altres. Biología celular. Mc-Graw-Hill-Interamericana. Madrid. 1999.

GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Histología. Texto y atlas. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana., 1997.

FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Vedrà: 1997.

Alguns temes poden requerir l'ús complementari d'altres llibres, d'acord amb la bibliografia específica que es proporciona per a cada tema.

 

Bibliografia complementària

Mòdul I

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997.

KARP, G. Biología celular y molecular. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana.

LODISH, H. i d'altres. Molecular cell biology. New York: W.H. Freeman and company, 2000.

Mòdul II

GUNNING, B. E. S; STEER, M.W. Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones and Barlett Publ., 1996.

 

Mòdul III

FAWCETT, D. W. A textbook of histology. Choresapman and HORESall, 1994.

STERNBERG, S. S. Histology for pathologists. Lippincott-Raven, 1997.

Bibliografia complementària de pràctiques

BANCROFT, J. Manual of histologic techniques and their diagnostic application.

REED, M. HOWARD, V. Unbiased stereology. A practical guide. 1997.

RICHARDSON, J. H. Handbook for the light microscope. A user's guide. 1991.

 

Temari pràctic

Les classes pràctiques es divideixen en quatre mòduls.

Mòdul I

Objectius

Coneixement de l'ús del microscopi òptic i del microscopi electrònic. Procés de mostres per a l'observació al microscopi òptic i al microscopi electrònic. Quan finalitzi aquest mòdul pràctic, l'estudiant ha de saber observar qualsevol tipus de preparació en un microscopi òptic.

Pràctiques

  1. Coneixement de l'ús i de la mecànica d'un microscopi òptic. Observació de preparacions al microscopi òptic (una sessió de dues hores; grups de setze estudiants).
  2. Coneixement de l'ús i de la mecànica del microscopi electrònic. L'observació comparativa al microscopi òptic i al microscopi electrònic permet la comparació d'escales de grandàries (sessions de trenta minuts; grups de tres estudiants).
  3. Processament de teixits per a l'observació al microscopi òptic i al microscopi electrònic. En aquesta pràctica s'ensenyaran les tècniques bàsiques de processament de mostres per visualitzar-les al microscopi òptic i electrònic (una sessió de dues hores, grups de setze estudiants).

Es considera important que aquest sigui el primer mòdul pràctic, que s'imparteixi, ja que la microscòpia és la base tècnica de les altres classes pràctiques (mòduls II i III).

 

Mòdul II

Objectius

Base teòrica i pràctica del procés experimental. El procés experimental té els requeriments següents:

- Preparació del material pràctic (durant una setmana, els estudiants adquiriran coneixements bàsics de cultiu cel·lular que els permetran dissenyar i executar la resta de la pràctica del mòdul II).

- Temps real del procés biològic que es vol estudiar (cicle cel·lular, proliferació cel·lular, inhoresibició per contacte cèl·lula-cèl·lula).

- Anàlisi estadística (variabilitat de les dimensions, reproductibilitat) i discussió dels resultats.

Pràctiques

  1. Cultiu cel·lular

  2. Els estudiants aprendran a cultivar cèl·lules in vitro. Practicaran nocions bàsiques de cultiu cel·lular: condicions d'esterilitat, descongelació de cèl·lules, subcultiu de cèl·lules adherents i en suspensió, congelació de cèl·lules, concepte de cultius primaris i cèl·lules transformades.

  3. Anàlisi de proliferació i cicle cel·lular

  4. Conceptes de requeriment de sèrum, d'adhesió a un substrat i d'inhibició per contacte.

  5. Visualització d'orgànuls i d'estructures cel·lulars mitjançant tècniques d'immunofluorescència

Amb aquesta pràctica els estudiants reforçaran els conceptes de dinamisme cel·lular i podran comparar la disposició dels mateixos orgànuls en cèl·lules en interfase i en mitosi. Observació pràctica de la relació estructura-funció: Comparant cèl·lules de diferents teixits (i diferents funcions) observaran les diferents disposicions i característiques dels mateixos orgànuls cel·lulars (citologia).

Mòdul III

Objectius

Coneixement dels diferents tipus cel·lulars presents en els teixits animals i els principals teixits vegetals. Aprenentatge de tincions específiques per a la visualització i la identificació de diferents teixits al microscopi òptic.

Pràctiques

Les classes pràctiques estan programades de forma que després de rebre la classe teòrica corresponent a un teixit concret serà possible estudiar aquest teixit al microscopi .(una hora de classe pràctica per a cada grup i per a cada tema). S'hi tractaran els aspectes següents:

1. Citologia vegetal.

2. Citologia vegetal.

3. Teixit epitelial.

4. Teixit connectiu. Teixit adipós.

5. Teixit cartilaginós. Teixit ossi.

6. Teixit nerviós.

7. Teixit muscular.

 

Pràctiques

Hi haurà una sessió pràctica de dues hores per grup (quatre grups de setze persones).

Detall de les sessions teòriques

Tema 1. Concepte i organització de la cèl·lula eucariota

Objectius

  1. Introduir l'estructura general i els components de la cèl·lula.
  2. Reconèixer les diferències entre les cèl·lules procariotes i eucariotes.
  3. Reconèixer les principals diferències entre les cèl·lules animals i vegetals.

Continguts fonamentals

principals.

. La membrana plasmàtica. La paret cel·lular.

. El nucli.

. El citoplasma i les principals organel·les citoplàsmiques (mitocondri, cloroplast, retícul endoplasmàtic llis i rugós, complex de Golgi, vesícules de secreció, lisosomes, peroxisomes, vacúols, ribosomes).

. El citoplasma, el citosol i el citoesquelet. Microtúbuls, microfilaments i filaments intermediaris.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítols 1 i 4.

DARNELL; LODISH; BALTIMORE. Biología molecular y celular. Barcelona: Omega. Capítol 4.

 

Tema 2. Estructura de la membrana plasmàtica. Mecanismes de transport

Objectius

  1. Conèixer el model actual sobre l'estructura de la membrana plasmàtica a través de

  2. l'evolució històrica.

  3. Evidències i implicacions del model del mosaic fluid.
  4. Conèixer els principals mecanismes de transport a través de la membrana plasmàtica.

Continguts fonamentals

funcionals.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítols 7 i 8.

 

Tema 3. Unions cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu

Objectius

  1. Familiaritzar-se amb el problema biològic de la multicel·lularitat.
  2. Conèixer l'aspecte morfològic i l'estructura molecular dels diversos tipus d'unió cèl·lula-

  3. cèl·lula i cèl·lula-matriu.

  4. Identificar les implicacions funcionals de les unions cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu.

Continguts fonamentals

adhesives (unions adherents i desmosomes), unions estretes i unions de comunicació.

 

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítol 10 (contingut molt bàsic).

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997. Capítol 19 (pàg. 1018-1040).

 

Tema 4. La matriu extracel·lular de les cèl·lules animals

Objectius

  1. Conèixer a escala molecular els components de la matriu extracel·lular i la seva funció.

Continguts fonamentals

animals i de les vegetals.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítol 10 (contingut molt bàsic).

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997. Capítol 19 (pàg. 1041-1066).

 

Tema 5. El citoesquelet

Objectius

  1. Conèixer els diferents elements estructurals del citoesquelet.
  2. Relacionar l'estructura molecular dels diferents tipus d'elements del citoesquelet amb la

  3. seva funció.

  4. Conèixer els processos fisiològics en els quals participen els diferents tipus d'elements

estructurals del citoesquelet.

 

Continguts fonamentals

Conservació evolutiva.

motores (MAP, proteïnes tau i proteïnes radials). Funció en el transport intracel·lular de

vesícules.

actina.

macromolecular, funció, distribució cel·lular i tissular).

- Estructures cel·lulars especialitzades constituïdes per microfilaments: microvellositats i vora en raspall.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítols 20 i 21.

 

Tema 6. Els sistemes d'endomembranes

Objectius

  1. Conèixer el concepte d'orgànul.
  2. Conèixer els tipus, l'estructura i les funcions del reticle endoplasmàtic.
  3. Conèixer l'organització i les funcions del complex de Golgi.
  4. Conèixer els mecanismes d'exocitosi i endocitosi.
  5. Conèixer l'estructura, l'organització i la funció dels sistemes endosòmic i lisosòmic.
 

Continguts fonamentals

Transport anterògrad i retrògrad.

glicoesfingolípids.

glicoproteïnes: senyals i mecanismes de classificació.

zimogen.

fagocitosi. Pinocitosi. Potocitosi. Cavèoles.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítol 9.

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997. Capítol 12 (pàg. 589-599; pàg. 617-635). Capítol 13 (pàg. 642-692, nivell avançat)

 

Tema 7. Mitocondris i peroxisomes

Objectius

  1. Conèixer l'estructura i els principals components dels mitocondris.
  2. Relacionar l'estructura dels components mitocondrials amb la funcionalitat dels

  3. complexos macromoleculars que els constitueixen. Introduir la funció dels mitocondris.

  4. Introduir l'estructura i la funció dels peroxisomes.

Continguts fonamentals

interna.

Referències

PANIAGUA, R i altres. Biologia celular. Mc-Graw-Hill-Interamericana. Madrid. 1999. Capítol 5 (pàg. 211-225); (adequat per a l'estudi de l'estructura i la funció dels mitocondris).

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítols 9 i 12 (pàg. 259-264).

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997. Capítol 12 (pàg. 614-616); capítol 14 (nivell avançat).

 

Tema 8. El nucli en interfase

Objectius

  1. Identificar les principals diferències en l'organització del material genètic en cèl·lules

  2. procariotes i eucariotes.

  3. Conèixer les estructures supramoleculars en les quals s'organitza l'ADN en les cèl·lules

  4. eucariotes.

  5. Conèixer l'estructura i funció del nuclèol.

Continguts fonamentals

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítol 14.

PANIAGUA R i altres. Biología celular. Madrid. Mc-Graw-Hill-Interamericana.. 1999. Capítol 5 (pàg 100-111 i 131-138).

 

Tema 9. Relació nucli-citoplasma

Objectius

  1. Comprendre les implicacions funcionals de les diferències en l'organització del material

  2. genètic entre procariotes i eucariotes.

  3. Conèixer les estructures morfològiques i funcionals que componen el nucli.

Continguts fonamentals

problemes per resoldre.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítol 14.

ALBERTS, B. i d'altres. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 1997. Capítol 12 (pàg. 599-606).

 

Tema 10. Creixement i divisió cel·lular

Objectius

  1. Conèixer els mecanismes utilitzats per les cèl·lules procariotes i eucariotes per

  2. multiplicar-se.

  3. Conèixer el cicle cel·lular dels eucariotes.
  4. Conèixer les fases de la mitosi i els components cel·lulars que hi estan implicats.
  5. Conèixer les fases i la regulació de la meiosi.

Continguts fonamentals

fases del cicle.

entrecreuament ( crossing-over). Lligament genètic.

Referències

BECKER, W. M.; REECE, J. B.; POENIE, M. F. The world of the cell. Nova York: Benjamin Cummings Publishing Company, 1996. Capítols 15 i 16.

 

Tema 11. Citoesquelet vegetal

Objectius

  1. Posar de manifest que, malgrat les seves pecularitats, la cèl·lula vegetal expressa les

  2. mateixes proteïnes citosquelètiques que tota cèl·lula eucariota.

  3. Conèixer el patró de distribució microtubular interfàsic i diferenciar-lo del patró en la

  4. cèl·lula animal.

  5. Conèixer les novetats que presenten els patrons de distribució microtubular mitòtic i

  6. citocinèsic.

  7. Comprendre que en la cèl·lula vegetal el sistema actomiosina és funcional i està fortament

implicat en el moviment intracitoplasmàtic.

Continguts fonamentals

- Tubulina i actina vegetals. Isotips.

- Cicle cel·lular: fases. Interfase: creixement cel·lular.

- Trama microtubular interfàsica: significat funcional.

- Trames microtubulars premitòtica i mitòtica: banda preprofàsica.

- Citocinesi vegetal: Diferències respecte de la cèl·lula animal. Fragmoplast i placa cel·lular.

- Nucleació dels microtúbuls. Centres organitzadors dels microtúbuls (MTOC) en la cèl·lula

vegetal. Comparació amb la cèl·lula animal.

- Actina. Patró de distribució dels microfilaments d'actina durant el cicle cel·lular.

Fragmosoma.

- La miosina en la cèl·lula vegetal. Interacció amb l'actina: implicació en el moviment

intracitoplasmàtic.

Referències

FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Vedrà, 1997. Capítol 2.

GUNNING, B.E.S.; STEER, M. W . Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones and Bartlett, 1996. Làmines 31 a 44.

  

Tema 12. Plastidis

Objectius

  1. Comprendre la diversitat dels plastidis, tipificant-los en dos grans grups: cloroplastidis

  2. plastidis no verds.

    2. Comparar els cloroplastidis amb els mitocondris, estructuralment i funcionalment.

    3. Conèixer l'origen dels plastidis i comprendre que es poden interconvertir entre ells.

    4. Entendre el concepte d'autonomia plastidial i conèixer els fets que la corroboren.

    Continguts fonamentals

    - Tipificació dels plastidis: cloroplastidis i plastidis no verds

    - Cloroplastidis: membranes constituents i compartimentació. Tilacoides. Significat

    funcional.

    - Autonomia plastidial. ADN, ribosomes i d'altres components de la maquinària

    biosintetitzadora plastidial. Transport proteic als cloroplastidis.

    - Origen dels cloroplastidis: proplastidis. Desenvolupament dels plastidis en la foscor:

    etioplastidis.

    - Plastidis no verds: cromoplastidis. Amiloplastidis: paper en la resposta gravitròpica.

    - Interconversió plastidial.

    Referències

    FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Vedrà, 1997. Capítols 3 i 4.

    GUNNING, B. E. S.; STEER, M. W. Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones and Bartlett, 1996. Làmines 20 a 30.





    Tema 13: Endomembranes. Vacúols.

    Objectius

    1. Tenir una idea clara que la cèl·lula vegetal té orgànuls membranosos.

  3. Saber que el reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi vegetals funcionen, a grans trets, de

  4. forma semblant als seus homòlegs animals, i que són els principals integrants d'una

    ruta secretora intracel·lular.

  5. Entendre que aquesta ruta secretora no solament implica alliberament de productes de

  6. secreció a l'exterior cel·lular, sinó també acumulació de productes a l'interior cel·lular.

  7. Saber que els vacúols són els orgànuls d'acumulació d'aquests productes i que algunes

  8. vegades constitueixen reserves cel·lulars.

  9. Comprendre que el contingut vacuolar no solament són compostos orgànics sinó que

  10. l'aigua i tota una població d'ions minerals també hi són presents.

  11. Entendre que la membrana dels vacúols o tonoplast, mitjantzant proteïnes transportadores, és l'encarregada de regular el contingut aquós vacuolar i, en definitiva, la pressió que la cèl·lula exerceix cap a l'exterior, anomenada turgència.


Continguts fonamentals

- Sistema d'endomembranes. Ruta secretora: reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi vegetals.

- Secreció vegetal constitutiva i regulada.

- Classificació proteica vacuolar: senyals i mecanismes.

- Anàlisi especulativa de l'existència de lisosomes en la cèl·lula vegetal.

- Vacúols i tonoplast. Proteïnes transportadores específiques. Regulació de la turgència

cel·lular.

- Tonoplast: regulació del transport iònic. Homeòstasi cel·lular

- Reserves de sucres. Cossos proteics i cossos lipídics.



Referències

FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Vedrà, 1997. Capítol 5, (pàg. 125 a 172) i capítol 6 (pàg. 185 a 198 i 204 a 212).

GUNNING, B. E.S .; STEER, M. W. Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones and Bartlett, 1996. Làmines 7 a 14.

ALBERTS, B. i d'altres. Introducción a la Biología Celular. Omega, 1998. Pàg. 386 i 387.







Tema 14: Paret. Plasmodesmes

Objectius

  1. Entendre que la paret cel·lular vegetal és una matriu extracel·lular i que és un producte de secreció cel·lular.
  2. Conèixer els constituents de la paret i la seva interacció entre ells.
  3. Conèixer l'origen dels constituents parietals, especialment la cel·lulosa, i entendre el paper de la trama microtubular interfàsica en el procés de formació de la paret.
  4. Entendre que els plasmodesmes són estructures de comunicació intercel·lular vegetal.
  5. Conéixer la ultraestructura, la dinàmica i la regulació dels plasmodesmes en comparació

amb els connexons de les unions de comunicació animals.  

Continguts fonamentals

- Paret cel·lular vegetal: constituents moleculars. Cel·lulosa, hemicel·luloses i pectines.

- Interacció i associacions supramacromoleculars. Porositat de la paret

- Placa cel·lular i formació de la paret. Origen dels plasmodesmes

- Origen i deposició de la cel·lulosa. Hipòtesi de les "rosetes"

- La formació de la paret durant el creixement cel·lular. Paret primària

- Plasmodesmes: morfologia, dinàmica i regulació. Concepte de simplast i d'apoplast.

Referències

FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Vedrà, 1997. Capítol 7 (pàg. 221 a 236), capítol 8 (pàg. 251 a 266). capítol 12 (pàg. 335 a 350)

GUNNING, B.E.S. STEER, M.W. Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones and Bartlett, 1996. Làmines 33 i 45.





Tema 15. Introducció a la citologia. Organització general i origen embriològic dels diferents tipus de teixits animals

Objectius

  1. Entendre l'organització general dels diferents teixits i la seva correlació funcional bàsica.
  2. Conèixer l'esquema general de l'origen embriològic dels teixits.


Continguts fonamentals

partir de les tres capes germinals.

Referències

CORMACK, D. H.; HAM, A. W. Histology. J.B. Lippincott, 1979. Capítol 1 (pàg. 3-6); capítol 6 (pàg. 79-184).

Tema 16. Teixit epitelial

Objectius

  1. Conèixer les característiques estructurals i funcionals generals dels diferents teixits

  2. epitelials.

  3. Conèixer l'estructura bàsica de la cèl·lula epitelial tipus.

3. Conèixer les diferències entre els diversos tipus d'epiteli i la seva correlació funcional.

Continguts fonamentals

. Polarització i especialitzacions de la superfície apical.

. Especialitzacions de la superfície lateral i basal.

Referències

GARTNER-HIATT. Histología. Texto y Atlas. McGraw-Hill Interamericana, 1997. Capítol 5 (pàg. 73-95) i capítol 4 (pàg. 69-72).



Tema 17. Teixit connectiu. Teixit adipós. Endotelis

Objectius

  1. Conèixer la definició de teixit connectiu i la histogènesi dels seus components

  2. cel·lulars.

  3. Conèixer els elements cel·lulars i intercel·lulars que componen el teixit connectiu i les

  4. seves funcions essencials.

  5. Conèixer els diferents tipus de teixit adipós, la seva histogènesi i les seves funcions

essencials.

Continguts fonamentals

(fibroblasts, fibròcits, miofibroblasts, perícits)

diferents tipus de fibres. Esquema essencial de les diferents fases de síntesi de la fibra

col·làgena.

GARTNER-HIATT. Histologia. Texto y Atlas . McGraw-Hill Interamericana, 1997. Capítol 6 (pàg. 96-113); capítol 4 (pàg. 61-69); capítol 11 (pàg. 232-236).



Tema 18. Teixit cartilaginós i teixit ossi. Característiques estàtiques i característiques dinàmiques

Objectius

  1. Conèixer els components cel·lulars i extracel·lulars dels diferents tipus de cartílag i les

  2. seves diferències funcionals.

  3. Conèixer els components cel·lulars del teixit ossi i les seves funcions.
  4. Conèixer l'estructura bàsica del teixit ossi.
  5. Conèixer els diferents tipus d'ossificació.
  6. Conèixer les característiques essencials dels processos de modelatge, remodelatge i

reparació òssies.

Continguts fonamentals

Referències

GARTNER-HIATT. Histología. Texto y Atlas. McGraw-Hill Interamericana, 1997. Capítol 7 (p. 114-136).



Tema 19. Teixit nerviós: sistema nerviós central

Objectius

  1. Conèixer les bases de l'organització general del teixit nerviós i la seva histogènesi.
  2. Conèixer les característiques morfològiques de les neurones, l'estructura de les sinapsis i

  3. els diferents tipus estructurals generals de neurones.

  4. Conèixer els diferents elements de suport (glia) i les característiques morfològiques de les

seves especialitzacions funcionals.

Continguts fonamentals

Referències

GARTNER-HIATT. Histología. Texto y Atlas. McGraw-HORESill Interamericana, 1997. Capítol 9 (pàg. 162-180).

Tema 20. Teixit nerviós: sistema nerviós perifèric

Objectius

  1. Conèixer les característiques morfològiques diferencials de les neurones i la glia del

  2. sistema nerviós perifèric.

  3. Conèixer les bases morfològiques del sistema nerviós somàtic i autonòmic.
  4. Conèixer l'estructura del nervi perifèric.
  5. Conèixer els aspectes bàsics de la regeneració i de la generació dels nervis.

Continguts fonamentals

diferencials (ganglis raquidis, ganglis vegetatius simpàtics i parasimpàtics).

perifèriques mielíniques i amielíniques.

Referències

GARTNER-HIATT. Histología. Texto y Atlas. McGraw-Hill Interamericana, 1997. Capítol 9 (pàg. 173-194).



Tema 21. Teixit muscular

Objectius

  1. Conèixer les característiques moleculars i estructurals essencials i l'organització general

  2. del múscul esquelètic.

  3. Adquirir un coneixement bàsic dels diferents subtipus de cèl·lules musculars

  4. esquelètiques, en relació amb la seva especialització funcional.

  5. Entendre les diferències fonamentals entre múscul esquelètic, múscul cardíac i múscul llis.
  6. Conèixer les estructures encarregades de la transmissió de l'impuls nerviós en els diferents

tipus de cèl·lules musculars, en especial del múscul esquelètic.

Continguts fonamentals

histoenzimàtiques.

Referències

GARTNER-HIATT. Histología. Texto y Atlas. McGraw-Hill Interamericana, 1997. Capítol 8 (pàg. 137-161).



SEMINARIS

  1. Els Avenços en l'Estudi de la Cèl·lula: Avenços Tècnics i Conceptuals

Francisco X. Real

Dimecres, 5 d'Abril

2. Principis de Microscòpia

Pep Lloreta

Dijous, 6 d'Abril

3. Fonaments de Cultiu Cel·lular

Carme de Bolós, Unitat de Biologia Cel·lular i Molecular, IMIM, Barcelona

Dimarts, 25 d'Abril

4. La Identificació dels Orgànuls Subcel·lulars Utilitzant Lectines i Anticossos

Arrate Mallabiabarrena

Dimecres, 24 de Maig



5. La Mort Cel·lular: Una Part de la Vida

Gabriel Gil, Unitat de Biologia Cel·lular i Molecular, IMIM, Barcelona

Dijous, 25 de Maig

6. Morfologia i Funció

David Domínguez

Dimecres, 31 de Maig





SEMINARIS DE DISCUSSIO DE PROBLEMES

Grup D dijous, 4 de maig

dijous, 18 de maig

Grup C divendres, 5 de maig

dijous, 18 de maig

Grups A i B dilluns, 8 de maig

divendres, 19 de maig

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona