Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

ANÀLISI I PRÀCTICA DEL DISCURS ORAL I ESCRIT A2 (CAT) I(11311) 

Tema

Té l'objectiu general d'introduir i caracteritzar l'estudi lingüístic de l'ús comunicatiu. Presenta els conceptes fonamentals de la disciplina (adequació, coherència, cohesió, intenció, etc.) i se centra en dos punts concrets: l'estudi dels mecanismes de cohesió (anàfora, referència d'identitat, de sentit, etc.) i la descripció dels modes oral i escrit (trets socioculturals, pragmàtics, gramàtics, etc.). Pel que fa a les habilitats, es planteja iniciar la formació específica de l'alumne en la composició de textos escrits, aplicant els conceptes teòrics anteriors.

Programa

L’estudi del discurs. La llengua com a sistema i el discurs com a ús lingüístic. Competència gramatical i comunicativa. Concepció funcional de la llengua: ús, acció i actes de parla.

El text com a unitat comunicativa. Text i discurs. Propietats i processos textuals: adequació, coherència, cohesió, rellevància, retòrica, intencionalitat, gramaticalitat. Nivells d'anàlisi lingüístic: pragmàtic (context, intencions, implícits), discursiu (contingut semàntic, estructures textuals), oracional (unitats lèxica, fòniques, sintàctiques).

La cohesió en l’escrit. Referència i linearització. Procediments cohesius. La referència. Exofòrica / endofòrica. Deïxi: temporal, espacial, discursiva. Anàfora / catàfora. Anàfora d’identitat referencial (sintàctica, semàntica, pragmàtica), d’identitat de sentit, d’extensió de referència. El·lipsi: nominal, verbal, comparativa. La referència lèxica: repetició, sinonímia, hiponímia, cadenes nominatives. La connexió. Valor semàntic i pragmàtic. Intratextual / intertextual. Tipus de connectors segons el significat. Connectors metatextuals.

L’oral i l’escrit: Caracterització sociocultural. L'estatus de l'escrit: dependent, independent, equipol·lent. Ontogènesi i filogènesi de l’oral. Valors i funcions socials de l'oralitat i de l'escriptura. Caracterització pragmàtica. Condicions d’enunciació i de processament: canal auditiu / visual; espontaneïtat / elaboració i grau de planificació; percepció successiva o simultània; codis no verbals; interacció, monogestió i plurigestió; efímera / duradora; immediata / diferida; grau de contextualització; rituals comunicatius orals i escrits, etc. Caracterització discursiva i lingüística: la parla i la prosa. Adequació: dialecte i registre. Coherència: redundància, repetició, densitat lèxica, grau d’explicitació, estructures textuals orals i escrites. Procediments cohesius: referència exofòrica i endofòrica, el·lipsi, connectors. Plans lingüístics: sintaxi col·loquial i travada, gramaticalitat; selecció lèxica: proformes, repeticions, terminologia; fonètica i ortografia; entonació, recursos paraverbals, no verbals i puntuació.

Diversitat i mescla de discursos orals i escrits. Monogestió i plurigestió. Transformacions entre oralitat i escriptura. Interferències i formes discursives mixtes.

Avaluació

Cal realitzar 4 treballs breus de redacció durant el curs, un examen final de continguts i un comentari o ressenya personal d'unes lectures complementàries del programa.

Bibliografia

Cassany, D. La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.

Castellà, J. M. De la frase al text. Barcelona: Empúries. 1992. Capítol: "El text com a teixit".

Halliday, M. A. K. (1989) Spoken and Written Language. Oxford: OUP.

Rigau, G. (1981) Gramàtica del discurs. PUAB.

Salvador, V. (1989) "L'anàlisi del discurs entre la oralitat i l'escriptura". A: Caplletra. Revista de Filologia, 7, p. 9-31.