Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Teoria de l'Acció Col·lectiva(12059)
OBJECTIUS
L’objectiu de l’assignatura és introduir l’estudiant en els fonaments de la teoria de l’acció col·lectiva, de manera que, després d’aquest curs, pugui entendre les aplicacions d’aquesta teoria en la ciència política i participar-hi. L’enfocament és més teòric que empíric, però en cada tema es proporcionen el màxim d’exemples i d’il·lustracions possibles. D’altra banda, es redueix al mínim la part tècnica derivada de l’ús d’alguns conceptes de la teoria de jocs, sense que es requereixi cap altre coneixement previ que operacions algebraiques molt elementals. El curs es compon de tres parts: una exposició de la teoria clàssica de M. Olson sobre l’acció col·lectiva (temes 1 i 2), una anàlisi dels problemes de l’acció col·lectiva des de la teoria de jocs (temes 3-5), i un estudi de les implicacions d’aquesta literatura teòrica a partir de diverses qüestions relacionades amb el funcionament i el disseny d’institucions (tema 6). Al final s’entaularà a una discussió metodològica sobre les debilitats i les virtuts de la teoria de l’acció col·lectiva (tema 7).
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
Tema 1. La lògica de l’acció col·lectiva de M. Olson
El problema del gorrer ( free-rider). Racionalitat col·lectiva i racionalitat individual. Grups petits i grups grans. Béns públics. Els "incentius selectius". Exemples.
Olson 1965: cap. 1, 2 i 6; Olson 1982: cap. 2.
Tema 2. Desenvolupament i aplicacions de la teoria de M. Olson
El creixement dels països i dels grups de pressió. El neocorporativisme i l’acció col·lectiva.
Olson 1982: cap. 3 i 4; Olson 1986.
Tema 3. El problema del gorrer com dilema del presoner (DP)
Teoria de jocs i acció col·lectiva. Jocs cooperatius i no cooperatius. Equilibri de Nash. El DP i altres jocs. El problema del polissó com un DP per a n-persones. Precisions i correccions a la teoria d’Olson des de la teoria de jocs.
Hardin 1982: cap. 2; Taylor 1988: cap. 1; Heckathorn 1996.
Tema 4. L’acció col·lectiva des d’un punt de vista dinàmic. La cooperació en un dilema del presoner en el temps
La taxa de descompte. El DP repetit un nombre finit de vegades. El DP repetit indefinidament. Multiplicitat d’equilibris en un DP repetit indefinidament. La possibilitat d’estratègies cooperatives basades en la reciprocitat. La possibilitat d’estratègies cooperatives basades en la reputació. Confiança i cooperació. Exemples.
Taylor 1987: cap. 3 i 4; Axelrod 1984: cap. 1, 4, 6-9; Gambetta 1988; Kreps 1990; Klein 1997.
Tema 5. Models de llindars i motivacions dels agents en l’acció col·lectiva
La cooperació en un dilema d’acció col·lectiva com a funció del percentatge de cooperadors. Les diferents motivacions dels diversos grups involucrats en un dilema d’acció col×lectiva: altruistes, utilitaristes i kantians. Els diagrames de Schelling. Exemples: el problema de la llengua i el problema del nacionalisme.
Schelling 1978. cap. 3 i 7; Granovetter 1978; Oliver i Maxwell 1985; Elster 1985; Elster 1989: cap. 1; Hardin 1995; Laitin 1996; Mezo 1997: pàg. 12-37.
Tema 6. Solucions institucionals als problemes d’acció col·lectiva
Estat i mercat com a solucions als dilemes d’acció col·lectiva. Hobbes: el contractualisme i el problema de l’acció col·lectiva. Solucions institucionals mixtes. Incentius institucionals i la teoria de Hirschman sobre sortida i veu.
Taylor 1987: cap. 6 i 7; Hampton 1986; Ostrom 1990; Hirschman 1970; Hirschman 1993.
Tema 7. La polèmica actual sobre els fonaments de la teoria de l’acció col·lectiva. Conclusions
La crítica des de D. P. Green i I. Shapiro fins a la teoria de l’acció col·lectiva basada en el supòsit de racionalitat. Els fracassos de la teoria de l’acció col·lectiva davant nombrosos casos d’altruisme: l’exemple de la participació política. L’àmbit de validesa del supòsit de racionalitat.
Green i Shapiro 1994: cap. 5; Green i Shapiro 1996; Taylor 1996.
AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA
La meitat de la nota final correspondrà a un examen final en què es faran preguntes sobre les lectures obligatòries i sobre les explicacions donades a classe. L’altra meitat s’obtindrà a partir de dos treballs molt breus (amb un màxim de 4000 paraules cada un), un teòric, en el qual es desenvoluparan un parell d’arguments relatius a la bibliografia tractada durant el curs, i un altre pràctic, en el qual es presentarà i analitzarà algun cas concret d’acció col·lectiva.
Bibliografia
AXELROD, R. The Evolution of Cooperation. Nova York: Basic Books, 1984. [Traducció al castellà: La evolución de la cooperación, el dilema del prisionero y la teoría de juegos. Madrid: Alianza cop., 1986].
ELSTER, J. "Rationality, Morality and Collective Action". Ethics, 96, 1996. [N' hi ha una traducció al castellà a AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1990. Zona Abierta, 54/55].
ELSTER, J. The Cement of Society. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. [Traducció al castellà: El cemento de la sociedad las paradojas del orden social. Barcelona: Gedisa, 1991].
GAMBETTA, D. Trust. Making and Breakins Cooperative Relations. Oxford: Blackwell (ed.), 1988. [N'hi ha traducció al castellà a AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1990. Sobre la mafia en Zona Abierta 54/55. Cap. 10].
*GRANOVETTER, M. "Threshold Models of Collective Behavior". American Journal of Sociology. 83, 6, 1978. [N'hi ha una traducció al castellà a AGUIAR, F. (ed.). Intereses individuales y acción colectiva. Madrid: Fundación Pablo Iglesias/Siglo XXI, 1990. Zona Abierta 54/55].
GREEN, D. P.; SHAPIRO, I. Pathologies of Rational Choice Theory. New Haven: Yale University Press, 1994.
GREEN, D. P.; SHAPIRO, I. "Pathologies Revisited: Reflections on our Critics". A FRIEDMAN, F. (ed.). The Rational Choice Controversy. New Haven: Yale University Press, 1996.
HAMPTON, J. Hobbes and the Social Contract Tradition. Cambridge: Cambridge University Press, 1986.
HARDIN, R. Collective Action. Baltimore: Johns Hopkins/RFF, 1984. [N'hi ha una traducció al castellà del cap. 2 a COLOMER, J. (ed.). Lecturas de teoría política positiva. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1984].
HARDIN, R. One for All. The Logic of Group Conflict. Princeton: Princeton University Press, 1995.
*HECKATHORN, D. D. "The Dynamics an Dilemmas of Collective Action". American Sociological Review, 61, 2, 1996.
HIRSCHMAN, A. O. Exit, Voice and Loyalty. Cambridge (Mass.): Harvard University Press, 1970. [Traducció al castellà: Salida, voz y lealtad. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1977].
HIRSCHMAN, A. O. "Exit, Voice and the fate of the German Democratic Republic". World Politics, 45, 2, 1993. [N'hi ha una traducció al castellà a la revista Claves de la Razón Práctica].
KLEIN, D. B. (ed.). Reputation. Studies in Voluntary Elicitation of Good Conduct. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1997.
*KREPS, D. "Corporate Culture and Economic Theory". A ALT, J.; SHEPSLE, K. (ed.). Perspectives on Positive Political Economy. Cambridge: Cambridge University Press,
1990.
LAITIN, D. "National Revivals and Violence". European Journal of Sociology, 1996.
MEZO, J. Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March, 1997.
*OLIVER, P.; MARWELL, G. "A Theory of the Critical Mass. I. Interdependence. Group Heterogeneity, and the Production of Collective Action". American Journal of Sociology, 91, 3, 1985.
OLSON, M. The Logic of Collective Action. Cambridge, (Mass.): Harvard University Press, 1965. [Traducció al castellà: La lógica de la acción colectiva, bienes públicos y la teoría de grupos. Mèxic: Limusa, Noriega, 1992].
OLSON, M. The Rise and Decline of Nations. New Haven: Yale University Press, 1982. [Traducció al castellà: Auge y decadencia de las naciones, crecimiento económico, estagflación y rigidez social. Barcelona: Ariel, 1986].
OLSON, M. "A Theory of the Incentives Facing Political Organizations. Neo-corporatism and the Hegemonis State". International Political Science Review, 7, 2, 1986.
OSTROM, E. Governing the Commons. The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
SCHELLING, T. C. Micromotives and Macrobehavior. Nova York: Norton, 1978. [N'hi ha traducció al castellà del cap. 3 a COLOMER, J. (ed.). Lecturas de teoría política positiva. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales].
*TAYLOR, M. The Possibility of Cooperation. Cambridge: Cambridge University Press, 1987.
TAYLOR, M. "When Rationality Fails". A FREIDMAN, J. (ed.). The Rational Choice Controversy. New Haven: Yale University Press, 1996.
Se citen totes les referències en la llengua original. S’indica si n'hi ha una traducció disponible. Les obres marcades amb un asterisc tenen un cert grau de dificultat tècnica.