Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Tècniques d'Investigació II(12039) 

OBJECTIUS

En el camp de la recerca acadèmica i també en el camp de la pràctica professional, cada vegada s’incrementa més la importància dels estudis que utilitzen tant les tècniques de caràcter qualitatiu com les tècniques de caràcter quantitatiu per tal d’obtenir i analitzar informació.

Com a continuació de l’assignatura Tècniques d’Investigació I, l’assignatura Tècniques d’Investigació II presenta una panoràmica de les tècniques qualitatives més utilitzades i introdueix l’estudiant en la realització de treballs de recerca aplicats que fan servir preferentment la metodologia qualitativa.

Tema 1

Enfocaments teòrics i aproximacions metodològiques en ciència política.

Tema 2

Revisió de la contraposició entre metodologia qualitativa i metodologia quantitativa. Reivindicació de la lògica del mètode científic en les ciències socials. Consideració dels punts crítics de la metodologia qualitativa amb especial consideració dels problemes de validesa i replicabilitat.

Tema 3

L’observació com a tècnica d’obtenció de dades. Nivells d’implicació de l’investigador. Selecció d’unitats d’anàlisi i d’informadors. Sistematització de l’observació a partir de la definició del context i la seva evolució. Anàlisi de les dades de camp. El diari de camp.

Tema 4

Els grups de discussió com a tècnica exploratòria per a la definició de problemes. Precisió d’objectius. Nivell d’homogeneïtat dels grups. Avaluació de la modificació d’opinions en el procés de discussió. El grup de discussió com a tècnica d’elaboració de consens. Els NIP. El DELPHI com a mètode d’elaboració de consens entre experts.

Tema 5

L’entrevista en profunditat. Definició d’objectius. Selecció d’informadors segons les variables rellevants. Construcció de tipologies. Elaboració del primer guió amb els codis temàtics. Anàlisi seqüencial de les entrevistes i modificacions del guió i del perfil dels entrevistats a mesura que es van definint les categories interpretatives. Nivell de saturació.

Tema 6

L’autobiografia. Definició d’objectius d’anàlisi. L’autobiografia assistida. Discussió sobre el grau de validesa dels materials autobiogràfics (diaris, cartes, memòries). Utilitat de les històries de vida per a la reconstrucció de la història social. Altres tècniques d’anàlisi qualitativa. El TAT.

Tema 7

Anàlisi del discurs (I). Diferències amb l’anàlisi de contingut. Dificultats específiques de la interpretació del discurs polític. Dificultats de comparació entre discursos de codi "restringit" i "ampliat". Incoherències i dissonàncies en el discurs. Descobriment i interpretació del discurs latent. Breu referència als programes informàtics SPAD i ATLAS.

Tema 8

Anàlisi del discurs (II). Procés d’anàlisi. Ordenació temàtica del discurs. Reducció de dades. Relacions entre variables. Detecció de categories interpretatives. Recodificació del discurs a partir d’aquestes. Validació i construcció d’hipòtesis. Conclusions. Informe final. Paper auxiliar dels mapes categorials, graelles d’anàlisi i gràfics de relació entre categories. Especial consideració del discurs a través d’imatges (pòsters i espots electorals, acudits, etc.).

Tema 9

Introducció a la Recerca (I). Marc teòric general: els diferents tipus de cultura política segons les orientacions dels ciutadans vers el sistema polític. Metodologia de l’avaluació de polítiques públiques.

Tema 10

Introducció a la Recerca (II). El protocol de la recerca

TREBALL DE RECERCA

En el marc de l’estat de benestar i de la seva actual crisi de redefinició són necessàries recerques que, d’una banda, aprofundeixin en l’anàlisi de les necessitats i demandes dels ciutadans pel que fa als serveis públics, i de l’altra, que avaluïn els programes que les diferents instàncies governamentals dissenyen per donar-los-hi cobertura. En els cursos anteriors es van analitzar polítiques culturals, polítiques de joventut i polítiques de l’àmbit sanitari, definides per diferents instàncies de govern (Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, etc.).

En aquest curs 1999-2000 es dissenyarà un projecte de recerca amb l’objectiu de reflexionar sobre la política educativa, centrada en la Reforma que s’està implementant a partir de la LOGSE i de l’extensió de la ESO. La recerca s’articula a partir de la consideració de les perspectives de diferents agents; així, la investigació centra l’atenció en els grups següents:

a) Joves: com a col·lectiu involucrat que té una experiència més propera en el temps de l’àmbit educatiu, des de la seva posició de destinataris de la política.

b) Pares i mares: com a col·lectiu que viu el sistema educatiu i el procés de reforma a través dels seus fills i filles.

c) Polítics i sindicats: com a col·lectius que construeixen un discurs específic sobre la política educativa.

d) Experts i tècnics: com a agents que presenten un coneixement específic de la realitat del món educatiu i de les polítiques i els programes públics que s’hi desenvolupen.

e) Representants del professorat d’escoles públiques i d’escoles concertades de barris de Barcelona amb una diferent realitat socioeconòmica.

f) Representants de les associacions de mares i pares d’escoles públiques i d’escoles concertades de barris de Barcelona amb una diferent realitat socioeconòmica.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

La nota final de l’assignatura es basarà en el següent:

a) Treball individual: consta, en primer lloc, d’una prova escrita que combinarà la revisió teòrica amb un exercici pràctic; i en segon lloc, en acabar l’assignatura cal efectuar la presentació d’un protocol amb un disseny d’investigació sobre l’àmbit temàtic, que plantegi la continuació de la recerca a partir dels resultats provisionals assolits. Es tracta de construir una hipòtesi amb la qual continuar treballant.

b) Treball de grup: consisteix en la presentació d’un treball final que inclogui el protocol de recerca desenvolupat, el diari de camp (en el qual han de constar les discussions i les argumentacions mantingudes en cada fase de la recerca) i l’informe de resultats assolits quant a l’àmbit temàtic, encara que amb caràcter provisional.

També es tindrà en compte la participació a classe i el lliurament d’informes breus sobre el seguiment del treball de recerca.

Bibliografia bàsica

DELGADO; GUTIÉRREZ. Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Síntesis, 1992.

FERRANDO, G.; IBAÑEZ, J.; ALVIRA, F. El análisis de la realidad social. Madrid: Alianza, 1994.

KING, G.; KEOANE, R. O.; VERBA, S. (1994): Designing Social Inquiry. Scientific Inference in Qualitative Research. Princeton: Princenton University Press, 1994.

MARSH, D.; STOKER, G. Teoría y métodos de la ciencia política. Madrid: Alianza, 1997.

MAS, J.; RAMIÓ, C. Tècniques d’auditoria operativa aplicades a l’Administració pública. Barcelona: Comitè Director per a l’estudi de l’Administració. Generalitat de Catalunya, 1992.

MONNIER, E. "Objetivos y destinatarios de las evaluaciones". Documentación Administrativa, núm. 224-225. 1991. [Octubre 1990-març 1991].

QUIVY, R.; VAN CAMPENHOUDT, L. Manual de Recerca en Ciències Socials. Barcelona: Herder, 1997.

RODRÍGUEZ GÓMEZ, G.; GIL FLORES, J.; GARCÍA JIMÉNEZ, E. Metodología de la investigación cualitativa. Madrid: Aljibe, 1997.

TAYLOR, S. J.; BODGAN, R. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós, 1992.

Bibliografia complementària

Inclou un recull de recerques en les quals s’ha emprat una aproximació qualitativa, amb la utilització de diferents tècniques d’investigació.

ÁGUILA, R. DEL; MONTORO, R. El discurso político de la transición española. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas/Siglo XXI, 1984.

BOURDIEU, P. La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus, 1988.

CATANI, M.; MAZÉ, S. Tante Suzanne: une historie de vie sociale. París: Librairie des Méridiens, 1982.

CROZIER, M. El fenómeno burocrático. Ensayo sobre las tendencias burocráticas de los sistemas de organización modernos. Buenos Aires: Amorrortu, 1974.

FERRIS, G.; ROWLAND, K. Theoretical and Methodological Issues in Human Resources Research. Londres: Jai Press, 1990.

FUNDACIÓN ENCUENTRO. Informe anual (1996). España: una interpretación de su realidad social. Madrid: Centro de Estudios de Ciencias Sociales, 1997. Cap. VII.

GOFFMAN, E. Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu, 1972.

HINTON, W. Fanshen: un documento sobre la revolución en una aldea china. Barcelona: Laia, 1977.

HINTON, W. The Privatization of China: the Great Reversal, 1978-1989. Earthcom, 1991.

LEWIS, O. Antropología de la pobreza (cinco familias). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1961.

PUTNAM, R. D. Making Democracy Work: Civic Tradition in Modern Italy. New Jersey: Princeton University Press, 1992.

THOMPSON, P. The Voice of the Past. Oral History. Oxford: Oxford University Press, 1978.

VILANOVA, M. Les majories invisibles. Barcelona: Icària, 1995.