Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Relacions Internacionals II(12038)
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
I. INTRODUCCIÓ: UN MÓN GLOBAL, UN MÓN FRAGMENTAT
Tema 1. El sistema internacional actual: un sistema en transformació
Les transformacions del sistema internacional contemporani a partir de 1989. El nou (des)ordre internacional. Elements de canvi i de continuïtat. Globalització i fragmentació.
II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL (1945-1999)
A.) CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI
Tema 2. La nova estructura del sistema internacional després de la Segona Guerra Mundial
Els diferents significats de la victòria aliada: l’hegemonia dels Estats Units i la consolidació de la Unió Soviètica en el sistema internacional. De l’aliança a la ruptura: les dues superpotències i la polarització del sistema internacional.
Tema 3. Configuració d'un nou ordre polític multilateral: Nacions Unides
El significat de l'organització universal en el nou ordre internacional. La Carta de San Francisco. L'estructura institucional. L'estructura de poder: els mecanismes de presa de decisions. Principals àmbits d'actuació.
Tema 4. Les Nacions Unides i el manteniment de la pau i la seguretat internacional
Les previsions de la Carta: l'arrenjament pacífic de controvèrsies i l'acció en cas d'amenaces a la pau, quebrantaments de la pau o actes d'agressió. L'evolució dels mecanismes inicials. Les operacions de manteniment de la pau.
Tema 5. L'evolució de Nacions Unides fins a l'actualitat
Les crisis dels anys vuitanta. Les possibilitats obertes amb la fi de la guerra freda. Les propostes de reforma.
Tema 6. Configuració d'un nou ordre econòmic multilateral: Bretton Woods
El finançament de la posguerra: el BIRD. El nou ordre financer i monetari: el FMI. La regulació del comerç internacional: el GATT.
Tema 7. La fractura Est/Oest: heterogeneïtat i bipolaritat
La guerra freda en perspectiva històrica. Un sistema heterogeni: conflicte d'interessos, incompatibilitats ideològiques i desconfiança mútua. La construcció dels blocs: elements ideològics (política interna i política exterior de les superpotències), els instruments econòmics i les aliances militars.
Tema 8. Armaments i desarmament
Les armes nuclears. La cursa d'armaments: definició i característiques. Control i limitació d'armaments i desarmament. Concepte de dissuasió nuclear i concepcions estratègiques. El comerç d'armes.
Tema 9. La fractura Nord/Sud: dependència i subdesenvolupament
De la independència política al neocolonialisme. L'emergència del tercer món a les relacions internacionals. El Moviment de Països No Aliniats. Els fòrums multilaterals de reivindicació dels nous Estats: la UNCTAD, el PNUD, el Grup dels 77. Algunes organitzacions regionals: la Unió Africana i l'ASEAN.
Tema 10. La interdependència i les dependències econòmiques
Etapes en les relacions de dependència i interdependència en el sistema internacional. La interdependencia econòmica i la primera crisi energètica. L'evolució del Moviment de Països no Aliniats. El NOEI. La fragmentació de la perifèria i les economies emergents.
B.) EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI
Tema 11. La distensió (1962-1979) i la segona guerra freda (1979-1985)
La crisi dels míssils de Cuba: la introducció de la lògica negociadora. El triangle de la distensió: els EUA, la URSS i la República Popular de la Xina. La distensió a Europa: l’ Ostpolitik i el procés de la CSCE. La fi de la distensió: la segona guerra freda.
Tema 12. La postguerra freda (1985-1991). Un sistema en transformació
La doctrina i les polítiques de Gorbatxev. Els seus efectes: negociacions armamentístiques i resolució de vells conflictes regionals. La descomposició del bloc de l'Est. La fi de la bipolaritat mundial. Incerteses d'un sistema en transformació.
C.) CANVIS I CONSTANTS A LA SOCIETAT INTERNACIONAL GLOBAL
Tema 13. La seguretat a la postguerra freda
La gestió de la seguretat global: definició de les amenaces. Factors de conflictivitat i riscos potencials d'extensió dels conflictes. La seguretat político-militar: desintegració del Pacte de Varsòvia i plantejament de l'ampliació de l'OTAN.
Tema 14. La redefinició de la seguretat a Europa
La fi de la guerra freda i l'esclat de la guerra a Europa. Les institucions de seguretat: solapament i diferenciació d'àmbits funcionals i geogràfics: UEO-OTAN-OSCE.
Tema 15. L'auge dels factors ideològics de les relacions internacionals
La resposta ideològica de la perifèria a la marginació político-econòmica. Causes de l’auge dels nacionalismes a Europa. L'auge dels nacionalismes religiosos: factors explicatius i conseqüències pel sistema internacional.
Tema 16. La globalització: fenomen múltiple i desigual
Les dimensions de la globalització. Conseqüències sobre l’Estat com a actor internacional.
Mètodes i criteris d’avaluació
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a través d’un examen. Aquest examen constarà de tres
apartats: el primer consistirà en l’exposició per escrit de dos temes, a triar entre tres; el segon
consistirà a respondre breument per escrit cinc preguntes; el tercer consistirà a respondre una
pregunta referida a alguna de les pràctiques realitzades durant el curs. La nota d’aquest tercer apartat
podrà ser modulada amb l’avaluació de la participació i de les ponències realitzades a les sessions
pràctiques i dels treballs sobre les lectures optatives recomanades.
Sessions de pràctiques
Les pràctiques s’agruparan en quatre sessions de dues hores cadascuna i s’avaluaran sobre la base de la participació dels estudiants en les sessions i de la resposta a les preguntes d’examen referides als temes de les sessions de pràctiques. Per ser tinguda en compte, la nota de pràctiques no podrà ser menor de 4 sobre 10. El material bàsic per a la preparació de les sessions pràctiques es trobarà recollit en un dossier, a la venda al servei de reprografia. El material corresponent a cada pràctica és de lectura obligatòria.
El calendari de pràctiques s’establirà en iniciar-se el curs.
BIBLIOGRAFIA
Bibliografia sumària
BARBÉ, E. Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos, 1995.
COLARD, D. Les relations internationales de 1945 à nos jours. 4a. ed. París: Masson, 1991.
CROKATT, R. The Fifty Years’ War. The United States and the Soviet Union in World Politics, 1941-1991. Londres: Routledge, 1994.
GUELLEC, J. Relations internationales. Naissance du troisième millénaire. París: Ellipses, 1994.
HOCKING, B.; SMITH, M. World Politics. 2a. ed. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1995.
KEGLEY, Ch. W.; WITTKOPF, E. R. World Politics. Trend and Transformation. 5a. ed. Nova York: St. Martin's Press, 1995.
LAÏDI, Z. Un monde privé de sens. París: Fayard, 1994.
LOZANO BARTOLOZZI, P. Nuevos imperios y revolución mundial, guerra fría y descolonización. Barcelona: Mitre, 1990.
LUNDESTAD, G. East, West, North, South major developments in international politics, 1945-1990. Ed. rev. Oslo: Norwegian University Press, 1991.
MCWILLIAMS, W. C.; PIOTROWSKI, H. The World Since 1945 a History of International Relations. 4a. ed. Londres: Adamantine Press, 1997.
MOREAU-DEFARGES, Ph. Relations Internationales (Vol. 1. Questions régionales / Vol. 2.
Questions mondiales). París: Ed. du Seuil, 1994.
PEÑAS, F. J. Occidentalización, fin de la Guerra Fría y relaciones internacionales. Madrid: Alianza, 1997.
VAÏSSE, M. Les relations internationales depuis 1945. 4a. ed. París: Armand Colin, 1995.
ZORGBIBE, Ch. Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días). Edició i traducció de M. A. Vecino Quintana. Madrid: Alianza, 1997.
Bibliografia de suport
ARACIL, R.; OLIVAR, J.; SEGURA, A. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, C.M. Historia económica de Europa. El siglo XXI. Vol. 5. Barcelona: Ariel, 1981.
DÍEZ de VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 1995.
GARCÍA DE CORTÁZAR, F.; LORENZO ESPINOSA, J. M. Historia del mundo actual (1945-1995). 2 vol. Madrid: Alianza, 1996.
HOWARD, M.; LOUIS, R., Historia Oxford del siglo XX. Barcelona: Planeta, 1999.
MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. i d’altres. Historia del mundo actual. Madrid: Marcial Pons, 1996.
NOUSHI, M. Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo. Madrid: Cátedra, 1996.
TAMAMES, R. Estructura económica internacional. 18a ed., revisada i ampliada. Madrid: Alianza, 1995.
Obres de referència
BOYD, A. An Atlas of World Affairs. 9a. ed. Londres: Routledge, 1991.
EVANS, G.; NEWNHAM, J. Dictionary of International Relations. Londres: Penguin Books, 1998.
LACOSTE, Y. Dictionnaire de Géopolitique. París: Flammarion, 1993.
OSMANCZYK, E. J. Enciclopedia mundial de relaciones internacionales y Naciones Unidas. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1976.
PEREIRA CASTAÑARES, J. C.; MARTÍNEZ-LILLO, P. A. Documentos básicos sobre historia de las relaciones internacionales. Madrid: Ed. Complutense, 1995.
PLANO, J.C.; OLTON, R. The International Relations Dictionary. 4a. ed. Santa Barbara (EUA): ABC-Clio, 1988.
THOMAS, D. C.; KLARE, M. T. (ed.). Peace and World Order Studies. A Curriculum Guide. 5a. ed. Boulder: Westview Press, 1989.
TILLEMA, H. K. International Armed Conflicts Since 1945. A Bibliographic Handbook of Wars
and Military Interventions. Boulder: Westview Press, 1991.
ZORGBIBE, Ch. Dictionnaire de politique internationale. París: PUF, 1988.
Anuaris
· Anuari internacional del CIDOB. Barcelona: Fundació CIDOB.
· Anuario internacional del CIP. Madrid: Centro de Investigación para la Paz.
· Documents d’actualité internationale. París.
· El estado del mundo. Madrid: Akal.
· Ramses. París: Institut Français de Relations Internationales.
· SIPRI Yearbook. Londres: Oxford University Press.
· The Statesman's Yearbook. Londres: Longman.
Nota bibliogràfica sumària per a l’estudi del programa
I. INTRODUCCIÓ: UN MÓN GLOBAL, UN MÓN FRAGMENTAT
Tema 1. El sistema internacional actual: un sistema en transformació
ALONSO ZALDÍVAR, C. "De ayer a hoy". A: Variaciones sobre un mundo en cambio. Madrid:
Alianza, 1996. Pàg. 63-107.
II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL (1945-2000)
Tema 2. La nova estructura del sistema internacional després de la Segona Guerra Mundial
ZORGBIBE, Ch. "Yalta"; "Potsdam"; "Los dos mesianismos"; "La época de los bloques", i "Berlín: envite y símbolo", Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2: Del sistema de Yalta hasta nuestros días). Madrid: Alianza, 1997. Pàg. 23-98.
Tema 3. Configuració d’un nou ordre polític multilateral: l’Organització de les Nacions Unides
Tema 4. Les NacionsUnides i el manteniment de la pau i la seguretat internacionals
Tema 5. L’evolució de les Nacions Unides fins a l’actualitat .
Carta de l’Organització de les Nacions Unides.
SALOMÓN, M. Les Nacions Unides ( Estudis internacionals, 7). Barcelona: Centre Unesco de Catalunya / Centre d’Estudis sobre la Pau i el Desarmament (UAB), 1995.
Tema 6. Configuració d’un nou ordre econòmic multilateral: Bretton Woods
SANAHUJA, J. A. Cambio de Rumbo: Propuestas para la transformación del Banco Mundial y el FMI ( Informes del CIP, 9). Madrid: Centro de Investigación para la Paz, 1994. Pàg. 1-30.
TAMAMES, R. "Comercio y Aranceles: el GATT/OMC". A: Estructura económica internacional. 18a. ed., revisada i ampliada. Madrid: Alianza, 1994. Pàg. 119-137.
Tema 7. La fractura Est-Oest: heterogeneïtat i bipolarisme
BARBÉ, E. Relaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 1995. Pàg. 240-248.
Tema 8. Armaments i desarmament
CALDUCH, R. "Las armas de destrucción masiva (ABQ) y la disuasión nuclear en el mundo actual". A: Relaciones internacionales. Madrid: Ed. Ciencias Sociales, 1991. Pàg. 365-412.
Tema 9. La fractura Nord-Sud: dependència i subdesenvolupament
BARBÉ, E. Relaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 1995. Pàg. 248-257.
Tema 10. La interdependència i les dependències econòmiques
ZORGBIBE, Ch. "El petróleo como arma: la reivindicación del Tercer Mundo". A: Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2 . Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, 1997. Pàg. 454-462.
Tema 11. La distensió (1962-1979) i la segona guerra freda (1979-1985).
ZORGBIBE, Ch. "Las crisis cubanas"; "Washington-Moscú: la era de las negociaciones"; "Berlín como laboratorio de la distensión"; "La política hacia el Este del canciller Brandt"; "Washington-Pekín: el «retorno» de China", i "Washington-Moscú-Pekín: los límites de la doctrina Nixon-Kissinger". A: Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2: Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, 1997. Pàg. 300-313 i 349-389.
Tema 12. La postguerra freda (1985-1991). Un sistema en transformació
ZORGBIBE, Ch. "La caída del Muro"; "La invasión de Kuwait. La coalición internacional contra Irak", i "Transformaciones en Europa". A: Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2: Del sistema de Yalta hasta nuestros días). Madrid: Alianza, 1997. Pàg. 643-691.
Tema 13. La seguretat a la postguerra freda
BARBÉ, E. "Conceptos y perspectivas de análisis". A La seguridad en la nueva Europa, Madrid: La Catarata, 1995. Pàg. 23-60.
Tema 14. La redefinició de la seguretat a Europa
ALONSO ZALDÍVAR, C."Paz y guerra en Europa". A: Variaciones sobre un mundo en Cambio. Madrid: Alianza, 1996. Pàg. 257-300.
CARACUEL RAYA, M. "La OTAN y el puzzle de la seguridad: la nueva arquitectura de seguridad europea". A: Los cambios de la OTAN tras el fin de la guerra fría. Madrid: Tecnos, 1997. Pàg. 161-217.
Tema 15. L’auge dels factors ideològics de les relacions internacionals
PEÑAS, F. J. "Occidente y lo distinto". Occidentalización, fin de la Guerra Fría y relaciones internacionales. Madrid: Alianza, 1997. Pàg. 293-344.
Tema 16. La globalització: fenomen múltiple i desigual
GARCÍA SEGURA, C."La globalización en la sociedad internacional contemporánea: dimensiones y problemas desde la perspectiva de las relaciones internacionales". Cursos de Derecho Internacional de Vitoria-Gasteiz 1998. Madrid: Tecnos/Universidad del País Vasco, 1999. Pàg. 315-350.
Lectures optatives recomanades
Amb caràcter voluntari els estudiants podran realitzar un treball d’anàlisi i comentari crític d’un llibre sobre un tema d’interès general relacionat amb l’assignatura. L’extensió del treball serà d’entre tres i cinc fulls (DIN A4) mecanografiats a una cara i a doble espai. La qualificació dels treballs podrà augmentar fins a un punt la nota de pràctiques. La data límit per lliurar aquest treball és el 17 de febrer.
Els llibres entre els quals es podrà escollir per realitzar aquest treball són:
- GALEANO, E. Patas arriba. La escuela del mundo al revés. Madrid: Siglo XXI, 1998.
- MOREAU DEFARGES, Ph. Un mundo de injerencias. Barcelona: Ed. Bellaterra, 1999.
- "Banco Mundial y Fondo Monetario Internacional. Un análisis crítico". ( Temas de Cooperación,4). Madrid: Coordinadora de ONG para el Desarrollo, 1994.