Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Història Política i Social Contemporània I(12032) 

OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura és estudiar els marcs político-institucionals i dels canvis socials experimentats per la societat europea, des de la crisi de les velles estructures de l'Antic Règim fins a la consolidació del liberalisme polític i econòmic a la darreria del segle XIX.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Absolutisme i parlamentarisme: nacions i estats a l’Europa moderna

1.1. Els orígens del concepte de monarquia absoluta per dret diví.
1.2. Els teòrics de la política i de l’estat modern.
1.3. Què va ser l’absolutisme?
1.4. El despotisme il·lustrat. Alguns casos paradigmàtics.
1.5. Els límits de l’absolutisme (1). El parlamentarisme i l’aparició dels protogoverns.
1.6. Els límits de l’absolutisme (2). La importància dels estats senyorials.
1.7. Els límits de l’absolutisme (3). El paper de les municipalitats.
1.8. Els límits de l’absolutisme (4). Absolutisme i constitucionalisme en el marc de les monarquies plurinacionals. Els casos austríac i espanyol.

Tema 2. La fi de l’Antic Règim i les revolucions liberals: les revolucions angleses, la independència dels Estats Units d'Amèrica i la Revolució Francesa (1640-1815)

2.1. Les revolucions angleses del segle XVII. El primer cop contra l’absolutisme.
2.2. La revolució i la independència dels Estats Units d’Amèrica.
2.3. La Revolució Francesa.

Tema 3. Un nou univers sociopolític: liberalisme i nacionalisme al segle XIX

3.1. Els drets i les llibertats del ciutadà.
3.2. El control de les "classes perilloses": l’educació, la beneficència i l’assistencialisme, les formes de repressió i el nou servei militar.
3.3. Liberalisme, nacions i nacionalisme: les revolucions nacionals i democràtiques de 1848.
3.4. Liberalisme, nacions i nacionalisme: les unificacions italiana i alemanya.
3.5. Nacions històriques-Estats nacionals: un problema permanent. 

Tema 4. Industrialitzacions, imperialisme i colonialisme. El zenit dels estats nacionals europeus

4.1. Algunes característiques generals dels processos d’industrialització
4.2. La Revolució Industrial anglesa
4.3. Els processos d’industrialització a França, Alemanya, Bèlgica i Rússia.
4.4. Els late comers: la industrialització als països mediterranis. El cas espanyol.
4.5. Les industrialitzacions extraeuropees: els casos dels EUA i el Japó.
4.6. Imperialisme i colonialisme: l’expansió del model de domini i de creixement europeu.
4.7. Transformacions socials i procés d’urbanització de la població. 

Tema 5. El sindicalisme, el socialisme i les internacionals obreres: el moviment obrer organitzat a la societat industrial

5.1. Gran Bretanya, la pàtria del sindicalisme modern. Sindicats, ludisme, cooperativisme i cartisme.
5.2. L’organització del moviment obrer a França. Socialistes utòpics, companyons i societats d’oficis.
5.3. Dels orígens del socialisme científic a l’articulació de la Primera Internacional.
5.4. La Segona Internacional (1889-1914).
5.5. La resposta des de dalt: les polítiques socials dels governs europeus entre 1880 i 1920