Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)
SEMINARI D’ANÀLISI DE DIRECTORS AUDIOVISUALS(11742)
Tema 1. Aproximació a l’obra de Roberto Rossellini
El mètode de treball de Roberto Rossellini: mostrar la realitat. Els orígens, tres pel·lícules feixistes: La nave bianca (1945), Un pilota ritorna (1942) i L’uomo della croce (1943). El melodrama moral all’italiana: Desiderio (1943). El neorrealisme com a posició moral: Rossellini humanista; Roma, ciutat oberta (1945), Paisà (1946) i Germania anno zero (1947). El realisme interior o trascendent: La macchina amazzacativi (1948), Stromboli (1949), Europa 51 (1951), Viatge a Itàlia (1953), Giovanna d’arco al rogo (1954) i La paura (1954). Dos contes filosòfics: Europa 51 i Dov’è la libertà? (1952). El format coneixements: L’India vista da Rossellini (1958), L’età del ferro (1964), La prise de pouvoir par Louis XIV (1966), La lotta dell’uomo per la sua sopravvivenza (1967-69), Atti degli Apostoli (1968), Socrates (1970), Blaise Pascal (1971), Agostino di Ippona (1972), L’età dei Medici (1972) i Cartesius (1973). Crònica de la història: El general de la Rovere (1959), Fugitivos en la noche (1960), Viva L’Italia! (1960), Vanina, Vanini (1961), Anima nera (1961) i La prise de pouvoir par Louis XIV (1966). Darrer retorn al cinema: Anno Uno (1974), Il Messia (1975).
Tema 2. Treball d’anàlisi
Estudi dels fims curts de Roberto Rossellini. Apropament a l’escriptura cinematogràfica de la simplicitat: Paisà (1964), Una voce umana (1947), Il Miracolo (1948), L’Invidia (1951), Ingrid Bergman (1953), Amori de mezzo secolo (1953) i Illibatezza (1962).
Bibliografia
GUARNER, J. L. Roberto Rossellini. Madrid: Fundamentos, 1974.
QUINTANA, A. Roberto Rossellini. Madrid: Cátedra, 1996.
ROSSELLINI, R. Il mio metodo. Scritti e interviste. Venècia: Marsilio, 1987.
ROSSELLINI, R. Un espíritu libre no debe aprender como esclavo. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.
ROSSELLINI, R. Le cinéma révélé. París: Editions de l’Étoile, 1984.
TRASATTI, S. Rossellini e la televisione. Roma: La Rassegna, 1978.