Diplomatura en Gestió i Administració Pública (3331)

Introducció a la Ciència Política(12097) 

OBJECTIUS

L’assignatura pretén donar els elements necessaris per analitzar què és l’estat, des de les perspectives més rellevants. S’estudien, entre altres aspectes, les característiques del règim democràtic i, dins d’aquest, tant les formes d’organització territorial (l’estat unitari, l’estat federal i l’estat autonòmic) com les principals formes de govern (sistema presidencial i sistema parlamentari), incloent-hi l’estudi dels poders de l’estat.

Una segona part del curs consisteix en l’estudi del procés històric de construcció de l’estat; s’analitza com, a partir de l’absolutisme, es van anar desenvolupant les fases successives de l’estat liberal, que són l’estat de dret, l’estat democràtic i l’estat social, i també s’analitzen les característiques de l’estat del benestar. Finalment s’estudia la incidència de les organitzacions interestatals en l’estat.

L’assignatura es complementa amb lectures i comentaris de textos seleccionats referits a cadascun dels temes objecte d’estudi.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1

Concepte d’estat. Les dues principals accepcions del terme estat: l’estat com a organització social i l’estat com a aparell. Elements de l’estat. Les formes d’estat.

Tema 2

Evolució històrica de l’estat. L’absolutisme. L’estat liberal de dret. L’estat liberal democràtic. L’estat social i democràtic de dret. L’estat del benestar. A) Els partits polítics. B) Sistemes electorals.

Tema 3

Les formes d’organització territorial de l’estat: estat unitari, estat federal i estat autonòmic.

Tema 4

Les principals formes de govern: els sistemes parlamentari i presidencial. Els poders de l’estat. Monarquia i República.

II. EL PROCÉS HISTÒRIC DE CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT

Tema 5

La incidència en l’estat de les organitzacions interestatals. La Unió Europea.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’avaluació de l’assignatura consta de tres parts:

1. Part teòrica: desenvolupar un tema general, en què s’avaluarà l’aprofundiment en els coneixements teòrics sobre el tema plantejat, les posicions dels diversos autors i les lectures complementàries que s’hagin fet (fins a quatre punts).

2. Part teòrica: respondre dues preguntes concretes, en què s’avaluarà si l’estudiant és capaç de definir breument els trets essencials del concepte que se li pregunta (fins a dos punts cada pregunta).

3. Part pràctica: s’avaluarà la comprensió i la capacitat de raonar i de relacionar de l’alumne. El conjunt de lectures i comentaris de text realitzats durant les classes pràctiques poden sumar fins a dos punts.

Bibliografia

CAMINAL BADIA, Miquel (ed.). Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos/Universitat de Barcelona/Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.
GARCÍA COTARELO, Ramón i d’altres. Introducción a la teoría del estado. Barcelona: Teide, 1983.
GARCÍA COTARELO, Ramón; BLAS GUERRERO, Andrés de. Teoría del Estado. Madrid: UNED, 1997.
LÓPEZ GUERRA, Luis i d’altres. Dret constitucional. 2 vol. València: Tirant lo Blanch, 1995.
PÉREZ ROYO, Javier. Curso de derecho constitucional. Madrid: Marcial Pons, 1995.
TORRES DEL MORAL, Antonio. Estado de Derecho y democracia de partidos. Madrid: Unviersidad Complutense de Madrid, 1991.
VALLÈS, Josep M.; BOSCH, Antoni. Sistemas electorales y gobierno representativo. Barcelona: Ariel, 1997.
VIVER PI-SUNYER, Carles. La Constitució. Barcelona: Vicens Vives, 1994.