Llicenciatura en Dret (3311)
Dret Internacional Públic II(11770)
NOTA INTRODUCTÒRIA
El principi de legalitat que ha de presidir l’acció dels òrgans de l’administració exigeix conèixer les normes de dret internacional públic. Aquesta assignatura ofereix una exposició complementària de l’assignatura Dret Internacional Públic I i estudia els àmbits materials de les normes de dret internacional públic. Les qüestions estudiades poden agrupar-se en quatre grans blocs: les competències estatals i els règims dels espais i dels recursos, l’arranjament pacífic de les controvèrsies, les organitzacions internacionals per a la protecció d’interessos col·lectius de la comunitat internacional, i els conflictes internacionals. Pel que fa a les competències, s’examinen la territorial, el règim dels espais fora del límits de la jurisdicció estatal, la protecció internacional del medi ambient i la competència personal. Quant a l’arranjament pacífic de les controvèrsies, s’estudien els mitjans diplomàtics i jurídics de solució de controvèrsies. En el tercer gran bloc s’inclouen les qüestions generals sobre les organitzacions internacionals, les organitzacions internacionals universals i les regionals o limitades, el manteniment de la pau, la lliure determinació dels pobles i la protecció internacional dels drets humans. I, per últim s’estudia el dret dels conflictes armats.
I. LES COMPETÈNCIES ESTATALS I ELS RÈGIMS DELS ESPAIS I DELS RECURSOS
A) LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL
Tema 1. La competència territorial
Idees generals. L'adquisició del territori. Les fronteres. Modificacions del contingut de la competència territorial: bases militars.
Tema 2. Els cursos d'aigua internacionals
Idees generals. Els conceptes de rius internacionals i de cursos d'aigua internacionals. Règim de la navegació. Usos diferents de la navegació. Els canals internacionals.
Tema 3. L'espai aeri
Idees generals. Règim de l'espai aeri. Reglamentació internacional de la navegació aèria.
Tema 4. Els espais marítims: el mar territorial i el règim d'altres espais
Idees generals. El mar territorial. La zona contigua. El règim dels estrets. Els estats arxipèlag. Els estats sense litoral.
Tema 5. La plataforma continental i la zona econòmica exclusiva
Idees generals. La plataforma continental. La zona econòmica exclusiva: a) drets de l'estat riberenc; b) règim de la pesca a la zona econòmica exclusiva.
B) RÈGIM DELS ESPAIS I DELS RECURSOS FORA DELS LÍMITS DE LA JURISDICCIÓ ESTATAL
Tema 6. L'alta mar
Idees generals. Règim de l'alta mar. La pesca a l'alta mar. La conservació dels recursos vius a l'alta mar.
Tema 7. El patrimoni comú de la humanitat
Idees generals. El règim de l'Antàrtida. L'espai ultraterrestre. La zona dels fons marins i oceànics.
C) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT
Tema 8. La protecció internacional del medi ambient
Idees generals. La protecció de l'aire atmosfèric. La protecció de rius i llacs. La protecció del medi marí. La protecció d'altres espais. Principis i normes generals en aquesta matèria.
D) LA COMPETÈNCIA PERSONAL
Tema 9. La competència de l'estat respecte de les persones
Idees generals. La nacionalitat. Entrada i sortida dels estrangers. Els refugiats. El tracte als estrangers. La propietat privada estrangera i la sobirania permanent sobre els recursos naturals.
II. L'ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES
Tema 10. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals
El principi de la solució pacífica de les controvèrsies internacionals. Mitjans de solució. Els mitjans anomenats diplomàtics: a) la negociació; b) els bons oficis i la mediació; c) la investigació; d) la conciliació. La solució de les controvèrsies a les organitzacions internacionals (remissió).
Tema 11. L'arbitratge internacional
Evolució històrica. Concepte. Òrgans arbitrals: referència al Tribunal Permanent d'Arbitratge. El procediment. La sentència o laude arbitral.
Tema 12. La Cort Internacional de Justícia i altres tribunals
Idees generals. Orígens. Composició. Competència. Procediment. La sentència. Les opinions consultives. Altres tribunals internacionals.
III. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS PER A LA PROTECCIÓ D'INTERESSOS COL×LECTIUS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL
A) QÜESTIONS GENERALS SOBRE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Tema 13. Estructura de les organitzacions internacionals
Idees generals. Classificació de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions internacionals. Els agents i els funcionaris internacionals.
Tema 14. Les competències de les organitzacions internacionals
Idees generals. Naturalesa. Classes de competències. Les relacions exteriors.
Tema 15. El dret de les organitzacions internacionals
Idees generals. Els actes de les organitzacions internacionals: concepte i classes. La formació de la voluntat de les organitzacions internacionals. El dret intern de les organitzacions internacionals.
B) ORGANITZACIONS INTERNACIONALS UNIVERSALS I ORGANITZACIONS INTERNACIONALS REGIONALS O LIMITADES
Tema 16. Les Nacions Unides i les organitzacions universals
Objectius. Estructura orgànica. Membres. Organismes especialitzats. Altres organitzacions internacionals universals.
Tema 17. Les organitzacions regionals o limitades
El regionalisme internacional. L'Organització d’Estats Americans. El Consell d'Europa. L'Organització per a la Unitat Africana. Organitzacions limitades: l'OCDE. Referència a l’OSCE.
C) EL MANTENIMENT DE LA PAU
Tema 18. La solució de controvèrsies a les organitzacions internacionals
Idees generals. La solució de controvèrsies a les Nacions Unides. La solució de controvèrsies al si de les organitzacions regionals.
Tema 19. La prohibició de l'ús de la força
Idees generals. El principi de prohibició de l'ús de la força. Legítima defensa. Altres excepcions.
Tema 20. La seguretat col×lectiva
Idees generals. La seguretat col×lectiva. L'acció de les Nacions Unides en cas d'amenaces a la pau, de ruptures de la pau i d'actes d'agressió. Les operacions de manteniment de la pau. Acords regionals.
D) LA LLIURE DETERMINACIÓ DELS POBLES
Tema 21. El principi de la lliure determinació dels pobles
Idees generals. Antecedents. El capítol XI de la Carta de les Nacions Unides: Declaració relativa als territoris no autònoms. La Declaració sobre concessió de la independència als països i pobles colonials.
E) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 22. La protecció internacional dels drets humans en l'àmbit universal
Antecedents: referència al règim de les minories nacionals. Les disposicions de la Carta de les Nacions Unides i de la declaració universal dels drets humans. Els pactes internacionals dels drets humans i els seus mecanismes de garantia. Altres instruments de protecció dels drets humans en camps específics.
Tema 23. La protecció internacional dels drets humans en l'àmbit regional
El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: a) drets reconeguts; b) mecanismes de garantia. La Carta Social Europea. La protecció dels drets humans a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. La protecció dels drets humans a les àrees americana i africana.
IV. ELS CONFLICTES INTERNACIONALS
Tema 24. El dret dels conflictes armats
La reglamentació dels conflictes armats. Objectius militars, mètodes i mitjans de combat. La protecció de les víctimes dels conflictes armats. La protecció en els conflictes armats sense caràcter internacional.
Bibliografia
AKEHURST, M. Introducción al derecho internacional. Traducció i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complemèntaria de Miguel de la Fuente Casamar. 2a. ed. 1a. reimpr. Madrid: Alianza, 1988.
BUERGENTHAL, Th. i d’altres. Manual de derecho internacional público. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1994.
CARRILLO SALCEDO, J. A., Curso de derecho internacional público. Madrid: Tecnos, 1991.
CASANOVAS I LA ROSA, O. Casos y textos de derecho internacional público. 4a. ed. 4a. reimp. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DÍEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público. 12a. ed. Madrid: Tecnos, 1999.
DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 10a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. Curso de derecho internacional público. 6a. ed. Madrid: Civitas, 1998.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Apuntes sobre las funciones del Derecho internacional contemporáneo. Múrcia: DM, 1995.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho internacional público. Madrid: Trotta, 1995.
HERRERO RUBIO, A. Derecho internacional público. 7a. ed. augm., Valladolid., 1987.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E. El derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 1980.
MIAJA DE LA MUELA, A. Introducción al derecho internacional público. 7a. ed. Madrid: Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L. Tratado de derecho internacional público. Traducció del tom I, vol I i II, a partir de la 8a. edició anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht (Londres, 1955), de J. López Oliván i J. M. Castro-Rial. Traducció del tom II, vol I i II, a partir de la 7a. edició anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht (Londres, 1948-1952), d'A. Marín. Tom I. Barcelona: Bosch, 1961. Tom II. Barcelona: Bosch, 1966-1967.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de derecho internacional público i organizaciones internacionales. 7a. ed. Madrid: Tecnos, 1999.
REMIRO BROTONS, J. A. Derecho internacional. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
REUTER, P. Derecho internacional público. Trad. i notes de J. Puente Egido. Barcelona: Bosch, 1978.
REUTER, P. Instituciones internacionales. Trad. de C. Massó Escofet. Barcelona: Bosch, 1978.
RODRIGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de derecho internacional público. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 1994.
ROUSSEAU, Ch. Derecho internacional público, 3a. ed. Trad. amb notes i bibliografia addicionals de Fernando Giménez Artigues. Barcelona: Ariel, 1966.
SORENSEN, M. (dir.) Manual de derecho internacional público. Trad. a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió de l'edició en espanyol i addicions a aquesta a càrrec de Bernardo Sepúlveda. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1973.
VERDROSS, A. Derecho internacional público. 5a. ed. alemanya amb la col×laboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Trad. amb addicions i bibliografies complementàries per Antonio Truyol i Serra. 6a. ed. posada al dia amb la col×laboració de Manuel Medina Ortega. Madrid: Aguilar, 1976.
Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970. Versió catalana i introducció de Miquel A. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea. Moià: Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Els drets humans: els textos bàsics. Edició a càrrec de Carles Duarte i Montserrat i Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1988.
PONS RÀFOLS, X. (dir.). Les Nacions Unides i els drets humans. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.
* L'estudi d'apunts de l'assignatura d'edició anònima està expressament desaconsellat.