Llicenciatura en Dret (3311)
Dret Internacional Públic I(11766)
NOTA INTRODUCTÒRIA
El principi de legalitat que ha de presidir l’acció dels òrgans de l’administració exigeix conèixer les normes de dret internacional públic. L’assignatura ofereix una introducció als fonaments d’aquest ordenament jurídic. Les qüestions estudiades en aquesta assignatura tenen un caràcter eminentment fonamental i poden agrupar-se en tres grans blocs: les fonts, els subjectes de dret internacional públic i l’aplicació de les normes internacionals. En les fonts s’examinen el costum internacional, els tractats internacionals i el seu règim jurídic, els principis generals del dret, les resolucions de les organitzacions internacionals i els actes unilaterals. En els subjectes s’estudia l’estat, incloent-hi els seus òrgans de representació, les organitzacions internacionals, altres entitats de caràcter no estatal i la situació dels particulars. En la tercera part, relativa a l’aplicació de les normes internacionals, s’estudien la recepció del dret internacional en els ordenaments interns i la teoria de la responsabilitat internacional.
I. LA COMUNITAT INTERNACIONAL I EL SEU ORDENAMENT JURÍDIC
Tema 1. Concepte de dret internacional públic
El dret internacional públic: concepte. Contingut del dret internacional públic. Diferències i relacions amb la moral i la cortesia internacionals. Distinció i connexions amb la teoria de les relacions internacionals i l'estudi de la política internacional.
Tema 2. La comunitat internacional
Idees generals. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional. Naturalesa de la comunitat internacional. L’estructura de la comunitat internacional i les seves transformacions.
Tema 3. L'organització a la comunitat internacional
Evolució històrica: a) el concert europeu; b) les comissions fluvials internacionals; c) les unions administratives. El "sistema" de les conferències de La Haia de 1899 i 1907. La Societat de Nacions.
Tema 4. L'Organització de les Nacions Unides i els principis de dret internacional
Idees generals. La Carta de les Nacions Unides. Naturalesa jurídica. Propòsits i principis. La declaració sobre els principis de dret internacional relatius a les relacions d'amistat i a la cooperació entre els estats.
II. LA IDENTIFICACIÓ I LA CREACIÓ DE LES NORMES DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Tema 5. Les fonts del dret internacional
Idees generals. Els tractats internacionals: concepte i classes. El costum internacional: elements. Els processos de determinació i formació del costum internacional a través dels tractats internacionals. La codificació del dret internacional públic.
Tema 6. Els principis generals del dret i els mitjans auxiliars
Els principis generals del dret. Els mitjans auxiliars de determinació de les normes internacionals: a) la jurisprudència; b) la doctrina científica. La funció de l'equitat.
Tema 7. La conclusió dels tractats internacionals
Idees generals. La conclusió dels tractats: a) capacitat; b) plens poders; c) negociació, adopció del text i autenticació del text; d) manifestació del consentiment. La conclusió dels tractats segons el dret espanyol.
Tema 8. Les reserves i l'entrada en vigor dels tractats
Concepte i classes de reserves als tractats internacionals. Fonament de les reserves. Efectes de les reserves. Entrada en vigor dels tractats. L'aplicació provisional dels tractats. Dipòsit dels tractats. Registre dels tractats. Publicació dels tractats.
Tema 9. Els efectes dels tractats
Idees generals. Efectes dels tractats en el temps. Efectes dels tractats en l'espai. Efectes dels tractats respecte a altres tractats. Els tractats i els tercers estats.
Tema 10. La interpretació, l'esmena i la modificació dels tractats
Idees generals. Regla general d'interpretació. Mitjans d'interpretació complementaris. Interpretació de tractats autenticats en llengües diferents. Esmena i modificació dels tractats.
Tema 11. La nul×litat, la terminació i la suspensió dels tractats
Idees generals. La nul×litat dels tractats: causes. La terminació dels tractats. La suspensió dels tractats. Procediment per als casos de nul×litat o terminació, de retirada d'una part o de suspensió de la seva aplicació.
Tema 12. Les resolucions de les organitzacions internacionals
Idees generals. La competència normativa indirecta i directa de les organitzacions internacionals. Les resolucions de les organitzacions internacionals i els processos de creació i de determinació del costum internacional.
Tema 13. Els actes unilaterals i la conducta dels estats
Idees generals. Estudi d'alguns actes unilaterals. Elements de l'acte unilateral. La conducta dels estats: referència a la doctrina de l'estoppel. Els actes unilaterals i la conducta dels estats des de la perspectiva de les fonts: relacions amb el costum internacional i amb els tractats.
III. ELS SUBJECTES DE DRET INTERNACIONAL
A) ELS ESTATS
Tema 14. Subjectivitat internacional
Idees generals. L’estat com a subjecte de dret internacional: a) elements; b) reconeixement d’estats. La sobirania de l’estat. Unions d’estats. El principi de no-intervenció. El reconeixement de governs.
Tema 15. La immunitat de l'estat
Idees generals. Fonament de la immunitat de l'estat. Abast de la immunitat de jurisdicció: a) doctrina de la immunitat absoluta. b) doctrina de la immunitat restringida. c) la distinció entre les actes jure imperii i les actes jure gestionis. Òrgans als quals s'estén la immunitat. Excepcions a la immunitat de jurisdicció. Immunitat d'execució.
Tema 16. La successió d'estats
Idees generals. Supòsits que comprèn. Efectes de la successió d'estats en matèria de tractats. Efectes de la successió d'estats en altres matèries.
Tema 17. Els òrgans estatals de les relacions internacionals
Idees generals. El cap d'estat. El cap de govern. El ministre de relacions exteriors. Les missions diplomàtiques: a) funcions; b) classificació; c) inici i fi de la missió diplomàtica; d) privilegis i immunitats diplomàtics.
Tema 18. Altres formes de diplomàcia i relacions consulars
Altres formes de diplomàcia: idees generals. Les missions especials. La representació dels estats en les seves relacions amb les organitzacions internacionals. Les relacions consulars: a) antecedents; b) funcions consulars; c) categories de caps d'oficina consular; d) inici i fi de la funció consular; e) facilitats, privilegis i immunitats.
B) LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Tema 19. Les organitzacions internacionals
Idees generals. Concepte i caràcters. La subjectivitat de les organitzacions internacionals.
C) ALTRES SUBJECTES DE CARÀCTER NO ESTATAL
Tema 20. Altres subjectes de caràcter no estatal
La Santa Seu i la Ciutat del Vaticà. El Sobirà Orde de Malta. Bel×ligerants i insurrectes. Els moviments d'alliberament nacional. La situació dels particulars.
IV. L'APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL
Tema 21. Les relacions entre el dret internacional i els drets interns
Idees generals. Posicions doctrinals. El dret intern davant el dret internacional.
Tema 22. La recepció del dret internacional en els drets interns
La recepció del dret internacional general. La recepció del dret internacional convencional. La recepció de les resolucions de les organitzacions internacionals.
Tema 23. La protecció diplomàtica
Idees generals. Naturalesa jurídica. Les condicions d'exercici de la protecció diplomàtica: a) la nacionalitat de la reclamació; b) l'exhauriment dels recursos interns; c) la conducta correcta de la persona en favor de la qual s'exerceix la protecció.
Tema 24. La responsabilitat internacional
Idees generals. El fet internacionalment il×lícit: elements. La violació d'una obligació jurídica internacional. La distinció entre crims i delictes internacionals. Circumstàncies que exclouen la il×licitud.
Tema 25. La responsabilitat internacional de l'estat
L'atribució del fet il×lícit a l'estat. Els drets de l’estat lesionat i les obligacions de l’estat que ha comès un fet internacionalment il·lícit. La responsabilitat per les conseqüències perjudicials dels actes no prohibits.
Tema 26. La responsabilitat internacional d'ens diferents dels estats
Idees generals. La responsabilitat internacional dels individus: a) crims de guerra; b) crims contra la pau; c) crims contra la humanitat. La responsabilitat internacional i les organitzacions internacionals.
Tema 27. Les mesures per reforçar l'aplicació del dret internacional
Idees generals. Les mesures d'aplicació forçosa: concepte i classes. Les tècniques de seguiment: especial referència al registre. El control internacional: concepte i modalitats. Les mesures d'autotutela: retorsió i contramesures. La reacció institucional: les anomenades sancions internacionals.
Bibliografia
AKEHURST, M. Introducción al derecho internacional. Traducció i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complementària de Miguel de la Fuente Casamar. 2a. ed. 1a. reimpr. Madrid: Alianza, 1988.
CARRILLO SALCEDO, J. A. Curso de derecho internacional público. Madrid: Tecnos, 1991.
CASANOVAS I LA ROSA, O. Casos y textos de derecho internacional público. 4a. ed. 4a. reimpr. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DÍEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público. 11a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 10a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L.I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. Curso de derecho internacional público. 6a. ed. Madrid: Civitas, 1998.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho internacional público. Madrid: Trotta, 1995.
HERRERO RUBIO, A. Derecho internacional público. 7a. ed. augmentada. Valladolid., 1987. Vol. I.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E. El derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 1980.
JUSTE RUÍZ, J. ¿Derecho internacional público?. 2a. ed. València: Nomos, 1989.
MARIÑO MENÉNDEZ, F.M. Derecho internacional público (parte general). 2a. ed. rev., Madrid: Trotta, 1995.
MIAJA DE LA MUELA, A. Introducción al derecho internacional público. 7a. ed. Madrid: Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L. Tratado de derecho internacional público. 7a. ed. anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht. 2 toms. Londres, 1948-1952 (traducció del tom II, vol. I i II. per A. Marín. Barcelona: Bosch, 1966-1967). 8a. ed. anglesa, tom I, revisada per Sir Hersch Lauterpacht. Londres, 1955 (trad. del tom I, vol. I i II, per J. López Oliván i J. M. Castro-Rial. Barcelona: Bosch, 1961).
PASTOR RIDRUEJO, J.A. Curso de derecho internacional público i organizaciones internacionales. 6a. ed. Madrid: Tecnos, 1996.
REMIRO BROTONS, J. A. i d’altres, Derecho internacional. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
REUTER, P. Instituciones internacionales. Traducció de C. Massó Escofet. Barcelona: Bosch, 1978.
REUTER, P. Derecho internacional público. Traducció i notes de J. Puente Egido. Barcelona: Bosch, 1978.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de derecho internacional público. 4a. ed. Madrid: Tecnos, 1998.
ROUSSEAU, Ch. Derecho internacional público. 3a. ed. Traducció amb notes i bibliografia addicionals de Fernando Giménez Artigues. Barcelona: Ariel, 1966.
SORENSEN, M. (dir.). Manual de derecho internacional público. Traducció a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió de l'edició en espanyol i addicions a aquesta a càrrec de Bernardo Sepúlveda. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1973.
TRUYOL Y SERRA, A. Fundamentos de derecho internacional público. 4a. ed. revisada i augmentada. Madrid: Tecnos, 1977.
VERDROSS, A. Derecho internacional público. 5a. ed. alemanya amb la col×laboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Trad. amb addicions i bibliografies complementàries per Antonio Truyol y Serra. Nova edició posada al dia amb la col×laboració de Manuel Medina Ortega. 6a. ed. Madrid: Aguilar, 1976.
Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970. Versió catalana i introducció de Miquel À. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Els drets humans: els textos bàsics. Edició a càrrec de Carles Duarte i Montserrat i Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1988.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea. Moià: Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
PONS I RÀFOLS, X. (dir.). Les Nacions Unides i els Drets Humans. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.
* L'estudi d'apunts de l'assignatura d'edició anònima està expressament desaconsellat.