Lliure Elecció (9991)

Relacions Internacionals a la Regió Mediterrània(80495) 

OBJECTIUS

L’objectiu de l’assignatura és apropar els estudiants al coneixement i a la comprensió actualitzats de la regió mediterrània des de la perspectiva de les relacions internacionals. Així, l’estudi d'aquesta àrea geogràfica comportarà dues aproximacions complementàries. D’una banda, es pretén donar una visió de conjunt que identifiqui les característiques globals definidores de la Mediterrània en els àmbits polític, econòmic, social, etc. D’altra banda, l’anàlisi dels principals actors i processos permetrà conèixer les particularitats que hi conviuen, sovint de manera enfrontada, tal com ho demostren alguns dels conflictes que es tracten detalladament.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Aproximació a la Mediterrània actual

Característiques bàsiques de la regió. Actors. Diversitat geoestratègica. Evolució històrica recent. Diversitat cultural i relacions Islam-Occident.

Tema 2. L’economia de la regió mediterrània

Panorama global i anàlisi per països. Recursos estratègics i comerç internacional. Fractura nord-sud i desequilibris intraregionals. Tendències recents.

Tema 3. Un espai de fenòmens transnacionals

Varietat d’actors no governamentals. Extremisme religiós i islamisme. Un medi ambient compartit. Moviments migratoris. Cooperació internacional no governamental. Drets humans. Terrorisme.

Tema 4. Relacions polítiques intramediterrànies

Les relacions intergovernamentals institucionalitzades: la Unió del Magrib Àrab i la Lliga Àrab. El diàleg euro-àrab. La Unió Europea i els països tercers de la conca mediterrània. Les conferències euromediterrànies. L’ajuda oficial al desenvolupament.

Tema 5. Seguretat a la Mediterrània (I)

Conceptes de seguretat: l’opció globalitzadora. El vessant militar: proliferació armamentística, comerç d'armaments i estructures de seguretat regional. El vessant no militar: problemes socioeconòmics, inestabilitat política i degradació mediambiental.

Tema 6. Seguretat a la Mediterrània (II)

Conflictes bèl·lics en curs i referència als conflictes oblidats: Xipre, el Kurdistan, el Sàhara occidental. La guerra civil algeriana.

Tema 7. El conflicte àrabo-israelià (I)

Palestina abans i després de les guerres mundials. El pla de partició de les Nacions Unides. La creació de l’estat d’Israel i la primera guerra àrabo-israeliana. Evolució del conflicte i guerres posteriors: la crisi de Suez, la guerra dels Sis Dies, la guerra del Yom Kippur. El conflicte libanès.

Tema 8. El conflicte àrabo-israelià (II)

El conflicte libanès. Actors regionals i qüestió palestina. De la intifada al procés de pau de l’Orient Mitjà. Els obstacles de la pau.

Tema 9. La guerra a l’ex-Iugoslàvia (I)

L’origen del conflicte amb perspectiva històrica: factors determinants. Els actors implicats. Paper de les potències i de les organitzacions internacionals.

Tema 10. La guerra a l’ex-Iugoslàvia (II)

L’evolució del conflicte: la guerra a Bòsnia-Hercegovina. Els acords de Dayton i els acords de pau de París. Les dificultats de la postguerra i el futur polític de la regió.

TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Algunes de les sessions seran dedicades a tractar i comentar, per part dels alumnes, temes escollits del programa.

. El conflicte del Sáhara occidental.

. Xipre i el conflicte greco-turc.

. La situació del poble kurd.

AVALUACIÓ

L’avaluació de l’assignatura es farà sobre la base a l’examen final i dels exercicis i treballs de pràctiques. La nota de l’examen final constituirà dos terços de la nota final de l’assignatura i la nota de pràctiques (treballs i exercicis) en constituirà un terç. Aquells alumnes que suspenguin les pràctiques suspesa hauran de realitzar una prova suplementària a l’examen final sobre algun dels aspectes tractats a les activitats de pràctiques.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

ABDEL-MALEK, A. La pensée politique arabe contemporaine. París: Seuil, 1980.

BALTA, P. (ed.). La Méditerranée réinventée. Réalités et espoirs de la coopération. París:  La Découverte/Fondation René Seydoux, 1992.

BIN, A. (comp.). Cooperation and Security in the Mediterranean. Prospects after Barcelona. Malta: The Mediterranean Academy of Diplomatic Studies, 1996.

BRAUDEL, F. La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II. 9a. ed. París: Armand Colin, 1990 (1a. ed. , 1949).

CORM, G. Le Proche-Orient éclaté. 1956-1991. 3a. ed. rev. París: Gallimard, 1991.

DUMAS, M. L. (ed.). Méditerranée occidentale. Securité et coopération. París: Fondation pour les Études de Defense Nationale, 1992.

GILLESPIE, F. (dir.). Mediterranean Politics. Londres:  Pinter Publishers, 1994. Vol. 1.

GRASA, R.; ULIED, A. (ed.). Medi ambient i governabilitat a la Mediterrània. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació, 1997.

GRENON, M.; BATISSE, M. Le Plan Bleu. Avenirs du bassin méditerranéen. París: Economica, 1989.

HOURANI, A. A History of the Arab Peoples. 2a. ed . Londres: Faber & Faber, 1992.

KHADER, B. Europa y el mundo árabe. Barcelona: Icaria, 1995.

LACOMBA, J. Sociedad y política en el Magreb. Madrid: La Catarata, 1997.

LUDLOW, P. (ed.). Europe and the Mediterranean. Londres: Brassey's, 1994.

MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. El mundo árabe e Israel. Madrid: Istmo, 1991.

MELASUO, T. (comp.). Beyond Barcelona. Europe and the Middle East in the Mediterranean International Relations. Tampere : TAPRI, 1996.

PRATS CATALÀ, J. Gobernabilidad y libre cambio en el Mediterráneo. Una perspectiva institucional. Madrid:  Tirant lo Blanc/ESADE, 1996.

RAVENEL, B. Méditerranée. L'impossible mur. París: L'Harmattan, 1995.

ROMEVA, R. Bòsnia-Hercegovina: Lliçons d'una guerra. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1997.

SEGURA, A. El món àrab actual. Girona:  Eumo/Universitat de Girona, 1997.

TAIBO, C. ; LECHADO, J. C. Los conflictos yugoslavos. Una introducción. Madrid: Fundamentos, 1995.