Llicenciatura en Humanitats (3351)
Filosofia de la Ciència i de la Tècnica C(11573)
En aquesta assignatura es presentaran algunes concepcions filosòfiques bàsiques sobre la naturalesa del llenguatge (modernes, com l’internisme de Locke i el somni de l’alfabet universal de Leibniz, o contemporànies, com els dos enfocaments de Wittgenstein i la teoria innatista de Chomsky). S’hi introduiran algunes nocions semàntiques rellevants a partir de l’anàlisi de textos literaris (especialment de Lewis Carroll). Així mateix, s’estudiaran les peculiaritats dels usos metafòrics del llenguatge.
Tema 1. Introducció als conceptes bàsics
1.1. Animals amb llenguatge: una història evolutiva.
1.2. Trets diferencials del llenguatge: Humpty-Dumpty o la convencionalitat del llenguatge (notes sobre el Cràtil de Plató). La cançó del cavaller blanc o llenguatge objecte versus metallenguatge. Aspectes de semiologia. El Jabberwocky o els criteris de significat.
1.3. Intel·ligència artificial: la hipòtesi de l’habitació xinesa i la competència lingüística.
Tema 2. El llenguatge i les idees
2.1. Llenguatge i pensament: relació cronològica i lògica. El relativisme lingüístic.
2.2. Dues teories clàssiques sobre el llenguatge: intencionalitat i representació. El "triangle semàntic". La teoria de les idees de Locke. Leibniz i el somni de l’alfabet universal.
Tema 3. El llenguatge i el significat
3.1. L’exigència del llenguatge lògicament perfecte: la conceptografia fregeana i els àtoms lògics russellians.
3.2. La presó del llenguatge: el solipsisme al Tractatus.
3.3. La falsa presó del llenguatge: l’argument contra el llenguatge privat (segons Wittgenstein). La indeterminació del significat (Quine) versus el ressorgiment del mentalisme (Chomsky).
Tema 4.
El significat i la pràctica lingüística: paradoxes de l’acció (dilema de l’examen
inesperat, del jugador,...). Elements de retòrica: fal·làcies quotidianes (
ad hominem, ad verecundiam, ad populum...). Odisseu i les sirenes: casos de racionalitat
imperfecta. Usos no literals del llenguatge: metàfora i religió (sentit negatiu, analògic, unívoc)