1998-1999

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


Neologia i Normalització(10752) 


Tema

L'objectiu principal de l'assignatura és, d'una banda, presentar els diferents recursos que tenen les llengües per crear noves unitats lèxiques, a fi de capacitar l'alumnat en neologia; d'altra banda, relacionar la neologia amb la normalització lingüística i l'estandardització terminològica.

Programa

La creativitat del llenguatge. Les funcions del llenguatge. Creativitat i regles gramaticals. Sistematicitat i idiosincràsia.

La creativitat lèxica: neologia lèxica. Tipus de neologia lèxica. Funcions de la neologia lèxica. Recursos de creació de noves unitats. Recursos de formació de noves unitats. Els manlleus d'altres llengües.

Neologia de forma I: la sufixació. Formació de noms. Formació d'adjectius. Formació de verbs. Formació d'adverbis.

Neologia de forma II: la prefixació. Prefixos recategoritzadors. Prefixos no recategoritzadors.

Neologia de forma III: la composició. La composició patronímica: principals estructures. La composició sàvia.

Neologia de forma IV: la sintagmació. Principals estructures sintagmàtiques.

Neologia de forma V: la truncació. La siglació. L'abreujament. L'acronímia.

Neologia de funció. La conversió sintàctica. Lexicalització de formes flexives.

Neologia semàntica. L'analogia: analogia i polisèmia. Canvi de significat. Significat i metaforització.

Normalització i neologia.

Avaluació

Examen al final del trimestre sobre aspectes teòrics i pràctics dels temes tractats.

Bibliografia

CABRÉ, M. Teresa. A l'entorn de la paraula. Vol 2. València: Universitat de València, 1994.

CABRÉ, M. Teresa. La terminologia. Barcelona: Empúries, 1992. [Traducció castellana de 1993]

LANG, Mervyn. F. Formación de palabras en español: Morfología derivativa productiva en el léxico moderno. Madrid: Cátedra, 1990.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona