Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Tècniques d'Interpretació Consecutiva I(10554) 

Objectius (Tècniques)

Distingir entre llengua oral i llengua escrita, entre la professió d'intèrpret i la de traductor.

Diferències: situació comunicativa, marc temporal, cotext, tipus més freqüent de textos.

Similituds : processament del sentit per arribar a la reformulació.

Distingir entre les dues grans modalitats de la interpretació: consecutiva i simultània. El temps accessori a la consecutiva, la porció més gran de cotext i les diferents condicions de presentació.

El caràcter efímer del discurs oral i el paper de la memòria en la presa de notes i en la reformulació. La presa de notes com a forma d'estructurar el discurs original i el de la interpretació.

Contingut

Material

Intervencions breus i memoritzables de caràcter descriptiu, narratiu i argumentatiu.

Intervencions breus no memoritzables.

Intervencions més llargues per practicar la presa de notes.

Discursos breus de caràcter general.

Metodologia

Memoritzar i reformular de la llengua A a la llengua A o de la A2 a la A1 (castellà-català o català-castellà) sense suport visual.

La presa de notes : verticalització, encavalcaments, connectors, negació, temps verbals, accentuació, separació d'idees i símbols.

Memoritzar i reformular de la llengua A a la llengua A o de la A2 a la A1 amb l'ajuda de les notes.

Avaluació

Un exercici de reformulació de la llengua A2 a la A1 d'entre 2 i 4 minuts.

Bibliografia

GILE, D. " Introduction à l'interprétation consécutive à l' INALCO". Meta, vol 27/3, 1982.

HARRIS, B. " Prolegomenon to a study of the differences between teaching translation and teaching interpreting", Enseignement de l'interprétation et de la traduction : de la théorie à la pratique, Editions de l'Université d'Ottawa, 1981,

ILG, G. " L'interprétation consécutive. La pratique", Parallèles, 1988.

ROZAN, J.-F. La prise de notes en interprétation consécutive. Librairie de l'Université Georg, Ginebra, 1984.