Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Anàlisi i Pràctica del Discurs Oral i Escrit (A) Català I (10452) 

Objectius

Coneixements

Caracteritzar l'estudi lingüístic de l'ús comunicatiu: l'anàlisi del discurs.

Adquirir els conceptes fonamentals del fet comunicatiu i del text com a unitat d'anàlisi i d'aplicació: adequació, coherència, cohesió, intenció.

Analitzar les diferències entre els codis oral i escrit en els plans pragmàtic, discursiu i gramatical.

Conèixer els conceptes teòrics fonamentals de la cohesió: anàfora, referència d'identitat, de sentit, etc.

Habilitats

Analitzar els procediments cohesius (sobretot l'anàfora) de textos escrits.

Identificar i caracteritzar les interferències orals en un escrit, i les transformacions de l'un a l'altre.

Usar recursos lingüístics típics de l'oral per produir un escrit per ser llegit que no sembli escrit.

Continguts

L’estudi del discurs: La llengua com a sistema i el discurs com a ús lingüístic. Competència gramatical i comunicativa. Concepció funcional de la llengua: ús, acció i actes de parla.

El text com a unitat comunicativa: Text i discurs. Propietats i processos textuals: adequació, coherència, cohesió, rellevància, retòrica, intencionalitat, gramaticalitat. Nivells d'anàlisi lingüística: pragmàtic (context, intencions, implícits), discursiu (contingut semàntic, estructures textuals), oracional (unitats lèxiques, fòniques, sintàctiques). La perspectiva crítica: el text com a constructor i organitzador de cognicions socials.

La cohesió en l’escrit: Referència i linearització. Procediments cohesius.

La referència. Exofòrica / endofòrica. Deïxi: temporal, espacial, discursiva. Anàfora / catàfora. Anàfora d’identitat referencial (sintàctica, semàntica, pragmàtica), d’identitat de sentit, d’extensió de referència. El·lipsi: nominal, verbal, comparativa. La referència lèxica: repetició, sinonímia, hiponímia, cadenes nominatives.

La connexió. Valor semàntic i pragmàtic. Intratextual / intertextual. Tipus de connectors segons el significat. Connectors metatextuals.

L’oral i l’escrit:

Caracterització sociocultural. L'estatus de l'escrit: dependent, independent, equipol·lent. Ontogènesi i filogènesi de l’oral. Valors i funcions socials de l'oralitat i de l'escriptura.

Caracterització pragmàtica. Condicions d’enunciació i de processament: canal auditiu / visual; espontaneïtat / elaboració i grau de planificació; percepció successiva o simultània; codis no verbals; interacció, monogestió i plurigestió; efímera / duradora; immediata / diferida; grau de contextualització; rituals comunicatius orals i escrits, etc.

Caracterització discursiva i lingüística: la parla i la prosa. Adequació: dialecte i registre. Coherència: redundància, repetició, densitat lèxica, grau d’explicitació, estructures textuals orals i escrites. Procediments cohesius: referència exofòrica i endofòrica, el·lipsi, connectors. Plans lingüístics: sintaxi col·loquial i travada, gramaticalitat; selecció lèxica: proformes, repeticions, terminologia; fonètica i ortografia; entonació, recursos paraverbals, no verbals i puntuació.

Diversitat i mescla de discursos orals i escrits. Monogestió i plurigestió. Transformacions entre oralitat i escriptura. Interferències i formes discursives mixtes.

Avaluació

4 pràctiques de redacció durant el curs (un comentari de La cuina de l'escriptura).

Prova final de continguts i redacció.

Dates:

Lliurament de treballs: fins al darrer dia de classe.

Prova: al final del trimestre (data establerta pel cap d'estudis).

Lectures obligatòries:

Cassany, Daniel. La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.

Vallduví, Enric. "Text i cohesió" A: A l'entorn de la gramàtica textual. Suplement COM. Ensenyar català als adults, 8, 32-36. 1991. Inclòs en el dossier.

Marí, Isidor. "Registres i varietats de la llengua", COM. Ensenyar català als adults, 3, p. 27-39. 1983. Inclòs en el dossier.

Martín Rojo, Luisa. ‘El orden social de los discursos’ A: Discurso, p. 1-37, tardor 1996, primavera, 1997. Inclòs en el dossier.

Pràctiques obligatòries de redacció:

Comentari de les propietats textuals. Elegir un text i comentar-ne l'adequació, la coherència, la cohesió, etc.

Xarxes de cohesió. Analitzar la progressió anafòrica en un text breu, fer-ne una anàlisi gràfica amb colors. (Vegeu La cuina de l'escriptura, p. 136.).

Rastres d'oralitat. Buscar un escrit en què l'oralitat i l'escriptura es barregin i analitzar-lo. Fer una hipòtesi sobre el procés d'elaboració del text, buscar rastres d'oralitat, simulacions d'oralitat, etc.

Comentari de lectura. Comentari crític i personal (màxim 5 pàgines) de La cuina de l’escriptura.

Pràctiques de redacció optatives:

Situacions delicades de comunicació escrita. Actes d'escriptura. Redacció de set textos breus en situacions molt diverses: condol, excusa, agraïment, etc.

S'ha mort el germà d'un amic de les vacances d'estiu, que no veus durant l'hivern. Li voldries expressar el condol.

Regales un llibre ( Camí de sirga, de Jesús Moncada) a una amiga per al seu aniversari. Voldries afegir-hi algun detall personal, escrit.

Regales per sorpresa un ram de flors als teus pares, en l'aniversari de casament. Has de posar-hi alguna explicació perquè sàpiguen qui ho ha fet.

Excuses l'assistència a una festa d'un amic força íntim perquè saps que t'hi trobaràs persones que no vols veure.

Agraeixes personalment a un amic de la teva mare, el qual no coneixes, que t'hagi "enxufat" en una acadèmia de llengües, que està sobresaturada de matrícula. Has de donar a entendre, però no pots deixar cap constatació escrita.

Estàs força penjat d'un noi/noia que has conegut a la UPF, d'un altre curs. Li deixes una nota per a una cita.

Ets el president de la comunitat de propietaris de l'edifici on vius. Has de fer una convocatòria de reunió extraordinària, per tractar de l'ascensor, que s'ha espatllat sobtadament i exigeix una reparació molt costosa.

Diari de lectura. Vegeu document adjunt

Buscats. Vegeu document adjunt.

Guia de lectura. Tusón, Amparo. "Las marcas de oralidad en la escritura". Signos, 2. p.

Busca-hi les informacions següents (no cal que les redactis):

Què intenta demostrar l'autora?

Quin és el repertori lingüístic dels estudiants en entrar a la Universitat?

Quines implicacions gramaticals i discursives té el canvi de canal?

Quines característiques té la comunicació escrita acadèmica?

Quines característiques tenen els escrits estudiantils?

Quines causes d'aquestes característiques dóna l'autora?

2. Elabora un comentari de l'article a partir de les instruccions següents:

A partir de les informacions 2a, 2c i 2d, comenta (és a dir, explica, argumenta i valora) quines operacions gramaticals i textuals comporta escriure, sobretot respecte de l'operació de parlar.

A partir de les informacions 2e i 2f, comenta (és a dir, explica, argumenta i valora) fins a quin punt el que diu l'autora concorda amb la teva experiència personal dins i fora de la teva vida acadèmica.

Bibliografia recomanada

L’estudi del discurs:

Austin, J. L. (1962) How to do things with words. Harvard: Harvard University Press, 1975. Versió castellana: Cómo hacer cosas con las palabras. Barcelona: ed. Paidós, 1982.

Brown, G.; Yule, B. (1983) Discourse Analysis. Cambridge UP. Versió castellana: Análisis del discurso. Madrid: Visor libros, 1993.

Escandell, V. (1993) Introducción a la pragmática. Barcelona: Antrophos. Nova versió actualitzada: Ariel Lingüística, 1996.

Payrató, Lluís. Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: UV, 1988.

Salvador, V. (1989) "L'anàlisi del discurs entre la oralitat i l'escriptura". A: Caplletra. Revista de Filologia, 7, p. 9-31.

Schiffrin, D. (1988) "El análisis de la conversación" A: Newmeyer, F. J. comp. (1988) Linguistics: The Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP. Versió castellana: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural. Madrid: Visor. 1992, p. 299-328.

Serrano, S. (1993) Comunicació, societat i llenguatge. Barcelona: Empúries.

El text com a unitat comunicativa:

Beaugrande, R. d.; Dressler,W. (1981) Einfürung in die Textlinguistik. Tübingen: Niemeyer. Versió anglesa: Introduction to Text Linguistics. Londres: Longman, 1981.

Bernárdez, E. (1982) Introducción a la lingüística del texto. Madrid: Espasa-Calpe.

Bernárdez, E., comp. (1987) Lingüística del texto. Madrid: Arco/Libros. Recull de diversos treballs clàssics en lingüística del text.

Castellà, J. M. (1992) De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries.

Luna, X. "La coherència i la cohesió del text". A: Camps, A. i al. Text i ensenyament. Una aproximació interdisciplinària. Barcelona: Barcanova, 1990. p. 49-74.

Van Dijk, T. (1978) Texstwetenschap. Een interdisciplinaire inleiding. Het Spectrum Versió castellana de Sibila Hunzinger (1983): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario. Barcelona: Paidós.

La cohesió en l’escrit:

Castellà, J. M. De la frase al text. Barcelona: Empúries. 1992. Capítol: "El text com a teixit".

Gregorio de Mac, M. I.; Rébola de Welti, M. C. (1992) Coherencia y cohesión en el texto. Buenos Aires: Plus Ultra.

Fuentes, C. (1987) "La cohesión y la coherencia textual, claves en el análisis e interpretación de los textos" A: Ariza, M. ed. Problemas y métodos en el análisis de textos. Sevilla: Universidad de Sevilla.

Rigau, G. (1981) Gramàtica del discurs. PUAB.

Mederos, H. (1988) Procedimientos de cohesión en el español actual. Santa Cruz de Tenerife: Excmo. Cabildo Insular de Tenerife.

Urrutia, H. (1989) "La cohesión textual" A: Col·lecció Homenatges: Profesor Francisco Marsá / Jornadas de Filología. Barcelona: UB.

L’oral i l’escrit:

Blecua, J. M. (1982) Qué es hablar. Barcelona: Salvat.

Calsamiglia, H. (1990) "Reflexions sobre el discurs escrit." A: Camps, A. ed. Text i ensenyament. Una aproximació interdisciplinària. Barcelona: Barcanova, 1990. p. 31-48.

Cassany, D. (1987) Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. 1a part: El codi escrit.

Gregory, M. Carroll, S. (1978) Language and Situation. Londres: Routledge & Kegan Paul. Versió castellana: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales. Mèxic. FCE. 1986. Capítol IV: Modos del discurso.

Halliday, M. A. K. (1989) Spoken and Written Language. Oxford: OUP.

Oesterreicher, W. (1996) ‘Lo hablado en lo escrito. Reflexiones metodológicas y aproximación a una tipología.’ A: Kotschi, T.; Oesterreicher, W.; Zimmermann, K. ed. (1996) El español hablado y la cultura oral en España e Hispanoamérica. Madrid: Vervuert / Iberoamericana.

Olson, D. R. (1991) "La cultura escrita como actividad metalingüística". A: Olson, D. R.; Torrance, N. ed. Literacy and orality. Londres: CUP. Versió castellana: Cultura y oralidad. Barcelona: Gedisa.

Ong, W. J. (1982) Orality and Literacy. The Technologizing of the Word. Londres: Methuen & Co. Ltd. Versió española: Oralidad y escritura. Mèxic: FCE.

Tusón Valls, A. "Las marcas de oralidad en la escritura". Signos, 3, p. 14-19. abril-junio, 1991.

Bibliografia general de consulta:

Diccionaris:

Institut d'estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana. IEC. 1996.

Fabra, P. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa, 1932.

Diccionari castellà-català Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1985.

Diccionari català-castellà Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1987.

Moll, F. de B. Diccionari català-castellà i castellà-català. Palma: Moll, 1985.

Franquesa, M. Diccionari de sinònims. Barcelona: Pòrtic, 1971.

Pey, S. Diccionari de sinònims i antònims Barcelona Teide, 1970.

Raspall, J.; Martí, J. Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Ed. 62, 1984.

Gramàtiques:

Badia i Margarit, A. M. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

Fabra, P. Gramàtica catalana Barcelona: Teide, 1956.

----. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Aqua, 1982.

Ruaix, J. El català. Moià: Ruaix ed., 1987.

Altres:

Xuriguera, J. B. Els verbs catalans conjugats Barcelona: Claret, 1972.

Miravitlles, J. Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Claret, 1982.