Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
La Política Exterior Espanyola i de la Unió Europea(12072)
OBJECTIUS
Els objectius de l'assignatura són, en primer lloc, familiaritzar l'estudiant amb els instruments d'anàlisi del que es pot considerar una subàrea de la disciplina de les relacions internacionals: l'anàlisi de les polítiques exteriors; en segon lloc, aplicar aquests instruments a l'anàlisi de la política exterior espanyola, que serà estudiada en detall des de 1975 fins als nostres dies, fent especial referència a les àrees geogràfiques prioritàries; i, en tercer lloc, estudiar la política exterior, els orígens, el funcionament i les àrees geogràfiques d'actuació de la Unió Europea.
I. L'ANÀLISI DE LA POLÍTICA EXTERIOR
Tema 1. Aproximació a l'estudi de la política exterior
Definicions conceptuals. Política exterior i política de defensa i seguretat. Dimensions materials i instruments de la política exterior: diplomàcia, recursos econòmics, recursos militars, propaganda, serveis d'informació i espionatge, política de cooperació i política cultural.
Tema 2. El procés d'elaboració de la política exterior: els actors implicats
Marc jurídic i òrgans de la política exterior: ministeris i cos diplomàtic. Models teòrics de comportament dels actors i presa de decisions. El control de la política exterior.
Tema 3. Els factors condicionants del procés d’elaboració de la política exterior (I)
Factors interns: geogràfics, demogràfics, econòmics, ideològics i institucionals. Sistema polític i política exterior: models teòrics.
Tema 4. Els factors condicionants del procés d’elaboració de la política exterior (II)
Factors externs: sistema internacional, vincles històrics i relacions privilegiades. El paper de la influència i les percepcions en l’elaboració de la política exterior.
Tema 5. L’elaboració de la política exterior espanyola
El marc constitucional i l’estructura institucional. El procés de presa de decisions. Dimensions i instruments de la política exterior espanyola. El control de la política exterior espanyola.
II. L’EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA DES DE 1975
Tema 6. La política exterior espanyola en perspectiva històrica
La crisi de 1898 i el declivi de la posició d’Espanya en el món. El perfil baix de la política exterior espanyola fins a la Guerra Civil. La política exterior durant el franquisme: de l’aïllament de la postguerra a la participació en la societat internacional. L’última etapa del franquisme.
Tema 7. La transició cap a una política exterior democràtica: els governs centristes
La política exterior i el procés de transició. La periodització de la transició de la política exterior democràtica. Trets bàsics de la política exterior i de la política de seguretat i defensa de la transició. Grans línies de la política exterior dels primers governs de la monarquia. Condicionants i realitzacions de la política exterior dels governs de la UCD. La política de seguretat: el trencament del consens.
Tema 8. La consolidació de la política exterior democràtica: els governs socialistes (I)
La conclusió de la mundialització de les relacions internacionals d'Espanya. L'adquisició d'un progressiu protagonisme: el ministeri de Morán (1982-1985). El referèndum de l'OTAN. L'adhesió a les Comunitats Europees.
Tema 9. La consolidació de la política exterior democràtica: els governs socialistes (II)
De la continuïtat a la plena normalitat de la política exterior espanyola. Els ministeris d'Ordóñez (1985-1992) i Solana (1992-1995).
Tema 10. La política exterior del govern del Partit Popular
Canvi i continuïtat de la política exterior espanyola. La remodelació ministerial i les noves orientacions del ministeri de Matutes (1996- ).
III. ÀREES GEOGRÀFIQUES I TEMES ESPECÍFICS DE LA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT
Tema 11. La dimensió atlàntica (I)
La "relació especial" amb els Estats Units des del franquisme. La renovació dels tractats bilaterals. Problemes actuals de les relacions entre Espanya i els Estats Units.
Tema 12. La dimensió atlàntica (II)
Evolució de la participació espanyola a l'OTAN. Adaptació als canvis del sistema internacional i de l'Organització.
Tema 13. La dimensió europea (I)
Espanya i les Comunitats Europees: la consolidació d'Espanya en l'espai europeu. Les presidències espanyoles. Evolució del perfil espanyol a la Unió Europea.
Tema 14. La dimensió europea (II)
La participació d'Espanya en les organitzacions internacionals europees de cooperació. La participació en el Consell d'Europa. La participació a la CSCE/OSCE.
Tema 15. La política exterior espanyola envers l’Amèrica Llatina
Condicionants interns i condicionants externs de la política exterior espanyola envers l'Amèrica Llatina. Característiques i principis de la política envers l'Amèrica Llatina.
Tema 16. La política exterior espanyola envers el Nord d’Àfrica i la Mediterrània
Relacions econòmiques, polítiques i culturals. De la retòrica de la Hispanidad a la comunidad iberoamericana de naciones. Les cimeres iberoamericanes.
Tema 17. La política exterior espanyola envers el nord d'Àfrica i la Mediterrània (I)
Trets generals i evolució de la política exterior envers el nord d'Àfrica: política d'equilibri i política global. La política de seguretat.
Tema 18. La política exterior espanyola envers el nord d'Àfrica i la Mediterrània (II)
Trets generals de la política espanyola mediterrània. Els diferents fòrums de diàleg i cooperació: el diàleg euro-àrab. La Conferència sobre Seguretat i Cooperació a la Mediterrània. El grup 5+5.
IV. LES RELACIONS EXTERIORS DE LA UNIÓ EUROPEA
Tema 19. La Cooperació Política Europea (CPE)
Orígens i evolució del procés de CPE. Mecanismes de funcionament. Les àrees prioritàries de la CPE: l'Orient Mitjà i la CSCE.
Tema 20. La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) (I)
De la CPE a la PESC. La PESC, segon pilar de la Unió Europea. El mecanisme de presa de decisions. Les accions comunes en el títol V del Tractat de la Unió Europea.
Tema 21. La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) (II)
Directrius de la PESC (Lisboa, 1992). La PESC davant la prova de les guerres de l'ex-Iugoslàvia. Les accions comunes. Els efectes de l'ampliació de la Unió Europea sobre la PESC. La reforma de la PESC (Amsterdam, 1997).
Tema 22. La política europea de defensa: la Unió Europea Occidental (UEO)
Seguretat i defensa. L'articulació UE-UEO-OTAN: el doble paper de la UEO com a component defensiu de la Unió Europea i com a pilar europeu de l'OTAN. La UEO en la postguerra freda.
Tema 23. Les relacions exteriors de la Unió Europea (I)
Les relacions amb els països mediterranis. La política global mediterrània. La política mediterrània renovada. La Conferència Euromediterrània de Barcelona.
Tema 24. Les relacions exteriors de la Unió Europea (III)
Les relacions de la Unió Europea amb l'Amèrica Llatina. El paper d'Espanya en la intensificació de les relacions de la Unió Europea amb l'Amèrica Llatina. Les quatre generacions d'acords de cooperació.
Tema 25. Les relacions exteriors de la Unió Europea (III)
Les relacions de la Unió Europea amb el sud-est asiàtic: els acords amb l'Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN). La cimera Europa-Àsia (ASEM).
PRÀCTIQUES
S'avaluarà la participació dels alumnes en les classes pràctiques, en algunes de les quals els estudiants hauran d'exposar i discutir ponències sobre el tema tractat. També pot haver-hi proves de control de seguiment del curs (preguntes breus, tests, etc.). Durant el trimestre els alumnes realitzaran dos treballs a casa sobre aspectes relacionats amb els temes del programa o sobre articles i publicacions científiques o d'interès general. Aquests treballs han de tenir una extensió màxima d'un full DIN A4 per ambdues cares. L'avaluació de les classes pràctiques es farà pública a la fi del trimestre, abans de l'examen final de l'assignatura. Per als alumnes que superin l'avaluació de les classes pràctiques, la nota obtinguda serà una tercera part de la qualificació final de l'assignatura; els que no la superin hauran de respondre en l'examen final una qüestió addicional.
MÈTODES I CRITERIS D'AVALUACIÓ
L'examen final constituirà les dues terceres parts de la qualificació final. Durant el curs els alumnes seran avaluats en funció de la seva participació en les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc., que es realitzin. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, que com ja s'ha indicat correspondrà a una tercera part de la qualificació final. Els alumnes que no hagin superat aquesta part hauran de respondre en l'examen final una prova addicional. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà, igualment, un terç de la nota final.
Bibliografia
Anàlisi de política exterior
BLOOMFIELD, L. P. The Foreign Policy Process. A Modern Primer. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice-Hall, 1982.
CLARKE, M.; WHITE, B. Understanding Foreign Policy. The Foreign Policy Systems Approach. Aldershot: Edward Elgar, 1989.
HOLSTI, K. J. International Politics. A Framework for Analysis. 7a. ed. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice-Hall, 1994.
JENSEN, L. Explaining Foreign Policy. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice-Hall, 1982.
MACRIDIS, R. C. (comp.). Foreign Policy in World Politics. States and Regions. 7a. ed. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice-Hall, 1989.
MENA, C. E. Toma de decisiones y políticas. Algunas aplicaciones a la política exterior. Buenos Aires: GEL, 1989.
MERLE, M. La politique étrangère. París: PUF, 1984.
RUSSELL, R. (comp.). Enfoques teóricos y metodológicos para el estudio de la política exterior. Buenos Aires: GEL, 1992.
SMITH, S.; CLARKE, M. (ed.). Foreign Policy Implementations. Londres: Allen and Unwin, 1985.
Política exterior espanyola
ARENAL, C. DEL. Política exterior de España hacia Iberoamérica. Madrid: Editorial Complutense, 1994.
ARMERO, J. M. La política exterior de Franco. Barcelona: Planeta, 1978.
ARMERO, J. M. La política exterior de España en democracia. Madrid: Espasa Calpe, 1989.
CAJAL, M.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. El Convenio sobre cooperación para la defensa entre España y EE.UU. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1989.
CALDUCH, R. (ed.). La política exterior española en el siglo XX. Madrid: Ciencias Sociales, 1994.
CORTADA, J. W. (ed.). Spain in the Twentieth-Century World. Essays on Spanish Diplomacy, 1898-1978. Londres: Aldwich Press, 1980.
DÍEZ MEDRANO, J. La opinión pública española y la integración europea, 1994. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 1995.
ESPADA BURGOS, M. Franquismo y política exterior. Madrid: Rialp, 1988.
GILLESPIE, R.; RODRIGO, F.; STORY, J. (ed.). Las relaciones exteriores de la España democrática. Madrid: Alianza, 1995.
MARQUINA, A. España en la política de seguridad occidental, 1939-1986. Madrid: Ediciones Ejército, 1986.
MAXWELL, K. (comp.). Spanish Foreign and Defense Policy. Boulder: Westview Press, 1991.
MESA, R. Democracia y política exterior en España. Madrid: Eudema, 1988.
MESA, R. La idea de Comunidad Iberoamericana: entre la Historia y la utopía. Madrid: CEDEAL, 1989.
MESA, R. La reinvención de la política exterior española. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1996.
MORÁN, F. Una política exterior para España. Barcelona: Planeta, 1978.
MORÁN, F. España en su sitio. Barcelona: Plaza y Janés, 1990.
PEREIRA, J. C. Introducción al estudio de la política exterior de España (siglos XIX y XX). Madrid: Akal, 1983.
PEREIRA, J. C.; CERVANTES, A. Relaciones diplomáticas entre España y América. Madrid: Mapfre, 1992.
PINIÉS, J. DE. La descolonización del Sáhara: un tema sin concluir. Madrid: Espasa-Calpe, 1990.
POLLACK, B.; HUNTER, G. The Paradox of Spanish Foreign Policy. Spain's International Relations from Franco to Democracy. Londres: Pinter, 1987.
PRESTON, P.; SMITH, D. Spain, the EEC and the NATO. Londres: Routledge and Kegan, 1984.
REMIRO BROTONS, A. La acción exterior del estado. Madrid: Tecnos, 1984.
RUPÉREZ, J. (ed.). España, Europa, Iberoamérica: un futuro compartido. Madrid: Fundación Humanismo y Democracia, 1993.
SOLBES, P.; ARIAS, M.; ALDECOA, F. La presidencia española de las Comunidades Europeas. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1988.
VÁZQUEZ MONTALBÁN, M. La penetración americana en España. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1974.
VILAR, J. B. (comp.). Las relaciones internacionales en la España contemporánea. Murcia: Universidad de Murcia, 1989.
VIÑAS, A. Los pactos secretos de Franco con Estados Unidos. Barcelona: Grijalbo, 1981.
VV.AA. "Nombres propios para una diplomacia". Historia Contemporánea, 15. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1996.
ZALDÍVAR, C. A.; HERRERO DE MIÑÓN, M.; AGUIRRE, M. Política exterior española de paz y seguridad. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1987.
Relacions exteriors de la Unió Europea
BARBÉ, E.; GRASA, R. La Comunitat Europea i la nova Europa. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1992.
FELD, W. J. The Future of the European Security and Defense Policy. Londres: Lynne Rienner, 1993.
FERNÁNDEZ LIESA, C. R. Las bases de la política exterior europea. Madrid: Tecnos, 1994.
GINSBERG, R. H. Foreign Policy Actions of the European Community. Londres: Lynne Rienner, 1989.
HILL, CH.; ALLEN, D. The Changing Context of European Foreign Policy. Londres: Routledge, 1996.
HILL, CH. (ed.). The Actors of Europe's Foreign Policy. Londres: Routledge, 1996.
MACLEOD, I.; HENDRY, I. D.; HYETT, S. The External Relations of the European Communities. Oxford: Clarendon Press, 1996.
RUMMEL, R. (ed.). Toward Political Union. Planning a Common Foreign and Security Policy in the European Community. Oxford: Westview Press, 1992.
Anuaris
Actividades, textos y documentos de la política exterior española. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores.
Anuario Internacional CIDOB. Barcelona: CIDOB.
Anuario del Centro de Investigación para la paz. Madrid: Fundamentos/CIP.
La opinión pública española y la política exterior. Informe INCIPE. Madrid: Tecnos/INCIPE, 1991, 1992, 1995.