Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Actors Polítics, Partits i Organitzacions d'Interessos(12060)
OBJECTIUS
L’objectiu del curs és analitzar les organitzacions de caràcter polític (els partits polítics i els grups d’interessos), atenent sobretot a dues dimensions: la representació dels interessos en la democràcia i les conseqüències de la forma d’organització que adopten els actors polítics sobre aquesta representació d’interessos.
TEMARI
(Les referències en negreta corresponen a les lectures obligatòries).
Introducció. La idea d’actor polític
Es poden considerar unitaris als actors col·lectius? Tipus d’actors col·lectius. Actors polítics i representació d’interessos. Teoria dels incentius i actors polítics: incentius col·lectius i incentius selectius. Diferències entre partits i grups d’interès.
Scharpf 1997; Wilson 1995, cap. 3.
I. Partits polítics
Tema 1. Per què hi ha partits polítics?
Problemes d’acció col·lectiva i elecció social en el legislatiu. Els partits com a coalicions d’interessos.
Cas: l’origen dels partits polítics als Estats Units.
Aldrich 1995, cap. 2-5.
Tema 2. Quin és l’objectiu dels partits polítics?
Maximitzar: vots, poder, polítiques, estabilitat del propi partit. Partits polítics i ideologia. Tipus de partits i tipus d’incentius. L’efecte dels partits sobre la democràcia representativa.
Cas: el partit catch all.
Ware 1996, cap. 1; Downs 1973, cap. 2; Kircheimer 1996; Wilson 1995, cap. 6; Manin 1997, cap. 6.
Tema 3. L’efecte de l’organització en els partits polítics
La teoria de Michels. La teoria de Panebianco. Pot funcionar una democràcia amb partits no democràtics?
Cas: la selecció de candidats en el Partit Laboralista.
Cas: la utilització de les eleccions primàries en el PSOE.
Michels vol. I: pàg. 47-56, 67-88, 120-128, 131-144 i 190-212; vol II: pàg. 153-196; Panebianco 1990, cap. 4; Tsebelis 1990, cap. 5; Boix 1998.
Tema 4. Sistemes de partits
La classificació de Sartori dels sistemes de partits. Explicacions sociològiques i institucionals dels sistema de partits. La llei de Duverger.
Sartori 1980, cap. 6; Ware 1996, cap. 5 ; Lipset i Rokkan 1967; Cox 1997, cap. 2.
Tema 5. Competició entre partits
La teoria de Downs i el model espacial de competició. El teorema del votant mitjà.
Complicacions del model: incertesa i reputació.
Cas: les estratègies electorals dels partits socialdemocràtes abans de la Segona Guerra Mundial.
Cas: la moderació dels partits comunistes del sud d’Europa amb l’eurocomunisme.
Cas: el sorgiment dels partits religiosos: la Democràcia Cristiana.
Downs 1973, cap. 7 i 8; Hinich i Munger 1997, cap. 5; Przeworski i Sprague 1986, cap. 1-3; Kalyvas 1996, cap. 1 i 2.
Tema 6. Coalicions entre partits
Coalicions mínimes guanyadores: la teoria de Riker. Coalicions mínimes guanyadores connectades. La teoria de Laver i Schofiels.
Laver i Schofield 1990.
II. Grups d’interès
Tema 7. Tipus de grups d’interès. Objectius i organització
Productors, empresaris, treballadors, consumidors, ciutadans. Del grup de pressió sectorial al moviment social. L’empresari polític.
Cas: els grups d’interès agrícola a la Unió Europea.
Moe 1980; Wilson 1995, cap. 7; Frhlich, Oppenheimer i Young 1971.
Tema 8. L’evolució dels grups d’interès
La teoria d’Olson sobre l’esclerosi institucional. L’augment dels grups d’interès i el creixement econòmic.
Olson 1986a, cap. 3 i 4.
Tema 9. Els grups particularistes en oposició als grups universalistes. El corporativisme
Sindicats sectorials i sindicats de classe. Pluralisme i corporativisme. La lògica de les encompassing organizations.
Olson 1986b; López 1994; Jordana 1996, pàg. 300-311; Schmitter i Lehmbruch 1979, cap. 1, 2 i 8.
Tema 10. Recapitulació, democràcia, partits i grups d’interès
Democràcia de partits. Democràcia corporativa. La captura dels partits pels grups d’interès.
Bibliografia
ALDRICH, J . Why parties? The origin and transformation of political parties in America. Chicago: Chicago University Press.
BOIX, C. "Las elecciones primarias en el PSOE ". Claves de la Razón Práctica, 83. 1998.
COX, G. Making votes count. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
DOWNS, A. Una teoría ecónomica de la democracia. Madrid: Aguilar, 1973.
FROHLICH, N.; OPPENHEIMER, J. A.; YOUNG, O. "Liderazgo político y bienes colectivos". A: COLOMER, J. (ed.). Lecturas de teoría política positiva. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1997. Pàg. 115-124.
HINICH, M. J.; MUNGER, M. C. Analytical Politics. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
JORDANA, J. "La acción colectiva y las asociaciones de interés". A: CAMINAL, M. (ed.). Manual de ciencia política. Madrid: Tecnos, 1996.
KALYVAS, S. The Rise of Christian Democracy in Europe. Chicago: University of Chicago Press, 1996.
KIRCHHEIMIER, O. "The Transformation of the Western European Party System" (1966). A: Kirchheimer. Politics, Law and Social Change. Nova York: Columbia University Press, 1969. Pàg. 346-371.
LAVER, M.; SCHOFIELD, N. Multiparty Government. The Politics of Coalitions in Europe. Oxford: Oxford University Press, 1990.
LIPSET, S. M.; ROKKAN, S. "Estructuras de división, sistemas de partidos y alineamientos electorales" (1967). A: ALMOND, G. A. i d’altres. Diez textos básicos de ciencia política. Barcelona: Ariel, 1992.
LÓPEZ, J. "El estado del sindicalismo o el sindicalismo de Estado ". Claves de la Razón Práctica, 39. 1994. Pàg. 36-43.
MANIN, B. The Principles of Representative Government. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
MICHELS, R. Los partidos políticos. 2 vol. Buenos Aires: Amorrortu, 1969.
MOE, T. The Organization of Interests. Incentives and the Internal Dynamics of Political Interest G ropus. Chicago: University of Chicago Press, 1980.
OLSON, M. Auge y decadencia de las naciones. Barcelona: Ariel, 1986a.
OLSON, M. "A theory of the incentives facing political organizations. Neo-corporatism and the hegemonic state". International Political Science Review, 7, 2. 1986b. Pàgs. 165-189.
PANEBIANCIO, A. Modelos de partido. Organización y poder en los partidos políticos. Madrid: Alianza, 1990.
PRZEWORSKI, A.; SPRAGUE, J . Paper Stones. A History of Electoral Socialism. Chicago: University of Chicago Press, 1986.
SARTORI, G. Partidos y sistemas de partidos, 1. Madrid: Alianza, 1980.
SCHARPF, F. Games Real Actors Could Play. Actor-centered Institutionalism in Policy Research. Boulder: Westview, 1997.
SCHMITTER, P. C.; LEHMBRUCH, G. Trends toward Corporatist Intermediation. Beverly Hills: Sage, 1979.
TSEBELIS, G. Nested Games. Rational Choice in Comparative Politics. Berkeley: University of California Press, 1990.
WARE, A. Political Parties and Party Systems. Oxford: Oxford University Press, 1996.
WILSON, J. Q. Political Organizations. Princeton: Princeton University Press, 1991.