Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Institucions de Dret Comunitari (12052) 

OBJECTIUS

L’assignatura té com a principal objectiu oferir unes nocions bàsiques sobre la Unió Europea i el seu ordenament jurídic. L’estudi d’aquestes qüestions es desenvolupa en cinc blocs temàtics: els objectius i les característiques de la Unió Europea, les seves institucions, el sistema de fonts de l’ordenament jurídic comunitari, l’aplicació de les normes d’aquest ordenament i la garantia judicial del compliment del dret comunitari. En l’apartat dels objectius i les característiques de la Unió Europea es fa un repàs a la història de la integració europea, així com dels objectius i les competències de les comunitats europees. En el segon bloc s’estudien les cinc institucions de les comunitats europees i els seus òrgans subsidiaris. En el bloc dedicat a les fonts de l’ordenament jurídic comunitari, s’analitzen els tractats constitutius, el dret derivat, els acords internacionals conclosos per les comunitats i també les fonts no escrites i complementàries del dret comunitari. En l’aspecte de l’aplicació del dret comunitari, s’examinen l’aplicabilitat immediata i directa de les normes, la primacia, i l’execució i la sanció del dret comunitari, amb especial referència al cas espanyol. En la darrera part, s’estudia el sistema de recursos davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i la qüestió prejudicial.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. INTRODUCCIÓ

Tema 1. La idea europea.
Iniciatives anteriors a la Segona Guerra Mundial. El desenvolupament de la cooperació europea: l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) i el Consell d’Europa.

Tema 2. De les Comunitats Europees a la Comunitat Europea
El Pla Schuman i la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). Els projectes de tractats de la Comunitat Europea de Defensa i de la Comunitat Política Europea. La Unió Europea Occidental (UEO). Els tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la CEEA. El procés d’ampliació de les Comunitats: condicions exigides per a l’adhesió. L’Acta Única Europea.

Tema 3. El tractat de la Unió Europea
Antecedents. Estructura del tractat: a) les disposicions comunes; b) les disposicions relatives a les tres Comunitats; c) Els pilars intergovernamentals: la PESC i la Cooperació Policial i Judicial en matèria Penal (CAJI). El tractat d’Amsterdam. Perspectives sobre l’ampliació.

 

II. OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Tema 4. Els objectius i els mitjans d’acció de les Comunitats Europees i de la Unió Europea
Idees generals. Els objectius. Els mitjans d’acció: a) el mercat comú i el mercat únic; b) la unió econòmica; c) la unió monetària. La unió política.

Tema 5. Les Comunitats Europees: personalitat internacional, competències i naturalesa
Personalitat jurídica interna i internacional: a) el dret de legació; b) relacions amb altres organitzacions internacionals; c) conclusió d’acords internacionals. Competències de les Comunitats Europees. El problema de la naturalesa jurídica de les Comunitats Europees.

III. ESTRUCTURA, ÒRGANS I PODERS

Tema 6. Estructura orgànica de les Comunitats Europees: aspectes generals

Idees generals. Les institucions. Òrgans complementaris. Altres òrgans. Organigrama global.

Tema 7. El Consell

Idees generals. Composició i organització del Consell. Funcionament. Competències.

Tema 8. La Comissió

Idees generals. Composició i organització interna de la Comissió. Principis rectors del seu funcionament. Competències.

Tema 9. El Parlament Europeu

Idees generals. Composició. Naturalesa jurídica. Organització interna. Competències.

Tema 10. El Tribunal de Justícia

Idees generals. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Composició i organització interna. Competències. El Tribunal de Primera Instància. Relacions entre els dos òrgans judicials comunitaris.

Tema 11. Altres institucions i òrgans

El Tribunal de Comptes. El Comitè Econòmic i Social. El Banc Europeu d’Inversions. L’Institut Monetari Europeu i el Banc Central Europeu. El Comitè de les Regions. El Consell Europeu. La conferència de representants dels governs dels estats membres reunits en el si del Consell. Altres òrgans.

Tema 12. Els mitjans de les Comunitats Europees

La seu. El règim lingüístic. L’estatut dels funcionaris i agents. El pressupost.

IV. LES FONTS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI

Tema 13. Idees generals: l’ordenament jurídic comunitari
Idees generals. Classificació. Característiques generals del dret comunitari. Naturalesa jurídica del dret comunitari.

Tema 14. El dret originari o primari
Concepte. Contingut. Característiques. Àmbit d’aplicació. Revisió dels tractats.

Tema 15. El dret derivat o secundari
Concepte. Característiques. Els actes típics: reglaments, directrius, decisions, recomanacions i dictàmens. Règim de la promulgació del dret derivat. Els actes atípics. Els actes no previstos pels tractats. Els actes CECA.

Tema 16. Els acords internacionals de la Comunitat
Concepte. Característiques. Els acords fets per les Comunitats Europees amb tercers estats i amb organitzacions internacionals. Els actes unilaterals adoptats pels òrgans creats pels tractats conclosos per les Comunitats.

Tema 17. Altres fonts del dret comunitari
Les fonts complementàries del dret comunitari: concepte i supòsits. Relacions amb el dret comunitari originari i derivat. Els principis generals del dret. El costum. La jurisprudència. El dret internacional.

V. L’APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI

Tema 18. L’aplicabilitat immediata o automàtica del dret comunitari
Idees generals. L’aplicació immediata del dret primari o originari: l’adaptació dels ordenaments interns als tractats comunitaris. L’aplicació immediata del dret derivat i dels acords internacionals de la Comunitat.

Tema 19. L’aplicabilitat directa o "efecte directe" del dret comunitari
Idees generals. Noció d’aplicabilitat directa. Reconeixement jurisprudencial de l’aplicabilitat directa. Criteris per determinar l’efecte directe dels actes comunitaris. Disposicions amb "efecte directe".

Tema 20. La primacia del dret comunitari
Idees generals. Noció. Reconeixement jurisprudencial de la primacia. Conseqüències. El respecte de la primacia del dret comunitari en els ordenaments jurídics dels estats membres.

Tema 21. L’execució i la sanció del dret comunitari
Idees generals. El principi d’autonomia institucional i de procediments. L’execució administrativa del dret comunitari. L’execució en els estats d’estructura federal o regional: el cas de l’estat espanyol. La sanció del dret comunitari. La responsabilitat estatal en cas d’incompliment.

VI. LA GARANTIA JUDICIAL DEL COMPLIMENT DEL DRET COMUNITARI

Tema 22. El control judicial: generalitats
Naturalesa del control judicial. Sistema de recursos: classificació i notes característiques. Altres modalitats de control judicial. El procediment. La sentència.

Tema 23. El sistema de recursos
El control dels actes de les institucions comunitàries: el recurs d’anul·lació, el recurs d’inactivitat i el recurs de responsabilitat extracontractual. El control dels actes dels estats membres: el recurs d’incompliment. Altres recursos.

Tema 24. La qüestió prejudicial
Naturalesa de la qüestió prejudicial. Òrgans judicials de cooperació: el Tribunal de Justícia i les jurisdiccions dels estats membres. Característiques. Actes que poden ser objecte de qüestió prejudicial. Efectes de la sentència prejudicial.

TEMARI I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

1. Documentació comunitària.

2. Història i evolució de les Comunitats Europees: objectius i perspectives (temes 2 a 4).

3. Les relacions interinstitucionals entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu (temes 6 a 9).

4. Les fonts del dret comunitari: els acords internacionals (temes 5 i 16).

5. El principi de l’aplicabilitat directa del dret comunitari (tema 19).

6. El principi de la primacia del dret comunitari (tema 20).

7. Aplicació judicial del dret comunitari a l’estat espanyol (temes 19 a 21).

8. La qüestió prejudicial (tema 24).

S’avalua la participació dels estudiants en les classes pràctiques, en les quals s’exposaran i discutiran ponències sobre el tema de cada classe. També hi haurà controls sobre el seguiment del curs (preguntes breus, tests, etc.). Durant el trimestre els estudiants han de fer dos treballs sobre aspectes relacionats amb els temes del programa o sobre articles i publicacions científiques o d’interès general. Aquests treballs han de tenir una extensió màxima d’un full DIN A4 escrit per ambdues cares.

L’avaluació de les classes pràctiques es farà pública al final del trimestre, abans de l’examen final de l’assignatura. Per als estudiants que la superin, la nota obtinguda serà una tercera part de la qualificació final de l’assignatura. Els estudiants que no superin l’avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar en l’examen final una prova addicional consistent en la resolució d’un cas pràctic.

Amb caràcter voluntari els estudiants poden realitzar un treball de síntesi i comentari d’un llibre, un article o un estudi que tracti temes d’interès general relacionats amb l’assignatura, que escollir entre els títols que els professors recomanaran durant el curs. Aquest treball ha de tenir una extensió d’entre cinc i deu fulls DIN A4 escrits per una sola cara. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de les pràctiques.

MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’EXAMEN FINAL

L’examen final tindrà dues parts. La primera, d’una hora de durada, consistirà a exposar dos temes del programa de l’assignatura, a triar entre tres. La segona part consistirà a respondre cinc preguntes breus, a raó de cinc minuts per a cada pregunta. Ambdues parts tenen el mateix valor en la qualificació final i constitueixen dues terceres parts de la nota final.

La tercera part de la nota final és la nota de pràctiques. Els estudiants que no hagin superat l’avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar en l’examen final una prova addicional consistent en la resolució d’un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i representarà, igualment, un terç de la nota final.

Bibliografia

Obres generals

ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. Lecciones de derecho comunitario europeo. 2a. ed. Barcelona: Ariel, 1995.

ABRISQUETA MARTÍNEZ, J. La construcción de Europa. Antecedentes, actualidad y futuro de la Unión Europea. Madrid: Colex, 1995.

ALONSO GARCÍA, R. Derecho comunitario. Sistema constitucional y administrativo de la Comunidad Europea. Madrid: Ceura, 1994.

ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. i d’altres. Introducción al derecho de la Unión Europea. Madrid: Eurolex, 1996.

ATTINA, F. Introducción al sistema político de la Comunidad Europea. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.

CATALANO, N.; SCARPA, R. Principios de derecho comunitario. Traducció de F. M. Mariño Menéndez i A. Chueca Sancho. Madrid: Tecnos, 1988.

DENIAU, J. F.; DRUESNE, G. El Mercado Común. Barcelona: Oikos Tau, 1986.

DÍAZ JIMÉNEZ, M. C. Principios de derecho procesal comunitario. Madrid: Centro Editorial Ramón Areces, 1995.

DÍEZ-MORENO, F. Manual de derecho de la Unión Europea. Madrid: Civitas, 1996.

DIRECCIÓN GENERAL DEL SERVICIO JURÍDICO DEL ESTADO. La Constitución española en el ordenamiento comunitario europeo (XVI Jornadas de Estudio). 2 vol. Madrid: Centro de Publicaciones de la Secretaría General Técnica, 1995.

GARCÍA DE ENTERRÍA, E.; GONZÁLEZ CAMPOS, J. D.; MUÑOZ MACHADO, S. (dir.). Tratado de derecho comunitario europeo. Estudio sistemático desde el derecho español. 3 vol. Madrid: Civitas, 1986.

GUTIÉRREZ ESPADA, C. El sistema institucional de la Unión Europea. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 1993.

HUESA VINAIXA, R. (coord.) Instituciones de derecho comunitario. València: Tirant lo Blanch, 1996.

ISAAC, G. Manual de derecho comunitario general. 3a. ed. Barcelona: Ariel, 1995.

LINDE, E. i d’altres. Derecho de la Unión Europea. Vol. I. Antecedentes, instituciones, fuentes y jurisdicción. Madrid: Marcial Pons, 1995.

LOUIS, J. V. El ordenamiento jurídico comunitario. 5a. ed. corregida i actualitzada. Luxemburg: Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, 1995. (Perspectivas Europeas).

MANGAS MARTÍN, A. Derecho comunitario europeo y derecho español. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 1987.

MANGAS MARTÍN, A.; LIÑÁN NOGUERAS, D. J. Instituciones y derecho de la Unión Europea. Madrid: McGraw-Hill, 1996.

OREJA AGUIRRE, M. (dir.); FONSECA MURILLO, F. (coord.). El Tratado de Amsterdam. Análisis y comentarios. 2 vol. Madrid: McGraw-Hill, 1998.

PÉREZ-BUSTAMANTE, R. Historia política de la Unión Europea 1940-1995. Madrid: Dykinson, 1995.

VILARIÑO PINTOS, E. La construcción de la Unión Europea. Madrid: Arco Libros, 1996.

WEIDENFELD, W.; WESSELS, W. (ed.). Europa de la A a la Z. Diccionari de la integració europea. Barcelona: Institut d’Estudis Europeus Mediterrània, 1998.

Textos normatius i jurisprudència

Derecho comunitario europeo. Tratados y otros textos anotados. Jurisprudencia básica del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. Edició preparada per J. Díez-Hochleitner i D. Martínez Capdevila. Madrid: McGraw-hill, 1996.

 

Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección), 1982-1985. Pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco Vallejo i G. C. Rodríguez Iglesias. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.

Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección). Recopilació i selecció a cura de N. Castilla i pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco Vallejo. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales/Secretaría de Estado para las Relaciones con las Comunidades Europeas, 1984.

RANSMUSSEN, H. Resúmenes de las sentencias más importantes del Tribunal de Justicia de la CEE. Madrid: Trivium, 1990.

SÁNCHEZ LEGIDO, A. Unión Europea. Textos normativos básicos (versiones consolidadas con las modificaciones introducidas por el Tratado de Amsterdam, de 2 de octubre de 1997). València: Tirant lo Blanch, 1998.

Textos fundamentales de la CEE. Barcelona: Ariel, 1988. (Textos Legales Universitarios).

Tractats constitutius de les Comunitats Europees. Tractats que revisen aquests tractats. 2a. ed. Barcelona: Patronat Català Pro Europa/Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia/Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.

Tratado de la Unión Europea y tratados constitutivos de las Comunidades Europeas. Edició preparada per A. Mangas Martin. 5a. ed. Madrid: Tecnos, 1996. (Biblioteca de Textos Legales, 149).

Unión Europea y Comunidad Europea. Edició preparada per M. Desantes Real sota la direcció de J. D. González Campo. Madrid: Tecnos, 1993. (Biblioteca de Textos Legales 156).