Lliure Elecció (9991)

Relacions Internacionals a la Regió Mediterrània(80207) 

OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura és acostar els estudiants al coneixement i a la comprensió actualitzats de la regió mediterrània des de la perspectiva de les relacions internacionals. Així, l'estudi d'aquesta àrea geogràfica es fa des de dues aproximacions complementàries: d'una banda, es proporcionar una visió de conjunt de les característiques globals definidores de la Mediterrània en els àmbits polític, econòmic, social, etc.; i d'altra banda, l'analitzen els principals actors i processos per tal de conèixer les particularitats que hi conviuen, sovint de manera enfrontada, tal com ho demostren alguns dels conflictes tractats detalladament.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Aproximació a la Mediterrània actual

Característiques bàsiques de la regió. Evolució històrica recent. Actors. Diversitat geoestratègica. Diversitat cultural i relacions Islam-Occident.

Tema 2. L'economia de la regió mediterrània

Panorama global i anàlisi per països. Recursos estratègics i comerç internacional. Fractura Nord-Sud i desequilibris intraregionals. Tendències recents.

Tema 3. Un espai de fenòmens transnacionals

Varietat d'actors no governamentals. Extremisme religiós i islamisme. Un medi ambient compartit. Moviments migratoris. Cooperació internacional no governamental. Drets humans. Terrorisme.

Tema 4. Relacions polítiques intramediterrànies

Les relacions intergovernamentals institucionalitzades la Unió del Magrib Àrab i la Lliga Àrab. El diàleg euro-àrab. La Unió Europea i els països tercers mediterranis. Les conferències euromediterrànies. L'ajuda oficial al desenvolupament.

Tema 5. Seguretat a la Mediterrània (I)

Conceptes de seguretat: l'opció globalitzadora. El vessant militar: proliferació armamentística, comerç d'armaments i estructures de seguretat regional. El vessant no militar: problemes socioeconòmics, inestabilitat política i degradació mediambiental.

Tema 6. Seguretat a la Mediterrània (II)

Conflictes bèl-lics en curs i referència als conflictes oblidats: Xipre, el Kurdistan, el Sàhara occidental. La guerra civil algeriana.

Tema 7. El conflicte àrabo-israelià (I)

Palestina abans i després de les guerres mundials. El pla de partició de les Nacions Unides. La creació de l'estat d'Israel i la primera guerra àrabo-israeliana. Evolució del conflicte i guerres posteriors: crisi de Suez, guerra dels Sis Dies, guerra del Yom Kippur.

Tema 8. El conflicte àrabo-israelià (II)

El conflicte libanès. Els actors regionals i la qüestió palestina. De la intifada al procés de pau a l'Orient Mitjà. Els obstacles per a la pau.

Tema 9. La guerra a l'ex-Iugoslàvia (I)

L'origen del conflicte des d'una perspectiva històrica. Els actors implicats. El paper de les potències i de les organitzacions internacionals.

Tema 10. La guerra a l'ex-Iugoslàvia (II)

L'evolució del conflicte: la guerra a Bòsnia-Herzegovina. Els acords de Dayton i la imposició de la pau. Les dificultats de la postguerra i el futur polític de la regió.

TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Tema 1. Les conferències euromediterrànies

Tema 2. Conflictes a la Mediterrània

Tema 3. El procés de pau a l'Orient Mitjà

AVALUACIÓ

L'avaluació de l'assignatura es basarà en l'examen final i en els treballs de pràctiques. La nota de l'examen final constituirà els dos terços de la nota final de l'assignatura, mentre que la nota de pràctiques equivaldrà al terç restant.

La nota de pràctiques serà resultat de l'avaluació de les ponències, els exercicis i la participació que es realitzin en el marc de les sessions de pràctiques. Aquesta nota serà completada i modulada amb l'avaluació de comentaris d'articles i altres exercicis que es realitzaran durant el curs.

En cas que la nota de pràctiques no sigui satisfactòria caldrà realitzar una prova suplementària a l'examen final relativa a algun dels temes de les sessions pràctiques.

Bibliografia bàsica

ABDEL-MALEK, A. La pensée politique arabe contemporaine. París: Éditions de Seuil, 1980.

BALTA, P. (ed.). La Méditerranée réinventée. Réalités et espoirs de la coopération. París: La

Découberte Fondation René Sydoux, 1992.

BIN, A. (comp.). Cooperation and Security in the Mediterranean. Prospects after Barcelona. Malta: The Mediterranean Academy of Diplomatic Studies, 1996.

BRAUDEL, F. La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II. 9a. ed. París: Armand Colin, 1990.

CORM, G. Le Proche-Orient éclaté. 1956-1991. 3a. ed. rev. París: Gallimard, 1991.

DUMAS, Marie-Lucy (ed.). Méditerranée occidentale. Securité et coopération. París: Fondation pour les Études de Défense Nationale, 1992.

GILLESPIE, F. (dir.). Mediterranean Politics. Londres: Pinter Publishers, 1994. Vol. 1.

GRASA, R.; ULIED, A. (ed.). Medi ambient i governabilitat a la Mediterrània. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació, 1997.

GRENON, M.; BATISSE, M. Le Plan Bleu. Avenirs du bassin méditerranéen, París: Económica D.L., 1989.

HOURANI, A. A History of the Arab Peoples. 2a. ed. Londres: Faber & Faber, 1992.

KHADER, B. Europa y el mundo árabe. Barcelona: Icaria, 1995.

LUDLOW, P. (ed.). Europe and the Mediterranean. Londres: Brassey's, 1994.

MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. El mundo árabe e Israel. Madrid: Istmo, 1991.

MELASUO, T. (comp.). Beyond Barcelona. Europe and the Middle East in the Mediterranean International Relations. Tampere: TAPRI, 1996.

PRATS CATALÀ, J. Gobernabilidad y libre cambio en el Mediterráneo. Una perspectiva institucional. Madrid: Ediciones Tirant lo Blanc/ESADE, 1996.

RAVENEL, B. Méditerranée. L'impossible mur. París: L'Harmattan, 1995.

ROMEVA, R. Bòsnia-Hercegovina: lliçons d'una guerra. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1997.

TAIBO, C.; LECHADO, J. C. Los conflictos yugoslavos. Una introducción. Madrid: Fundamentos, 1995.