Llicenciatura en Humanitats (3351)

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA B: CIÈNCIA I FILOSOFIA DE NEWTON A EINSTEIN(11572) 

Tema 1

Introducció: Newton i Leibniz. Les implicacions religioses de la ciència newtoniana.

Tema 2

Empirisme i teories de la percepció. Hobbes contra l'empirisme ingenu de Boyle i Newton. L'empirisme i l'òptica geomètrica. Berkeley critica els matemàtics. El debat sobre els infinitèsims. El problema de Molyneux. La fi de l'empirisme ingenu.  

Tema 3

Sensacionalisme. Condillac i la crítica als sistemes. Els límits de la ciència. L'estructura de la ciència: la ciència com a anàlisi i el pensament com a llenguatge. La psicologia associacionista. Un altre cop el problema de Molyneux. L'estètica sensacionalista de Burke.  

Tema 4

Hume: La "ciència de la ment". La filosofia de la ciència i la crítica del principi de causalitat. Els fonaments de la moralitat. Teoria política. La "història natural" de la religió.  

Tema 5

Els orígens del pensament probabilístic. Els orígens de la probabilitat clàssica. Probabilitat freqüencial i epistèmica. Expectació probable i homes raonables. La probabilitat de les causes. Probabilitat i determinisme en la Il·lustració. Probabilitat i "ciència moral". La matemàtica social de Condorcet.  

Tema 6

Romanticisme i Naturphilosophie. El romanticisme i les ciències. Coleridge, Büchner i la Naturphilosophie. Goethe i la biologia romàntica. Oersted i la física romàntica. La unitat de la natura: la transformació de forces i els principis de la termodinàmica.  

Tema 7

Estadística. Els orígens il·lustrats de l'estadística. Probabilitat estadística (1820-1900). Estadística i "objectivitat" en el segle XIX. La revolució estadística en la física. De la física a la ciència política, i viceversa. La professionalització de l'estadística. Controvèrsies en la biologia moderna.  

Tema 8

Eugenèsia. Paradigma darwinià o metàfora darwiniana? La sociologia de Spencer. Galton i l'eugenèsia. L'eugenèsia al segle XX. La sociobiologia.  

Tema 9

Positivisme. La filosofia de Comte. La revisió de Mach. El cercle de Viena. De l'"estructura de la ciència" a l'"estructura de les revolucions científiques".  

Tema 10

Relativitat i mecànica quàntica. La tesi de Forman. La visió de la natura de la física del segle XX. Bohr i la filosofia contemporània.  

Bibliografia

CARTWRIGHT, N. i d'altres. Otto Neurath: Philosophy between science and politics. Cambridge: Cambridge University Press, 1996.

CONDORCET. Esbós d'un quadre històric dels progressos de l'esperit humà. Barcelona: Laia, 1984.

CUNNINGHAM, A; JARDINE, N. (ed.). Romanticism and the sciences. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.

DARWIN, C. L'origen de les espècies. Barcelona: Edicions 62, 1988.

DASTON, L. Classical Probability in the Enlightenment. Princeton: Princeton University Press, 1988.

FAYE, J.; FOLSE, H. J. (ed.). Niels Bohr and contemporary philosophy. Dordrecht: Kluwer, 1994.

FORMAN, P. Cultura en Weimar, causalidad y teoría cuántica, 1918-1927: adaptación de los físicos y matemáticos alemanes a un ambiente intelectual hostil. Madrid: Alianza Editorial. (Alianza Universidad).

FRÄNGSMYR, T. i d'altres (ed.). The Quantifying spirit in the 18th. century. Berkeley: University of California Press, 1990.

GIGERENZER, G. i d'altres. The Empire of Chance. Cambridge: Cambridge University Press, 1989.

GILLISPIE, C. C. The Edge of Objectivity. Princeton: Princeton University Press, 1991.

HEISENBERG, W. i d'altres. Física cuántica. Barcelona: Círculo de Lectores, 1995.

OLSON, R. Science deified and science defied. The historical significance of science in western culture. Berkeley: Universitat de Califòrnia, 1990. Volum 2.

PAULI, W. Writings on physics and philosophy. Berlín: Springer-Verlag, 1994.

PORTER, T. M. The rise of statistical thinking 1820-1900. Princeton: Princeton University Press, 1986.

VOLTAIRE. Cartes filosòfiques. Barcelona: Edicions 62, 1994.

YOUNG, R. M. Darwin's metaphor: Nature's place in Victorian culture. Cambridge: Cambridge University Press, 1985.