Llicenciatura en Humanitats (3351)
Història de la Ciència(11513)
Tema 1
Lògica, mètode i tècniques d'investigació. Com es passa del coneixement ordinari al coneixement científic. Dificultat de la investigació científica i importància de la cultura científica per a l'humanisme del segle XXI.
Tema 2
En les albors de la ciència europea antiga. Ciència, filosofia, art i pràctica mèdica en els tractats hipocràtics. Sobre com decidir entre curanderisme i medicina tècnica.
Tema 3
Ciència, concepció del món i ètica en els orígens de la ciència europea moderna: el Diàleg dels dos màxims sistemes de Galileo Galilei. A propòsit de les relacions entre ciència i religió en el món modern.
Tema 4
Les idees clau del sistema newtonià. Com i per què es va imposar el newtonisme en competència amb altres paradigmes científico-filosòfics. Newton vist per Goethe: de com el poeta s'equivoca en el detall científic però pot encertar-la en la consideració tècnica de la ciència com a peça cultural.
Tema 5
Mètodes, estils de pensament i concepte de la relació entre naturalesa i societat en el naixement de les ciències sòcio-històriques modernes. Estudi comparatiu dels supòsits filosòfics en les aportacions científiques de Marx, Durkheim, Weber i Freud. De com les ciències socials continuen oscil·lant entre la formalització i la literatura.
Tema 6
De l'ahir a l'avui en el paradigma evolucionista. Influències de la teoria de l'evolució darwiniana en la ciència natural i en les ciències sòcio-històriques del segle XX. L'evolució com a teoria i l'evolució com a fet. El polze del panda. Per què, malgrat tot, continua havent-hi creacionistes.
Tema 7
Ciència, indústria, energia i ecologia en la Revolució Industrial. Significacions dels dos primers principis de la termodinàmica. Importància de l'enfocament interdisciplinari en l'elecció i en el plantejament de problemes científico-tècnics socialment prioritaris.
Tema 8
Dues idees centrals del paradigma científic de l'època d'Einstein: relativitat i incertesa. Com les van entendre els científics i com les van entendre els literats.
Tema 9
El coneixement del codi genètic i les seves conseqüències. Interrelació entre supòsits filosòfics, metodologia científica i política de la ciència en l'estudi d'un fet científic.
Bibliografia
I. De consulta:
MASON, S. F. Historia de las ciencias. Madrid: Alianza Editorial, 1984-85. (CLB núm. 1.062, 1.080, 1.106, 1.155 i 1.180).
SERRES, M. (ed.). Historia de las ciencias. Madrid: Cátedra, 1991.
- Sobre conceptes científics fonamentals tractats durant el curs:
HAZEN, R. M.; TREFIL, J. Temas científicos. Barcelona: RBA Editores, 1993. (Biblioteca de Divulgació Científica).
TREFIL, J . 1.001 cosas que todo el mundo debería saber sobre la ciencia. Barcelona: RBA Editores, 1993. (Biblioteca de Divulgació Científica).
- Sobre problemes teòrics de les ciències:
CHALMERS, A. La ciencia y cómo se elabora. Madrid: Siglo XXI, 1992.
- Sobre problemes teòrics d'història de la ciència:
KRAGH, H. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1989.
II. Per temes:
TEMA 1
SACRISTÁN, M. Introducción a la lógica y al análisis formal. Barcelona: Ariel, 1964. rimera part, capítol 1: "Noción de la lógica formal". [N'hi ha una altre edició més recient a Círculo de Lectores].
BUNGE, M. La investigación científica. Su estrategia y su filosofía. Barcelona: Ariel, 1984. Capítol 1: "El planteamiento científico", pàg. 19-62 (sobre continuïtat i discontinuïtat en el pas del coneixement ordinari al coneixement científic), i, particularment, 1.6.: "Pseudociencia", pàg. 54-60.
MORRIS ENGEL, S. With Good Reason. Nova York: St. Martin´s Press, 1994. (disponible en traducció castellana en curs per Pablo Cevallos). Primera part, capítol 2.
TEMA 2
I. Textos:
HIPÓCRATES, Tractats médics. Traducció catalana de Josep Alsina. Introducció de E.Vintró. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972-83. Volum primer "El mal sagrat", volum segon "Aires, aiguas i llocs" i volum tercer "Sobre la naturaleza de l´home". Tractats hipocràtics. [N'hi ha traducció castellana de C. García Gual i otros]. Madrid: Gredos, 1983-86. Volum I ("Juramento", "Aforismos", "Sobre la enfermedad sagrada") i volum II "Sobre los aires, aguas y lugares".
II. Context i interpretacions:
GRMEK, Mirko D. (ed). Storia del pensiero medico occidentale, 1. Antichità i medievo. Roma/Bari: Laterza, 1993.
GIL, Luis. Therapeia. La medicina popular en el mundo clásico. Madrid: Guadarrama, 1969. Per a la comparació entre medicina científica, medicina sacra i medicina popular.
ALSINA, José. Los orígenes helénicos de la medicina occidental. Madrid: Guadarrama, 1982.
ENTRALGO, P. Lain. La medicina hipocrática. Madrid: Alianza Editorial, 1987 (nova edició).
TEMA 3
I. Textos de Leonardo i Galileo:
DA VINCI, Leonardo. Cuaderno de notas. Madrid: A. L. Mateos, 1993.
GALILEI, Galileo. Antología. Edició de Víctor Navarro. Barcelona: Península, 1991.
GALILEI, Galileo. Carta a Cristina de Lorena y otros textos sobre ciència y religió. Madrid: Alianza Editorial, 1987.
II. Context i interpretacions:
GARIN, E. "Universalità di Leonardo", en Scienza e vita civile nel Rinascimento taliano. Bari: Laterza, 1980. Pàgs.87-106.
GARIN, E. El zodiaco de la vida. Barcelona: Península, 1981. Capítol 1 sobre "Astrología e historia".
RUPERT HALL, A. La revolución científica: 1500-1750. Barcelona: Crítica, 1985. (1ª edició anglesa , 1954; revisada en 1962). Introducció pàgs. 9-37.
KOYRÉ, Alexandre. Estudios galileanos. Madrid, Siglo XXI, 1990. Capítol 3.
DRAKE, Stillman. Galileo. Madrid: Alianza Editorial, 1992.
III. Sobre el procés: ciència i religió:
SCHÜTT, Hans-Werner. El proceso contra Galileo (1633). Tragedia de los errores. A: DEMART, Alexander. Los grandes procesos. Barcelona: Crítica, 1990.
REDONDI, Pietro. Galileo herético. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
TEMA 4
I. Textos:
NEWTON, I. El sistema del mundo. Madrid: Alianza Editorial/SARPE, 1983.
GOETHE, J.W. Esbozo de una teoría de los colores. A: Obras Completas, tomo I. Madrid: Aguilar, 1974. Pàg. 473 i ss.
II. Context e interpretacions:
CHRISTIANSON, Gale E. Newton (1642-1727). Barcelona: Salvat, 1989.
COHEN, B. La revolución newtoniana y la tansformación de las ideas científicas. Madrid: Alianza Editorial, 1982. [N'hi ha traducció castellana de Carlos Solís].
SEPPER, Dennis L. Goethe contra Newton. Polemics and the projec for a new science of color. Cambridge: University Press, 1988.
GUSDORF, Georges. La savoir romantique de la nature. París: Payot, 1985. Introducció, pàgs. 13-45.
TEMA 5
I. Textos de Marx, Durkheim, Weber i Freud:
MARX, K. Manuscritos de 1844: economía y filosofía. Madrid: Alianza Editorial, 1972. [N'hi ha traducció de Francisco Rubio Llorente].
MARX, K . Epílogo, a la segunda edición de El capital. Crítica de la economia política, libro I. Barcelona: OME-41, Grijalbo, 1977. [N'hi ha traducció castellana de Manuel Sacristán].
DURKHEIM, E. Las reglas del método sociológico. Introducción y notas de S. González Noriega. Madrid: Alianza Editorial, 1988.
FREUD, S. El malestar en la cultura y otros ensayos. Madrid: Alianza Editorial, 1991. [N'hi ha traducció castellana].
WEBER, M. El sentido de la neutralidad valorativa en las ciencias sociológicas y económicas (1917). A: Ensayos sobre metodologia sociològica. Buenos Aires: Amorrortu, 1982. Pàgs. 222-269, o també a La acción social. Escritos metodológicos.Traducció de M. Faber Kaiser i S. Giner. Barcelona: Península, 1984. Pàgs. 49-111.
II. Context i interpretacions:
MEEK, Ronald L. Los orígenes de la ciencia social. El desarrollo de la teoría de los cuatro estadios. Madrid: Siglo XXI, 1981.
BECKER, Ernest. La estructura del mal. Un asaig sobre la unificació de la ciència de l'hombre. Mèxic: FCE, 1980.
LEPENIES, Wolf. Las tres culturas. Mèxic: FCE, 1994.
TEMA 6
I. Textos:
DARWIN, Charles. Textos fundamentales. Seleccionats i comentats per Kenneth Korey. Barcelona: Paidós, 1987.
DARWIN, Charles. El origen de las especies. Madrid: Espasa-Calpe, 1988.
II. Context, interpretacions, debats històrics:
HUXLEY, Julian.; KETTLEWEL, H.D.B. Darwin. Barcelona: Salvat, 1987.
MAYR, Ernst. Una larga controversia: Darwin y el darwinismo. Barcelona: Crítica,1992.
RUSE, M. La revolución darwinista. Madrid: Alianza Editorial, 1983.
III. Actualitat de l'evolucionisme:
JAY GOULD, Stephen. La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica, 1996.
LASZLO, E. Evolución. La gran síntesis. Madrid: Espasa-Capel, 1988. "Los fundamentos de la síntesis general". Pàgs. 17-50.
ALEXANDER, Richard. Darwinismo y asuntos humanos. Barcelona: Salvat, 1987.
LEWONTIN, R. No está en los genes. Racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica, 1987.
TEMA 7
I. Texte:
CARNOT, Sadi. Reflexiones sobre la potencia motriz del fuego y sobre las máquinas adecuadas para desarrollar esta potencia. Madrid: Alianza Editorial, 1987.
II. Context i interpretacions:
HARMAN, P. Energía, fuerza y materia. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
ATKINS, P. W. La segunda ley. Barcelona: Biblioteca Scientific American/Prensa Científica, 1992.
COVENEY P.; HIGHFIELD, R. La flecha del tiempo. Barcelona: Plaza Janés, 1992. Capítols V i VIII: "La flecha del tiempo: termodinámica" i "La flecha del tiempo, flecha de la vida".
MORRIS, Richard. Las flechas del tiempo. Una visión científica del tiempo. Barcelona: Salvat, 1994. Capítulo VII, "Entropía y dirección del tiempo" i VIII, "Las cinco flechas del tiempo", pàgs. 103-142.
III. Implicacions interessants de la consideració termodinàmica:
GEORGESCU-ROEGEN, N. The entropy law and the economic process. Harvard University Press, 1971. Resum en castellà: "La ley de la entropía y el problema económico". A: AA.VV. Ensayos científicos. Mèxic. Consejo Nacional de Ciencia i Tecnología, 1982. Entrevista realitzada a Georgescu Roegen per Jorge Wagensberg, a AAVV, Nosotros y la ciencia. Barcelona: Antoni Bosch, 1980.
BOULDING ECODYNAMICS, K. A New Theory of Societal Evolution. Beverly Hills-Londres: Sage P., 1978.
COMMONER, Barry. The poverty of power (1976). Barcelona: Plaza Janés, 1977. Capítol 2: "La termodinámica, ciencia de la energía". [N'hi ha traducció al castellà per Ramón Margalef: La escasez de energía].
MARTÍNEZ ALIER, J.; SCHÜPMANN, Klaus. La ecología y la economía. Madrid: FCE, 1991.
TEMA 8
I. Textos:
EINSTEIN, A. Mis ideas y opiniones. Barcelona: Antoni Bosch, l98l. [Diverses reedicions].
HEISENBERG, W. Encuentros y conversaciones con Einstein. Madrid: Alianza Editorial, 1979.
II. Context i interpretacions:
HAZEN, R. M.; TREFIL, J. Temas científicos. Una aproximació a la cultura científica. Barcelona: RBA, 1993. Capítols 5: "el mundo de la cuántica y el principio de incertidumbre" i 12 "sobre la relatividad".
SÁNCHEZ RON, J. M. El origen y el desarrollo de la relatividad. Madrid: Alianza Editorial, 1983.
MUSIL, Robert. Ensayos y conferencias. Madrid: Visor, Los libros de la Medusa, 1992. Selecció: "El hombre matemático", pàgs. 41-45, "La Europa desamparada", pàg. 109-125, "Cuantificabilidad de la moral", pàg. 312.
MORELLO, R. (Comp.). Anima ed esattezza. Letteratura e scienza nella cultura austriaca tra ´800 e ´900. Roma: Marietti, 1983.
TEMA 9
I. Textos:
WATSON, J. D. La doble hélice (1968). Barcelona: Biblioteca Científica Salvat, 1988. [Diverses edicions posteriors].
CRICK, F. Qué loco propósito.Una visión personal del descubrimiento científico. Barcelona: Tusquets Editores, 1987.
II. Context, interpretacions i implicacions:
PRENTIS, S. Biotecnología.Una nueva revolución industrial. Barcelona: Biblioteca Científica Salvat, 1993.
III. El debat sobre la ciència i la tecnologia contemporànies:
ROTBLAT, J. Los científicos, la carrera armamentista y el desarme. Barcelona: Serbal/Unesco, l984.
HERBIG, J. Los ingenieros genéticos. Barcelona: Argos Vergara, 1979.
WINNER, L. La ballena y el reactor.Una búsqueda de los límites en la era de la alta tecnología. Barcelona: Gedisa, l987.
COMMONER, B. Hacer las paces con el planeta. Barcelona: Crítica, l992
POSTMAN, N. Tecnópolis. Barcelona: Círculo de Lectores, 1995.