Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Tècniques d'Investigació II(12039) 

INTRODUCCIÓ

En el camp de la recerca acadèmica i també en el camp de la pràctica professional, cada vegada prenen més importància els estudis que utilitzen tant les tècniques de caràcter quantitatiu com les tècniques de caràcter qualitatiu per tal d'obtenir i analitzar informació; en tot cas, la combinació d'ambdues tècniques s'ha de decidir en funció de les característiques de la recerca i dels objectius que es pretenen.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA

Com a continuació de l'assignatura Tècniques d'Investigació I, de caràcter introductori, l'assignatura Tècniques d'Investigació II presenta una panoràmica de les tècniques qualitatives més utilitzades i introdueix l'estudiant en la realització de treballs de recerca aplicats, emfasitzant la utilització de la metodologia qualitativa. Des d'aquesta premissa es planteja l'aplicació pràctica de les tècniques d'investigació qualitatives -que s'explicaran a les classes teòriques de l'assignatura- mitjançant un breu treball de recerca en equip (en grups de 6 o 7 alumnes).

CONTINGUT DE LES PRÀCTIQUES

La formulació i el plantejament dels treballs de recerca s'enfocaran de manera que requereixin utilitzar diverses tècniques d'investigació qualitatives per tal de validar les hipòtesis de treball. La utilització conjunta de diverses tècniques d'investigació qualitatives haurà de plantejar-se de forma coherent amb el contingut i amb la formulació del treball, de manera que aportin informació complementària que permeti extreure'n conclusions.

Els àmbits temàtics (àrees temàtiques de recerca) sobre els quals versaran els treballs són:

a) Cultura política.

b) Avaluació de polítiques públiques: les polítiques culturals en l'administració catalana.

a) CULTURA POLÍTICA

L'objectiu general d'aquest treball de recerca és fer una aproximació a diversos eixos de definició de la cultura política actual mitjançant entrevistes en profunditat a diferents col×lectius (subgrups d'anàlisi dins l'àrea temàtica).

Els subgrups d'anàlisi dins l'àrea temàtica de cultura política (CP) són: les persones menors de 30 anys, les persones majors de 60 anys i el personal polític.

Els objectius centrals de la recerca són, d'una banda, fer una aproximació al significat que tenen per a una sèrie de ciutadans amb experiències polítiques diverses (Guerra Civil, franquisme, transició a la democràcia) els eixos esquerra-dreta i nacionalisme, com a principals definidors de l'espai polític; i d'altra banda, i a partir de l'anàlisi del discurs dels entrevistats, exposar arguments a favor i/o en contra de la tesi de la fi de les ideologies.

Fase 1. Conscienciació prèvia de la pròpia ideologia (fent un breu relat biogràfic sobre el tema objecte d'estudi) com a estratègia per controlar, en la mesura que sigui possible, la interferència dels propis valors en l'anàlisi.

Fase 2. Fixació dels criteris per a la selecció de les persones que s'entrevistaran i elaboració del guió en cada grup, a partir dels paràmetres següents:

- Tipologia de ciutadans amb una visió del món més o menys coherent i contraposada. Dins de cada tipus cal establir el nivell de coherència entre actituds, valors i comportament polític.

- Valoració del paper socialitzador de les experiències viscudes, personals i col×lectives (efecte generació, gènere, arrels culturals, identitats religioses o ideològiques familiars). Importància relativa d'aquests elements com a estructuradors de l'univers polític individual.

- Impacte del grau d'integració social assolit (pertinença a associacions, situació laboral, etc.) en la percepció ampliada o restringida de l'espai polític, en la intensitat de la implicació real en política i en el nivell de coherència del sistema d'actituds i creences.

Fase 3. Realització de les entrevistes (gravació i edició). Codificació individual de cada entrevista. Discussió i recodificació en cada equip.

Fase 4. Formulació de conclusions en cada equip.

Fase 5. Constrastació de resultats entre equips del mateix subgrup d'anàlisi i redacció d'un informe que contingui:

a) Les conclusions consensuades, amb esment també d'aquelles que resultin controvertides.

b) Una valoració de la validesa de la tècnica de l'entrevista semi dirigida.

Fase 6. Contrastació de resultats entre tots els equips de l'àrea temàtica de cultura política i elaboració d'una síntesi per a l'exposició oral en la sessió de cloenda el darrer dia de classe..

b) AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

L'objectiu d'aquest treball de recerca és fer una aproximació a l'avaluació de les polítiques públiques impulsades per diferents administracions catalanes: la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i altres ajuntaments o consells comarcals. Cadascun d'aquests subgrups d'anàlisi serà estudiat per dos equips.

Els subgrups d'anàlisi dins l'àrea temàtica de polítiques públiques són, doncs, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i altres ajuntaments o consells comarcals.

Fase 1. Identificació dels actors implicats. En aquesta primera fase cal definir el mapa d'actors que participen en la política pública i identificar els diferents rols desenvolupats (promotors de la política, implementadors de la política, clients directes i indirectes, etc.).

Fase 2. Primera aproximació a la política pública. A partir d'aquest nivell es planteja una primera ronda d'entrevistes, obertes o semiestructurades, adreçades als diferents col×lectius identificats en el mapa d'actors. Aquesta ronda d'entrevistes (al voltant de cinc) ha de permetre obtenir informació sobre:

- Els principals implicats en la política pública (mapa d'actors redefinit en funció de la informació obtinguda amb les entrevistes).

- Els principals objectius plantejats a la política cultural de l'Administració.

- Els principals "productes" oferts directament per l'Administració.

- Els principals indicadors d'èxit de les polítiques culturals, atenent als objectius que es plantejaven inicialment.

- D'altres informacions rellevants per definir la política pública.

- Informació sobre d'altres agents que es podrien entrevistar de cara a ampliar la informació sobre la política pública.

Fase 3. Aproximació a l'avaluació de la política pública.

3.1. Avaluació qualitativa I: percepcions i arguments sobre la política cultural. En funció de les informacions obtingudes en la primera ronda, es planteja una segona ronda d'entrevistes (al voltant de cinc), ara ja més estructurades, en funció de les categories aparegudes en relació amb la política pública. Es tracta d'identificar els principals arguments i valoracions a favor i en contra de les actuacions associades a la política.

3.2. Avaluació qualitativa II: avaluació dels serveis al client que ofereix l'Administració. Com que la prestació de serveis directes (informació, assessorament, promoció, etc.) és un dels principals productes de la política cultural, es planteja aplicar tècniques d'investigació qualitativa que n'aportin informació en termes de qualitat de servei. En aquest moment cal introduir l'anomenat experiment administratiu, basat en les tècniques del "client misteriós", per obtenir informacions directes que complementin les obtingudes a partir de les entrevistes als diferents col×lectius.

Fase 4. Contrastació de resultats entre equips del mateix subgrup d'anàlisi. Cada grup elaborarà un breu informe amb les principals conclusions obtingudes a partir del treball de camp i amb un annex on s'exposin els arguments utilitzats per a cadascun dels agents implicats, i hi adjuntarà el mapa d'actors, els resultats de l'experiment administratiu i una valoració personal de l'oportunitat i la validesa de cadascuna de les tècniques emprades en el treball.

Fase 5. Contrastació de resultats entre equips de la mateixa àrea temàtica. Es contrastaran les conclusions i els resultats de les diferents tècniques entre els equips que analitzaven la política cultural de la mateixa administració i, finalment, es farà una contrastació conjunta de les tècniques d'investigació qualitativa utilitzades en el treball de recerca.

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

La nota final de l'assignatura es basarà en la realització d’una prova a meitat de curs sobre la part teòrica i el lliurament al final de curs de 3 documents:

1. Un diari de treball de cada equip en el qual han de constar les activitats realitzades, les discussions i les argumentacions mantingudes en l'equip i les incidències de la recerca, amb una extensió aproximada de deu pàgines.

2. Un informe de cada equip amb les conclusions de la recerca, amb una extensió aproximada de deu pàgines.

3. Un breu informe individual en què es valorin críticament (punts forts i punts febles) les tècniques d'investigació utilitzades, amb una extensió aproximada de dues o tres pàgines.

Bibliografia bàsica

BALLART, X. ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Aproximación sistemática y estudios de caso. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas, 1992.

BERRY, L.; PARASURAMAN, A. Marketing de servicios: la calidad como meta. Barcelona: Parramón, 1993.

DELGADO, J. M.; GUTIÉRREZ, J. Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Síntesis, 1995.

DENZIN, N. K.; LINCOLN, Y. S. Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks: Sage, 1994.

FERRANDO, G.; IBÁÑEZ, J.; ALVIRA, F. El análisis de la realidad social. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

LÓPEZ, J.; GADEA, A. Servir al ciudadano. Gestión de la calidad en la Administración Pública. Barcelona: Gestión 2000, 1995.

MAS, J.; RAMIÓ, C. Tècniques d'auditoria operativa aplicades a l'Administració Pública. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació. Comitè Assessor per a l'Estudi de l'Organització de l'Administració, 1992.

RUÍZ OLABUÉNAGA, J. I. Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto, 1996.

SCHAWRTZ, H.; JACOBS, J. Qualitative Sociology. Nova York: Free-Press, 1979. [N'hi ha traducció al castellà: Sociología cualitativa. Mèxic: Trillas, 1984].

STRAUSS, A.; CORBIN, J. Basics of Qualitative Research: Grounded Theory Procedures and Techniques. Newbury Park (Cal.): Sage, 1990.

TAYLOR, S. J.; BODGAN, R. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós, 1992.

Bibliografia complementària

ÁGUILA, R. del; MONTORO, R. El discurso político de la transición española. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas/Siglo XXI, 1984. [Ciència política].

BOURDIEU, P. La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus, 1988. [Sociologia].

CATANI, M.; MAZÉ, S. Tonte Suzanne: une historie de vie sociale. París: Librairie des Méridiens, 1982. [Història social].

CROZIER, M. El fenómeno burocrático. Ensayo sobre las tendencias burocráticas de los sistemas de organización modernos. Buenos Aires: Amorrortu, 1974. [Ciència política].

FERRIS, G.; ROWLAND, K. Theoretical and Methodological Issues in Human Resources Research. Londres: Jai Press, 1990. [Recursos humans].

FUNDACIÓN ENCUENTRO. Informe anual (1996). España: una interpretación de su realidad social. Madrid: Centro de Estudios de Ciencias Sociales, 1997. Cap. VII.

GOFFMAN, E. Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu, 1972. [Sociologia].

HINTON, W. Fanshen: un documento sobre la revolución en una aldea china. Barcelona: Laia, 1977. [Cronista/periodista].

HINTON, W. The Privatization of China: the Great Reversal, 1978-1989. Earthcom, 1991. [Cronista/periodista].

LEWIS, O. Antropología de la pobreza (cinco familias). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1961. [Antropologia].

PUTNAM, R. D. Making Democracy Work: Civic Tradition in Modern Italy. New Jersey: Princetown University Press, 1992. [Ciència política].

THOMPSON, P. The Voice of the Past. Oral History. Oxford: Oxford University Press, 1978. [Història social].

VILANOVA, M. Les majories invisibles. Barelona: Icària, 1995. [Història].