Llicenciatura en Humanitats (3351)

Pensament Greco-llatí(11560) 

"N'hi ha prou de parlar-ne perquè les coses se'ns escapin". L'ús de textos filosòfics antics està marcat avui dia per una imatge del saber i de la seva consignació literària que posa els continguts inventariables davant de tot. Domina una interpretació del saber que no pot pair les diferències d'època i que, per això mateix, percep amb dificultat les experiències construïdes al laboratori de la història. Però la literatura clàssica encara suscita en el lector modern un renaixement dels recursos de defensa originals d'aquell pensament ignorant de la distància entre la paraula i el món; d'un pensament anterior a aquesta distància, i que va concebre la filosofia com la millor manera de prestar atenció a la vida. El curs proposa de reconsiderar la qüestió del pensament grec, de l'època arcaica a la romana, enfocant els conceptes principals des d'aquests recursos literaris de la paraula viva (el poema, l'himne, la contradicció, el discurs, el diàleg), bàsicament a partir de la lectura de textos d'Heràclit, Parmènides, Zenó d'Elea, Plató, Aristòtil, Lucreci, Ciceró, sant Agustí i, només com a font, Diògenes Laerci.

Tema 1

Introducció: pensament i creença, o què vol dir començar a pensar (lectures de Montaigne, Nietzsche, Bergson i Heidegger sobre la filosofia antiga).  

Tema 2

La necessitat i la paraula. El "logos peri pantôn" dels antics filòsofs (lectures d'Heràclit i de Parmènides).  

Tema 3

L'ànima i la paraula. El lloc de les doctrines platòniques en la literatura dels Diàlegs i la recepció dels presocràtics en l'Acadèmia (lectures de Plató).  

Tema 4

El problema de la metafísica com a ciència màxima (lectures d'Aristòtil).  

Tema 5

La recepció de la filosofia clàssica en la literatura de l'època romana (lectures de Lucreci i de Ciceró).  

Tema 6.

Metamorfosis cristianes de la filosofia grega: alguns interrogants sobre l'amfibòlia de la mirada històrica (lectures de Sant Agustí).  

Bibliografia provisional comentada

AESCHYLUS, ed. H. Weir Smyth, The Loeb Classical Library, Harvard Univ. Press, Harvard (Mass.), William Heinemann Ltd., Londres, 2 vol. (interessants l'edició i trad. fr. de Paul Mazon, a la Fondation Guillaume Budé [Les Belles Lettres, París, 1993, 19251; vol. II: Agamemnon, Les choéphores, Les euménides (Orestea)], la traducció de SEVERINO, E., Interpretazione e traduzione dell'Orestea di Eschilo, Rizzoli, Milà, 1985; i les de C. Riba a la Fundació Bernat Metge [ÈSQUIL. Tragèdies. Barcelona, 1932-1934]. El seny, el dolor, l'insomni i la força de dormir. L'himne a Zeus de l' Orestea ( Agamèmnon, 159-181). La posició dels grecs antics davant l'existència. En què consisteix l'"afecció tràgica".

AGUSTÍ. Augustini opera omnia. Migne, «Patrologiae cursus completus. Series latina», vol. 32-47, París, 1841-49 (una traducció catalana de Confessions: per J. M. Llovera, ed. Lluís Gili, Barcelona, s.d. [2a. ed. 1968]). La insuficiència dels vincles entre la filosofia i la veritat, o de quina manera el platonisme abandona la condició de filosofia grega.

ARISTÒFANES. Teatre. 5 vol. Ed Coulon-Van Daele. París: Les Belles Lettres, 1923-67. Una visió diferent de les de Plató i Xenofont sobre el protagonista dels diàlegs platònics.

ARISTÒTIL. Metaphysics. Text, introd. i comentari de W. D. Ross. 2a. ed. 2 vol. Oxford: Oxford Clarendon Press, 1958. La Metafísica, perquè conté moltes versions del projecte filosòfic d'Aristòtil. La posició de la filosofia. El què es fa i no es diu quan es parla. El comentari de Ross, perquè és el més exhaustiu i solvent. Dramàtic: Oxford no assegura una reedició de l'obra, avui exhaurida.

ARISTÒTIL. Metafísica. Ed. trilingüe de García Yebra. Madrid: Gredos, 1987. Per poder llegir la versió en llatí de Guillem de Moerbeke. La nova traducció de Tomàs Calvo (Gredos BCG, 1995) és molt superior.

ARNIM, J. Von. Stoicorum Veterum Fragmenta. Stuttgart: B. G. Teubner, 1978. Vella edició clàssica preciosa de les fonts de l'estoïcisme.

PARMÈNIDES. Le poème. Presentació de J. Beaufret. París: PUF, 1955. Per reconciliar-se, si cal, amb les lectures heideggerianes dels antics. Una argumentació magnífica a favor de la clarividència del fenomenòleg a partir dels problemes d'interpretació, des de l'època dels Nietzsche i els Von Wilamowitz, del doble discurs del Poema. Una certa versió completa de la història de la filosofia com a esdeveniment singular.

BERGSON, H. Les obres de Bergson estan recollides en dos volums bessons: Oeuvres (París: PUF, 1959/1970. 3a. ed.) i Mélanges (París: PUF, 1972). Es pot utilitzar la meva edició a la col·lecció Textos Filosòfics (Barcelona: Edicions 62, 1991) de l' Assaig sobre les dades immediates de la consciència i La intuïció filosòfica. El problema del pensament grec ( phusis- logos- psukhê) formulat en termes propis del temps del naixement del cinema i de les ciències de la vida. Filosofia de la imatge i filosofia del concepte. Multiplicitat de penetració mútua i multiplicitat de juxtaposició.

BOLLACK, J. Empédocle. 3 vol. París: Gallimard, 1992. [1a. ed. 1965]. Feinada monstruosa d'edició i de comentari, filològic i filosòfic, del poema d'Empèdocles. Empèdocles i Aristòtil. Una mica prolix, una mica massa fosc.

CICERÓ. Dels deures ( De officiis). Text i trad. d'E. Valentí. 2 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946. La civilització de la moral antiga. La traducció dels conceptes grecs a l'univers del llatí.

DIELS, H. Die Fragmente der Vorsokratiker. 3 vol.   Zürich/Hildesheim: Weidmann, 1989. [1a. ed. de W. Kranz. Berlín, 1903; 6a. ed. Berlín, 1951; 10a. ed. Berlín, 1961]. Com en el cas de Von Arnim, una font preciosa de filologia i de somieig filosòfic.

DIÒGENES LAERCI. Lives of Eminent Philosophers. 2 vol. Text grec i trad. ang. de R. D. Hicks. Londres: Loeb Classical Library, 1972 [1a. ed. 1925]. Entre moltes altres coses, per les cartes d'Epicur i per la vida de Pirró; aquesta última, fonamental per entendre l'escepticisme.

EPICUR. Lletres. Text grec i trad. cat. de M. Jufresa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1975. La carta a Heròdot, complement del De rerum natura de Lucreci per entendre, a banda del problema d'Aristòtil amb les idees, l'única veritable alternativa filosòfica doctrinària grega al platonisme.

FRÄNKEL, H. Dichtung und Philosophie des frühen Griechentums. 2a. ed. C.H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung. Múnic, 1962 [1a. ed., Nova York] (trad. cast. de R. Sánchez O. U. Madrid: Visor, 1993). Estudi detallat sobre aspectes relatius a l'expressió literària dels primers filòsofs i als elements conceptuals dels poetes. El paper dels vincles entre filosofia i poesia en la formació del pensament antic (Homer, Hesíode, Tales de Milet, Anaximandre, Heràclit, Parmènides, Píndar).

GARCÍA CALVO, A. Lecturas presocráticas. Madrid: Lucina, 1981. Els textos de García Calvo s'esmenten aquí, bàsicament, per l'edició de textos que contenen. D'aquest volum, en l'òrbita de Parmènides, destaquen la traducció en vers del Poema i, sobretot, el comentari de les paradoxes lògiques de Zenó d'Elea recollides per Simplici (que no es pot pensar que hi ha un tot múltiple en sentit absolut...).

GARCÍA CALVO, A. Razón común. Madrid: Lucina, 1985. Edició cal·ligràfica del llibre d'Heràclit. Segons el meu parer, la millor d'Heràclit (necessita el suport de D-K per aclarir de les sigles de les fonts).

GUTHRIE, W. K. C. A History of Greek Philosophy. 6 vol. Cambridge: Cambridge University Press, 1962-69. Sens dubte (en això hi ha consens) el millor manual per a l'estudi de la història de la filosofia grega.

HOMER. Ilíada. Madrid: Lucina, 1995. La narració positiva. La literatura només endavant, sense fintes ni retrocessos. Són magistrals el prefaci i el treball de traducció rítmica de García Calvo.

KIRK-RAVEN. The Presocratic Philosophers. Cambridge: Cambridge University Press, 1960 [Trad. cast. Madrid: Gredos, 1987]. Selecció de textos traduïts i comentats. Manual pràctic (en comparació amb Diels-Kranz) imprescindible com a punt de partida per a l'estudi de la filosofia antiga.

KOYRÉ, A. Études d'histoire de la pensée philosophique. París: Gallimard, 1971. La capacitat de Koyré per moure's en totes direccions en la història del pensament. És interessant sobretot la història de les paradoxes de Zenó.

LUCRECI. De rerum natura. Text llatí i trad. cat. de J. Balcells. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1923. El clinamen i la gran poesia llatina, ciència i poesia, física i poesia: un compendi, doncs, en tots els aspectes, del saber dels antics, d'allò que gairebé ja no podem entendre. Després, potser menys important, Lucreci com a font d'Epicur. Nova traducció de M. Dolç a Textos Filosòfics. Barcelona: Laia, 1986 (Edicions 62, 1990).

MARCIAL. Epigrammata. Ed. de W. M. Lindsay. Oxford: Oxford Classical Texts, 1989. [Trad. cat. de M. Dolç. 2 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1949-60; trad. cast. de D. Estefanía. Madrid: Cátedra, 1991]. Ètica de combat per la via literària. L'estil dels moralistes (La Rochefoucauld, La Fontaine) en el món antic. [3a. ed.1903].

MONTAIGNE, M. DE. Essais. Ed. de Villey-Saulnier. 2 vol., (actualment, 3 vol.). París: PUF, 1968. Que el pensament, fins el pensament escèptic, pot ser alegria, una exigència de la vida.

NIETZSCHE, F. N. Werke. Kritische Gesamtausgabe. Ed. G. Colli i d'altres. Berlín, 1968 ss. [Trad. fr.: París: Gallimard; trad. it.: Milà: Adelphi.). Pels textos sobre els antics i per "l'amfibòlia de la mirada històrica" esmentada en el temari. Genealogia i filosofia.

NIETZSCHE, F. Die Philosophie im tragischen Zeitalter der Griechen. Stuttgart: A. Kröner, 1976 [Trad. cast. d'A. Sánchez Pascual. Madrid: Alianza; en preparació]. A l'espera de la publicació que m'anuncia el prof. A. Sánchez Pascual. Els presocràtics valorats pel seu caràcter. El pensament grec comença a migdia, no és un "encara no".

PLATÓ. Oeuvres complètes. Ed. de Robin i d'altres. París: Les Belles Lettres, 1920. Per mirar de seguir el grec de Plató amb unes bones traduccions en un paper relligat que no es faci malbé al cap d'un parell d'anys de biblioteca.

PLOTÍ. Ennéades. 5a. ed. de E. Bréhier. 7 vol. París: Les Belles Lettres, 1989. El text complet de les sis ennèades i obra monumental del gran mestre Bréhier. Plotí i el discurs per les imatges. La filosofia bàsica de Bergson. D'alguna manera, un manual de filosofia. [1a. ed. 1924-1938].

ROHDE, E. Psyche. Seelenkult und Unsterblichkeitsglaube der Griechen. [Trad. cast. de W. Roces. Psique. La idea del alma y la inmortalidad entre los griegos. Mèxic: FCE, 1948]. Juntament amb El naixement de la tragèdia, de Nietzsche, dues grans obres sobre la Grècia antiga, el conjunt de les quals es fa més interessant com més científicament superades semblen als filòlegs les seves parts. Molt interessant de comparar amb JAEGER, W. The Theology of the Early Greek Philosophers. Oxford: Oxford University Press, 1947 [Trad. cast. de J. Gaos. La teología de los primeros filósofos griegos. Mèxic: FCE, 1952], que és molt crític amb Rohde i passa per ser d'un gran perfeccionisme filològic. Tanmateix Jaeger es mostra molt poc refinat en alguns supòsits bàsics, com ara l'associació de filosofia i pensament sobre la transcendència. [1a. ed. 1891-94].

SEXT EMPÍRIC. Outlines of pyrrhonism. Text grec i trad. ang. de R. G. Bury. Londres: The Loeb Classical Library, 1976. Principal font de Pirró i Enesidem, els veritables escèptics. Aquí i en alguns passatges de Diògenes Laerci sobre Pirró es pot trobar sentit a l'equació escepticisme igual a filosofia.