Llicenciatura en Humanitats (3351)

Llengua Catalana II(11493) 

OBJECTIUS:

Amb aquesta assignatura es pretén oferir una descripció del lèxic català, centrada sobretot en les seves possibilitats creatives i en els inventaris lexicogràfics de la llengua. Paral·lelament, mitjançant classes pràctiques, l'alumne s'exercitarà en el domini de la normativa lingüística, amb atenció especial a les qüestions relatives al text.  

TEMARI

Tema 1

La paraula: criteris per a una definició. Punts de vista formals i semàntics. Paraules lèxiques i gramaticals.

Tema 2

Estructura de la paraula: lexemes i gramemes. La lexia.  

Tema 3

La derivació. Elements derivatius o afixos. Lexicalització i habilitació. La parasíntesi.  

Tema 4

La composició. La base sintàctica. Paraules compostes i locucions. Prefixos àtons i tònics: criteris de grafia.  

Tema 5

Les relacions lèxico-semàntiques. Polisèmia i homonímia. Sinonímia i antonímia. El canvi de significat: condicions i causes.  

Tema 6

Lèxic i societat: els registres lingüístics. El purisme. L'argot. El lèxic especialitzat.

Tema 7

La formació històrica del lèxic català: cultismes, manlleus i neologismes. L'onomàstica: topònims i antropònims.  

Tema 8

Lexicologia i lexicografia. Els diccionaris: història i tipologia. Problemes lexicogràfics: la definició i la traducció. Realitzacions rincipals de la lexicografia catalana.  

Tema 9

Lexicologia i etimologia. Els estudis etimològics: història, criteris i mètodes. L'etimologia popular.

BIBLIOGRÀFIA

BRUGUERA, Jordi. Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

CABRÉ, M. T.; RIGAU, G. Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.

COLON, G.; SOBERANAS, A.J. Panorama de la lexicografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.

FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956.