Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
Història de les Traduccions A (Castellà) III(10734)
CONTINGUTS
Aquest curs es proposa posar de manifest la relació entre literatura original i literatura traduïda en un context cultural determinat, com també traçar una història de la traducció i del seu discurs a Espanya.
Tema 1. Literatura original i literatura traduïda.
1.1. Situació / estatut de la literatura traduïda. Diferències entre obra original i obra traduïda.
1.2. Interpretació de la literatura traduïda: productors de les traduccions, públic receptor, gèneres privilegiats, modes que intervenen en el procés de traducció.
1.3. La literatura traduïda com a sistema intermediari.
Tema 2. Història de la traducció i del seu discurs a Espanya.
2.1. Les traduccions en època medieval. Presència dels clàssics. Les versions bíbliques. Centres de traducció a l'Espanya musulmana. Les traduccions contemporànies: presència especial de la literatura francesa i provençal.
2.2. Els segles d'or. El problema de la traducció i el debat sobre la llengua (L. Vives, J. de Valdés, el Tostado, P. Simón Abril). Traducció dels clàssics, traducció a partir de les llengües vulgars. La recepció de la literatura renaixentista italiana i les traduccions.
2.3. La situació en el segle XVIII. El fenomen de la traducció i la presència cultural francesa a Espanya. Implicacions ideològiques i literàries d'aquest procés. La traducció i l'ensenyament de llengües estrangeres (Núñez, Capmany, Chantreau). Importància de la llengua francesa com a transmissora d'altres literatures. Les versions de l'italià. Tímida presència de les traduccions de l'anglès: el cas de Shakespeare. Pervivència dels clàssics.
2.4. Lloc de les traduccions en la penetració i assentament del Romanticisme a Espanya: l'exemple de V. Hugo. Presències angleses i alemanyes durant el segle XIX, menys notables que les franceses (Balzac, Flaubert, Zola). La renovació poètica espanyola i les seves vinculacions amb la poesia estrangera. Textos crítics i de pensament europeus a Espanya.
2.5. La difusió del surrealisme i la traducció. Accés a les literatures eslaves i de llengües no europees mitjançant textos intermedis. Augment de la presència de traduccions de l'alemany i de l'anglès (Gran Bretanya i EUA). Les traduccions durant la postguerra com a mitjà de renovació literària i de ruptura ideològica.
BIBLIOGRAFIA
DONAIRE, Mª Luisa; LAFARGA, Francisco (ed.). Traducción y adaptación cultural: España-Francia. Oviedo: Publicaciones de la Universidad de Oviedo, 1991.
GARCÍA YEBRA, Valentín. Traducción: teoría e historia. Madrid: Gredos, 1994.
GIL, José S. La Escuela de Traductores de Toledo. Toledo: CSIC, 1985.
LAFARGA, Francisco(ed.). Imágenes de Francia en las letras hispánicas. Barcelona: PPU, 1989.
RECIO, Roxana (ed.). La traducción medieval y renacentista en la península Ibérica. Nova York: Edwin Mellen, 1991.
RUSSELL, Peter E. Traducciones y traductores en la península Ibérica (1400 1550). Bellaterra: EUTIUniversitat Autònoma de Barcelona, 1985.
SANTOYO, Julio-César, i altres. Fidus interpres, Actas de las I Jornadas nacionales de Historia de la traducción. 2 vol. León: Universidad de León, 1987-1989.
SANTOYO, Julio-César. Teoría i práctica de la traducción. Antología. Barcelona: EUTI/UAB, 1987.