Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)
Banda Sonora(11704)
Tema 1. Política musical als estudis nord-americans a l'era daurada
Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Dimitri Tiomkin, Victor Young, Alfred Newman, Hugo Friedhofer, Miklos Rosza, Franz Waxman, Alex North.
Tema 2. Reflexions dels directors sobre la música o la seva absència; sobre el so, el silenci i l'espai musical
Textos i escrits de Dreyer, Bresson, Eisenstein, Chaplin, Bergman, Buñuel, Resnais, Duras, Lynch.
Tema 3. Vincles entre música i imatge. Relació entre director i compositor
Casos rellevants en èpoques diferents: Serguei Prokofiev, Bernard Herrmann, Nino Rota, Henry Mancini, i Angelo Badalamenti. Comentari a la seva trajectòria. Relacions d'aquests compositors amb determinats realitzadors: Eisenstein, Hitchcock, Fellini o Visconti, Edwards i Lynch.
Tema 4. Casos aïllats de cineastes músics
Charles Chaplin, John Carpenter, Jim Jarmush.
Tema 5. Conceptes diferents dins el cinema musical
De les coreografies d'Ernst Lubitsch, les fantasies de Vincente Minnelli o el musical naturalista de Stanley Donen a les aportacions iconoclastes de directors no vinculats al gènere, cas del recent Jacques Rivette d' Alto, bajo, frágil.
Tema 6. Utilització de la música clàssica al cinema. Noves possibilitats.
Exemple 1: 2001, una odisea del espacio. Exemple 2: Crónica de Anna Magdalena Bach.
Tema 7. Relacions entre el cinema i el jazz o la música pop.
Duke Ellington, Charlie Mingus, Miles Davis, Art Blakey, Ornette Coleman, Herbie Hancock, David Bowie, Ryuichi Sakamoto, Prince, Bob Dylan, Tom Waits, Neil Young. El concepte de les cançons autònomes ideades com a puntuació narrativa en substitució de la música: Hasta el fin del mundo, de Wim Wenders.
Tema 8. Influències europees.
Exemple: la influència de l'estil d'Ennio Morricone en els westerns nord-americans de mitjans dels seixanta: la música com a element distintiu d'una forma de fer i de vendre cinema.
Tema 9. El paper actual de la banda sonora.
Substitució del concepte tradicional de música cinematogràfica per la utilització indiscriminada de cançons procedents del camp del rock. El fenomen Tarantino: banda sonora de Reservoir Dogs.
- Una nova lectura de la música al cinema.
- Música de i inspirada per...: la banda sonora com a negoci comercial.
- Alguns exemples de supervivència dels conceptes de banda sonora: Howar Shore i Danny Elfman.
Reivindicació d'una determinada música cinematogràfica i d'uns determinats compositors arran de l'esclat del fenomen conegut per easy listening o lounge music, i la reivindicació dels models culturals dels anys cinquanta i seixanta als Estats Units: John Barry, Mancini, Lalo Schifrin, Quincy Jones.
Durant el trimestre hi haurà dues o tres classes de caràcter més pràctic, consistents en xerrades de músics sobre aspectes més tècnics, professionals i vivencials.
Bibliografia
- Cahiers du Cinéma, París, 1995. [Monogràfic "Musiques au cinéma"].
- CHION, M. La musique au cinéma. París: Éditions Fayard, 1995.
- Cinémation, París, 1992. [Monogràfic "La musique a l'écran"].
- LACOMBE, A.; ROCLE, C. La musique du film. París: Éditions Francis Van de Velde, 1981.
- LATORRE, J. M. Nino Rota. La imagen de la música. Barcelona: Montesinos, 1989.
- ROMAGUERA, J.; ALSINA, H. El cine sonoro y la música en el cine. Textos y manifiestos de cine. Madrid: Cátedra, 1989.
- THOMAS, T. Music for the Movies. Samuel French, 1994.
- VALLS GORINA, M.; PADROL, J. Música y cine. Barcelona: Ultramar, 1990.