Curs 2015-16

La Teoria Política al Segle XXI (23644)

 

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: 3er/4rt
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Ivan Serrano

Horari: Divendres, 9-12h

 

Presentació de l'assignatura

  

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies contemporànies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies. Aquesta assignatura s'emmarca en l'àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses' que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

 

 

Continguts

  

Tema 1. Introducció: Preguntes clàssiques i problemes actuals de la teoria política

 

Tema 2. El liberalisme igualitarista

  

Dworkin, R. (2003). Equality, luck and hierarchy. Philosophy & Public Affairs, 31(2), 190-198.

Scheffler, S. (2003). What Is Egalitarianism? Philosophy & Public Affairs, 31(1), 5-39.

Kymlicka, W. (2006). Left-liberalism revisited. A The Egalitarian Conscience: Essays in Honour of GA Cohen, 226-249, 9-35.

  

Tema 3. La llibertat republicana contemporània

  

Pettit, P. (2010). Llibertat i govern: republicanisme. Barcelona: Angle Editorial.

Pettit, Philip. (2008). "Republican Liberty: Three Axioms, Four Theorems". In C.Laborde and J.Maynor (eds) Republicanism and Political Theory. Oxford: Blackwells. PP 102-30.   http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=985236.

Skinner, Q., 2002, 'A Third Concept of Liberty', Proceedings of the British Academy, 117(237): 237-68.

 

Tema 4. Els 'neo': liberalisme i conservadurisme

  

Brown, W. (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Fukuyama, F. (2006). America at the Crossroads: Democracy, Power, and the Neoconservative Legacy. Yale University Press. Cap 2

Drury, Shadia B. 2007. "Leo Strauss and the American Imperial Project." Political Theory, 35 (1): 62-7.

  

Tema 5. Crisi i concepcions alternatives de la democràcia

  

Mouffe, C. (1999). Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism? Social Research, 66(3), 745-758.

Requejo, F., Gonzalo, E., & Navarro, E. G. i. (2009). Desigualtats en democràcia: Les teories de la justícia socioeconòmica al segle XXI. Vic: Eumo Editorial. Cap 4

Harvey, David. (2014) "Freedom and domination". In Seventeen Contradictions and the End of Capitalism. Cap 14. Oxford: Oxford University Press.

 

Tema 6. Democràcia i ciutadania

 

Sandel, M. J. (1996). Democracy's Discontent. Cambridge, MA: Harvard University Press. Cap 1.

Kymlicka, W. (2001). Contemporary political philosophy. Oxford University Press Oxford. Cap 7.

Sandel, Michael J. Justice: What's the Right Thing to Do?. Macmillan, 2010.

Amartya Sen (2009). The idea of Justice. Cambridge, MA: Harvard University Press. Cap 15.

 

Tema 7. Moral, biologia i evolució

 

Krebs, D. L. (2008). "Morality: An Evolutionary Account." Perspectives on Psychological Science 3, no. 3  149-72.

Katz, L. D. (2000). Evolutionary Origins of Morality: Cross-Disciplinary Perspectives. Vol. 1. Imprint Academic.

Brosnan, S. F., and de Waal, F. "Evolution of Responses to (un) Fairness." Science 346, no. 6207 (2014): 1251776.

Hatemi, P. K., and McDermott, R.. "The Genetics of Politics: Discovery, Challenges, and Progress." Trends in Genetics 28, no. 10 (2012): 525-33.

 

Tema 8. L'àgora republicana a la república d'internet

 

Villaverde, M. J. V. (2008). La ilusión republicana: Ideales y mitos. Madrid: Tecnos. 2a part, Cap. 3.

Sunstein, C. R. (2008). Neither hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87-95.

Gutmann, A. and Thompson, D. (2000). "Why Deliberative Democracy is Different." Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

 

Tema 9. Estat, nació, identitat

  

Bauböck, R. (2008). Beyond Culturalism and statism. Liberal responses to diversity. Eurospheres project.

Seymour, M. (Ed) (2004). The fate of the nation-state. Montréal: McGill-Queen's University Press.

Poole, R. (2007), «Patriotism and nationalism». In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Ashgate Publishing.

Calhoun, C. (2007). Nations Matter: Culture, History and the Cosmopolitan Dream. Routledge. Caps 1 & 2.

 

Tema 10. Nacionalisme i secessió

 

Norman, W. J. (2006). Negotiating nationalism: nation-building, federalism, and secession in the multinational state. Oxford University Press.

Buchanan, A. (2013). "Prólogo a la edición española". A Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Barcelona: Planeta.

 

 

Metodologia

 

El curs combinarà aspectes presencials que inclouen l'assistència a les sessions teòriques, presentació de lectures i altres activitats individuals i en grup, amb activitats a realitzar fora de classe que consistiran en la preparació i redacció d'assajos i recensions sobre temes i bibliografia proposada.  

 

Avaluació

Hi ha tres grups d'activitats que formen part de l'avaluació. S'han d'aprovar tots tres separadament per superar l'assignatura.

Primer, s'avaluaran les activitats presencials en els seminaris pràctics que inclouran la preparació, exposició i discussió a nivell individual i de grup de diversos materials proposats a l'aula virtual de l'assignatura, la participació a classe i el lliurament d'una recensió, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquest conjunt d'activitats d'avaluació continuada equivaldrà a un 40% de la nota final de l'assignatura.

Segon, hi haurà un examen final que tindrà un pes del 40% en la nota de l'assignatura.

Tercer, caldrà lliurar un assaig sobre una temàtica tractada en el programa que tindrà un pes del 20% de l'assignatura.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura (en el cas que hi hagi previst examen obligatori dins el sistema d'avaluació), hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral.

Recuperació de les assignatures de primer trimestre: s'habilitarà en el calendari acadèmic un període de recuperació situat entre la quarta i cinquena setmana del segon trimestre. Aquest període podrà incloure alguns dissabtes i/o horaris de tarda dins la setmana lectiva. En tot cas, la programació d'exàmens dins d'aquest període no coincidirà amb horari lectiu de les assignatures del segon trimestre.

La assignatura "Teoria Política al segle XXI" es recuperarà amb un examen per a la part teòrica, un assaig i dues recensions crítiques. Es conservaran les notes de les parts aprovades durant el curs.