Curs acadèmic: 2016-2017 Trimestre: segon
Nom de l'assignatura: Participació Política
Codi de l'assignatura: 21699
Estudis: Ciència Política i de l'Administració
Nombre de crèdits: 4 Nombre de crèdits ECTS: 4
Nombre total d'hores de dedicació: 100 hores
Temporalització:
Curs: tercer/quart curs
Tipus: trimestral
Període: segon trimestre
Professorat: Pau Alarcón
Guia Docent
- Dades descriptives de l'assignatura
· Nom de l'assignatura: Participació Política
· Codi: 21699
· Tipus d'assignatura: optativa
· Titulació / Estudis: Ciència Política i de l'Administració
· Nombre de crèdits: 4 Nombre de crèdits ECTS: 4
· Nombre total d'hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores
· Temporalització:
- Curs: tercer/quart curs
- Tipus: trimestral
- Període: segon trimestre
· Coordinació: Pau Alarcón
· Departament: Departament de Ciències Polítiques i Socials
· Professorat: Pau Alarcón
· Departament: Departament de Ciències Polítiques i Socials
· Llengua de docència: Català
· Edifici on s'imparteix l'assignatura: Campus Ciutadella
2. Presentació de l'assignatura
Es tracta d'un curs teòric i de recerca aplicada sobre participació política i social. S'estudien i analitzen diferents tipus de participació política i social que existeixen avui a les democràcies representatives, les seves relacions, la seva dimensionalitat, el conjunt de factors i motivacions individuals i contextuals que poden afavorir la participació i les conseqüències de la participació política. També s'abordarà el debat sobre l'emergència de nous mecanismes participatius i la reflexió sobre com fer incidir aquesta participació en el procés d'elaboració de polítiques públiques.
3. Prerequisits pel seguiment de l'itinerari formatiu
Tenir un coneixement bàsic d'estadística descriptiva i inferencial almenys al nivell de regressió lineal i logística.
4. Competències a desenvolupar en l'assignatura
Aquesta assignatura s'emmarca dins l'itinerari d'optatives "ciutadania i govern" que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
COMPETÈNCIES GENERALS:
CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG3. Coneixement d'una segona llengua.
CG4. Habilitats bàsiques d'ús de l'ordinador.
CG6. Habilitats interpersonals.
CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.
CG10. Habilitats d'investigació.
CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).
CG13. Lideratge.
CG15. Disseny i gestió de projectes.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:
CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.
CE7. Analitzar el funcionament dels processos electorals.
CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.
CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.
CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.
CE20. Categoritzar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i analitzar el seu impacte en el sistema polític.
5. Objectius de l'aprenentatge
Després de diversos cursos durant el grau sobre aspectes teòrics bàsics dels models de democràcia i la seva aplicabilitat al món contemporani, en aquesta assignatura s'analitzarà i estudiarà un dels elements bàsics que defineixen la governabilitat i qualitat de les actuals democràcies representatives: la participació política i social. Es tracta de mostrar la variació existent als models i mecanismes de participació política i social a les democràcies actuals. En aquest sentit, discutirem tots aquests mecanismes de participació i analitzarem les seves relacions. També indagarem en quins factors poden incidir en la decisió final individual per optar per uns mecanismes participatius i no altres. Analitzarem les relacions i efectes amb la desigualtat política i altres aspectes bàsics (accountability, agenda setting i altres). Abordarem el debat entre diferents aportacions teòriques en relació a la democràcia participativa.
En definitiva, es tracta d'establir les bases de l'estudi de la participació política i social a les democràcies, al mateix temps que es tracta de dotar a l'alumnat d'instruments de coneixement i anàlisi per enfrontar-se a l'estudi d'aquest tema.
6. Avaluació
6.1. Criteris generals d'avaluació
Tipus d'avaluació:
1. Avaluació contínua (Obligatòria individual i en grup) (70%)
1.1 Part individual (20%):
- Participació individual en la discussió en classe i els diferents debats i activitats que s'organitzaran durant el curs
- Presentació de lectures obligatòries o complementàries o de treballs
- Assistència voluntària a activitats fóra de l'aula proposades durant el curs
1.2 Part col·lectiva (50%):
- Presentació exercici obligatori 1 en grups de 2 (25%)
- Presentació exercici obligatori 2 en grups de 2 (25%)
2. Avaluació final (Obligatòria individual) (30%):
Examen final: pregunta única per desenvolupar a partir de totes les lectures i materials del curs, amb apunts, al final del trimestre.
6.2. Descripció del tipus d'avaluació
1. En l'avaluació contínua, a la part individual (20%) es donarà molta importància a l'assistència i sobretot a la participació activa a les sessions (especialment als debats sobre les lectures obligatòries i complementàries que tindran lloc cada setmana). Cada setmana hi haurà presentacions per part de l'alumnat de lectures i treballs, amb debats, que seran molt importants també per avaluar aquesta participació durant el curs. També s'avaluarà la participació a tres sessions de debat i dinàmiques de discussió en grup que s'organitzaran durant el curs. Addicionalment, es proposaran activitats fora de l'aula a les quals les persones assistents tindran un extra en aquest apartat d'avaluació. En tots els casos, es valorarà la plasmació del treball amb les lectures i continguts del curs a les intervencions de l'alumnat.
En relació a la part col.lectiva, hauran d'entregar-se dos treballs (un relacionat amb la primera part de l'assignatura i altre amb la segona) que puntuaran un 25% de la nota final cada un.
- Participació individual en l'assignatura (20%)
- Objectiu: Fomentar la lectura crítica de les lectures assignades per cada sessió, desenvolupar capacitat de discussió en públic, capacitat de presentació i síntesi.
- Característiques de la participació: Lectura individual dels originals i participació activa en les sessions (especialment en els moments dedicats a presentacions i debats)
- Dos treballs en grups de dues persones (50%):
Objectiu: Es tracta d'escollir un tema lliure relacionat amb els continguts de l'assignatura (debat teòric, debat entre un cas concret i la literatura...). Elements a valorar: ús de la literatura (molt important), rigor acadèmic, capacitat de concreció/síntesi, anàlisi crític, originalitat, redacció. Extensió: 3-4 pàgines (excloent taules, gràfiques i bibliografia).
Característiques dels treballs: Treballs en grups de dues persones. Extensió: 3-4 pàgines (excloent taules, gràfiques i bibliografia).
Als exercicis es donarà una gran importància a l'adopció d'una perspectiva crítica i es controlarà i penalitzarà tot tipus de plagi, ja sigui entre grups, treballs presentats a altra assignatura o informació extreta d'Internet o altres obres sense citar. No es tracta de presentar resums de les lectures i materials, sinó sintetitzar les contribucions de cada autor/a, establir debats i aplicar a casos concrets.
L'avaluació final (30%) es realitzarà amb un examen final amb una única pregunta a desenvolupar, que s'haurà de relacionar amb el màxim de lectures i continguts del curs. Es tractarà d'una pregunta transversal que doni la possibilitat de tractar la totalitat dels continguts del curs.
Aprovar l'assignatura requereix aprovar les dues parts (mínim un 5): l'avaluació continuada i l'examen final. El suspens en una de les dues parts comportarà el suspens de l'assignatura.
6.3 Recuperació de l'assignatura:
És necessari haver entregat els dos exercicis. Es recuperarà la part o les parts que estiguin suspeses.
· 7. Continguts
BLOC 1: Causes i conseqüències de la participació
Tema 1. Introducció: Què entenem per participació política
- El concepte de la participació política
- Tipus de participació política i repertoris participatius
- Participació en moviments socials i associacions
- Demandes ciutadanes de participació
Tema 2. Les causes explicatives de la participació:
- Factors socioeconòmics i factors polítics
- Factors micro: recursos i actituds individuals
- Factors meso: xarxes socials i recursos grupals
- Factors macro: context socioeconòmic i polític
Tema 3. Les conseqüències de la participació:
- L'impacte de la participació en els participants i la cultura política
- La relació entre la participació i l'elaboració de polítiques públiques
- Participació i representació: el debat sobre la democràcia directa
BLOC 2. Democràcia representativa i participativa
Tema 4. Democràcia participativa: punts forts i febles
- Nous problemes i reptes de la participació política
- Aproximacions teòriques a la democràcia representativa i participativa
- Deliberació i empoderament
- Mecanismes de democràcia directa i participativa
- Marc legal i exemples a nivell europeu, estatal, autonòmic i local
- Possibilitats i problemes d'Internet com a mecanisme de participació
- Criteris de qualitat de la democràcia participativa
· 8. Metodologia
8.1. Enfocament metodològic de l'assignatura
La metodologia d'ensenyament es basa en una combinació de classes magistrals, presentacions de lectures i treballs, realització de debats i activitats autònomes fóra de l'aula.
Hi ha tres hores setmanals de classe presencial amb tot el grup, on es combinaran les diferents lògiques didàctiques per tal de dinamitzar les sessions i promoure la participació constant de l'alumnat.
Cada setmana hi haurà una lectura obligatòria que es presentarà i debatrà a classe, a més d'alguna lectura complementària. En cada classe hi haurà un espai destinat a l'explicació dels continguts del temari, la presentació d'una o més lectures i treballs i el debat entre l'alumnat sobre els continguts de la matèria.
Hi haurà almenys dos debats organitzats on la classe es dividirà en dos grups per aproximar-se a l'objecte d'estudi des de diferents perspectives teòriques. També s'organitzarà una activitat a classe on l'alumnat es dividirà en grups per donar resposta a una situació hipotètica relacionada amb els continguts del curs. Aquestes activitats estan dissenyades per reforçar els aspectes teòrics presentats, aprendre a exposar i discutir en públic, assimilar conceptes i desenvolupar una perspectiva crítica i analítica dels textos i altres materials que es posaran a disposició de l'alumnat.
Les activitats autònomes consisteixen en activitats de recerca, lectura, reflexió i realització de treballs en grup.
9. Fonts d'informació i recursos didàctics
9.1. Bibliografia bàsica (en paper i format electrònic)
Anduiza, Eva i Bosch, Agustí (2004): Comportamiento político y electoral, Ariel, pàgs. 15-60.
Barber, Benjamín (1998): "Democracia Fuerte. Un marco conceptual: política de la participación", a Del Águila, Vallespín i altres: La democracia en sus textos, Alianza, Madrid.
Blanco, Ismael i Gomà, Ricard (2003): "Gobiernos locales y redes participativas: retos e innovaciones", revista del CLAD Reforma y Democracia 26 (2003): 73-100.
Bobbio, Norberto (1986): "Democracia representativa y democracia directa" (pàgines 32-50), a Norberto Bobbio: El futuro de la democracia. Mexico DF: Fondo de Cultura Económica.
Castoriadis, Cornelius (1996): La democracia como procedimiento y como régimen. Jueces para la democracia, (26), 50-59.
Font, Joan, San Martí, Josep i Schneider, Cecilia (2006): "Asociaciones y democracia: contribuciones y causalidades", a Montero, J. R., Font, J., y Torcal, M.: Ciudadanos, asociaciones y participación en España. CIS.
Méndez, Mónica i Mota, Fabiola (2006): "Las caracteríticas organizativas de las asociaciones en España", a Montero, J. R., Font, J., y Torcal, M.: Ciudadanos, asociaciones y participación en España. CIS.
Montero, José Ramón, Font, Joan i Torcal, Mariano (eds.) (2006), Ciudadanos, asociaciones y participación en España. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
Morales, Laura (2004): "Participación política y pertenencia a grupos políticos: los límites de las explicaciones individuales y la necesidad de considerar el contexto político", Revista de Investigaciones Sociológicas, 90: 153-184.
Olson, Mancur (1992): "La lógica de la acción colectiva", a VVAA: Diez textos básicos de ciencia política, Ariel, Barcelona.
Sartori, Giovanni (1999): "En defensa de la representación política". Claves de razón práctica, 91, 2-6.
Sartori, Giovanni (2012): "Opinión pública y democracia gobernante", a Sartori, G.: ¿Qué es la democracia?. Taurus.
Subirats, Joan (2001): "Nuevos mecanismos participativos y democracia: promesas y amenazas", a Joan Font (ed.): Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel: 33-42.
Tarrow, Sidney (1997): El poder en movimiento, Alianza editorial, Barcelona, pp. 41-61
Van Deth, Jan W. (2014): A conceptual map of political participation, Acta Política, 49, pp. 349-367.
9.2. Bibliografia complementària (en paper i format electrònic)
Alarcón, Pau, Font, Joan i Madrid, Enrique (2015): "Participación ciudadana y desigualdad. Diagnóstico y líneas de acción". Intermón-Oxfam.
Barnes i Kaase (1979): Political Action. Mass Participation in five Western Democracies. Beverly Hills: Sage.
Boix, Carles i Riba, Clara (2000): "Las bases sociales y políticas de la abstención en las elecciones generales españolas: recursos individuales, movilización estratégica e instituciones electorales", a Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 90: 95-128.
Dahl (1992): La Democracia y sus Críticos. Paidós.
della Porta, Donatella i Diani, Mario (2011): Los movimientos sociales. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2011, caps. 1 y 9.
Ferrer, Mariona (2004): "Cross-national variation on political consumerism in Europe: exploring the impact of micro level determinants and its political dimension", Working Paper presentat a les ECPR Joint Sessions of Workshops (Upsala).
Font, Joan (2001): Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel.
Hirschman (1977): Salida, Voz y Lealtad. FCE.
Milbrath i Goel (1977): Political Participation: How and Why do People get involved in Politics?. University Press of America.
Norris (2002): The Democratic Phoenix: Reinventing Political Activism. Cambridge: Cambride University Press.
Pateman (1970): Participation and Democratic Theory. Cambridge University Press.
Pindado, Fernando (2008). La participación ciudadana es la vida de las ciudades. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Putnam (2002): Sólo en la bolera. Galaxia-Gutemberg.
Putnam (2003): El declive del Capital Social. Galaxia-Gutemberg.
Rivas, María Jesús Funes (1996): "Albert Hirschman y su fenomenología de la participación: Una revisión crítica." REIS: 173-188.
Rosenstone i Hansen (1993): Mobilization, participation and democracy in America. McMillan.
Schlozman, Verba i Brady: "Participation's not a paradox", British Journal of Political Science, 25. Pags 1-36.
Solt, F. (2008): Economic Inequality and Democratic Political Engagement. American Journal of Political Science, 52: 48-60.
Torcal, Mariano i Lago, Ignacio "Political participation, information, and accountability: some consequence of political disaffection in new democracies", a Mariano Torcal i José Ramón Montero (eds): Political Disaffection in Contemporary Democracies: Social Capital, Institutions and Politics. Londres: Routledge, 2006, pp. 308-331.
Verba, Nie i Kim (1978): Participation and Political Equality: a seven-nation comparison. University of Chicago Press.