Govern Digital (23646)
Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: tercer i quart curs
Trimestre: quart trimestre (juliol 2016)
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Miquel Salvador / David Sancho / Jordi Marín
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura de Govern digital te com objectiu introduir als participants en les diferents dimensions de transformació de les organitzacions del sector públic a partir de la introducció intensiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El plantejament integral inclou des de la descripció conceptual del Govern Digital fins a l'anàlisi d'experiències concretes de les diferents dimensions que aquest comporta: dimensió interna, dimensió externa, dimensió relacional i dimensió de promoció. A banda s'introdueix l'anàlisi de l'impacte de la nova configuració institucional a partir de l'ús intensiu de les TIC, en el desenvolupament de l'acció pública.
2. Competències a assolir
Aquesta assignatura s'emmarca dins l'itinerari d'optatives "polítiques públiques i gestió pública" que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
COMPETÈNCIES GENERALS
CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG3. Coneixement d'una segona llengua.
CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.
CG13. Lideratge.
CG15. Disseny i gestió de projectes.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.
CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.
CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.
CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.
CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.
3. Continguts
Tema 1. Introducció al Govern Digital. Conceptes clau i enfocaments. Els models de maduresa del Govern Digital i el seu impacte a les Administracions públiques. Govern Digital i polítiques públiques.
Tema 2. Les bases per innovar en el Govern Digital. Marc jurídic, seguretat i protecció de dades. Col·laboració públic-privada per implantar el Govern Digital (de la compra pública innovadora als partenariats públic-privats).
Innovació organitzativa i Govern Digital. Re-enginyeria de processos. Gestió del coneixement. Productivitat i gestió de recursos humans.
Tema 3. Govern Digital, informació, comunicació i transacció. Comunicació interna i externa. Pàgines web, portals i sistemes d'informació integrats.
Tema 4. Govern Digital i Smart Cities. Visió global del concepte. La realitat canviant de les ciutats i els seus serveis. Smart Citizens i nous models de relació.
Tema 5. Govern Digital i Govern Obert (Open Government). Introducció al Govern Obert. Principis de transparència, participació i col·laboració. Models de Govern Obert. Abast i dimensions en les quals incideix.
Tema 6. Eines per a la configuració del Govern Obert. Transparència i open data. Participació, deliberació i tecnologies socials. Interoperabilitat, col·laboració i cogestió de serveis i polítiques públiques.
Tema 7. Avaluació de la innovació vinculada al Govern Digital i al Govern Obert. Instruments i evidències.
4. Avaluació
Assistència i participació a totes les classes.
Criteris d'avaluació:
1. Examen final. 40% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
2. Avaluació continuada d'estudis de cas i simulacions proposades a classe. 30% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
3. Presentació de ponències o d'articles seguint uns criteris establerts. 30% de la nota final.
Recuperació: examen escrit durant la segona quinzena del mes de juliol (data exacta a determinar) amb les mateixes condicions que l'examen final.
Podran concórrer a la recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i, havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens.
5. Bibliografia bàsica
Araya Dujisin, R. y Porrúa, M. ,2004, Ed. América Latina puntogob. "Casos y tendencias en gobiernos electrónicos FLACSO. Santiago de Chile y OEA. 2004. Versión digital en http://hasp.axesnet.com/contenido/documentos/Am%E9rica%20Latina%20Puntogob%20final.pdf o America Latina Puntogob
Bernadi Gil, X. y Bayona Rocamora, A. ,2002, "Descentralización, cooperación y gobierno electrónico". VII Congreso Internacional del CLAD sobre la Reforma del Estado y de la Administración Pública. Lisboa, Portugal. En www.clad.org.ve/fulltext/0043803.pdf ubicado 22/3/2004.
BID. Autores: Anta, R.; Bendersky, M.; Valenti, R. Manual.gob. Estrategias de Gobierno Electrónico en los países de la Región 1: La definición de un modelo de análisis y estudio de casos. Washington DC, enero 2003. Manualgob BID
Cardona, D. "El gobierno electrónico Una revisión desde la perspectiva de la prestación de servicioshttp://www.congres.lluert.net/comunicacions/grup3/Cardona.pdf
Criado Grande J. I., Ramilo M. C. y Salvador Serna M. , 2002, "La Necesidad de Teoría(s) sobre Gobierno Electrónico. Una Propuesta Integradora". XVI Concurso de Ensayos y Monografías del CLAD sobre Reforma del Estado y Modernización de la Administración Pública. Caracas, 2002. En: http://www.clad.org.ve/fulltext/0043103.pdf . Ubicado el 01/03/08. Buscar en SIARE por nombre de autor.
Finquelievich, S. y otros (2005, E-política y E-gobierno en América Latina. LINKS. 2005. Autores: Adriana Causa, Susana Finquelievich, Daniel Finquelievich, Roxana Goldstein, Erick Iriarte Ahón, Philip Jacob, Rafael Juárez, Ester Kaufman, Silvia Lago Martínez, Eduardo Poggi, Alejandro Prince, Scott Robinson, Élida Rodríguez, Gracia Morena Peña Rosales, Raúl Saroka, Uca Silva En: http://www.links.org.ar/infoteca/E-Gobierno-y-E-Politica-en-LATAM.pdf.
Gascó, M., 2007, "Más allá de la ejecución: la necesidad de evaluar las iniciativas de Gobierno Electrónico", en Políticas Públicas y Tecnología. Líneas de acción para América Latina. Coord. Kaufman, E. Ed. La Crujía. Buenos Aires, pp. 37-90.
Heeks, R. (ed.), 2001, Reinventing Government in the Information Age: International Practice in IT-Enabled Public Sector Reform. Routledge. London/New York.
Jordana, J. y Sancho, D., 2004, "La evaluación del gobierno electrónico a través de la metodología de los estudios de caso" IX Congreso Internacional del CLAD sobre la Reforma del Estado y de la Administración Pública, Madrid, España, 2 - 5 Nov. 2004. Este texto está disponible yendo ahttp://www.clad.org.ve/siare/biblo/biblo_a.html .
Kaufman, E., 2007, "Sobre políticas y modelos de gestión para el Gobierno Electrónico y la Sociedad de la Información y el Conocimiento. Las recetas ajenas y los posibles desarrollos propios", en Políticas Públicas y Tecnología. Líneas de acción para América Latina. Coord. Kaufman, E. Ed. La Crujía. Buenos Aires, pp. 37-90.
Naciones Unidas: Global E-Government Survey 2008.http://www2.unpan.org/egovkb/global_reports/08report.htm.
Piana, R. S. 2007, Gobierno Electrónico. Gobierno, tecnologías y reformas. Editorial Universidad Nacional de La Plata, La Plata.
Poggi, E., 2007. "Una introducción a la Interoperabilidad como base fundamental del Gobierno Electrónico" en Políticas Públicas y Tecnologías. Líneas de acción para América Latina. Kaufman, E. (Coord.), Ed. La Crujía, Buenos Aires, pp.127-144.
Salvador, M. "Gobierno electrónico y gobiernos locales" Este texto está disponible yendo a http://www.clad.org.ve/siare/biblo/biblo_a.html . Luego, en Temas, se coloca "Congreso CLAD" y, en Autor, el apellido del autor en cuestión.
Salvador, M. 2004."Midiendo el gobierno electrónico: un análisis de las páginas web de las corporaciones locales desde la perspectiva del ciudadano". IX Congreso Internacional del CLAD sobre la Reforma del Estado y de la Administración Pública, Madrid, España, 2 - 5 Nov. 2004 Este texto está disponible yendo a http://www.clad.org.ve/siare/biblo/biblo_a.html .
Sancho Royo, D., 2002. "Gobierno electrónico y participación: factores de éxito para su desarrollo". VII Congreso Internacional del CLAD sobre la Reforma del Estado y de la Administración Pública, Lisboa, Portugal. Disponible en línea en: http://www.clad.org.ve/fulltext/0043801.pdf.
Stanforth, Carolyne ,2006,. Analysing eGovernment Implementation in Developing Countries Using Actor-Network Theory. I Government: Working Paper Series. Paper No. 17. ISBN 1 904143 78 4.Published by Development Informatics Group. By Institute for Development Policy and Management University of Manchester www.sed.manchester.ac.uk/idpm/dig, En www.sed.manchester.ac.uk/idpm/publications/wp/igov/index.htm
Unión Europea., 2006, "Plan de acción sobre administración electrónica i2010: Acelerar la administración electrónica en Plan Europa en beneficio de todos". Disponible en:http://www.csi.map.es/csi/pdf/com_2006_0173_f_es_acte.pdf.
6. Metodologia
- Activitats presencials: desenvolupament dels principals conceptes a través d'exposicions interactives. Presentacions orals amb power point.
- Activitats no presencials: preparació d'articles, treballs i exposicions. En grup i individuals. Preparació de les lectures obligatòries.