Ciutadania, Inmigració i Diversitat

2015-2016

Ciutadania, Immigració i Diversitat

Codi Assignatura: 23643

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

Curs: 3r - 4rt, Tercer Trimestre

Aula: 40.246 Horari: Dilluns 15.30h a 18.30h

Llengua de docència: català

Professorat: Ricard Zapata-Barrero ([email protected])

Tutories: Dilluns de 14.00h a 14.30h (a convenir per correu electrònic)

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els principals reptes que el concepte de ciutadania planteja en contextos de diversitat. En la primera part introduirem les diferents aproximacions teòriques al concepte - tradicionalment vinculat a nacionalitat i Estat - així com també una perspectiva històrica i comparada que permeti entendre la seva especificitat en relació a determinats contextos polítics, socials i culturals. La segona part introduirà una perspectiva més pràctica en la que el vincle entre ciutadania i diversitat es veurà confrontat amb diferents qüestions de l'actualitat política i social.

2. Competències generals

Aquesta assignatura s'emmarca en l'àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses' que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

3. Objectius

· Entendre els processos de canvi i dinàmiques de la diversitat

· Conèixer el marc teòric i analític de les teories sobre ciutadania

· Relacionar el marc teòric amb els fonaments bàsics de les polítiques d'acomodació de la diversitat

· Comprendre la complexitat dels debats actuals entorn de la gestió de la diversitat

· Conèixer els instruments d'anàlisi disponibles

3. Metodologia

Aquesta assignatura consta de nou sessions de tres hores. Totes les sessions, excepte la primera i la darrera (total 7 sessions) inclouran una primera part de tipus magistral i una segona part que consistirà en la preparació per part d'alumnes de la lectura critica d'un text i de les bases d'un debat (amb unes instruccions prèvies per desenvolupar diferents competències).

Per preparar la segona part per part d'alumnes, farem el primer dia els grups.

Caldrà fer següent (desprès de classe s'entregarà power point):

Classe 2. 18 abril	1 alumne	Lectura crítica de Marshall.
Classe 3. 25 d'abril	1 alumne	Lectura de Benton/Petrovic
Classe 3. 25 d'abril	2/3 alumnes	Cas per debatre: Mobilitat Catalans. Quina política per gestionar-ho?
Classe 4. 2 de maig	1 alumne	Lectura de Goodman.
Classe 4. 2 de maig	2/3 alumnes	Cas per debatre: Test de Nacionalidad Española. Està justificat?
Classe 5. 9 de maig	1 alumne	Lectura de Maas.
Classe 5. 9 de maig	2/3 alumnes	Cas per debatre: Qui vota en un referéndum a Catalunya? Com definir ciutadania Catalana? Quins criteris? Quins models?
Classe 6. 23 de maig	1 alumne	Lectura Wood.
Classe 6. 23 de maig	2/3 alumnes	Cas per debatre: Campanyes anti-rumors. Objectius i seva relación amb inter-culturalisme. Fins a quin punt podem saber si aconsegueix els seus objectius?

Estructura:

Nota prèvia: La capacitat de gestionar el temps formarà part de l'avaluació (!)

· Lectura: La preparació màxim 15 mns i 15 mns per debat (total: 30 mns)

· Cas per debatre: La preparació màxim 30 mns i 15 mns per debat (total: 45 mns)

· Lectura: recomanem que es treballi molt be el text i que la estructura de la exposició inclogui el següent obligatòriament:

1) Situa el text en el debat acadèmic.

2) Identifica les principals preguntes i ho justifiques

3) Identifica els principals arguments i ho justifiques

4) Identifica al final algunes critiques als argument, i ho justifiques

5) Planteja dos a tres temes per debatre, ben justificats (pots utilitzar altres textos o casos empírics).

· Cas per debatre: donarem suport inicial d'informació acadèmica i institucional. Es tracta que plantegeu debat seguint el títol i les preguntes de cas. Valorarem la capacitat innovadora del grup d'alumnes i la preparació del tema, així com la promoció del debat i generació d'arguments.

Els alumnes que no puguin fer la exposició es requerirà que preparin per escrit un enfocament similar basat en un text escrit i un cas pràctic. La extensió màxima serà 4000 paraules, i es podrà fer per un o dos alumnes acordats amb el professor

4. Avaluació: Aquesta assignatura combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final

· L'avaluació continuada tindrà en compte la participació activa a classe de l'alumnat (10%) i la presentació de les lectures i de cas per debatre (o en seu defecte treball escrit degudament pactat amb el professor) (40%).

· L'avaluació final consistirà en dues proves escrites:

· Un examen final (40%) de una pregunta d'una llista de un màxim de 10 preguntes que seran anunciades amb anterioritat. El dia de l'examen, mitjançant un procediment de loteria, escollirem la pregunta. L'extensió màxima de la pregunta serà de dos folis (doble cara). Es valorarà la coherència, l'estructura (introducció, desenvolupament, conclusions) i l'argumentació, l'ús de lectures del curs i pròpies, capacitat de generar arguments propis. És de gran rellevància la forma en com l'alumnat combina la descripció i la crítica. També es donarà valor a l'ortografia, la redacció i l'estil.

· Una prova (10%) de 10 preguntes tipus test, relacionades directament amb les lectures obligatòries i els debats. Aquesta prova té l'objectiu de comprovar la realització de les lectures així com el seguiment dels debats a classe. Les respostes errònies restaran un punt, les no respostes restaran 0,5. Les correctes es valoraran 1 punts.

· Es farà mitjana únicament si l'alumne supera l'examen.

Recuperació de l'assignatura: Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. En aquest cas, l'alumne s'examinarà d'un nou examen, conservant-se-li la nota de les activitats d'avaluació continuada. La nota d'avaluació continuada no és recuperable excepte en circumstàncies d'extrema excepcionalitat.

5. Calendari

N.	Dia	Sessions
1	11abril	Presentació del curs. Estat, Nació i Ciutadania. Perspectiva històrica i reptes actuals.
2	18 abril	La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions teòriques. La semàntica de la diversitat: política i societat
3	25 abril	Mobilitat intra-europea i ciutadania europea
4	2 maig	Test de ciutadania. Ser ciutadà desprès d'un examen?
5	9 maig	Ciutadania en Estats multi-nivel: federacions i multi-nacions
6	23 maig	Ciutadania intercultural i polítiques locals
7	30 maig	Ciutadania cultural i polítiques d'inclusió
8	6 juny	Ciutadania, opinió publica i discurs polític. Quins són els límits del que es pot dir?
9	13 juny	Resum dels principals temes i reptes del curs

6. Contingut de les classes

PART I

Classe 1. 11 d'abril

Presentació del curs. Estat, Nació i Ciutadania. Perspectiva històrica i reptes actuals.

Descripció: En els últims vint anys ha ressorgit un enorme interès pel concepte de ciutadania, tant des del món acadèmic com des del polític. El concepte de ciutadania no és possible d'entendre sense tenir en compte la seva evolució històrica. En aquesta classe repassarem els diferents significats i implicacions, des de la Grècia clàssica fins a l'actualitat. La ciutadania vinculada al principi d'igualtat, als la distribució de drets i deures, al Estat-Nació. Presentarem a més les diferents sessions del curs i organitzarem les presentacions de les lectures.

Lectures addicionals:

Bosniak, L. (2006) The Citizen and the Alien: Diclemmas in Contemporary Membership. Princeton: Princeton University Press.

Castles, S. y Davidson, A. (2000) Citizenship and Migration, Londres: MacMillan

Isin, E.F. i B.S. Turner (2002) Handbook of Citizenship Studies. London: Sage Publications.

Zapata-Barrero, R. (2009) Citizenship policies in the age of diversity (Barcelona: Cidob Foundation)

Classe 2. 18 d'abril

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions teòriques. La semàntica de la diversitat: política i societat

Descripció: Discutirem les diferents tradicions de ciutadania dins de les teories democràtiques: el marc liberal, comunitarista i republicà de la ciutadania, i debatrem com cada aproximació teòrica fonamenta diferents arguments entorn de les reivindicacions ciutadanes d'avui en dia en contextos de múltiples diversitats.

Lectura obligatòria:

Marshall, T.H. (1998) Ciudadanía y clase social. Madrid. Alianza Editorial, pp. 13-50.

Lectures addicionals:

Bendix, R. (1974) Cap. 3.- "Transformaciones experimentadas por las sociedades de Europa Occidental, a partir del Siglo XVIII", en Estado nacional y ciudadanía. Buenos Aires: Amorrortu. (pp.61-104),

Bloemraad, I. (2000) "Citizenship and Immigration: A Current Review", Journal of International Migration and integration 1:9-37.

Isin, E. (2002) Being Political: Genealogies of Citizenship. Minneapolis. USA: University of Minnesota Press.

Stevenson, N., ed., 2001. Culture and citizenship. London: Sage.

Vertovec, S., ed., 2014. Migration and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.

Zapata-Barrero, R. (2003) "La ciudadanía en contextos de multiculturalidad", Revista Anales: Cátedra Francisco Suárez (Monográfico Ciudadanía e inmigración), nº 37; 173-199

Zapata-Barrero, R. (2011) (ed.) Spheres of diversities: from concept to policy, Barcelona: Cidob (with A. Van Ewijk)

Zapata-Barrero, R. (2011)"Inmigración y Diversidad", Claves de la razón práctica, nº 219, enero-febrero; 36-39

Zapata-Barrero, R. (2013) Diversity management in Spain: new dimensions, new challenges (Manchester University Press)

Zapata-Barrero, R. and Triandafyllidou, A. (eds) (2012) Addressing tolerance and diversity discourses in Europe. Bcn: Fundació CIDOB

Classe 3. 25 d'abril

Mobilitat intra-europea i ciutadania europea

Descripció: La mobilitat interna de la UE ja està en el discurs públic i cada vegada més polititzat en la majoria de països de la UE, per diferents raons i expectatives. En aquesta sessió repassarem els objectius centrals de la UE basat en la ciutadania europea i els reptes actuals que es plantegen amb els limitis a la mobilitat interna. Parlarem de la necessitat d'una cultura de la mobilitat.

Lectura obligatòria:

Benton, M. and M. Petrovic. 2013. How free is free movement? Dynamics and drivers of mobility within the European Union Dynamics and drivers of mobility, Brussels: Migration Policy Institute Europe. http://www.emnbelgium.be/sites/default/files/publications/mpieurope-freemovement-drivers.pdf

Cas per debatre: Mobilitat Catalans. Quina política per gestionar-ho?

Recomanacions per gestionar els efectes socials de la mobilitat de les persones a Catalunyahttp://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/capsif/informes/Informe_capsif_orientacions_mobilitat.pdf

Pla per a la Mobilitat Internacional: http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/immigracio/politiques_i_plans_dactuacio/pla-per-a-la-mobilitat-internacional/

Lectures addicionals:

Baerenholdt, J. O. 2013. "Governmobility: the powers of mobility." Mobilities, 8 (1): 20-34. Doi: 10.1080/17450101.2012.747754

Currie, D.S. 2013. Migration, Work and Citizenship in the Enlarged European Union. Farnham: Ashgate Publishing.

Collett, E. 2012. The Integration Need of Mobile EU Citizens: Impediments and Opportunities. Brussels: MPI Europe. http://www.migrationpolicy.org/research/integration-needs-mobile-eu-citizens-impediments-and-opportunities

Favell, A. 2011. Eurostars and Eurocities: Free Movement and Mobility in an Integrating Europe. Oxford: Blackwell Publishing.

Favell, A. 2014. Immigration, Integration and Mobility: New Agendas in Migration Studies. Colchester: ECPR Press.

Zapata-Barrero, R. (2015) "The need for a just mobility regime" (pp. 141-146) Europe: Closed door, open arms? Culture and Migration. EUNIC Yearbook 2014/15. Stuttgart: IFA-Steidl

Zapata-Barrero, R. (2014) The need of EU mobility ethics or the broken ideal of European citizenship. The Economy Journal. Special issue: Immigration: the shame of Europe?; 44-51. (Spanish version)

Classe 4. 2 de maig

Test de ciutadania. Ser ciutadà desprès d'un examen?

Descripció: en aquesta sessió plantejarem els diferents codis de nacionalitat a Europa i debatrem els diferents criteris dels Estats. Ens interessarà enfocar el reptes normatius que planteja en les teories democràtiques i de ciutadania, i les justificacions del canvis, com a politiques de nacionalitat

Lectura obligatòria:

Goodman, S.W. (2010). Integration Requirements for Integration's Sake? Identifying, Categorising and Comparing Civic Integration Policies. Journal of Ethnic and Migration Studies, 36 (5), 753-772.

Cas per debatre: Test de Nacionalidad Española. Està justificat?

Real Decreto 1004/2015, de 6 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento por el que se regula el procedimiento para la adquisición de la nacionalidad española por residencia. https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-12047

Test de Nacionalidad Española para acreditar la integración del ciudadano extranjero. Examen de Nacionalidad. Test de Españolidad. http://www.parainmigrantes.info/ test-de-nacionalidad-espanola/

Fer recerca diaris per fer anàlisi critic com: http://www.elmundo.es/sociedad/2015/10/ 29/5631ef4346163f932a8b463e.html

Lectures addicionals:

Banting, K. & Kymlicka, W. (2014). Is there really a retreat from multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index. Comparative European Politics, 1-22.

Entzinger, H. (2004). Integration and Orientation Courses in a European Perspective. Expert Report written for the Sachverstandingenrat far Zuwanderung und Integration (pp. 31): Sachverstndingenrat far Zuwanderung und Integration.

Eudo-Citizenship: http://eudo-citizenship.eu/citizenship-forum/255?start=8

Jacobs, D. & Rea, A. (2007). The End of National Models? Integration Courses and Citizenship Trajectories in Europe. International Journal on Multicultural Societies (Unesco), 9 (2), 264-283.

Michalowski, I. (2011). Required to assimilate? The content of citizenship tests in five countries. Citizenship Studies, 15 (6-7), 749-768.

van Oers, R. (2010). Citizenship Tests in the Netherlands, Germany and the UK. In Ricky van Oers, Eva ErsbÃ¸ll & Dora Kostakopoulou (Eds.), A Re-definition of Belonging? Language and Integration Tests in Europe (Vol. 20, pp. 51-105). Leiden, Boston: Martinus Nijhoff Publishers.

Zapata-Barrero, R. (2009) "Re-definition or consolidation?: Citizenship rhetoric in Europe" in (ed.) Citizenship policies in the age of diversity. Europe at the crossroads. Barcelona: CIDOB.

Classe 5. 9 de maig

Ciutadania en Estats multi-nivel: federacions i multi-nacions

Descripció: Aquesta sessió abordarà els reptes específics que afronten els Estats organitzats sobre la base multi-nivel i des de la perspectiva dels territoris sub-estatals. Es plantejarà les casos de Espanya (Catalunya) i Canada (Quebec).

Lectura obligatòria:

Maas, W. (2013) "Varieties of Multilevel Citizenship" in (ed.) Multilevel citizenship University of Pennsylvania Press

Cas per debatre: Qui vota en un referéndum a Catalunya? Com definir ciutadania Catalana? Quins criteris? Quins models?

"Ciutadania Catalana: El debat pendent", Ara, 27 June;24: http://dcpis.upf.edu/~ricard-zapata/~ricard-zapata/Ara_Ciutadania%20Catalana.pdf

Seleccionar dos o tres capitols i prepareu debat en Independence Referendums: Who Should Vote and Who Should be Offered Citizenship? Ruvi Ziegler, Jo Shaw and Rainer Bauböck EUI Working Paper RSCAS 2014/90 http://eudo-citizenship.eu/commentaries/citizenship-forum/1157-independence-referendums-who-should-vote-and-who-should-be-offered-citizenship

Lectures addicionals:

Barker, F. (2012) Immigration and Contested Nation Building: Explaining the Political Salience of Immigration in Multi-National Societies. GRITIM Working Paper. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Gagnon, A.-G. (2009) "Immigration in a Multicultural Context: from Laissez_faire to an Institutional Framework in Quebec," in R. Zapata-Barrero (ed.) Immigration and Self-Government of Minority Nations, Brussels: P.I.E. Peter Lang.

Joppke, Chr. and Seidle, L. (eds) (2012), Immigrant Integration in Federal Countries. (Montreal: McGill-Queen's University Press, 2012), pp. 78-111.

Kymlicka, W. (2001), "Minority Nationalism and Immigrant Integration", in W. Kymlicka, Politics in the Vernacular (Oxford University Press, Oxford).

Schuck, P. (2009) 'Taking immigration federalism seriously'. The Forum, 7 (3)

Spiro, P. (2001) 'Federalism and Immigration: Models and Trends'. International Social Science Journal, 53 (167): 67-73.

Zapata- Barrero, R. and Barker, F. (2014) "Multilevel Governance of Immigration in Multinational States: 'Who Governs?' Reconsidered", in E. Hepburn and R. Zapata-Barrero (eds) The Politics of Immigration in Multi-Level States, Houndmills, Basingstoke: Palgrave MacmMillan; pp. 19-40

Zapata-Barrero, R. (2007) 'Setting a Research Agenda on the Interaction Between Cultural Demands of Immigrants and Minority Nations' Journal of Immigrant & Refugee Studies, 5(4): 1-25.

Zapata-Barrero, R. (ed.) (2009) Immigration and Self-Government of Minority Nations, Brussels: P.I.E. Peter Lang.

Classe 6. 23 de maig

Ciutadania intercultural i polítiques locals

Descripció: La interculturalitat és un nou enfocament que es troba al centre dels debats europeus, influenciant als governs locals a reconsiderar seves polítiques de diversitat. En aquesta sessió treballarem aquesta proposta i discutirem les seves propietats coma eina de foment d'una nova categoria de ciutadania intercultural vinculada a la ciutat.

Lectura Obligatòria

Wood, Ph. (2015) "¿Nos vemos en la esquina? Moldeando las condiciones para la interacción intercultural en el espacio público urbano", en R. Zapata-Barrero (ed) Las condiciones de la interculturalidad, Valencia: Tirant Lo Blanch

Cas per debatre: Campanyes anti-rumors. Objectius i seva relación amb inter-culturalisme. Fins a quin punt podem saber si aconsegueix els seus objectius?

Torres, D., Pinyol, G. et al. (2015) "Una política local activa para luchar contra la discriminación: la estrategia antirumores" en R. Zapata-Barrero (ed) Las condiciones de la interculturalidad Valencia: Tirant Lo Blanch

Webs: www.antirumores.com i http://pjp-eu.coe.int/en/web/c4i

Lectures addicionals:

Bouchard, G. (2011) "What is interculturalism", McGill Law Journal / Revue de droit de McGill, vol. 56, n° 2,; 435-468.

Cantle, T. (2012) Interculturalism: The New Era of Cohesion and Diversity, London: Palgrave

Gundara, J.S. and Jacobs, S. (2000) (eds) Intercultural Europe: Diversity and Social Policy. Aldershot: Ashgate.

Kymlicka, W. (2003) Multicultural states and intercultural citizens Theory and Research in Education, 2003.

Meer, N. and Modood, M. (2011): "How does Interculturalism Contrast with Multiculturalism?", Journal of Intercultural Studies, Vol. 33, n. 2; pp. 175-196

Meer, N., Modood, T. and Zapata-Barrero, R. (eds) (2016) Multiculturalism and Interculturalism. Debating the dividing lines Edinburgh Univerity Press

Sze, F. & Powell, D. (2004) (eds) Interculturalism: Exloring Critical Issues. Oxford: Interdisciplinary Press.

Taylor, Ch. (2012) "Interculturalism or multiculturalism?", Philosophy and Social Criticism, May/June 2012 vol. 38 no. 4-5; 413-423

Wood, P. and Landry. C. (2008) The Intercultural city, Earthscan. Londres

Zapata-Barrero, R. (ed.) (2015) Interculturalism in Cities: Concept, Policy and Implementation. Edward-Elgar

Zapata-Barrero, R. (ed.) (2015) Las condiciones de la interculturalidad Valencia: Tirant Lo Blanch

Classe 7. 30 de maig

Ciutadania cultural i polítiques d'inclusió

Descripció: En la intersecció dels estudis sobre la ciutadania, la cultura i la diversitat, entrarem en el debat sobre la ciutadania cultural. La cultura és vista com un canal per a la inclusió de la diversitat, i la política cultural exerceix la funció de reforçar la ciutadania. Seguirem dos passos. En primer lloc, en la revisió de la literatura recent identificarem dos factors que promouen la ciutadania cultural: els factors democràtic / d'igualtat i els d'identitat / nacionalitat. En segon lloc, vincularem la pluralitat de tradicions de ciutadania (la liberal, la comunitarista i la republicana) per proposar diferents models de ciutadania cultural. Aquest punt de vista està a la base dels diferents enfocaments de les polítiques culturals quan les enfoquem des de la perspectiva de reforçar la ciutadania cultural en contextos de diversitat.

Lectura obligatòria:

Stanley, D. (2005) "The three faces of culture: Why culture is a strategic good requiring government policy attention". En C. Andrew, M. Graettinger, S. Jeannette & W. Straw (Eds.). Accounting for Culture: Thinking Through Cultural Citizenship. Ottawa: University of Ottawa Press; pp. 21-31.

Cas per debatre: a partir de l'Informe següent, plantegeu un programa social per el Raval.

(2016) La ciudadanía cultural como enfoque para políticas de inclusión. Una propuesta para jóvenes del barrio Barcelonés del Raval. Barcelona: GRITIM-UPF Policy Series, no. 4

Lectures addicionals

Angelo, Mario d' (2001) Cultural Policies in Europe: Local Issues, Council of Europe Publishing, Strasbourg

Baeker, G. (2002) "Sharpening the Lens: Recent Research on Cultural Policy, Cultural Diversity, and Social Cohesion". Canadian Journal of Communication, Vol. 27, nº 2, p. 179-196..

Bennett, T. (2001) "Differing diversities: transversal Study on the theme of cultural policy and cultural diversity". Council of Europe. Strasbrourg. (www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/completed/diversity/EN_Diversity_Bennett.pdf). Read Part I, 23-63

Bianchini, Fr., Parkinson, M., eds, Cultural policy and urban regereration.The West European experience, Manchester, Manchester U.P.

Brecknock, R. (2006) More Than Just a Bridge: Planning and Designing Culturally. Bournes Green: Comedia

Bloomfield, J. and Bianchini, F. (2001) "Cultural citizenship and urban governance in Western Europa", in N. Stevenson (ed.) Culture and Citizenship, London: Sage; chap. 7; 99-123

Rosaldo, R. (1999) "Cultural Citizenship, Inequality, and Multiculturalism", in R. D. Torres, L. Mirón & J. X. Inda (Eds), Race, Identity, and Citizenship: A Reader. Oxford, UK & Malden, Mass., Blackwell Publishers; pp. 253-61.

Turner, B. (2001) "Outline of a general Theory of Citizenship", in. N. Stevenson (ed.) Culture and Citizenship, London: Sage; 11-32

Zapata-Barrero, R. (2010) Diversidad y política cultural, Barcelona: Editorial Icaria.

Zapata-Barrero, R. y Rubio, G. (eds) (2016) Interculturalidad y política cultural Editorial Bellaterra

Zapata-Barrero, R. (2014) "The limits to shaping diversity as public culture: Permanent festivities in Barcelona" Cities: The international Journal of Urban Policy and Planning, 37, 66-72.

Classe 8. 6 de juny

Ciutadania, opinió publica i discurs polític. Quins són els límits del que es pot dir?

Descripció: Tractarem el discurs polític sobre la immigració com a una política s descriure però també construir unes realitats. En aquesta sessió analitzarem les principals categories que configuren els principals discursos polítics entorn de la immigració des d'una perspectiva comparada europea. Farem especial atenció als discursos dels partits anti-immigració i xenòfobs.

Lectura obligatòria: Rubio, G. y Van Dijk, T. (2015) "Marco discursivo: Hacia la construcción de un discurso anti-racista", en Zapata-Barrero, R. (ed.) (2015) Las condiciones de la interculturalidad Valencia: Tirant Lo Blanch

Cas de debat: Llegir Introducció, triar dos / tres països i comparar. Identifica abans la pregunta bàsica que us plantegeu i les hipòtesis i arguments que s'infereiexen dels capítols seleccionats. Identifique línies de recerca a fer.

Zapata-Barrero, R. and Triandafyllidou, A. (eds.) (2012) Addressing tolerance and diversity discourses in Europe. A comparative overview of 16 European Countries Barcelona: Cidob [http://dcpis.upf.edu/~ricard-zapata/~ricardzapata/Book%20Accept %202012.pdf]

Lectures addicionals:

Betz, H.G. (2003). Xenophobia, Identity Politics and Exclusionary Populism in Western Europe. Social register, 39.

Blinder. S., Ivarsflaten E., Ford, R. (2010). The Anti-racism Norm in Western European Immigration Politics: Why We Need to Consider It and How to Measure It. Journal of Elections, Public Opinion, and Parties, 20(4).

Dandoy, R. (2010). Ethno-regionalist parties in Europe: a typology. In Perspectives on Federalism, 2(2): 194-220.

Helbling, M. (ed.) (2012). Islamophobia in Western Europe and North America. London: Routledge, Taylor and Francis.

Lentin, A. (2004). Racism and Anti-racism in Europe. London: Pluto Press.

Van Dijk, T. (1997). Political discourse and racism: describing others in western parliaments. In S. Riggins (ed.) The Language and Politics of exclusion: Others in Discourse. Newbury Park: Sage

Garcés Mascareñas, B., N. Franco-Guillén i E. Sánchez-Montijano (2012) "Entre la inclusión y la exclusión. Los discursos políticos en las elecciones municipales de 2011 en Cataluña", Anuario de las Migraciones. Barcelona: CIDOB.

Zapata-Barrero, R. (2009) Fundamentos de los discursos políticos en torno a la inmigración. Madrid, Editorial Trotta.

Zapata- Barrero, R., Díez Nicolas, J. (2012) "Islamophobia in Spain?: political rhetoric rather than a social fact", in M. Helbling (ed.) Islamophobia in Western Europe and North America London: Routledge, Taylor and Francis; 83-97.

Classe 9. 13 de juny

Resum dels principals temes i reptes del curs