Curs 2015-16
Nom assignatura:
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE LES SOCIETATS CONTEMPORÀNIES
Codi: 21287
Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Curs: 1er
Trimestre: 1er
Nombre de crèdits ECTS: 4 ECTS
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua de la docència: Castellà
PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Estudi dels principals processos polítics, socials i culturals en les societats contemporànies, analitzats a la vegada des d'una perspectiva temàtica i diacrònica. Iniciació a l'estudi de la història contemporània a partir d'alguns temes clau del passat i el present de les nostres societats (moviments demogràfics i migratoris, democratització dels Estats liberals, construcció dels Estats-nació, imperialisme i antiimperialisme, ...).
COMPETÈNCIES A ASSOLIR
Aquesta assignatura s'emmarca en l'àmbit de la matèria "història" que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
COMPETÈNCIES GENERALS:
CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:
CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.
CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.
CE15. Analitzar la política internacional.
CONTINGUTS
Unitat didàctica núm. 1:
El camí cap a la democràcia: la democratització dels Estats liberals
Unitat didàctica núm. 2:
La construcció dels Estats-nació a l'Europa del s. XIX
Unitat didàctica núm. 3:
La configuració del món modern: colonialismes i imperialismes.
AVALUACIÓ
La qualificació final de l'alumne serà el resultat de la suma de la valoració dels dos exercicis individuals corresponents als dos seminaris i de la seva participació activa als mateixos (20 %), de l'entrega d'un treball, realitzat en grups (de 3 ó 4 alumnes) i escrit en format de ressenya, sobre alguns dels textos seleccionats pel professor (10 %) i de l'examen final de l'assignatura (70 %).
La recuperació de l'assignatura es farà a partir d'un únic examen (100 %) on s'avaluaran totes les competències i continguts de l'assignatura.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ÁNGEL BAHAMONDE, RAMON VILLARES: El mundo contemporáneo, siglos XIX y XX, Madrid, Santillana, 2001
CHRISTOPHER A. BAYLY: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914: conexiones y comparaciones globales, Madrid, Siglo XXI, 2010
LUCIANO CANFORA: La democracia. Historia de una ideología, Barcelona, Crítica, 2004
DAVID K. FIELDHOUSE: Economía e imperio. La expansión de Europa, 1830-1914, Madrid, Siglo XXI, 1990
ERIC J. HOBSBAWM: La era del imperio, 1875-1914, Barcelona, Crítica, 1998
ROBERT B. MARKS: Los orígenes del mundo moderno: una nueva visión, Barcelona, Crítica, 2007
RECURSOS DIDÀCTICS
Aula Global
METODOLOGIA
El plantejament didàctic de l'assignatura es basa en la suma de tres activitats d'ensenyament-aprenentatge:
- Sessions plenàries del grup-classe a l'aula (12 sessions x 2 hores).
- Sessions de seminari (4 ó 5 subgrups; 2 sessions x 2 hores = 4 hores per subgrup).
- Tutories individualitzades amb el professor (en l'horari de tutories, al despatx del professor).
Les sessions plenàries tindran un plantejament de classe magistral socràtica. Les dues sessions de seminari es basen en la lectura prèvia d'un o dos textos per sessió i la seva discussió en grups relativament reduïts (amb una forquilla d'entre 20 i 25 alumnes, tot depenent de les dades de matriculació) mentre que les tutories serviran per l'aclariment individualitzat de dubtes per part dels alumnes.