Curs 2015-16

Taller Treball de Fi de Grau en Comunicació Interactiva (20489)

PLA DOCENT

TREBALL DE FI DE GRAU (Totes les modalitats)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: 4t
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 14
Hores dedicació estudiant: 140 hores
Llengua o llengües de la docència: català - castellà
Professorat: Gonzalo de Lucas, Jordi Balló, Olatz Larrea (TFG Direcció i Realització); Marta Grau, Elena Serra (TFG Guió); Ignasi Ribas, Carles Sora, Roc Parés, Oliver Pérez (TFG Interactius); Mercè Ibarz (TFG Anàlisi Obra Audiovisual); Joan Ferrés (TFG Teories de la Comunicació); Ana Aitana Fernández (coordinadora).

1. Presentació de l'assignatura

El Treball de Fi de Grau (TFG) és una assignatura obligatòria del Pla d'Estudis del Grau en Comunicació Audiovisual, amb valor curricular i una càrrega lectiva de 14 crèdits ECTS. L'objectiu del TFG és permetre a l'estudiant aplicar, integrar i desenvolupar els coneixements, les capacitats, les competències i les habilitats adquirits en l'ensenyament a través de la realització d'un projecte, relacionat amb l'itinerari que hagi cursat al llarg de 3r i 4t. D'aquesta manera, el projecte final consistirà en la creació d'una obra audiovisual, d'un guió, d'un projecte interactiu o d'un treball d'anàlisi teòrica segons corresponga.

El funcionament de l'assignatura es regula d'acord amb la normativa reguladora del treball de fi de grau per als estudiants de la UPF recollida en l'Acord del Consell de Govern de 2 de març del 2011, modificat per Acord del Consell de Govern de 13 de juliol del 2011

(https://seuelectronica.upf.edu/normativa/upf/normativa/grau/Rd1393/figrau/)

2. Competències a assolir

2.a. Competències generals:

D'entre les competències generals recollides al Pla d'Estudis del Grau en Comunicació Audiovisual, les associades a l'assignatura Treball de Fi de Grau són:

Itinerari en Guió

1G. Capacitat per a aplicar els coneixements i la comprensió de tal manera que indiquin un plantejament professional de la seva feina o professió, i que posseeixin competències que s'acostumen a demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins del seu camp d'estudi.

4G. Capacitat per a aplicar els coneixements i la comprensió, com també les habilitats per a resoldre problemes, en entorns nous o no familiars, i en contextos amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

Itinerari en Direcció i Realització

Itinerari en Comunicació Interactiva

5G. Habilitat d'integrar coneixements i d'afrontar la complexitat, i també de formular judicis a partir d'informació incompleta o limitada però que incloguin reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques relacionades amb l'aplicació dels coneixements i judicis.

6G. Capacitat de comunicar les conclusions, i els coneixements i el marc conceptual en els que es basen, tant en audiències expertes com no expertes, i de manera clara i sense ambigüitats.

7G. Habilitat d'aprenentatge que permeti als estudiants continuar els estudis de manera àmpliament autodirigida o autònoma.

Itinerari en Història, Teoria i Anàlisi de l'Obra Audiovisual

Itinerari en Teories de la Comunicació

2G. Habilitat de recollir i interpretar dates rellevants (normalment dins del camp d'estudi) per a permetre judicis que inclouen la reflexió sobre temes socials, científics o ètics significatius.

6G. Capacitat de comunicar les conclusions, i els coneixements i el marc conceptual en els que es basen, tant en audiències expertes com no expertes, i de manera clara i sense ambigüitats.

2.b. Competències específiques:

D'entre les competències específiques recollides al Pla d'Estudis del Grau en Comunicació Audiovisual, les associades a l'assignatura Treball de Fi de Grau són:

Itinerari en Guió

12E. Capacitat i habilitat en l'ús de les tècniques per a la construcció de guions audiovisuals.

15E. Habilitat en els processos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals tant lineals com no lineals.

25E. Capacitat i destresa per a la creativitat i la innovació.

36E. Capacitat per a l'adaptació a l'entorn laboral, tot tenint en compte els respectius itineraris escollits, la progressió dels respectius currículums, i els requeriments de la professió en general.

Itinerari en Direcció i Realització

16E. Capacitat i habilitat per a gestionar els processos de direcció-realització dels diversos mitjans audiovisuals.

17E. Habilitat per al maneig de les tècniques i procediments de composició fotogràfica, cinematogràfica, televisiva i hipermèdia.

25E. Capacitat i destresa per a la creativitat i la innovació.

Itinerari en Comunicació Interactiva

18E. Capacitat i habilitat per a gestionar els processos de producció, disseny i gestió de l'obra audiovisual.

25E. Capacitat i destresa per a la creativitat i la innovació.

26E. Capacitat i habilitat per a l'ús adequat d'eines tecnològiques en les diverses fases del procés audiovisual.

27E. Capacitat i habilitat per a utilitzar els sistemes i recursos informàtics, i les seves aplicacions interactives.

29E. Capacitat en el maneig de les tècniques infogràfiques.

Itinerari en Història, Teoria i Anàlisi de l'Obra Audiovisual

1E. Consciència dels mètodes més rellevants de la interpretació historiogràfica.

2E. Capacitat per a discernir la història i evolució de la fotografia, cinema, ràdio, televisió, a través de les seves propostes estètiques i industrials.

3E. Antropologia social i cultural dels llenguatges audiovisuals.

8E. Capacitat per a l'anàlisi dels relats audiovisuals dins de determinades condicions culturals i sociopolítiques.

9E. Capacitat per a l'anàlisi de les estructures, continguts i estils de la programació televisiva i radiofònica.

24E. Capacitat de definir temes d'investigació en els sectors de la informació i de la comunicació.

25E. Capacitat i destresa per a la creativitat i la innovació.

30E. Capacitat per a llegir i analitzar textos en cadascun dels mitjans de comunicació i en suports digitals.

31E. Capacitat i habilitat per a exposar raonadament idees i missatges.

Itinerari en Teories de la Comunicació

4E. Capacitat per a l'anàlisi teòrica i pràctica de les estructures organitzatives de la comunicació audiovisual.

22E. Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

23E. Habilitat per al coneixement comunicatiu i la seva interrelació amb les ciències socials i les noves tecnologies.

24E. Capacitat de definir temes d'investigació en els sectors de la informació i de la comunicació.

3. Continguts

El contingut d'aquesta assignatura consisteix en l'elaboració d'un treball final, sota la tutorització d'un/a professor/a on es posin a la pràctica els coneixements adquirits al llarg del grau, així com les competències abans descrites. Aquest contingut depèn de l'itinerari en què l'alumne desenvolupi el seu projecte.

Itinerari en Guió

El contingut dels TFG de Guió són guions de llargmetratge o de sèrie televisiva. El desenvolupament dels projectes es realitza a través de diferents tutories que s'estableixen en un calendari a principi de curs amb les dues tutores de l'itinerari. L'assignatura també preveu un taller presencial dirigit per un cineasta i guionista de prestigi durant el primer trimestre del curs.

TIPOLOGIES

Han de ser guions originals i inèdits. Només s'admetran adaptacions en el cas que l'autor en posseeixi els drets, o es tracti de ficcions exemptes de drets. Per tal de garantir el correcte funcionament dels tallers i el procés de tutorització, només seran admesos 8 projectes de guió.

Llargmetratge cinematogràfic. Els treballs han de ser realitzats per un mínim de dues persones i un màxim de tres. El projecte final a presentar inclou:

1.- Guió complet.

2.- Memòria referida a les intencions generals, característiques estètiques, referències cinematogràfiques i culturals, i altres aspectes del projecte que puguin ser significatius de cara a la seva hipotètica realització.

3.- Bíblia de personatges.

4.- Sinopsi del llargmetratge.

Guió de sèrie televisiva. Els treballs han de ser realitzats per un mínim de dues persones i un màxim de quatre. El treball final consisteix en la presentació d'un projecte de sèrie de 13 capítols per temporada (amb possibilitat de ser modificat el nombre de capítols segons les necessitats de la sèrie). Pot tractar-se d'una sèrie pensada per a capítols de temporalitat curta (entre 20 i 30 minuts) o de temporalitat més llarga (entre 40 i 60 minuts). El projecte final a presentar inclou:

1.- Projecte general: viabilitat de la sèrie (pla de finançment, target, etc.), intencions generals, característiques estètiques, referències televisives i culturals, i altres aspectes significatius de cara a la hipotètica realització de la sèrie.

2.- Bíblia de la primera temporada (presentació i disseny de la sèrie, mapa de trames i de personatges, sinopsis completes dels episodis de la temporada).

3.- Guió complet del capítol pilot.

4.-Memòria d'intencions dels autors.

Itinerari en Direcció i Realització

El contingut dels TFG de Direcció i Realització són obres audiovisuals: curtmetratges o llargmetratges de ficció o documentals i pilots televisius. El desenvolupament dels projectes es realitza a través de diverses tutories al llarg del curs amb els professors tutors de l'itinerari, així com altres de producció amb un professor especialitzat en aquesta àrea. A més de les tutories, l'assignatura preveu tres tallers presencials dirigits per cineastes de prestigi on es treballaran els projectes a desenvolupar al llarg del curs.

Per als treballs de realització radiofònica no es preveu cap taller, aquests projectes es desenvoluparan a través d'un procés de tutories que s'acordaran amb la tutora a principi de curs.

TIPOLOGIES

Curtmetratges de ficció

- Equip: de 3 a 6 persones

- Durada màxima: 12 minuts

Migmetratge o Llargmetratge de ficció

- Equip: de 4 a 8 persones.

- Durada màxima: 90 minuts

Curtmetratges documentals

- Equip: de 2 a 4 persones

- Durada màxima: 26 minuts

Migmetratge o Llargmetratge documental

- Equip: de 3 a 6 persones.

- Durada màxima: 90 minuts

Pilot de programa de televisió:

- Equip: de 4 a 6 persones.

- Durada màxima: 50 minuts.

- Modalitats: nou format televisiu o sèrie de ficció

Es podran realitzar un màxim de 10 projectes de realització (ficció, documental i televisió). En cas que es presentin més de deu propostes, el professorat responsable triarà entre elles en funció dels preprojectes lliurats.

Espai de Ràdio

- Equip: d'1 a 2 persones

- Modalitats:

Espai únic (documental, ficció o entreteniment) de 30 minuts de durada.

Programa periòdic (programa especialitzat) del qual s'ha de lliurar el pilot de 30 minuts.

Col·laboració amb projectes de interactius en que l'ús del so sigui rellevant (sonorització en entorns digitals, realització i disseny de so, paisatges sonors, locució i veu en off)

Itinerari en Comunicació Interactiva

TIPOLOGIES

Equip: de 2 a 4 persones

Una dificultat a l'hora de definir les possibles tipologies dels treballs finals en interactius és que no hi ha un sol format o conjunt de formats consolidats com passa amb el cinema, la televisió o la ràdio. El què farem, doncs, és establir unes bases generals que han de sustentar els projectes de treball. Aquestes bases es recolzen principalment en l'orientació de l'Àrea dins dels Estudis de Grau, en els perfils professionals a que aquests apunten i en les possibilitats de realització per part dels alumnes i de la universitat.

1.- La idea fonamental dels treballs és que tinguin una modalitat audiovisual o multimèdia clarament dominant. El valor del projecte ha d'estar centrat en bona mesura en la manera com text (i tipografia), imatge (fixa, animada o videogràfica), i so (locució, música o altre) s'integren entre ells i amb la gestió de les accions de l'usuari. És a dir, en les seves característiques discursives interactives, enteses en un sentit ample: narratiu, poètic, d'interacció, de jugabilitat, etc.

2.- Un altre conjunt de criteris que es valoraran positivament en els projectes seran les seves components d'innovació, risc i experimentalitat. Això permet acceptar treballs que no s'ajustin únicament o plenament a la primera regla, basada en la riquesa del discurs.

3.- D'acord amb el què dèiem al principi, no hi ha a priori una limitació quant al suport o el format del producte proposat. És possible pensar tant en una web com en un dispositiu local tipus disc dur, o en un dispositiu editable tipus DVD-ROM, DVD-Video, consola de videojocs, o en dispositius autònoms com ara mòbils i tauletes amb pantalla tàctil, o en instal·lacions interactives, etc. I en tots ells són possibles diversos formats: webdocs, jocs, apps culturals i educatives, interactius artístics, narratives interactives de ficció, etc. Naturalment, també és força convenient considerar la potenciació entre diversos d'aquests formats a partir de les seves combinacions transmedials. De manera general les propostes seran productes que funcionin amb pantalla i altaveus i amb ratolí o un altre dispositiu assenyalador com la pròpia pantalla tàctil o detectors de moviment tipus "Kinect". Però també es poden considerar instal·lacions interactives que facin servir altres detectors o en les quals el disseny del dispositiu formi part del projecte.

Itinerari en Història, Teoria i Anàlisi de l'Obra Audiovisual

Treball individual.

1. Treball teòric. Desenvolupament d'una reflexió teòrica sobre algun tema específic.

2. Treball d'anàlisi. Aplicació d'una metodologia d'anàlisi a algun conjunt coherent d'obres i productes de caràcter audiovisual.

3. Treball experimental. Estudi sobre un tema relacionat amb el llenguatge audiovisual acompanyat d'una experimentació pràctica que s'articuli amb l'estudi teòric per extreure conclusions sobre el tema tractat.

Itinerari en Teories de la Comunicació

S'ofereix als estudiants un taller sobre Eines i recursos d'informació per elaborar el Treball Fi de Grau. Es parla d'estratègies de cerca i avaluació de recursos d'informació en l'àmbit de Comunicació (bases de dades, repositoris digitals i el Metacercador Plus) i de la utilització de la informació d'acord amb els drets d'autor (el plagi, com citar i fer referències bibliogràfiques, i l'ús del gestor de bibliografies Mendeley).

TIPOLOGIES

Treball individual.

1. Treball teòric. Desenvolupament d'una reflexió teòrica sobre algun tema específic.

2. Treball d'anàlisi. Aplicació d'una metodologia d'anàlisi en relació a algun àmbit de les estructures de la indústria de la comunicació audiovisual.

3. Treball experimental. Estudi sobre un tema relacionat amb les estructures de la comunicació audiovisual acompanyat d'una experimentació pràctica que s'articuli amb l'estudi teòric per extreure conclusions sobre el tema tractat.

4. Sistema d'avaluació i qualificació

L'avaluació té lloc en un únic període, al tercer trimestre, i es porta a terme a partir del lliurament del projecte segons l'itinerari que hagi cursat l'alumne. L'avaluació dels projectes anirà a càrrec del/la tutor/a i dels professors coordinadors. En alguns itineraris l'avaluació serà feta per un tribunal especialitzat en cadascuna de les tipologies de treball. El seguiment en les tutories i tallers corresponents tindran un pes fonamental a l'hora de valorar l'evolució del projecte.

L'avaluació d'aquesta assignatura és continuada i, per tant, l'assistència als tallers i les tutories, així com el lliurament puntual de la documentació sol·licitada en cada itinerari són imprescindibles per a la superació de l'assignatura i pel correcte funcionament de la mateixa. Als tallers i a les tutories han d'assistir tots els membres del grup. Si algú no pot assistir puntualment en algun moment ho haurà de fer saber al coordinador.

En el cas del projectes de Direcció, al final de cada trimestre (desembre, març) els tutors poden decidir, si els alumnes d'un projecte no han assistit als tallers, o no han respectat les entregues, que el projecte no participi en el següent taller o part del procés.

Si un alumne no es presenta a la convocatòria de juny pot sol·licitar l'anul·lació i figurarà al seu expedient com a tal. En cas de sol·licitar l'anul·lació de convocatòria, s'haurà de tornar a matricular si vol presentar el treball durant el curs posterior.

Recuperació

Es pot optar a recuperació en la convocatòria de juliol. Per a poder presentar el TFG durant el període de recuperació, s'haurà de suspendre en la convocatòria de juny.

5. Bibliografia i recursos didàctics

Donada l'especificitat de cada tipologia de treball i de cada projecte en particular, es treballarà de manera individualitzada a través de les tutories i els tallers la utilització de determinats recursos didàctics i bibliografia complementària.

Itinerari en Guió

ARANDA, Daniel; DE FELIPE, Fernando (2005). Guión audiovisual. Barcelona: Ed. UOC.

CRUZ, Coral (2014). Imágenes Narradas: Cómo hacer visible lo invisible en un guión de cine. Barcelona: Laertes.

FIELD, Syd (1994). El Libro del guión fundamentos de la escritura de guiones una guía paso a paso, desde la primera idea hasta el guión acabado. Madrid: Plot.

LAVANDIER, Yves (2003). La dramaturgia: los mecanismos del relato: cine teatro, ópera, televisión, cómic. Navarra: Ediciones Internacionales Universitarias.

McKEE, Robert (2002). El guión. Barcelona: Alba Editorial.

SEGER, Linda (1991). Cómo convertir un buen guión en un guión excelente. Madrid: Rialp.

SNYDER, Blake (2005). ¡Salva al gato! El libro definitivo para la creación de un guión. Barcelona: Alba Editorial.

Itinerari en Direcció i Realització

BOU, Núria (2002). Plano/contraplano. De la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva.

KATZ, Steven D. (2000). Rodando: la planificación de secuencias. Madrid: Plot.

REISZ, Karel (1988). Técnica del montaje cinematográfico. Madrid: Taurus.

RODERO, Emma (2003). Locución radiofónica. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión.

RODERO, Emma (2005). Producción radiofónica. Madrid : Cátedra.

RODERO, Emma (2010). Ficción radiofónica: cómo contar una historia en la radio. Madrid : Instituto Oficial de Radio y Televisión.

Itinerari en Comunicació Interactiva

HUIZINGA, Johan (1995). Homo ludens; a study of the play-element in culture. Boston: Beacon Press.

MANOVICH, Lev (2001). The language of new media. Cambridge, Massachussets: MIT Press.

NORMAN, Donald A. (2002). The Design of Everyday Things. New York:Basic Books.

PERRY, David, DEMARIA, Rusel (2008). David Perry on Game Design: A Brainstorming ToolBox. Boston: Course Technology.

REAS, Casey, FRY, Ben (2007). Processing: A Programming Handbook for Visual Designers and Artists. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.

REAS, Casey, FRY, Ben (2010). Getting Started with Processing. Sebastopol, CA: O'Reilly Media.

SCHELL, Jesse (2008). The Art of Game Design: A book of lenses. Amsterdam: Elsevier.

SHIFFMAN, Daniel (2008). Learning Processing: A Beginner's Guide to Programming Images, Animation, and Interaction. Amsterdam ; Boston: Morgan Kaufmann.

Itinerari en Teories de la comunicació

CORBETTA, Piergiorgio (2003). Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill.

ALVIRA, Francisco; GARCÍA FERRANDO, Manuel; IBÁÑEZ, Jesús (Comp.) (1986). El Análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza.

6. Metodologia

Els TFG es desenvoluparan mitjançant un procés de seguiment a través de tallers en grup i tutories individuals al llarg de tot el curs. A principis de curs, el tutor corresponent plantejarà als estudiants el calendari de seguiment anual i els processos de desenvolupament dels projectes.

FASE PRÈVIA. PREPROJECTES

a) Lliurament de preprojectes

Amb l'objectiu que l'alumne aprofiti al màxim el curs per al desenvolupament del seu projecte, es convoquen a finals del curs anterior unes tutories amb els alumnes per a definir el projecte que realitzaran durant l'assignatura. Per això l'alumne ha de lliurar un preprojecte (dues còpies impreses al coordinador i per email al tutor que correspongui segons l'itinerari) a finals de juny del curs anterior.

Les tutories es realitzaran entre finals de juny i principis de juliol amb els tutors corresponents i amb un horari establert per a cada projecte. Excepte les tutories en el itinerari de guió d'aquests preprojectes consistirà en Pitchings davant tot el grup i feed-back, per a començar a treballar en els projectes durant l'estiu.

b) Documentació de preprojectes

Itinerari en Guió

Llargmetratge cinematogràfic

1. Story line (entre tres i cinc línies)

2. Sinopsi (un foli)

3. Resum d'intencions (un foli)

4.- Proposta d'equip de treball i dades de contacte

Guió de sèrie televisiva

1. Breu descripció de la temàtica de la sèrie, amb referència explícita a la durada dels seus capítols i al pla de finançament/producció (a quina televisió va enfocada, quin públic, si és una websèrie per a quin canal d'Internet, plataforma, etc.) (un foli)

2. Sinopsi de la trama general de la primera temporada (un foli)

3. Resum d'intencions (un foli)

4.- Proposta d'equip de treball i dades de contacte

Itinerari en Direcció i Realització

Per a Ficció, Documental, Televisió:

1.- Sinopsi de guió y storyline

2.- Tractament narratiu (2-4 pàgines)

3.- Proposta de metodologia de rodatge i estil

4.- Proposta d'equip de treball, divisió de rols i dades de contacte de tots els integrants
5.- Calendari desitjat

6.- Proposta de pressupost i pla de finançament

Per a Ràdio:

1.- Justificació del projecte (quina necessitat es detecta?)

2.- Objectius del projecte

3.- Tipus d'espai radiofònic: espai únic o programa periòdic

4.- Sinopsi o resum de l'espai

5.- Possibles dades d'emissió: tipus d'emissora, audiència potencial, tram horari d'emissió.

Itinerari en Comunicació Interactiva

El criteri és que la lectura d'aquesta primera proposta de treball permeti al professor fer-se una idea clara del què es vol fer, de manera que les possibles reunions per aclarir aspectes concrets siguin el més productives possible i es pugui decidir sobre la viabilitat de la proposta.

De manera orientativa els punts a incorporar poden ser com aquests:

1.-Justificació i possible viabilitat o interès del projecte

2.-Sinopsi breu

3.-Primers esquemes estructurals

4.-Aproximació al tractament (argumentat i/o amb referents directes o indirectes)

5.-Proposta de format, objectiu, públic destinatari i entorn d'interacció previstos

6.-Proposta d'equip de treball i dades de contacte

Itinerari en Història, Teoria i Anàlisi de l'Obra Audiovisual

Descripció del treball: tema, objectiu general, esbós metodològic succint, esquema provisional i bibliografia primera.

Modalitat de treball d'anàlisi en què s'inscriu (teòric, d'anàlisi o experimental).

Itinerari en Teories de la Comunicació

Descripció del treball: tema, objectiu general, esbós metodològic succint, esquema provisional i bibliografia primera.

Modalitat de treball d'anàlisi en què s'inscriu (teòric, d'anàlisi o experimental).

DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES

Itinerari en Guió

Només es realitzaran 8 projectes de guió com a màxim, amb independència del número d'inscrits que hi hagi al taller. Per tant, els guions es realitzaran de forma col·lectiva, en grups de 2 a 4 persones, segons el número de matriculats.

Es treballaran guions originals i inèdits. Només s'admetran adaptacions en el cas que l'autor en posseeixi els drets, o es tracti de ficcions exemptes de drets.

El calendari de treball desl projectes de guió s'estructura en cinc fases:

1. Ideació, concepte i història: primera pàgina, sinopsi i columna vertebral del protagonista (fase preprojecte).

A l'inici del curs es fa un pitching davant un tribunal y tutors que avaluaran els preprojectes traballats durant l'estiu. A partir d'aquest moment es sel·leccionaràn les idees o enfocaments definitius.

2. Argument. Trama i estructura.

3. Tractament seqüenciat

4. Guió literari. Primera versió.

5. Textura, diàlegs i escenes. Segona versió de guió. Preparació pitching final.

Cada fase s'estructura en un calendari amb tutories de treball de la part corresponent del projecte i en cada una l'alumne ha de lliurar el document amb els canvis convenients per a continuar avançant en el seu treball.

Itinerari en Direcció i Realització

El calendari de treball s'estructura a través d'uns tallers i tutories de guió i realització (a la UPF i a la SGAE) impartits per destacats directors. Entre cadascun d'aquests tallers hi ha marcades unes dates de lliurament de documentació (diferents versions del guió, informes de treball sobre els tallers realitzats, dossiers de producció o materials de muntatge, depenent de la fase de desenvolupament del projecte en la que ens trobem). Si no es respecten estrictament les dates d'entrega no s'acceptaran els treballs. Normalment, després de cadascuna d'aquestes entregues hi haurà sempre una sessió de seguiment amb el tutor corresponent.

Entre la documentació que s'ha de lliurar després de cada taller, té especial rellevància l'informe de seguiment. Aquest document ha de tenir una extensió breu (un foli, aproximadament) i ha de resumir els aspectes desenvolupats al taller respecte al vostre TFG i pautar el objectius més immediats i les tasques a desenvolupar de cara al proper taller segons us hagi comentat el cineasta tutor. Aquest informe esdevindrà fonamental en les tutories de seguiment i servirà per fomentar una continuïtat entre els diversos tallers.

Les tutories de seguiment del projecte seran realitzades pel tutor corresponent: el professor Gonzalo de Lucas per als llargs i curts de ficció i el professor Jordi Balló per als llargs i curts documentals i projectes televisius. Les tutories de producció, fonamentals per determinar el calendari de rodatge, seran realitzades pel professor Aitor Martos.

A diferència de les tutories de seguiment, els tallers s'estructuraran a través de dos grups de treball, l'1 i el 2, sense distincions segons tipologia de treball, per tal d'afavorir el treball conjunt i la diversitat de propostes.

Per als treballs de realització radiofònica es preveu unes tutories de seguiment del treball amb la tutora, estructurades en un calendari pactat amb ella i que comptarà amb un mínim de dues tutories al llarg de l'any.

Itinerari en Comunicació Interactiva

En funció de les dimensions de la proposta i de les seves dificultats tècniques - especialment relacionades amb la implementació informàtica- es decidirà si es produeix o no l'interactiu sencer o fins a quin nivell es desenvolupa. En aquest segon cas, força habitual, es presentarà una proposta avançada de projecte.

Per aquestes propostes avançades de projecte el criteri per decidir el nivell de realització és que tot el material resultant del treball serveixi de forma inequívoca com a suport a una possible entrevista, presentació o "pitching" amb productors, institucions o equivalents on es proposi la producció de l'interactiu sencer.

El material a presentar serà conseqüència d'aquest criteri i variarà lleugerament en funció de les característiques de cada projecte i de les decisions dels alumnes. No obstant això sí es poden esmentar els aspectes que d'una manera o altra caldrà resoldre i els formats possibles per encabir-los: idea general, justificació i viabilitat, guió, storyboards, esquemes estructurals, llibre d'estil, proposta d'art, interfícies, prototipus, demos o "teasers", etc.

La forma concreta de lliurament és flexible: per exemple, en un cas típic un projecte pot constar d'una memòria justificativa, d'un guió i d'un "teaser" o prototipus. En aquest cas, per exemple, el guió hauria d'incloure les parts textuals, descriptives, estructurals, de definició d'estil o tractament audiovisual i d'interacció o jugabilitat completament resoltes i amb exemples reals i exhaustius de pantalles, opcions, transicions i fragments lineals operatius. La memòria inclouria els aspectes contextuals del projecte: justificació, viabilitat, antecedents, originalitat, autocrítica, etc. El prototipus hauria de ser un petit fragment significatiu del producte sencer que funcioni de manera raonablement similar al producte acabat. El "teaser" -amb orientació variable entre descriptiva i promocional- hauria de mostrar de manera animada les parts més significatives del producte com si estigués acabat.

La flexibilitat proposada significa que els documents a lliurar es poden articular de maneres diferents sempre que cobreixin amb claredat els aspectes que hem esmentat.

El seguiment dels projectes es farà de manera individualitzada a través de tutories amb els professors encarregats d'aquest itinerari. Les tutories s'estructuren en un calendari que es pacta amb els tutors a l'inici del curs.

Itinerari en Història, Teoria i Anàlisi de l'Obra Audiovisual

Al tractar-se d'un projecte individual es preveu unes tutories de seguiment del treball són realitzades pel tutor de l'itinerari. Es poden fer de manera presencial o virtual segons acord amb el tutor. El tutor pacta amb els estudiants un mínim de tutories i un calendari.

Itinerari en Teories de la Comunicació

Al tractar-se d'un projecte individual es preveu unes tutories de seguiment del treball són realitzades pel tutor de l'itinerari. Es poden fer de manera presencial o virtual. El tutor pacta amb els estudiants un mínim de tutories i un calendari.