Curs 2015-16

Fonaments de la Creació Radiofònica (20391)

 

Pla Docent

 

Curs 2013 - 2014

La ràdio en transformació

La vitalitat de la ràdio, el _mitjà invisible_, és evident. Només a

Catalunya hi ha més de 250 emissores: públiques, privades, municipals,

alternatives i comunitàries. El nombre creix si comptem noves experiències

d'emissió de continguts sonors per Internet que no tenen cap dubte

en presentar-se amb l'apel_latiu de ràdios.

L'ús generalitzat d'Internet i la facilitat d'accés a les tecnologies audiovisuals

han fet possible l'aparició de nous emissors, creadors i formes de

distribució de continguts que han transformat el model hegemònic tradicional

de producció radiofònica centrat en l'estudi de ràdio d'una emissora.

Adam Curry, el creador d'això que anomenem podcasting, realitzava els

seus primers programes enregistrant-los i emetent-los per a tot el món

en un ordinador portàtil mentre ell era assegut al seu cotxe -un AudiA4-

aparcat al garatge de casa en un poblet d'Anglaterra.

En aquest context, cada any, just quan comença un nou curs a a la

Universitat, els principals grups de comunicació presenten les programacions

de la seves emissores de ràdio per la temporada: El més antic dels

mitjans electrònics de comunicació s'enfronta avui a noves oportunitats i

a reptes estimulants.

 

1 Dades de l'assignatura

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual

Curs: 2012-2013

Trimestre: Segon trimestre

Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits ECTS

Hores de dedicació de l'estudiant: 100

Llengua o llengües de la docència: Català

Professor: Jaume Piqué, Oriol de Balanzó

1

 

2 Fonaments de Creació Radiofònica

L'assignatura Fonaments de Creació Radiofònica (FCR) és matèria obligatòria

de segon curs del Grau en Comunicació Audiovisual. FCR ofereix als estudiants

els coneixements essencials -teòrics i pràctics- sobre els processos de creació i

producció de continguts per a la ràdio.

Els coneixements i les habilitats que s'assolirà l'estudiant corresponen als

d'un per_l professional de productora/productor radiofònic, tal com aquest concepte

es fa servir a la ràdio en el món anglosaxó: la persona responsable de la

creació, la direcció i/o la realització de continguts d'àudio que tenen com a canal

prioritari d'emissió la ràdio, però també els nous formats de distribució a través

d'Internet.

Al llarg del curs, l'alumnat rebrà l'encàrrec de realitzar diferents programes

radiofònics en què haurà de posar en pràctica un ventall ampli de processos

habituals en la realització de programes de ràdio, amb un èmfasi especial en les

situacions d'emissió en directe. Els diversos programes seguiran una seqüència

concreta. Cada nou programa implicarà coneixements i habilitats dels anteriors,

i en requerirà de nous. Els continguts teòrics per a dur a terme els programes

es presentaran de forma progressiva, d'acord amb allò que cal conèixer en cada

moment per realitzar cadascun dels programes.

Si bé l'objectiu fonamental de l'assignatura se centra en la producció radiof

ònica, en acabar el curs l'estudiant hauria de saber identi_car i descriure

a partir d'una escolta analítica els trets característics d'un format radiofònic.

Així mateix, s'encoratgerà els estudiants a conèoxer els principals referents conceptuals,

històrics i tecnològics que han fet de la ràdio el que és avui. Aquest

doble objectiu -habilitats en producció i capacitat analítica- és un requisit desitjable

per l'alumnat que tinguin pensat cursar l'assignatura Creació Radiofònica,

d'interès pels estudiants que segueixen l'especialitat del Grau en Direcció i Re-

alització.

Assenyalar també que per assolir els objectius de l'assignatura l'estudiant

ha d'aplicar al mitjà radifònic, directament o indirecte, els aprenentatges d'altres

assignatures del Grau, i a l'inrevés. S'encoratja l'alumnat a establir relacions

de contingut amb assignatures com Estructura de la comunicació social,

Cultura digital, Tecnologia de l'audiovisual, Comunicació publicitària, Art con-

temporani, Història dels gèneres audiovisuals, Taller de so, Guió, Narrativa

Audiovisual i Muntatge Audiovisual.

 

3 Competències

_ Competències instrumentals

_ Coneixements bàsics tècnics i conceptuals de la professió

 

_ Comunicació oral i comunicació escrita (model oral no espontani)

_ Capacitat d'organitzar i de plani_car

_ Capacitat d'escolta estructural (analítica)

_ Competències sistèmiques

_ Dissenyar i gestió de projectes

_ Capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica

_ Capacitat de generar noves idees

_ Capacitat de reacció davant processos complexos a temps real

_ Gestió del temps

_ Competències interpersonals

_ Treball en equip

_ Capacitat de mostrar i generar interès

_ Empatia cap els altes

_ Flexibilitat en els punts de vista

_ Competències especi_ques

_ Conèixer les peculariaritats de la comunicació radiofònica respecte

d'altres mitjans

_ Conèixer i utilitzar el vocabulari propi de la professió

_ Conèixer l'equipament d'un d'estudi de ràdio i les seves aplicacions

_ Conèixer i identi_car els elements de continuïtat de la ràdio.

_ Conèixer i aplicar les tècniques bàsiques de realització radiofònica

_ Identi_car gèneres i formats de programes

_ Identi_car i distingir models de programació

_ Idear i realitzar programes de ràdio en directe

_ Plani_car esdeveniments (escaleta)

_ Conèixer i fer servir formats de guió en ràdio

_ Seleccionar continguts segons criteris de coherència

_ Organitzar continguts segons criteris de progressió

_ Conduir programes de ràdio en directe

_ Posar en pràctica les tècniques de comunicació locutori/control

_ Adquirir habilitats d'interacció veu/música

_ Conèixer i aplicar principis bàsics de muntatge musical

_ Conèixer i aplicar principis bàsics de creació d'un ambient sonor

_ Conèixer i fer servir equips portàtils d'enregistrament

_ Conèixer i aplicar les tècniques bàsiques d'edició de so

 

 

4 Continguts

L'assignatura FCR s'organitza a partir de la realització diferents programes

de ràdio (pràctiques). En la realització de cada nou programa s'aplicaran els

coneixements i les habilitats dels anteriors, i se'n requeriran de nous. Els continguts

teòrics es presentaran d'acord amb allò que cal conèixer i saber fer en

cada moment per realitzar l'espai o programa.

 

Paral_lelament a les pràctiques, se suggerirà a l'estudiant activitats complement

àries (lectures, audicions, visionats o debats). Aquestes activitats tenen

per objecte facilitar a l'alumnat alguns dels principals referents conceptuals -

culturals, històrics i tecnològics- que han fet de la ràdio el que és avui.

D'acord amb la dinàmica de cada grup de l'assignatura i segons el criteri

del professorat es podrà variar el tipus de pràctica que se suggereix en aquest

document. Qualsevol modi_cació obeeix al criteri del professor de reforçar algun

element essencial dels objectius de l'assignatura.

Destacar que es considera obligatòria la vista a una emissora de ràdio, assistint

com a públic a l'emissió d'un programa en directe.

 

4.1 Bloc 1: Benvinguts a un estudi de ràdio

 

Les primeres sessions del curs se centren en conèixer els espais, les eines, el vocabulari,

les rutines de treball i les tècniques essencials per realitzar els diversos

treballs de l'assignatura.

 

Presentem l'estudi de ràdio i l'equipament que farem servir al llarg del curs.

Mostrem quin lloc ocupen les persones que treballen en l'emissió d'un programa

de ràdio en directe, quines tasques fan i com es comuniquen.

 

Si ens situem al cantó de qui rep el programa, el primer en què suggerim

_xar-nos és en com es presenten les emissores elles mateixes (Id's), amb quins

elements, a més de les paraules.

 

A l'inici del curs es realitzarà una presentació personal i un butlletí de noticies

-o uns espais equivalents- com a primer contacte amb les tècniques que es

desenvoluparan al llarg del curs.

 

_ Aspectes teòrics

_ Característiques de la ràdio com a mitjà de comunicació

_ L'equipament tecnològic en un estudi de ràdio

_ Els per_ls professionals d'una emissora de ràdio

 

_ Formes de comunicació locutori/control

_ Elements d'identitat (Id's): caretes, sintonies, indicatius. . .

_ Conèixer i saber fer

_ Característiques de la ràdio respecte d'altres formes de comunicació

_ Identi_car l'equipament d'un estudi de ràdio

_ Conèixer les formes essencials de comunicació entre el locutori i el

control

_ Conèixer i identi_car els elements de continuïtat d'una emissora, i

d'un programa

_ Aspectes culturals, tecnològics i històrics

_ De _l'edat d'or_ de la ràdio a l'FM

 

4.2 Bloc 2: La veu més la música i la resta.

 

El 50% de l'audiencia que escolta la ràdio tria una emissora de format musical.

La comparació de les graelles de programes d'emissores generalistes, especuiaitzades

i de rad_ofòrmula ens permet tractar sobre diversos models programació.

 

Suggerim a l'estudiant que prepari i realització d'un espai musical de trenta

minuts. És una pràctica individual recomenada. És interessant realitzar aquest

espai. En la presentació de música, tal i com proposem que es faci, es posen en

pràctica les formes bàsiques de realització radiofònica. El programa, però, no

consisteix només en presentar músiques, sinó en crear un espai musical. És per

això que caldrà haver entès els conceptes d'identitat i d'elements de continuïtat,

així com criteris de coherència, progressió i estil.

 

_ Aspectes teòrics

_ Tipus de programació

_ Tècniques bàsiques de realització

_ Elements de continuïtat I

_ Selecció i organització de continguts I

_ Usos de la música a la ràdio I, II

_ Estils de presentació

_ Interacció musica/veu

 

_ Conèixer i saber fer

_ Identi_car i distingir models de programació

_ Idear i realitzar programes musical en directe

_ Posar en pràctica habilitats d'interacció veu/música

_ Aplicar tècniques bàsiques de realització en una emissió en directe.

_ De_nir i realitzar els elements de continuïtat necessaris per a la producci

ó de la pràctica

_ Aplicar rutines de la conducció de programes

_ Aplicar les formes essencials de comunicació entre el locutori i el

control

_ Aspectes culturals, tecnològics i històrics

_ Radioformules: una generació i una indústria

_ Els espais de musicals a la ràdio

 

4.3 Bloc 3: Són magazines tots els programa de ràdio?

 

Són magazines tots els programes de ràdio?, ens preguntem. Per respondre

aquesta pregunta ens cal conèixer els indicadors que ens permeten identi_car un

programa com a magazine.

 

Aquest bloc del curs s'estructura a partir de la preparació i realització d'un

espai en directe en grup de 30 minuts del qual se'n faran dues versions. el programa

es realitzarà en grups de cinc persones.

 

Per realitzar el programa caldrà també saber realitzar una escaleta, així com

recordar aspectes tractats en les primeres sessions: l'equipament tecnològic d'un

estudi de ràdio, els per_ls professionals que intervenen en un directe de ràdio i

les formes de comunicació locutori/control.

 

Aquest és el programa més important del curs. No només es posen a prova

coneixements i habilitats de forma individual, sinó la capacitat de realitzar dur

a la pràctica un projecte amb d'altres persones. La valoració d'una primera

versió del programa servirà per decidir el format de_nitiu (segona versió).

 

_ Aspectes teòrics

_ Generes i formats radiofònics (II i III)

_ Elements de continuïtat II

_ Selecció i organització de continguts II

_ Usos de la música a la ràdio II

 

_ Estils de presentació: criteris

_ Els efectes de so

_ Conèixer i saber fer

_ Identi_car i distingir gèneres i formats de programes

_ Idear i realitzar programes d'estil magazine en directe

_ De_nir i realitzar els elements de continuïtat necessaris per a la producció

d'un programa

_ Seleccionar continguts segons criteris de coherència

_ Organitzar continguts segons criteris de progressió

_ Plani_car esdeveniments (escaleta)

_ Conèixer i fer servir formats de guió

_ Conduir programes en directe

_ Comunicació locutori/control

_ Aplicar tècniques bàsiques de realització en una emissió en directe

_ Posar en pràctica habilitats d'interacció veu/música

_ Gestió del temps

 

4.4 Bloc 4: Espai de creació

La ràdio és una forma de comunicació única. Ens presenta un món de sons sense

cap altre referent que el so mateix: un món "acusmàtic", diu Pierre Schae_er.

Quan sentim una veu a la ràdio, podem estar segurs que, realment, hi ha alg

ú darrera de la cortina que és l'altaveu? Quines regles segueixen els objectes

sonors en un món acusmàtic? Són les mateixes regles de les situacions d'audiovisi

ó?

 

Aquest bloc del curs s'estructura a partir de la preparació i l'enregistrament

individual d'un espai de creació, d'una durada que es decidirà segons cada proposta.

(Pràctica individual)

 

La darrera pràctica del curs ens introdueix en uns coneixaments sobre producci

ó radiofònica que es desenvoluparan en l'assignatura Creació radiofònica,

de l'especialitat en Direcció i Realització.

 

5 Avaluació

 

La nota _nal de l'assignatura s'obté per la suma de les notes parcials de cadascuna

de les pràctiques realitzades més els treballs complementaris d'àula. En la

Taula 1 s'hi especi_quen els valors dels diversos treballs.

 

Perceptatge dels programes

Exercicis d'aula 15%

Les noticies (o equivalent) 15%

El programa en directe (2 versions)

45%

Programa lliure 25%

Total 100

Taula 1: Avaluació FCR

Cada programa es realitza d'acord amb unes indicacions: criteris. Cadascun

dels criteris de programa establerts es tradueix a l'avaluació en un indicador

especí_c. El conjunt d'aquests indicadors determina la nota del Programa.

En els primer programes els indicadors d'avaluació són força especí_cs i són

els mateixos per a tothom: S'ha fet això? Si/No; quadre els temes? Si, en general/

Bastant/ No ho té present. Respecte les frases musicals en l'acomiadament

dels temes?. . .

 

A mida que avança el curs, prenen més importància els indicadors consensuats.

Un exemple. En els primers programes es detecta que un alumne té

di_cultats per a fer una narració en antena que no soni a llegida. Es proposa

a l'alumne un mètode de millora i s'acorda que com a indicador consensuat:

_Evita el to de lectura?_. L'avaluació amb indicadors consensuats és molt evidents

en la realització de la segona versió del Magazine. El resultat del primer

determina els indicadors d'assoliment amb què es valorarà el segon.

Exercicis d'àula

 

Per _Exercicis d'Aula_ entenem els treballs complementaris als programes

-activitats complementaries, lectures, audicions, visionats o debats)- que se suggereixin

al llarg del curs.

 

Valor afegit

 

Els professors es reserven un 10% del percentatge de nota de cada programa

com a punts de valor afegit. Així, en un programa amb un percentatge 15 tenim

un marge d'un 1,5 punt. Aquesta quali_cació apareix en el document _nal

d'avaluació en forma d'asterisc. Cada asterisc equival a 0,5 punts.

Els _punts de valor afegit"són un instrument que permet compensar criteris

que no s'han re_ectit en el resultat d'un programa, però que han estat argumentats

entenimentadament per l'alumne. Els asteriscs que poden tenir valor

negatiu, excepcionalment.

 

Recuperació

 

La realització de totes les pràctiques, els exercicis d'aula i l'assistència regular

a les sessions del curs són els requisits imprescindibles per aprovar l'assignatura.

En cas que no s'acompleixi algun d'aquests tres requisits l'alumna haurà de

presentar-se a una prova de recuperació que tindrà tres parts, com s'especifica

en la Taula 2.

 

Proves de recuperació

 

Preguntes de teoria 20%

Treball d'anàlisi 30%

Realització programa 50%

Total 100

Taula 2: Recuperació FCR

 

6 Bibliografia i recursos didàctics

 

Referències

[1] Michel Chion, El sonido.

[2] Mariano Cebrián Herrero, La radio en la convergencia multimedia.

[3] Emma Rodeto, Producción radiofónica

[4] M. Pilar Martínez-Costa, et. al., Programación radiofonica

[5] Eva Comas, La Ràdio en essència: els sons de la realitat a la ràdio informativa.

 

Atres recursos

 

Observatori de la Ràdio

http://www.observatoriradio.cat

Portal de la produccuió cientí_ca i altres recursos de la ràdio a Catalunya

BBC Training: ràdio

http://www.bbctraining.com/radio.asp

En el portal de formació de la BBC hi ha recursos útils sobre producció radiof

ònica.

 

Comunitat de Podcasters

http://www.podcatala.org/

Podcatalà i Podcastellano són dos portals imprescindibles per a qui vulgui

introduir-se en el món del podcast des del vessant de producció.

Portal lingüístic "Es a dir!"

http://esadir.cat

El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

és un recurs excel_lent per a locucions.

 

7 Metodologia

L'assignatura té per objecte situar els alumnes en un context de decisions i execucions

per a l'adquisició de determinats coneixements i habilitats característiques

dels processos de producció radiofònica. Una emissora [email protected] sol_licita

propostes de programes. Els estudiants hauran de presentar le seves propostes.

 

La realització de cada programa implica sempre les mateixes etapes:

 

1. Activitats i dinàmiques d'aula que introdueixen els aspectes teòrics.

2. Determinar els Criteris sobre la realització especí_ca de la practica.

3. La proposta de PROGRAMA per part de l'alumne o del grup

4. La realització de la practica especí_ca

5. L'autoavaluació per part de l'alumne

6. Revisió per part del professor i lliurament a l'alumne de la valoració _nal.

En cada nou programa s'apliquin els coneixements i les habilitats dels anteriors,

a més d'altres d'especí_cs, de manera que la seqüència de programes crea

una dinàmica d'assaig repetició amb variacions i increment de complexitat.

 

En la valoració dels programes l'alumne ha d'identi_car el conjunt de la

situació, els conceptes aplicats i la realització de tasques que han conduit a un

resultat concret. En base a aquesta anàlisi, ha de revisar coneixements o refer

rutines per assolir el resultat que es pretén.

 

És oportú, però, advertir que tots els programes impliquen processos complexos

a temps real dels quals els alumnes no tenen experiència. Això els suposa

un grau elevat d'incertesa i de tensió, que assumim sabent que el control de la

tensió millora a mida que avança l'assignatura.

 

En resum, FCR segueix un model d'aprenentatge inductiu d'habilitats basat

en l'experiència a partir de casos. El cas és el punt de partida en la confecció

dels coneixaments conceptuals de l'assignatura.

 

Paral_lament, es valora la capacitat analítica i re_exiva, que permetre detectar

situacions i plani_car processos de millora i que en l'assignatura es detecta en

les valoració conjunta entre estudiants i professor de cadascun dels treballs realitzats.

 

8 Programació d'activitats

 

Les 100 hores de treball de l'assignatura es reparteixen de la forma següent: 40

hores de treball a l'aula (2 sessions de dues hores setmanals) i 60 hores de treball

fora de l'Aula, que es distribueixen així:

_ 2 hores: Activitat conjunta: Visita a una emissora de ràdio.

_ 4 hores: Activitats relacionades amb els Exercicis d'Aula.

_ 32 hores: de treball en grups: els 2 Programes Magazine.

_ 22 hores: de treball individual.

 

La programació d'activitats que es presenta a continuació és orientativa i pot

variar a criteri del professorat d'acord amb la dinàmica de cada grup de l'assignatura.

Qualsevol modi_cació té per objecte reforçar algun element essencial

dels objectius de l'assignatura.