Discursos i Tradicions Artístics des de la Modernitat (20169)

L'ORNAMENT DE LA MASSA. Art, tècnica i cultura de masses: una conversa sobre la ràdio, la fotografia i el cinema.

Titulació/estudi: Grau en Humanitats         
Curs: 3
Trimestre: 3
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Eduard Cairol

1.   Presentació de l'assignatura o descriptor

            L'objectiu de l'assignatura consisteix en presentar un cas d'auto-comprensió de la Modernitat com és el discurs elaborat per la cadena d'aquells autors que, situant-se (com a anti-moderns) a una certa distància de l'entusiasme majoritari pel progrés tècnic de l'època moderna, han cridat l'atenció sobre els costos que l'extensió de la cultura a les masses ha suposat pel que fa l'embrutiment moral, la degradació del gust i la degeneració global de la cultura en mera indústria de l'entreteniment i de l'espectacle.

           

            En aquest marc, s'explorarà particularment la reflexió a propòsit de la confluència Art-Tècnica-Masses elaborada per quatre autors vinculats a l'així anomenada "Escola de Frankfurt" (S. Kracauer, W. Benjamin, T. W. Adorno i H. Marcuse), reflexió tot sovint projectada sobre el cinema (a més de la fotografia i de la ràdio) com a cas/os privilegiat/s d'estudi. D'aquesta aproximació se'n podran deduir conclusions i arguments aplicables per analogia a la nostra actual implosió de mitjans tècnics aplicats a la cultura de la imatge i a les telecomunicacions.

 

 

 

2.   Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1. Comprensió i interpretació crítica de textos i documents de naturalesa fonamentalment conceptual o testimonial.   2. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar i orientar-se en la transversalitat del coneixement.   3. Educació d'un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer la seva filiació tradicional i el seu caràcter històric.

1. Coneixement de les principals nocions i categories manejades pels autors que apareixen al Programa en la seva anàlisi de la Modernitat estètica.   2. Capacitat de comprendre-les històricament i interpretar-les a la llum del conjunt de la reflexió dels autors respectius.   3. Aptitud de posar-les en diàleg i confrontació amb altres aproximacions a la Modernitat i sobretot amb les opinions més tòpiques al respecte de la mateixa.

3. Continguts

 

I. PRIMERA APROXIMACIÓ: Història a contrapèl (Sessions Plenàries)

 

INTRODUCCIÓ: MODERNITAT, PROGRÉS, DECADÈNCIA... De Rousseau a Baudelaire. El Romanticisme, a contra-corrent de la Modernitat.

1.- EL SEGLE XX I ELS INICIS DE LA CULTURA DE MASSES. La reflexió sobre les masses en la filosofia, l'art i la literatura. De Freud a Ortega.  

2.- EL SEGLE XX I ELS INICIS DE LA CULTURA DE MASSES. La reflexió sobre la tècnica en la filosofia, l'art i la literatura. D'Ortega a Heidegger. 

3.- L'ALEMANYA DE WEIMAR. L'ESCOLA DE FRANKFURT. Els orígens i inicis de l'Escola de Frankfurt. M. Horkheimer i la Teoria Crítica.

4.- ART,  TÈCNICA I MASSES SEGONS L'ESCOLA DE FRANKFURT:

            4.1.- L'ART, LA TÈCNICA I LES MASSES EN KRACAUER.

            4.2.- L'ART, LA TÈCNICA I LES MASSES EN BENJAMIN.

            4.3.- L'ART, LA TÈCNICA I LES MASSES EN ADORNO.

            4.4.- L'ART, LA TÈCNICA I LES MASSES EN MARCUSE.

CONCLUSIÓ: EL LLEGAT DE L'ESCOLA DE FRANKFURT. De Debord a Ranciére i Byung-Chul Han. Una tradició de pensament crítica.

 

II. SEGONA APROXIMACIÓ:  Saló de Lectura (Sessions en Seminari)

 

- Seminaris I & II: Lectura de Kracauer, L'ornament de la massa, etc...

- Seminaris III & IV: Lectura de Benjamin, L'obra d'art a l'època de la reproducció tècnica, etc...

- Seminaris V & VI: Lectura d'Adorno, Dialèctica de la il·lustració, etc...

- Seminaris VII & VIII: Lectura de Marcuse, La dimensió estètica, etc...

4. Avaluació

a) Un examen final sobre els continguts fonamentals impartits a les classes (50% de la nota); b) la presentació d'un breu article (5-7 pàgines) amb caire monogràfic sobre un tema que formi part de la temàtica de l'assignatura, però no hagi estat abordat amb deteniment a classe i que inclourà necessàriament: 1) una tesi principal, 2) una justificació argumentada d'aquesta tesi, i 3) la referència a una bibliografia de com a mínim dues fonts i cinc estudis secundaris. Es valorarà: 1) l'originalitat i interès de la proposta, 2) la pertinència del suport documental i de la bibliografia utilitzada, 3) l'estratègia metodològica i interpretativa i 4) l'excel·lència formal de tot el conjunt (40% de la nota final); i c) la realització dels exercicis pràctics proposats al grup a les sessions de Seminari (10% de la nota final).

            En 2a convocatòria, presentació de tots els exercicis suspesos o no presentats.

Per tal d'optar a aquesta recuperació caldrà haver presentat com a mínim un dels exercicis pràctics proposats per a les sessions de Seminari. 

 

 

5. Bibliografia

 

- BERMAN, Marshall, Todo lo sólido se desvanece en el aire. La experiencia de la modernidad, Siglo XXI, Mèxic.

- BUCK-MORSS, Susan, Benjamin, escritor revolucionario, Interzona, Buenos Aires.

- CARROLL, Noel, Una filosofía del arte de masas, Visor, Madrid.

- CALINESCU, Matei, Cinco caras de la Modernidad: Modernismo, vanguardia, decadencia, kitsch, postmodernismo, Tecnos, Madrid.

- EAGLETON, Terry, La estética como ideología, Trotta, Madrid.

- FRISBY, David, Fragmentos de la modernidad. Teorías de la modernidad en la obra de Simmel, Kracauer y Benjamin, Visor, Madrid.

- HUYSSEN, Andreas, Después de la gran división. Modernismo, cultura de masas, posmodernismo, Adriana Hidalgo, Buenos Aires.

- JAUSS, Hans-Robert, Las transformaciones de lo moderno. Estudios sobre las etapas de la modernidad estética, Visor, Madrid.

- WEITZ, Eric D., La Alemania de Weimar. Presagio y tragedia, Turner, Madrid.

- WIGGERSHAUS, Rolff, Martin, La Escuela de Frankfurt, FCE, Mèxic.

 

6. Metodologia

            A les Classes Plenàries es presentarà una introducció al tema anunciat, orientada a desencadenar la discussió. Als Seminaris, es llegiran fragments dels textos indicats en el Programa i comentaran en grup a partir d'un Qüestionari prèviament conegut i contestat pels estudiants.

 

7. Programació d'activitats 

Classe plenària/seminari, continguts,                                          activitats a l'aula	Activitats fora de l'aula,           dates lliuraments
Sessió 1 : PLENÀRIA: Modernitat, progrés, decadència.
Sessió 2: PLENÀRIA: Els inicis de la cultura de masses (I).
Sessió 3: PLENÀRIA: Els inicis de la cultura de masses (II).
Sessió 4: PLENÀRIA: L'Escola de Frankfurt en context.
Sessió 5: PLENÀRIA: L'estètica de Kracauer (I).
Sessió 6: SEMINARI I: L'ornament de la massa.
Sessió 7: PLENÀRIA: L'estètica de Kracauer (II).
Sessió 8: SEMINARI II: L'ornament de la massa.
Sessió 9: PLENÀRIA: L'estètica de Benjamin (I).
Sessió 10: SEMINARI III: L'obra d'art a l'època de la...
Sessió 11: PLENÀRIA: L'estètica de Benjamin (II).
Sessió 12: SEMINARI IV: L'obra d'art a l'època de...
Sessió 13: PLENÀRIA: L'estètica d'Adorno (I).
Sessió 14: SEMINARI VI: Dialèctica de la Il·lustració.
Sessió 15: PLENÀRIA: Art: L'estètica d'Adorno (II).
Sessió 16: SEMINARI VII : Dialèctica de la Il·lustració.
Sessió 17: PLENÀRIA: Art: L'estètica de Marcuse (I).
Sessió 18: SEMINARI VII: La dimensió estètica.
Sessió 19: PLENÀRIA: L'estètica de Marcuse (II).
Sessió 20: SEMINARI VIII: La dimensió estètica.