FILOSOFIA MEDIEVAL (20130)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant: 125 h
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Víctor Pallejà de Bustinza
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
Introducció a la formació de la cultura intel·lectual europea centrat preferentment en el naixement de les universitats i del intel·lectual professional. Es proposa visió panoràmica dels problemes fonamentals de la pràctica de la filosofia des de la Grècia antiga fins als segles XII i XIII, període fonamental en la creació del pensament i la cultura Occidentals.
2. Competències a assolir
Competències generals |
Competències específiques |
1. Conèixer i situar la història de la formació de l'intel·lectual professional que ha donat a Europa la seva fesomia actual mercès al desenvolupament de la filosofia.
2. Comprendre millor la formació dels conceptes bàsics de la filosofia seguint les transformacions, les aportacions i el vocabulari tècnic del humanisme postclàssic.
3. Situar millor la continuïtat cultural del món antic, particularment de la diversitat del llegat hel·lènic dins de les religions monoteistes. 4. Aprendre a interpretar acuradament els textos i aprofundir en les qüestions i conceptes cabdals que s'esmenten. 5. Conèixer i accedir als materials de referència en la matèria. |
1. Copsar el sentit i utilitzar adequadament els termes tècnics i els conceptes clau del vocabulari bàsic dels textos estudiats.
2. Capacitat d'exposar oralment (discussió en els seminaris) i per escrit allò que s'ha comprés dels textos.
3. Conèixer i accedir als materials i eines de referència en la matèria: consultar i emprar correctament la bibliografia crítica fonamental amb l'ús de les eines bàsiques de recerca bibliogràfica.
|
3. Continguts
1- Introducció al curs. Del savi al ideòleg: què és un intel·lectual? Què és la filosofia política? Què és la universitat?
2- El filòsof i la polis, Sòcrates i els deus de la ciutat.
3- Models de l'home i models d'estat. Platonisme i aristotelisme politics. Mestres i professors; amics i alumnes. L'Acadèmia, les escoles hel·lenístiques i l'ensenyament a l'època imperial.
4- Interludi: del tancament de les acadèmies al segle V fins a l'obertura de les universitats al segle XII. El programa cultural del cristianisme antic : S. Ambrosi i Marius Victorinus, S. Basili i S. Agusti. La pervivència de les tradicions filosòfiques antigues i hel·lèniques en el món dels tres monoteismes: Judaisme, Cristianisme i Islam.
5- La universitat (I), orígens i transformacions. Els materials d'estudi i les traduccions,
6- La filosofia mode de vida i la filosofia mitjà de vida professional. El debat entre religió i filosofia: un gran clàssic.
7- La universitat (II), centre de la cultura intel·lectual europea. La racionalitat al servei de la fe i de la societat: Averroes i S. Tomàs. La doble veritat, mite i realitat.
8- La universitat (III), oficis del pensador: el conseller, l' advocat, el metge i... l'àugur-assessor.
9- Fonaments de l'autoritat i drets de d'intel·lectual: la recerca de l"'home lliure" i la felicitat filosòfica.
10- Dante, Llull i M. Eckhart
11- Certitud i subjectivitat: l'home a la recerca del criteri de la veritat.
12- Avicena, Algazel i Averroes.
13- Modes de comunicar la filosofia: dels manuals especulatius a la literatura, del assaig a la propaganda. Materials clàssics de treball del creador d'idees.
14- La filosofia política moderna: èxits, persecució, i desencís. Crisi de la filosofia?
4. Avaluació
Criteris d'avaluació: El sistema d'avaluació consistirà en dos exercicis -un per escrit i una discussió oral (30% de la nota final) i un examen escrit (70% de la nota final).
Criteris de recuperació: Totes les activitats d'avaluació escrites presentades que no hagin estat superades es podran recuperar dins el calendari de recuperació establert. Per tant caldrà, si s'escau, repetir les pràctiques i presentar-les per escrit, o recuperar l'examen. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran en la nota final amb el mateix pes o percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.
5. Bibliografia i recursos didàctics*
LIBERA, ALAIN DE, Penser au Moyen Age, Seuil, 1991.
- Pensar en la Edad Media, Anthropos, 2000.
LIBERA, ALAIN, La filosofia medieval, Universitat de València. Servei de publicacions, 2007.
STRAUSS, LEO, What is Political Philosophy? And other Studies, Glencoe, 1950.
- Historia de la filosofia política, Fondo de cultura económica, 1993.
STRAUSS, LEO, -Persecution and the Art of Writing, Glencoe, 1952.
- Persecucion y arte de escribir, Alfons el MagruIDim, 1996.
ULLMANN, WALTER, A History of Political Thought: the Middle Ages, Baltimore, 1965.
- Historia del pensamiento politico en la Edad Media, Ariel, 1983.
KANTOROWICZ, ERNST H., The King Two Bodies, Princeton, 1957.
- Los dos cuerpos del rey, Alianza Universidad, 1985.
* La bibliografia bàsica obligatòria per a cada tema es proporcionarà a l'Aula Global
5.3. Recursos didàctics
Els materials complementaris (cronologies, taules, imatges, glossaris, etc.) estaran disponibles en l'Aula Global.
6. Metodologia (optatiu)
Els cursos s'impartiran amb sessions teòriques i pràctiques amb la participació de tots. Els comentaris sobre els materials bibliogràfics seran realitzats constantment, tot i que de manera especialment oberta a les sessions pràctiques, que ocuparan la meitat del temps lectiu.
Un treball escrit crític breu, primer en equip i desprès individualment amb caràcter puntuable es realitzarà dins dels terminis del curs.