Autor: Manuel Vázquez Montalbán.

Título: Adiós a Santana

Nombre de la publicación: Triunfo.

Fecha de publicación: 03/10/1970

Página y sección: 6-7

Tema: Esports, retirada de Manolo Santana

Resumen del contenido:
El gran heroi del tenis espanyol, Manuel Santana, deixa l'equip de la Copa Davis. Els seus orígens humils, va ser recollidor de pilotes, no han impedit que arribés a dalt de tot, encara que sempre ha mostrat una gran por al fracàs.
Santana, que ha estat l'amateur més ben pagat d'Espanya, es pot considerar el millor tenista espanyol de la història i la seva imatge s'ha utilitzat políticament. Així va fer campanya política durant el referèndum de la Llei Orgànica.
És sorprenent que un esport considerat elitista i car com el tenis, la majoria de bons jugadors espanyols hagin sorgit del proletariat o de la petita burgesia com Santana, Gimeno,...
Santana, que ha popularitzat un esport com el tenis entre els espanyols i s'ha convertit en l'heroi nacional, va tenir una explosió tardana; sobretot en comparació amb els seus contemporanis australians o nord-americans que dominaven el circuit.
Un cop ha assolit el seu actual estatus social el tenista ja no hagut de guanyar sempre. Ja és l'elit del país i es pot dedicar a viure ensenyant a jugar tenis o simplement mirant-lo.

Personas e instituciones citadas: Romero Girón, Pirri, Miguel Muñoz, Gibernau, Manuel Santana, Orantes, Gimeno, Pedro Masip, Drobny, Head, Rosewall, Laver, Newcombe, Roche, Roy Emerson, Bungert, Denis Ralston i Ricardo Zamora.

Nombres de lugares citados: Roland Garros, Forrest Hill, Wimbledon, White City, Austràlia, La Coruña, Espanya, Harlem.

Comentarios: Montalbán torna a mostrar la seva predilecció pels esports en aquest cas analitzant la vida i miracles de l'últim heroi nacional: Manolo Santana. Deixant de banda que es torna a destacar l'ús que el règim franquista feia dels seus esportistes més il·lustres (en aquest polític), el periodista català es fixa en l'origen proletari dels tenistes espanyols més importants. Aquest origen és el que probablement evita una crítica dura a l'esportista, ja que l'escriptor s'hi pot sentir identificat.