Autor: Manuel Vázquez Montalbán.

Título: Los Periodistas; casi todas las servidumbres y una sola grandeza.

Nombre de la publicación: Triunfo.

Fecha de publicación: 13/03/1971

Página y sección: 14-17

Tema: Situació actual del periodisme

Resumen del contenido:
La professió dels periodistes està molt mal vista per diferents sectors de la societat, però tot i això, actualment els periodistes tenen menys poder que mai. Ja no es pot considerar que formin el quart poder. El munt d'interessos que envolten les empreses periodístiques (econòmics, polítics, socials) fa que el poder que pugui conservar la informació ja no resideixi en els periodistes. La informació s'ha integrat en el funcionament del sistema capitalista, és a dir, tothom pot informar però treure el producte al mercat val molts diners.
D'aquesta manera el periodista apareix com un ésser sotmès amb moltes servituds i només una grandesa: aconseguir recuperar la dignitat de buscar autèntiques responsabilitats amb el poble.
Davant d'aquesta situació a França va sorgir un moviment, dominat pels periodistes, que es rebel·lava contra tot això. Són les societats de redactors, que tenen el seu origen a Le Monde el 1951. Amb el temps la fórmula que els periodistes controlin i dirigeixen la línia informativa i la informació que dóna el seu mitjà perd el seu caràcter reivindicatiu i des de l'estat francès s'intenta controlar la seva proliferació a través de l'elaboració d'un informe, el Rapport Lindon. Aquest informe assegura que la societat de redactors va en contra de la divisió de poder dins les empreses, que també s'ha de traslladar a l'empresa periodística i demana la creació d'un Consell de Premsa.
Les societat de redactors es poden considerar positives perquè suposen el primer perquè la informació depengui només de la consciència dels periodistes i dels seus lectors i això evita la creació d'un mass media uniformitzadors. Per tant potenciant aquest camí s'evitaria que el públic caigui en la indefensió.
Aquest anàlisi de la premsa europea serveix per recalcar els moviments que es produeixen a Espanya a l'espera del canvi de règim (el dictador ja és vell). El que és important és que molts joves periodistes se n'adonen que la grandesa del periodista resideix només en la recerca de la veritat històrica i popular i no en altres coses.

Personas e instituciones citadas: Pulitzer, Nobel, Juan March, Beghin, Bloch Dassault, Del Duca, Amaury, Boussac, Blanchet, Beuve-Méry, Raymond Lindon, Fernand Terrou, Fernando Martín Sánchez-Juliá.
Times, Le Monde, New York Herald Tribune, Le Figaro, L'Alsace, Courrier de l'Ouest, Les Echus, L'Est Republicain, Nord Eclair, Ouest France, Paris Normandie, Voix du Nord, Ya, Humanité.

Nombres de lugares citados: Laos, Crimea, França i Espanya.

Comentarios: S'ha de destacar que per analitzar la situació del periodisme en el moment actual Vázquez Montalbán es centra a la premsa francesa. D'aquesta manera sap que el seus comentaris tindran menys repercussió política i evitarà la censura (posterior en aquest cas, o sigui el segrest de l'edició). L'autor deixa clara la seva postura favorable a la societat de redactors, idea d'un diari més col·lectivitzat, el que ens mostra la seva ideologia comunista (Montalbán era militant del PSUC).