Autor: Luis Dávila

Título: "El olimpismo, una religión enferma"

Nombre de la publicación: Triunfo.

Fecha de publicación: 05/02/1972

Página y sección: Páginas 31-36

Tema: Història i evolució del moviment olímpic.

Resumen del contenido:
Pierre de Coubertin volia revolucionar la pedagogia internacional, i va establir 10 categories que segons ell havien d'incloure tots els plans d'ensenyament educatiu. El seu programa, però no va tenir èxit. Sí, en canvi, va aconseguir que la gent s'interessés per l'educació física (al 1888, Coubertin va presidir el Comité per la propagació dels exercicis físics en l'educació). Quatre anys després es van convocar els primers Jocs Olímpics de la Era Moderna. Van ser concebuts com una celebració religiosa, on la religió era la de la Pau. Coubertin no va concebre mai l'esport com un negoci, sinó com un aliment de l'ànima: l'olimpisme era una escola de noblesa i integritat moral. Molt aviat, però, l'esport olímpic va començar a ser un instrument per fer política, entrant en contradicció amb els principis pels quals va tornar a néixer.

Personas e instituciones citadas: Pierre de Coubertin, Clemenceau, Dumas, Pasteur, Plató, Marx, Comité Olímpic Internacional, general McArthur, Weissmuller, Hitler, Jesse Owens, entre d'altres.

Nombres de lugares citados: Anglaterra, Atenes, Estats Units, URSS, París, Alemanya, Amsterdam, Berlín, Helsinki, Melbourne...

Comentarios: Amb el pseudònim de Luis Dávila, Vázquez Montalbán fa un repàs a la història de l'olimpisme, destacant com aquest moviment impulsat per Pierre de Coubertin aviat va perdre el seu esperit i va esdevenir un negoci i una arma política (sobretot durant la guerra freda, que tenia enfrontats als EUA i la URSS).