Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: Dos homes i un destí

Nom de la publicació: Taula de Canvi

Data de la publicació: Gener-Febrer 1977

Pàgina i secció: 162

Tema: Comentari del llibre “Mis Conversaciones con Franco”, el paper del cosí de Franco.

Resum del contingut: Mentre que la majoria (per no dir tots) els llibres que s’han escrit sobre la vida de Franco no traspassaven més enllà de la careta del dictador, aquest sí ho fa, mostrant la seva vessant com a persona i no només el seu costat polític. El cosí de Franco, que va viure tota la vida a l’ombra del dictador, oferint-li els seus serveis i actuant com a criat i majordom, explica les seves experiències. Del llibre se n’extreuen dos sentiments, d’una banda el respecte a la figura política i al règim que encarnava, però per l’altra un odi i una rancúnia personals contra algú que va minimitzar la seva existència. D’altra banda, les manies de Franco queden ben retratades en el llibre, on es veu la seva animadversió a la francmasoneria i la seva religiositat, amb què tracta la guerra civil com a “guerra en nom de déu”. També es veu clar el seu costat bèl·lic, absolutista i antipacifista.

Persones i institucions citades: Franco, Manuel Aznar, Joaquín Arrarás, Luis de Galinsoga, Hayes, O’Hara, Serrano Súñer, Gil Robles Permán, Ricardo de Cierva, Rogeli Baon.

Comentari: En aquest article hi ha un fet molt concret i molt curiós, i és que, signant amb el seu nom autèntic i complet, es fa referència a ell mateix en la sisena pàgina de l’article. Adula uns comentaris que fa Luís Ramírez en la revista Ruedo Ibérico com si fos un desconegut, quan en realitat no és altre que ell mateix.