Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: Si fracasa el alzamiento...

Nom de la publicació: La Calle

Data de publicació: 28 de novembre de 1978

Pàgina i secció: pàgina 8, Estado de la cuestión/cuestión de Estado

Tema: Manuel Vázquez Montalbán es pregunta què passaria si a Espanya, tres anys després de la mort de Franco, es produís un altre "alzamiento" militar que tornes a instaurar la dictadura. Sobre si aquest alzamiento tindria èxit i, en cas contrari, quina opció de retirada i exili els quedaria als sublevats fracassats.

Resum del contingut: Montalbán fa un anàlisi polític sobre en quina situació deixaria a Espanya un cop d'estat militar i l'adveniment d'una nova dictadura repressora físicament i espiritualment. L'articulista, després de repassar totes les possibilitats sobre el paper, arriba a la conclusió que un "alzamiento" dels que es consideren hereus del franquisme està condemnat al fracàs. Fracàs perquè una nova dictadura no aguantaria gaire temps al poder en l'Espanya de finals dels setanta, la gent no ho permetria, i tampoc la Monarquia donaria el seu recolzament. Fracàs perquè no hi ha res que ho justifiqui, ni el comunisme, ni assegurar el model de vida familiar, ni la Pàtria, ni tans sols ETA, que no aconsegueix desestabilitzar prou. Fracàs perquè no rebria cap suport internacional, tampoc de l'Església. La sublevació podria durar cinc hores o cinc dies, però en cap cas hi hauria de nou un període de 40 anys de repressió, i els sublevats fracassats viurien prou per seure a la cadira dels acusats.

Persones i institucions citades: Franco, Blas piñar, Girón, Fernández de la Mora, Fraga Iribarne, Gutiérrez Mellado, Gil Robles, papa Clemente, Juan Carlos I rey de España, Monarquía, Constantino de Grecia, Carrillo, ETA, UCD, PSOE, PC, Iglesia.

Noms de llocs citats: Portugal, França, Alemanya, Itàlia, Marroc, Argelia, Guinea, Nicaragua, Argentina, Brasil, Xile, Estats Units.

Comentari: Al 1978 la Transició política espanyola encara li queda camí per recórrer, i alguns intel·lectuals i polítics no veuen clar el futur immediat. El anomenats 'poders fàctics' militars encara tenen molt de poder i des del govern de Súarez s'exagera la possible amenaça d'un cop d'estat. Els hereus del franquisme s'amaguen sota el llençol dels partits polítics de dreta, acaben per acceptar la fi del règim i l'arribada de la democràcia, però veuen que les coses estan canviant molt i molt de pressa, i no estan disposats a perdre tots els privilegis que tenien en vida de Franco. La Constitució és apunt d'aprovar-se, però es resisteixen a perdre el control d'algunes parcel·les de poder. Molts es pregunten si aquests sectors neofranquistes, amb l'ajuda dels militars, poden fer un disbarat si no es troben segurs i mitjanament còmodes en la nova situació política espanyola.