Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: No habléis más en latín

Nom de la publicació: La Calle

Data de publicació: 12 de desembre de 1978

Pàgina i secció: pàgina 11, Estado de la cuestión/cuestión de Estado

Tema: Article sobre l'aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola el 6 de desembre de 1978. De com s'ha gestat la Constitució i el desencant de molta gent en el procés constitutiu.

Resum del contingut: Manuel Vázquez Montalbán analitza com els partits polítics (UCD, PSOE, PCE) han portat el procés negociador previ a l'elaboració de la Constitució Espanyola, aprovada en referèndum poc dies abans de la redacció de l'article. Es lamenta de l'amplia abstenció en el referèndum; culpa a les cúpules dels partits polítics d'esquerra de no haver debatut amb els propis militants de base sobre els elements que havia d'incorporar la Constitució, fent del procés constitutiu una situació molt poc aclaridora per a gran part la població. Aquest desconcert general, transformat en apatia antidemocràtica és el que, segons ell, ha provocat tanta abstenció.
Aquesta "política de passadissos" que han dut a terme el polítics (sobretot UCD i PSOE) al marge de les seves bases i, sobretot, dels ciutadans ha fet que aquestos es desvinculessin de tot, cosa que ha fet augmentar una abstenció preocupant i lògica en el conjunt de l'Estat. L'esquerra cau en l'error de semblar sacerdots que tenen el domini exclusiu del llatí que no entén ningú més, que s'ho fan tot entre ells, i no s'adonen que han de baixar del púlpit i de les primeres pàgines i adquirir el do de la humilitat que inciti a la participació i no el de la preponderància que incita a la distancia i a la apatia. Ara aquests polítics s'han de posar a fer feina de debò, de vincular a les masses per la paraula i la mobilització, perquè sinó la Constitució no passarà de ser la de uns quants.

Persones i institucions citades: Partit Nacionalista Basc, ETA, Senat, UCD, Renfe, PSOE, PCE, UGT, C.C.O.O

Noms de llocs citats: País Basc, Espanya, Madrid

Comentari: La Constitució de 1978 es fruit del consens de la majoria dels partits polítics, alguns d'ells legalitzats poc abans. Significa la derogació de totes les lleis en contra de la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió. Gràcies a això Montalbán es pot expressar lliurement per dir el que diu, però tant mateix el periodista no sent que és la Constitució dels ciutadans, que no s'assabenten de res del debat polític. Arriba l'hora del referèndum i aquest desconcert es fa evident amb l'abstenció, que és, segons ell, "filla del desencant".