Autor: Manuel Vázquez Montalbán / firma: Sixto Camara

Títol: Gente históricamente distraída

Nom de la publicació: La Calle

Data de publicació: 27 de febrer de 1979

Pàgina i secció: pàgina 10, La Capilla Sixtina

Tema: A tres dies de les eleccions generals espanyoles (1 de març) i a les portes d'una nova crida a les urnes per a les eleccions municipals (3 d'abril), la gent ja no sap què ni a qui a de votar. Es confonen els candidats d'una i altra convocatòria, i el que és pitjor, es té dubtes sobre quines eleccions són les primeres.

Resum del contingut: Fa com aquell qui diu dos dies que s'ha produït el referèndum de desembre de 1978 i ja tenim aquí les eleccions legislatives de l'1 de març del 79. I sense temps per adonar-se'n arribaran les municipals d'abril. Vázquez Montalbán reprodueix la pregunta que l'assistenta Encarna (alter ego de l'articulista) es fa a sobre les eleccions: "Yo ya me he hecho un lío. ¿Ahora a quién se vota?" Un pregunta que reflexa ben a les clares la confusió d'alguns dels electors en aquell moment.
La culpa d'aquest desconcert es de la televisió, que per explicar les eleccions fa servir un llenguatge molt tècnic (d'advocats) que molt poca gent entén. Encarna es pregunta perquè ha de votar dues vegades a Felipe González, una vegada a les generals i l'altre a les municipals. Hi confusió sobre quins tipus de parlaments s'estan escollint a cada moment. A tall d'exemple es diu que a Itàlia, més de trenta anys després de l'arribada de la democràcia, els partits d'esquerra encara es gasten una part del pressupost en explicar a la gent com i perquè es vota. Hi ha, com a tot arreu, gent històricament distreta.

Persones i institucions citades:
Marco Antonio Alfonso de los Arroyos i Encarna (personatges alter ego de Vázquez Montalbán)
Felipe González
Víctor Manuel
Tierno Galván
Kunta Kinte i senyor Ropper (ambdós de dues sèries televisives que feien en aquell moment).

Comentari: De les eleccions legislatives de l'1 de març de 1979 surten les primeres Corts Constitucionals i el primer govern democràticament escollit, el govern d'Adolfo Súarez (UCD). Pel que fa a les eleccions municipals de l'abril del mateix any, a Madrid surt escollit com alcalde Tierno Galván.
De 1979 fins al 1982, any en que Félipe González guanya les eleccions, hi ha una forta inestabilitat política. El govern constituent del 79 procedeix a subhastar la premsa de l'Estat (antiga premsa del Movimiento), concedeix noves llicències de ràdio (liberalització del sector) i ja amb el govern del PSOE s'obre la porta al tercer canal de televisió (democratització de la televisió com a mitjà informatiu).