Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: A Alá rogando y el pesquero armando

Nom de la publicació: La Calle

Data de publicació: 15-21 de maig de 1979; pàg. 16

Pàgina i secció: Pàg. ; Secció: Estado de la Cuestión; Cuestión de Estado.

Tema: Política d'exteriors del govern d'Adolfo Suárez, sobretot pel que fa les relacions amb Argèlia, el conflicte del Sàhara, i les prohibicions del govern d'aquest país pels pescadors espanyols de pescar a les seves aigües.

Resum del contingut: La situació en què es trobaven aleshores les anomenades "colonias españolas" (idèntiques a ara, 25 anys després, per cert) de Ceuta i Melilla, i l'escàs interès del govern espanyol per mullar-se en el tema dels refugiats saharuís, així com el conflicte obert amb els governs d'Argèlia i Marroc sobre els pesquers espanyols que es troben feinejant en les seves aigües, centren l'article. Manuel Vázquez Montalbán es mostra partidari del diàleg entre les diferents institucions implicades en cada problema, però afirma que Espanya ja té prou problemes interiors com per haver de fer front a nous conflictes exteriors, que al final tampoc acaba solucionant.

Persones i institucions citades: Suárez, Frente Polisario, Sidi Ifni, Arias Navarro, Hassan II, rei Ufkir, Partido Comunista de Ali Ata, Franco, OTAN.

Noms de llocs citats: Argèlia, Marroc, Sáhara, Canarias, Ceuta y
Melilla.

Comentaris: Llegint aquest text, sembla que el temps no hagi passat, perquè tan una situació que es comenta (els refugiats sarahuís) com l'altra (els pescadors que tenen prohibit anar a pescar a la zona d'Argel) no han experimentat més que bones intencions des d'aleshores.