Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: El problema catalán

Nom de la publicació: La Calle.

Data de la publicació: 7 d'abril de 1981

Pàgina i secció: Pàgina 21. Secció: Estado de la cuestión, cuestión de Estado.

Tema: El canvi que el 23-F provoca en el govern d'UCD respecte a la gestió de Jordi Pujol.

Resum del contingut: Era com si el Govern central, de la UCD, volgués donar la raó a aquells que van veure motius suficients per fer un cop d'Estat el 23 de febrer de 1981. No només existia el problema basc, com l'anomenaven ells els atemptats. Sinó que també a Catalunya hi havia nacionalisme. I ja se sap que abans roja que trencada. Una Catalunya governada per Jordi Pujol. Fins el "Tejerazo" amic, després enemic. Si abans el govern de Madrid es fixava en un dels perfils del partit de Pujol, el conservadurisme, que els havia portar al pacte. Ara només es veia la vessant nacionalista que poc a poc intenta posar les bases d'un separatisme factual.
Qualsevol roda d'aspa del molí era un atac: Pujol i Roca es mostraven "modosets" a Madrid però a Barcelona feien reivindicacions delirants; el Manifest dels dos mil afirmava que a Catalunya es practicava un genocidi sobre la llengua castellana; o una exposició planificada des de fa temps a Paris sota el títol Catalunya Avui. Però aquestes manipulacions i exageracions del govern i d'alguns mitjans tenien un propòsit, segons Vázquez Montalbán: la creació d'un segon front antinacionalista on hi ha millor mecanismes de lluita i més possibilitats de victòria.

Persones i institucions citades:
El Govern, amb majúscules, el govern central de Madrid, del partit UCD.
Jordi Pujol, president de la Generalitat.
Miquel Roca, company de partit de Pujol a CiU, i un dels pares de la Constitució de 1978.

Noms de llocs citats:
La Moncloa, como ara, tot i ser l'edifici on viu el president del govern s'utilitza com a hipèrbaton del govern central a Madrid.
Paris, capital francesa on la Generalitat organitzava l'exposició Catalunya Avui.
Breda, ciutat holandesa immortalitzada por Velázquez en el quadre La Rendició de Breda. És en aquest sentit que ho utilitza Vázquez Montalbán, i és que mai hi haurà una rendició tan prefabricada.

Comentaris: Un text que després que Esquerra Republicana hagi rebut, el 16 de novembre, dels votants la clau per decidir qui serà el proper president de la Generalitat, ha agafat vigència.