|
Resum: L'esquerra catalana ha d'aprendre el pujolisme per poder construir una alterativa a Pujol. Per al pujolisme, l'important és mantenir el neocapitalisme sense perdre la idea de nació. El socialisme català està lligat de mans i peus. No pot proposar una alternativa econòmica i política real, perquè el PSOE fa la mateixa política d'Estat que Pujol, i no pot esgrimir el nacionalisme per la seva dependència dels socialistes espanyols. IC i ERC critiquen el pujolisme amb un doble discurs social i nacional; l'acusen de complicitat amb les macropolítiques del PSOE i de no avançar en l'autogovern i l'autodeterminació. Ara bé, tota alternativa catalana sense una estratègia d'Estat espanyol està condemnada al testimonialisme. La batalla contra el pujolisme s'ha d'entendre com una batalla contra la macropolítica econòmica d'Espanya i descansar sobre una consciència nacional catalana que integri totes les classes populars. Això només es pot fer si es crea un nou teixit social crític. Persones
i institucions citades: Llocs
citats:
|